"Alcarràs. Una història sobre la terra, la pagesia i la família". Adreçat a tothom

 

Amb aquest títol es recull el guió definitiu de l’obra cinematogràfica Alcarràs. La darrera collita (2022), filmació que no para de rebre guardons, tot i la seva senzillesa. Va ésser una idea encertada editar el text definitiu del film, que aportarà unes quantes vendes més, esdevindrà un complement al visionat, i que moltes persones llegiran per curiositat. A més, i per què no dir-ho, a tothom li fa gràcia que un llibre porti el nom del seu poble, tot i que, malauradament, no apareix en el metratge. Per si no ho sabíeu, es van decidir de posar-li Alcarràs, perquè tenia una sonoritat millor que d’altres noms de poblacions que apareixien més al rodatge, i potser també, perquè la família de la directora és de la vila. Val a dir, que als habitants del poble els va decebre força que no hi aparegués pràcticament res en la gravació, i que el fet que el film s’anomenés així, tot i que, a alguns no ens acabava de fer el pes, finalment, ho va mig compensar, i va posar el nom del poble al món.

L’obra Alcarràs. Una història sobre la terra, la pagesia i la família (2022), s’inicia amb una petita part introductòria que ens remet a la població d’Alcarràs i als seus orígens vinculats a la terra, i que fa més de cent anys erren terres de secà. També hi podem trobar la recomanació d’una banda sonora original per a cada personatge per a imaginar-nos-els millor i situar-los dins de la seva època. Les peces musicals van ésser escollides gràcies a una empresa de Barcelona. No apareixen totes a la filmació. Tal com glossà Carla Simón. Així com també s’hi inclouen els plànols que van cercar per a les ubicacions del rodatge. Finalment, s’endinsa en un dels diversos guions del film que es van escriure on queda plasmada la idea inicial de la pel·lícula fins al seu moment final, i per tant, es veu clarament com es va crear el guió, on reconeixereu moltes escenes destacades i també en trobareu d’altres inèdites que finalment no hi van aparèixer. Una lectura entretenidora, àgil i distreta. Molt recomanable.

La directora Clara Simón en una xerrada recent a Alcarràs per a la presentació del llibre va destacar que el film era una obra coral, és a dir, que no hi sobresortia cap personatge per damunt d’un altre, sinó que era un tot. La tasca feixuga del seu equip d’haver de realitzar un càsting a nou mil persones, xifra que només d’escoltar-la ja espanta per si mateixa. També ens deixà amb algunes petites curiositats com per exemple, que l’escena del cartell del film no apareix a la pel·lícula, correspon al moment de quan cercaven la vaca Margarida, que es va elidir del film perquè no acabava de funcionar, en canvi al guió escrit sí que ho fa; o bé d’altres com que el primer muntatge del film era de quatre hores, tot i que, podien acostar-se a les dues hores i trenta minuts, van haver de suprimir metratge i simplificar-ho a dues hores, com marcava la productora. Tasca complicada i on van haver d’escollir escenes enregistrades de les noranta hores que tenien. Durant l’enregistrament van improvisar moments que passarien al film: la mort d’un amic. Van treballar les relacions entre els personatges. Un dia amb tots els protagonistes van llegir el guió, lectura necessària sense l’equip de rodatge. Allí assajaren escenes. Després vingué el fet d’haver de llogar una casa a l’horta de Lleida per a crear la família i que fos ben real. Arribà el virus, l’Ainet es va contagiar, i com que a casa s’avorria, va dibuixar un diari del film amb dibuixos que es poden trobar al llibre. En la primera versió del guió, la família era més gran, hi havia més ens. La padrina, el Quimet i el Cisco eren cunyats. Per tant, hi havia alguns canvis en l’estructura familiar. També l’argument versava sobre com evitar la pèrdua de les terres. Finalment, els va interessar més focalitzar en la gestió familiar. L’obra és interessant perquè t’ajuda a veure com es fa un guió i com el van abordar.

Com a curiositat, Carla desitjava enregistrar el film al llarg de les quatre estacions de l’any, emperò, al final superaven el metratge estipulat i van haver de canviar de rumb. Per tal que la idea no quedés en un no-res, va realitzar un curtmetratge d’un minut i mig amb algunes imatges de com els camps anaven canviant la seva fisonomia en cada estació, que a la vegada, va servir com a campanya de promoció del film. El guió del film va ésser escrit per Carla Simón juntament amb Arnau Vilaró, fill de pagesos de Bellvís, amb qui la directora té confiança des de fa molt de temps. Els autors del guió no tenien cap mena d’intenció de publicar-lo, tanmateix, des de la editorial La Magrana se’ls va proposar fer-ho atès que el film havia tingut molta requesta. Va ésser una brillant iniciativa.

Carla se sentí satisfeta del film, perquè la gent va riure i emocionar-se on es pensaven que ho farien. Al llarg de tots aquests mesos, la pel·lícula no ha tingut aturador, ha estat una pluja contínua de premis i de reconeixements, principalment pel treball realitzat, per la defensa de la pagesia i per tenir de protagonistes persones que no eren actors professionals. La filmació et pot agradar més o menys, emperò, quelcom tindrà que atrapa i fa que hagi rebut tants guardons, els més aconseguits: Festival de Berlín: Os d’Or, millor film del 2022, cinc Premis Gaudí; o la decepció de no poder competir als Òscar o de no rebre cap Premi Goya tot i tenir onze nominacions.

La lectura del guió d’Alcarràs et deixarà anar de tant en tant alguna rialla i et farà gaudir del record d’escenes divertides que et retornaran altre cop al film, amb proximitat a les vivències que hem vist en primera pell, perquè són els nostres orígens.

Josep Maria Corretger 

Setembre del 2023

[Imatges de: La Magrana, Jordi Echevarria]

EXERCICIS:

1. Destaca dues coses que apareguin al llibre sobre el film "Alcarràs" i expressa per què.

2. Opinió: què t'agrada més, veure la pel·lícula o bé, llegir el llibre? Raona la teva resposta.

3. Fòrum: què et va semblar la pel·lícula Alcarràs? Et va captivar? Sí? No? Per què?