Llegim "Laura a la ciutat dels sants" a Literatura Catalana. Adreçat a Batxillerat

Només fa tres mesos! La Laura considera que ha triomfat de les insídies cordials de les amigues barcelonines, quan li deien que en Tomàs de Muntanyola no es casaria amb ella. I heus aquí que l’endemà en Tomàs va preguntar-li si el voldria per marit. Al cap d’una setmana li duia l’anell, aquell magnífic brillant que ara la Laura Besa i que, quan va veure’l per primera vegada, li va fer sentir un cobriment de cor. Dos mesos més tard es casaven en aquell racó de la Barcelona antiga, somnolent i amb quietuds de poble. Avui fa un mes que la seva mà freda i suau va posar-se, per tota la vida, a la mà tosca i ferma d’aquell minyó de trenta anys, amo absolut del patrimoni dels Muntanyola.

La Laura es gira per mira el seu marit. Ja fa una estona que el cap d’en Tomàs ha començat a decantar-se contra els coixins polsosos del vagó. Dorm, i la Laura el mira per a ella sola. És el seu home! Seu? Ella prou sap que sí; abans, una bala perduda entre fires, gallardets de festes majors i rialles grasses de mosses d’hostal. Però ara el reté, definitivament, aquell amor per la noia ciutadana, blava d’ulls, de veu sense estridències, harmoniosa de línies. Ella és d’una bellesa sense gaire esclat, que en Tomàs va descobrint de mica en mica, en aquest mes d’amor que la Laura ha conegut a les cambres d’hotel de Londres, de París, de Florència.

-És com si cada cop m’adonés d’alguna cosa nova que encara no t’havia sabut veure –sol dir-li ell.

-I quan se t’acabin els descobriments? –ja li ha preguntat més de dues vegades la Laura. Però ell no l’escolta; l’abraça, l’arrossega cap a l’embriaguesa dels sentits. Per a ella és com un vi d’un poder fins aleshores no sabut i, malgrat totes les conjectures entre amigues, no hauria pogut ni sospitar-ne la força i la dolcesa.

Feliç?, sí que serà feliç amb en Tomàs, aquell xicot cepat, home de bon estómac, generós a l’hora de repartir propines, que duu la butxaca sempre plena d’una barreja de bitllets de banc i monedes, massa dringants per al gust de la Laura. Però la franca rudesa d’ell, per la mateixa novetat, no desplau a la Laura. La seva delicadesa femenina encaixa bé amb la vigoria del mascle que, de més a més, és l’amo Muntanyola, caça amb un Hammerless, única a Comarquinal, i esclafa l’aviram dels pobles amb el seu cotxe esquitxat de fang.

(LLOR, MIQUEL, “Laura a la ciutat dels sants”, Educaula, Les eines, Barcelona, 2011)

(Imatge extreta de: Educaula)

! Descarrega’t la guia de “Laura a la ciutat dels sants”, per a entendre millor la novel·la:

https://bloc.aitorninerola.com/wp-content/uploads/2010/10/guia-lectura-laura.pdf

! Versió teatral de "Laura a la ciutat dels sants". Durada: 1h 45' 09''
https://www.youtube.com/watch?v=Ohhk81LOuwo

EXERCICIS:

1. Llegeix el present fragment extret de la novel·la “Laura a la ciutat dels sants” i comenta’l.

2. Descriu a la Laura i al Tomàs. El seu casament és per enamorament o és per conveniència?

3. L’acció de la novel·la transcorre a Comarquinal. Retrata com són els seus habitants i com actuen envers la Laura.

4. Comenta les següents paraules dins de l’obra. Pensa en qui les diu i a quin van dirigides.

“-Ara que, de bon gust a triar-la, n’ha tingut en Tomàs –observa l’Angelina reprenent el cabdell del fil i el ganxet per on retardar-se en la tasca imposada-. La Laura fa goig i és bonica de la cara.

-També ho és el dimoni, quan li convé –murmura la Teresa amb una ganyota de repugnància-. A mi no m’ha agradat mai. Té massa pretensions per ser una pobra”.

5. Aporta un fragment de Laura que consideris important per a l’esdevenir de la novel·la.