dissabte, 7 de gener de 2023

Llegim "Atrapats", de Xavier Gual (2). Club de lectura. Adreçat a tothom

 Segueixen a dins de l’institut Ferran Casablancas de Sabadell mentre a poc a poc les coses es van complicant... comença a nevar fort, en Hao no apareix, la por comença a apoderar-se dels joves...

5

LA LLEGENDA

Els alumnes d’aquell institut no descobrien l’existència de la carbonera fins que no feien el treball  de síntesi de segon. Si en sentien a parlar abans per boca dels més grans es pensaven que els prenien el pèl. Però el fet que un treball en demanés la ubicació exacta causava esgarrifances a la majoria. El primer dels blocs que es va construir tenia gairebé setanta anys d’antiguitat. Si algú no s’ho creia només havia d’anar a la zona de la Direcció i contemplar com originalment l’institut s’havia construït dalt del turó que quedava lluny del poble. Deien que al principi l’edifici estava pensat per encabir-hi un centre de malalts mentals, però que el rebuig de la gent va obligar a replantejar-ne la funció com a centre d’estudis. Primer va ser un taller d’oficis i després, institut, el qual es va anar ampliant fins a convertir-se en un dels més grans de la comarca.

D’acord amb les maneres de fer d’abans, aquesta mena d’edificis exigia que hi hagués sempre un conserge disponible, fins i tot que hi visqués. Aquest era l’origen de la llegenda dels Santacruz. Ningú no en recordava el nom veritable, però tothom tenia clar que el primer conserge que va viure a l’institut provenia de les illes Canàries, Concretament de Santa Cruz de Tenerife, i a la gent d’aleshores els va sobtar molt el peculiar accent amb què parlava. Popularment se’l va conèixer com el Santacruz, també perquè era un home molt religiós, i no vivia pas sol a la caseta que es va construir en un dels jardins, sinó que hi va arribar amb la filla. La mare de la noia no la va veure mai ningú. Segons afirmava l’home, va morir poc després que naixés la nena. Per això, per superar el dol, va marxar lluny de la seva terra.

El cas és que un dia, quan la noia tenia catorze anys, va aparèixer morta. A partir d’aquí la llegenda tenia dues versions. Uns deien que s’havia ofegat en una antiga piscina on ara hi havia el frontó i un dels gimnasos, i d’altres afirmaven que havia caigut per les escales de la carbonera quan un dia va voler tafanejar-hi. Fins i tot els més agosarats explicaven que el seu pare l’havia tancat en aquell soterrani expressament perquè li recordava la seva dona i perquè es va tornar un boig solitari. Com que la piscina va desaparèixer, la porta de la carbonera es va convertir en el lloc més misteriós i desconegut de tot l’institut. Al principi, aquell quarto es feia servir per emmagatzemar-hi el carbó que encenia les calderes, però després va quedar en desús i, finalment, va ser abandonat quan es van instal·lar a l’edifici les actuals calderes de gasoil.

La llegenda de la Santacruz havia anat passant de promoció en promoció fins que un dia en Sergi va considerar que era una gran història per al seu treball de comunicació audiovisual. Va compartir la proposta amb la Laura, de qui s’havia fet amic, tot i que la noia només havia fet un curs al centre, i li va proposar que posés per escrit aquella llegenda per convertir-la en el guió d’un curtmetratge. Estava segur que el dia que es projectés causaria furor. S’havia imaginat presentant-lo al teatre de l’institut amb centenars d’alumnes aplaudint-lo i la directora aclamant-lo com el millor alumne de tots els temps, a més de futur director de cinema aspirant a l’Oscar.

-Per entrar a la carbonera necessitem les claus. Ja sé que això que dic sembla molt evident, però potser les tenen guardades en algun altre lloc.

L’apreciació de la Diana no va impedir que la Sara anés a coll d’en Riki i que en Sergi filmés aquell moment romàntic per incloure’l en la versió final.

-Primer farem l’escena dels laboratoris. On és en Hao? Encara no ha tornat de deixar la cadira?

-Si volem entrar als laboratoris també necessitem les claus. Algú de vosaltres pot anar a buscar-lo mentre jo preparo l’escena? -En Sergi va mirar especialment la Diana i en Dani. Com a molt deu estar entrant en el sistema informàtic del centre per canviar-se les notes... Au, va, ens trobem a la porta dels laboratoris. -Va allargar la mà indicant el passadís del davant perquè no hi hagués cap dubte d’on els esperarien.

-D’acord, però, i si li ha passat alguna cosa?

[Fragment extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]

(Imatge extreta de: Soamaps. Institut Ferran Casablancas, Sabadell)

 

EXERCICIS:

1. Què és la carbonera?

2. Quin misteri amaga aquest espai?

3. Qui eren els Santacruz? Què els va passar realment?

4. Per què aquesta llegenda atrau tant a en Sergi?

5. En Hao ha desaparegut de manera sobtada... què li pot haver succeït?

6. Què penses que trobaran els nois a dins de la carbonera?

7. La cosa comença a posar-se interessant... què t’ha semblat aquest capítol?

8. Fòrum: alguna vegada has pensat què faries si et quedessis tancat a dins de l’institut i no tinguessis bateria al mòbil?

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;