"Bestiolari 2", d'en Josep Vallverdú. Adreçat a l'ESO

Aquest curs realitzarem un homenatge a en Josep Vallverdú, autor lleidatà que ha dedicat majoritàriament la seva vida a la literatura, tant per a joves com per a adults. Ho farem abordant alguns poemes seleccionats dels seus bestiolaris. Començarem pel 2!

LLUÇ

A la parada de l’autobús

vaig trobar plantat el Lluç.

“Hola, Lluç” -que jo li dic-,

“Què hi fas aquí, bon amic?”.

Espero el bus del Port,

tinc ganes de fer esport;

a mi, saps?, em va la marxa,

i m’he escapat de la xarxa.

Amb el bus arribo al moll

i em llenço a l’aigua de coll;

me’n torno a la mar salada

...i fins una altra vegada!”

 

HIPOPÒTAM

L’hipopòtam o cavall de riu

obre la boca, però no somriu;

ho fa per airejar-se

abans d’enfonsar-se.

L’herba que menja nit i dia

en un carro no cabria.

Pesa més d’una tona

i és molt mala persona;

geniüt, bramulador,

fa fora l’explorador.

 

LIBÈL·LULA

Helicòpter dels braçals:

amb les ales transparents

sembla que no peses gens,

el més lleu dels animals.

Ets un company de l’estiu,

que és quan tota cuca viu.

Tens encara un altre nom;

el Cavallet de Sant Jordi;

que la canalla el recordi,

i que el recordi tothom!

  

LLAMA

Dels Andes somera,

la llama tresquera

fa de traginera.

Cap de dromedari,

esquena llanuda,

orella menuda,

fets de perdulari.

-Per què?

-Tu diràs!

Si s’acosta algú,

li escopiràs

al rostre segur.

 

ORANGUTAN

Pacífic, el discret orangutan

com gaudirà berenant!

Amb els llargs braços i les curtes cames

s’obre pas lentament entre les rames;

es desplaça, penjat de mil lianes,

per arribar al festí de les bananes.

Té el rostre pla com una truita

de tant morrejar la fruita!

 

PAÓ

Escombres tot el jardí

amb la cua replegada.

Poc després dius “ara, sí”,

i l’obres esbatanada.

Vas girant com una diva,

oferint l’immens ventall

al cel blau, per si hi arriba

un missatge de l’espai.

 

TALP

Aquest no està per saraus;

no li agrada l’aire lliure,

i s’estima més de viure

dins una xarxa de caus.

No té ulls, la criatura,

i es cruspeix sense mesura

les arrels de la verdura,

guiant-se sempre pel palp.

I rosega que rosega!

Quina pega, quina pega,

aquest talp!

 

FURA

El furó, també dit fura,

esplèndida criatura,

olfacte segur, ull viu,

té el conill per objectiu.

S’enfila,

serpentejant com una anguila,

i entra en el cau on s’amaga

la conilla manyaga.

Ai, conilla i conillets,

reseu, agenolladets!

 

ESCORPÍ

Camina silenciós

puja i baixa dreturós,

dues pinces al davant

que fin el fan elegant.

Però té l’ungla a la cua

que s’eleva com la grua.

Si baixa, et clava un verí

Mortal, que és la teva fi.

Tingues sempre l’ull obert,

no badis mai al desert,

que et pot sobtar l’escorpí

sense que el vegis venir.

 

ESCARABAT

Escarabat,

cuirassat,

camines encarcarat,

ningú cara t’ha plantat,

fins que el gat

amb l’urpa t’ha capgirat:

i amb l’orgull esmicolat,

potejant desesperat,

panxa enlaire t’has quedat.

 

ERIÇÓ

El pacífic eriçó

té el pelam esfereït;

si el tocaves amb el dit,

en càstig de ser atrevit

tindràs sang a raig, minyó.

 

DOFÍ

Quan salta damunt l’ona

l’àgil dofí,

distreu tota persona

a bord del bergantí.

Però quan ell s’afona

perquè li ve ganona,

s’ha acabat la sardina,

tot ell s’hi abraona

i en fa una escabetxina.

 

CIGONYA

La cigonya, blanca quasi com la neu,

el lloc més alt es fa seu:

nia en xemeneies, campanars,

grues, monuments i fars.

Vola solemne, i amb el bec

fa espetec rere espetec.

Què menja? Doncs, granotes,

Peixets, serps i ratotes.

Té un defecte, que fa uns nius tan grossos

Que, per desfer-los, t’hi deixes els ossos.

 

BACALLÀ

Neda per les mars del nord,

té fama de morro fort,

i talment  un potentat

desfila, tot estirat.

A la cuina ha fet escola,

i fa cap a la cassola

ben guisat,

o te’l menges esqueixat.

Un dia el vaig saludar:

   “Hola”,

I ell, res, va callar.

 

ARANYA

La pacient aranya,

teixeix amb un sol fil

una espessa maranya

amb el més bell estil.

La mira complaguda,

i al mateix temps goluda,

i mormola: “perfecte!

Ara, a esperar l’insecte”.

 

[Inclosos dins: VALLVERDÚ, Josep, (2017). Bestiolari 2, Fil d’Aram, Barcelona]

(Imatges propietat de: Racó del Llibre, Europa Press)

 

EXERCICIS:

1. Escull un poema d’aquesta fitxa inclòs dins el Bestiolari 2 d’en Josep Vallverdú. Llegeix-lo i comenta’l.

2. Cerca i aporta el significat de tres paraules que desconeguis del poema escollit.

3. Exposa oralment de què tracta el poema que has llegit davant dels companys de l’aula.

4. Dibuixa com t’imagines l’animal del poema que has llegit.

5. Llegeix el poema triat diverses vegades i posteriorment, enregistra’l amb el mòbil.

6. Crea un punt de llibre en homenatge a en Josep Vallverdú.

7. Realitza una petita cerca i redacta breument una ressenya sobre la vida i obra d’en Josep Vallverdú.

8. Crea una auca que resumeixi la vida i obra d’en Vallverdú.