Segueixen a dins de l’institut Ferran Casablancas de Sabadell mentre a poc a poc les coses es van complicant... comença a nevar fort, en Hao no apareix, la por comença a apoderar-se dels joves...
5
LA LLEGENDA
Els
alumnes d’aquell institut no descobrien l’existència de la carbonera fins que
no feien el treball de síntesi de segon.
Si en sentien a parlar abans per boca dels més grans es pensaven que els
prenien el pèl. Però el fet que un treball en demanés la ubicació exacta causava
esgarrifances a la majoria. El primer dels blocs que es va construir tenia
gairebé setanta anys d’antiguitat. Si algú no s’ho creia només havia d’anar a
la zona de la Direcció i contemplar com originalment l’institut s’havia
construït dalt del turó que quedava lluny del poble. Deien que al principi l’edifici
estava pensat per encabir-hi un centre de malalts mentals, però que el rebuig
de la gent va obligar a replantejar-ne la funció com a centre d’estudis. Primer
va ser un taller d’oficis i després, institut, el qual es va anar ampliant fins
a convertir-se en un dels més grans de la comarca.
D’acord
amb les maneres de fer d’abans, aquesta mena d’edificis exigia que hi hagués
sempre un conserge disponible, fins i tot que hi visqués. Aquest era l’origen
de la llegenda dels Santacruz. Ningú no en recordava el nom veritable, però
tothom tenia clar que el primer conserge que va viure a l’institut provenia de
les illes Canàries, Concretament de Santa Cruz de Tenerife, i a la gent d’aleshores
els va sobtar molt el peculiar accent amb què parlava. Popularment se’l va
conèixer com el Santacruz, també perquè era un home molt religiós, i no vivia
pas sol a la caseta que es va construir en un dels jardins, sinó que hi va
arribar amb la filla. La mare de la noia no la va veure mai ningú. Segons
afirmava l’home, va morir poc després que naixés la nena. Per això, per superar
el dol, va marxar lluny de la seva terra.
El
cas és que un dia, quan la noia tenia catorze anys, va aparèixer morta. A
partir d’aquí la llegenda tenia dues versions. Uns deien que s’havia ofegat en
una antiga piscina on ara hi havia el frontó i un dels gimnasos, i d’altres afirmaven
que havia caigut per les escales de la carbonera quan un dia va voler
tafanejar-hi. Fins i tot els més agosarats explicaven que el seu pare l’havia
tancat en aquell soterrani expressament perquè li recordava la seva dona i
perquè es va tornar un boig solitari. Com que la piscina va desaparèixer, la
porta de la carbonera es va convertir en el lloc més misteriós i desconegut de
tot l’institut. Al principi, aquell quarto es feia servir per emmagatzemar-hi
el carbó que encenia les calderes, però després va quedar en desús i,
finalment, va ser abandonat quan es van instal·lar a l’edifici les actuals
calderes de gasoil.
La
llegenda de la Santacruz havia anat passant de promoció en promoció fins que un
dia en Sergi va considerar que era una gran història per al seu treball de
comunicació audiovisual. Va compartir la proposta amb la Laura, de qui s’havia
fet amic, tot i que la noia només havia fet un curs al centre, i li va proposar
que posés per escrit aquella llegenda per convertir-la en el guió d’un curtmetratge.
Estava segur que el dia que es projectés causaria furor. S’havia imaginat
presentant-lo al teatre de l’institut amb centenars d’alumnes aplaudint-lo i la
directora aclamant-lo com el millor alumne de tots els temps, a més de futur
director de cinema aspirant a l’Oscar.
-Per
entrar a la carbonera necessitem les claus. Ja sé que això que dic sembla molt
evident, però potser les tenen guardades en algun altre lloc.
L’apreciació
de la Diana no va impedir que la Sara anés a coll d’en Riki i que en Sergi
filmés aquell moment romàntic per incloure’l en la versió final.
-Primer
farem l’escena dels laboratoris. On és en Hao? Encara no ha tornat de deixar la
cadira?
-Si
volem entrar als laboratoris també necessitem les claus. Algú de vosaltres pot
anar a buscar-lo mentre jo preparo l’escena? -En Sergi va mirar especialment la
Diana i en Dani. Com a molt deu estar entrant en el sistema informàtic del
centre per canviar-se les notes... Au, va, ens trobem a la porta dels
laboratoris. -Va allargar la mà indicant el passadís del davant perquè no hi
hagués cap dubte d’on els esperarien.
-D’acord, però, i si li ha passat alguna cosa?
[Fragment
extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]
(Imatge
extreta de: Soamaps. Institut Ferran Casablancas, Sabadell)
EXERCICIS:
1. Què és la carbonera?
2. Quin misteri amaga
aquest espai?
3. Qui eren els
Santacruz? Què els va passar realment?
4. Per què aquesta
llegenda atrau tant a en Sergi?
5. En Hao ha desaparegut
de manera sobtada... què li pot haver succeït?
6. Què penses que
trobaran els nois a dins de la carbonera?
7. La cosa comença a
posar-se interessant... què t’ha semblat aquest capítol?
8. Fòrum: alguna vegada
has pensat què faries si et quedessis tancat a dins de l’institut i no
tinguessis bateria al mòbil?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada