«Bruixa de dol» (1977)
La bruixa, és l’autora, la poetessa, que alhora, representa a totes les dones. Una dona que no és retinguda, sinó que és desimbolta i vol viure fora del lligam de les convencions. El títol a més de remetre’ns a J.V. Foix, també té vincle amb la cançó infantil. La bruixa porta dol, pel que ha viscut, un camí d’injustícies i de desigualtats, però no tot serà negatiu.
.Estructura del poemari:
Està format per 23 sonets, 14 cançons i 22 poemes breus.
De la tradició culta: tracta el sonet en diferents versions.
De la tradició popular: empra cançons, romanços i corrandes. La mètrica varia. Hi apareixen refranys, tornades, ús de les anàfores i paral·lelismes.
El llibre consta de dues parts:
1a «Bruixa de dol»:
És un conjunt de poemes molt personals, amb un jo poètic reflexionant sobre diversos temes, com per exemple, les relacions sentimentals ja esdevingudes, el dol per la pèrdua, el fet d’independitzar-se, la solitud.
Dins d’aquesta primera part, hi trobem quatre seccions, a més d’una introducció o lema anomenat «Divisa». Dins d’aquest lema l’autora cerca la pròpia identitat tant com a dona i com a poeta. Una poesia lligada a la vida.
«Foc de pales»: té cinc poemes. S’hi plasma la influència de Federico García Lorca, en les imatges de la lluna, els ganivets, els punyals, el ritual del foc i de les forces tel·lúriques (terra, aigua i foc). Hi apareix la barca, com a signe de la seva solitud, i de la seva independència, on rema tota sola.
En aquest conjunt de poemes s’hi veu la dualitat de les relacions amoroses, que cavalquen entre el plaer i el dolor, i viuen en el risc. El jo poètic parla des d’aquest punt de vist sobre les relacions passades. També desitja alliberar-se del passat.
El foc ens transporta a la passió, el desig, així com també el perill dins de l’amor. Esborrar un passat, cremar-lo per a pensar en un futur millor, regenerat pel foc. Empra formes de la tradició popular.
«Tombant»: format per dotze poemes i una cita inicial. El títol ens remet a ‘canvi’. Parla d’una relació passada de la qual s’ha desvinculat. No necessita la presència d’un home. Hi apareixen el dol pel trencament de la relació i l’acceptació de la solitud. Quan diu «pujaré la tristesa dalt de les golfes», vol dir que vol fugir del procés del dol. Els poemes que hi apareixen són breus, alguns són semblants als aforismes, tampoc segueixen una mètrica i una rima estrictes.
«Foguera Joana»: conté nou poemes. Juga a feminitzar una foguera que és masculina. Hi expressa el desig i el plaer des d’un punt de vista femení. Al llarg dels poemes hi veiem els records de les relacions sexuals de caire lliure, plaents, lúdiques. El jo poètic no se sent culpable de res, gaudeix. La majoria dels poemes d’aquesta part són eròtics. Quan tracta el tema eròtic, ho fa emprant metàfores de la tradició literària referint-se als òrgans femenins i masculins: petxina, peix, ocell, llangardaix, espasa, entre d’altres. Empra formes poètiques breus.
«Bruixa de dol»: format per tretze sonets. Part que intitula el poemari. Hi fa acte de presència la bruixa, que és la representació de totes les dones, la recerca de la identitat femenina altra vegada. L’autora està de dol per diverses raons: la solitud i el dolor per la ruptura d’una relació. En aquests poemes, el jo poètic medita sobre el desig, la pèrdua, la tristesa, la solitud, la buidor existencial. També sobre la dualitat del plaer i el dolor que porta l’amor (Eros i Tànatos). L’amor apareix plasmat com un joc amb molts riscos. Utilitza formes de la tradició culta: el sonet petrarquià, dos quartets i dos tercets de versos decasíl·labs, i usa la rima consonant.
2a part: «Avui les fades i les bruixes s’estimen», títol
de la segona part del poemari i a la vegada, un sonet, no a l’estil petrarquià,
sinó d’alexandrins, és a dir, de dotze síl·labes. En aquest poema no apareix un
jo poètic individualitzat, sinó que representat un tot, a totes les dones, tant
en allò positiu com en el negatiu. Apareix la visió tradicional de la dona. La
poeta no remet a la lluita en favor de la dona, sinó que fa una crida al combat
totes unides i que acaba amb un missatge optimista.
L’apartat
«Els núvols duien confeti
a les butxaques» té vuit poemes i una introducció breu. El confeti
porta l’alegria, la festivitat. El feminisme ha de ser una lluita vital
festiva, tot i les arnes, que representen els perills que es trobarà per a
avançar. Els poemes van dedicats a amigues de la poeta i a dones que apreciava.
Els poemes presenten altre cop una mètrica irregular i rima assonant, on rimen
únicament les vocals. En el poema que clou la part, «Cançó de fer camí», hi
apareix una barca, símbol del combat que agrupa totes les dones.
«Sense llops ni destrals», és un altre apartat dins de la segona part. Consta de vuit sonets. Ens parla de dones properes. Amb el títol ens transporta al conte de «La Caputxeta vermella», allí, els personatges masculins sotmetien els femenins. Tant els llops com les destrals, no deixen de ser una altra amenaça que sotmet a les dones, d’unes dones que anhelen la llibertat. Les dones han d’unir-se per a lluitar plegades a pesar de les seves diferències. El poema «Vuit de març» funciona com a un tot. Glossa cremar el passat ple d’injustícies per a construir un nou futur d’igualtat entre homes i dones.
.Els temes del poemari:
-La reflexió sobre l’amor, el desig i la pèrdua, també la desfeta amorosa. S’aventura en el desig femení i envers un home. També hi trobem l’erotisme i el sexe. Sempre de manera explícita.
-La solitud vista com a negativa i positiva, emperò, necessària per al creixement individual. Cerca de la pròpia individualitat.
-La lluita feminista. Recerca de la identitat femenina. La independència.
.Els símbols: al llarg del poemari juga amb infinitat de símbols de la imatgeria popular, tradició literària i a més ho fa creant un univers propi. Es poden agrupar en diferents camps semàntics:
-D’identitat femenina:
Lluna, bruixa, fada, ombra, mirall, aranya, pluja, aigua mar.
*Lluna:
En els seus poemes té dos sentits. Món màgic, tradicional femení; i el pas del temps, de com aquest el marca.
*Les bruixes:
Per ella són les dones. Ella va ser mare sola, amb dones, les anomenava bruixes. En elles també hi apareix el ressò de la infantesa perduda: amb bruixes amb escombra i fades. A la vegada, hi apareix el dol per les bruixes, aquestes dones sàvies, que foren perseguides i assassinades. El dol també de sentir-se sola i estranya com a dona jove i que cerca una alternativa als estereotips de feminitat de caire tradicional. Destaca els aspectes vitals de les dones, perquè fins a aquell moment havien estat menystingudes.
-D’erotisme i el cos:
Llangardaix, ocell, espasa, flor, petxina, peixos, heura, sal, foc.
-De risc, perill i dolor:
Ganivets, ullals, sang, ametlles, estels amargs, foscor, negre.
-Del món dels contes o de la tradició medieval:
Drac, castell, cavall, amic, alba, beuratge, anell, mag, bruixa, fada.
-Dels jocs d’atzar i la màgia:
Cartes, tarot, astrologia, mag, bruixa.
.Estava interessada per l’astrologia: hi apareix l’escorpí, que era el seu signe del zodíac. També el drac, que era el signe del seu zodíac en l’horòscop xinès, a més, del que representa dins de la festivitat de Sant Jordi.
-D’altres elements de la natura:
Heura, arbre, fulles, pedra, bosc, llop, cargols.
.La llengua i l’estil:
-Ús de manera puntual de l’article neutre “lo”.
-Mots del món rural:
Paraules del món de la pagesia esdevenen cultes: “rella” (part de l’arada), “saó” (estat de la terra després d’una pluja i que la fa conreable).
-Mots de la quotidianitat femenina:
Estovalles, escombra, granera, bolquers...
-Creativitat en la rima gràcies al seu vagatge lèxic.
-Pretén crear una poesia simbolista.
-Fusiona la poesia amb la vida.
-Reivindicació de les formes de poesia popular.
-Creació d’un univers poètic femení sense referents.
.Intertextualitat:
Esmenta autors que admira com:
-Federico Garcia Lorca en imatges de l’imaginari popular i de les creences ancestrals, en presagis de violència o tragèdia: ganivets, foc, aigua, negror, lluna.
-Josep Vicent Foix: en el vers “al fons d’un petxina”, i en el títol del poemari que al·ludeix a “Sol i de dol”.
-Joan Brossa: quan apareixen la màgia, els jocs de cartes, l’atzar.
-Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseït: en la poesia eròtica.
Maria Mercè Marçal reinterpreta i reutilitza temes o imatges de la poesia trobadoresca, així com també de Joanot Martorell i de “Tirant lo Blanc”, en la metàfora sexual del castell; en els vocatius: amic i desamic; en l’alba com a símbol de separació dels amants.
ADDENDA
.Va començar a escriure en castellà, emperò, en conèixer el moviment de la Nova Cançó, es va posar a escriure en català.
.Es feia escoltar, tenia un alt vagatge polític i social.
.El 1976 es va afiliar al PSAN, Partit Socialista d’Alliberament Nacional.
.1981-1982 en un poema apareix el desig entre dones.
.En quinze anys va travar el seu univers literari.
.Uns versos que representen el seu estil i pensament:
«A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel».
.Esquema de l'autora realitzat per l'alumnat de Literatura catalana:
.Esquema de la rima:
.Enllaços que us ajudaran:
https://kult.coop/entrevista-a-maria-merce-marcal/
https://www.rtve.es/play/videos/literal/arviu-tve-catalunya-literal-maria-merce-marcal/4638761/
https://revistes.ub.edu/index.php/lectora/article/view/7080/9975
[Font: blocs.xtec.cat]
(Imatges extretes de: Òmnium Cultural, Ona Llibres, Català 3r d'ESO blog)
EXERCICIS:
1. Destaca vint aspectes de la vida i obra de Maria Mercè Marçal.
2. Escull un dels dos poemes següents i comenta’l, esmenta’n amb versos d’exemples cada cosa que afirmis.
XII
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
VUIT DE MARÇ
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
i la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula Dona.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
3. A «Bruixa de dol» s’hi veuen molts aspectes de l’estil literari de Maria Mercè Marçal, anomena’ls.
4. Escull un aspecte de l’estil literari de la poeta o un símbol i amplia’l una mica amb exemples dels versos de «Bruixa de dol».
5. Investiga una mica sobre la vida i obra de Maria Mercè Marçal i crea una ruta literària on les imatges, els versos i les explicacions en siguin les protagonistes.
6. Realitza una petita campanya publicitària per a un llibre de Maria Mercè Marçal en forma de vídeo o d’àudio.
7. Tria un poema de «Bruixa de dol» i explica’l i representa’l a l’aula amb imatges.
8. Cerca i escull un poema de «Bruixa de dol» que t’agradi i realitza un recital poemes sobre «Bruixa de dol» amb la resta de la classe enregistrat en format mp3.
9. Crea un punt de llibre literari sobre Maria Mercè Marçal.
10. Realitza un petit documental d’un màxim de deu minuts sobre l’autora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada