dimecres, 15 d’agost de 2018

Els verbs regulars. Adreçat a l'ESO

Els verbs regulars són els que segueixen un únic model de conjugació. Són els verbs que es conjuguen de la mateixa manera que els verbs:
MODELS DE CONJUGACIÓ
1ª conjugació:
Cantar
2ª conjugació:
Témer, perdre
3ª conjugació:
Dormir, servir

Dins d’un verb, trobem les formes no personals, són aquelles que no es poden conjugar, ja que no fan referència a cap persona concreta.
  1. L’infinitiu acabar en –ar, -er o –re, -ir.
Exemples:
cantar, córrer, témer, perdre, dormir, servir…

  1. El gerundi acaba en –nt.
Exemples:
cantant, corrent, tement, perdent, dormint, servint…

  1. El participi acaba en –t.
Exemples:
cantat, corregut, temut, perdut, dormit, servit…


.ELS TEMPS SIMPLES
Dins d’un verb regular podem trobar vuit temps simples diferents: cinc del mode indicatiu, dos del mode subjuntiu i un del mode imperatiu.

MODE INDICATIU
MODE SUBJUNTIU
MODE IMPERATIU
Present
Present
Present
Imperfet
Imperfet

Passat simple


Futur


Condicional



  1. La primera conjugació
Els verbs que formen part de la primera conjugació tenen l’infinitiu que acaba en –ar. La majoria són regulars (saludar, criticar, afluixar…). Per tant, podem afirmar que gairebé tots segueixen el model cantar. Tanmateix, podem trobar alguns verbs que pateixen alguns canvis ortogràfics.

  1. Canvis de la consonant final del lexema segons quina sigui la vocal que la segueixi.
Davant de a / o
Davant de e / i
j
Pujo, pujava…
g
Pugem, pugis…
c
Trenco, trencaré…
qu
Trenqués, trenqueu…
ç
Caço, caçaven
c
Cacen, caci
g
Pago, pagaria
gu
Pagués, paguin

  1. Ús de la dièresi en les terminacions…
-ï, -ïs, -ïn del present de subjuntiu i de l’imperatiu
dels verbs acabats en –ear, -iar, -oar, -uar.

Exemples:
crear creï, creïs, creïn…
confiar confiï, confiïs, confiïn…
lloar lloï, lloïs, lloïn…
actuar actuï, actuïs, actuïn…

!Recorda que:
.Les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la 1ª conjugació s’escriuen amb ve baixa.
Exemples:
cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.
ballava, ballaves, ballava, ballàvem, ballàveu, ballaven.

.La primera i la segona persones del plural de l’imperfet, passat simple i condicional del mode indicatiu porten accent, com passa en la resta de conjugacions.
Exemples:
1ª conjugació
ballava, ballaves, ballava, ballàvem, ballàveu, ballaven. (imperfet)
ballí, ballares, ballà, ballàrem, ballàreu, ballaren. (passat simple)
ballaria, ballaries, ballaria, ballaríem, ballaríeu, ballarien. (condicional)

2ª conjugació
perdia, perdies, perdia, perdíem, perdíeu, perdien. (imperfet)
perdí, perderes, perdé, perdérem, perdéreu, perderen. (passat simple)
perdria, perdries, perdria, perdríem, perdríeu, perdrien. (condicional)

3ª conjugació
dormia, dormies, dormia, dormíem, dormíeu, dormien. (imperfet)
dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren. (passat simple)
dormiria, dormiries, dormiria, dormiríem, dormiríeu, dormirien. (condicional)

  1. La segona conjugació
L’infinitiu dels verbs de la segona conjugació acaba en –er o –re, i si són verbs regulars segueixen els models dels verbs: témer o perdre. D’aquests verbs n’hi ha pocs, atès que, la majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars, és a dir, que presenten alteracions respecte als verbs models. Excepcionalment, també pertanyen a la segona conjugació els verbs dir i dur.
!A l’hora de conjugar aquests verbs cal tenir en consideració que:
  1. El futur i el condicional dels verbs acabats en –er es formen afegint la terminació a la forma d’infinitiu completa, i no només a l’arrel, com la resta de verbs regulars de les altres conjugacions. Els verbs acabats en –re perden la darrera vocal de l’infinitiu.

Exemples:
.Futur:
temeré, temeràs, temerà, temerem, temereu, temeran.
perdré, perdràs, perdrà, perdrem, perdreu, perdran.

.Condicional:
temeria, temeries, temeria, temeríem, temeríeu, temerien.
perdria, perdries, perdria, perdríem, perdríeu, perdrien.

Aquestes terminacions dels temps futur i condicional són les mateixes per a totes les conjugacions. Observa que les tres primeres persones del singular del futur porten accent i que la primera i la segona persones del plural del condicional també.

  1. Els verbs que acaben en –rompre i –batre són de la segona conjugació.
Exemples:
interrompre, irrompre, corrompre…
batre, combatre, debatre, rebatre…

Per tant, aquests verbs es conjuguen seguint el verb perdre com a model. És a dir, no porten l’increment –eix- a cap temps verbal (present d’indicatiu, present de subjuntiu, present d’imperatiu) i el seu gerundia finalitza en –ent.
Exemples:
-No interrompis la sessió musical. (*interrompeixis)
-No debatis aquesta qüestió tan delicada. (*debateixis)

  1. El present d’indicatiu dels verbs conèixer, aparèixer, contradir és conec, aparec, contradic; i el present de subjuntiu: conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin; aparegui, apareguis, aparegui, apareguem, aparegueu, apareguin; contradigui, contradiguis, contradigui, contradiguem, contradigueu, contradiguin.

Els verbs que deriven d’aquests es comporten de la mateixa manera:
reconec, desconeguem, contradigueu, desapareguin...

  1. La tercera conjugació
Els verbs de la tercera conjugació tenen l’infinitiu que acaba en –ir. Presenten dos models de conjugació: els verbs servir i dormir.
.Els verbs que segueixen el verb dormir s’anomenen purs.
.Els verbs que es conjuguen com el verb servir són incoatius. La gran majoria de verbs.

  1. Els verbs purs són els que afegeixen la terminació directament a l’arrel.
Exemples:
dormo, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormiu, dormen.
(present d’indicatiu)

dormi, dormis, dormi, dormim, dormiu, dormin.
(present de subjuntiu)

dorm tu, dormi ell/a, dormim nosaltres, dormiu vosaltres, dormin ells/es.
(present d’imperatiu)

!Cal que recordis els següents verbs purs:
ajupir, bullir, gruñir, fugir, collir, escollir, escopir, tossir.

  1. Els verbs incoatius afegeixen l’increment -eix- entre l’arrel i la terminació en algunes de les persones dels presents: present d’indicatiu, present de subjuntiu i present d’imperatiu.

Exemples:
.Present d’indicatiu:
serveixo, serveixes, serveix, servim, serviu, serviu, serveixen.


.Present de subjuntiu:
serveixi, serveixis, serveixi, servim, serviu, serveixin.

.Present d’imperatiu:
serveix tu, serveixi ell/a, servim nosaltres, serviu vosaltres, serveixin ells/es.

(No t’oblidis que: l’imperatiu no té 1ª persona del singular, ja que, un no pot donar-se ordres a si mateix)


OBSERVACIONS SOBRE ALGUNS TEMPS SIMPLES
.Passat simple i passat perifràstic
El passat simple i el passat perifràstic són temps verbals equivalents. Tot i que es poden fer servir indistintament, el passat simple s’empra principalment en la llengua escrita, en canvi, el passat perifràstic és més habitual en la llengua oral, i no tant, en la llengua escrita.
El passat perifràstic és l’únic temps simple que està format per dos mots.

Exemples:
.Passat simple:
cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren.
perdí, perderes, perdé, perdérem, perdéreu, perderen.
dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren.

.Passat perifràstic:
vaig cantar / perdre / dormir
vas o vares cantar / perdre / dormir
va cantar / perdre / dormir
vam o vàrem cantar / perdre / dormir
vau o vàreu cantar / perdre / dormir
van o varen cantar / perdre / dormir

.Imperfet de subjuntiu
Els acabaments de la segona persona del singular i de les tres persones del plural doblen la essa (ss). La primera i la tercera persones del singular porten accent, atès que, s’escriuen igual. La primera i la segona persones del plural també s’accentuen.

!!Això és font de moltes faltes ortogràfiques: no doblar la essa o deixar-se l’accent. No hem de confondre la forma de nosaltres (cantéssim) amb la d’ells/es (cantessin), aquesta darrera no s’accentua.

Exemples:
cantés, cantessis, cantés, cantéssim, cantéssiu, cantessin.
temés, temessis, temés, temessis, teméssiu, temessin.
servís, servissis, servís, servíssim, servíssiu, servissin.

ELS TEMPS COMPOSTOS
Els temps compostos es formen amb el verb haver conjugat (anomenat verb auxiliar) i pel participi que es conjuga. Cada temps compost està relacionat amb un temps simple, temps que té l’auxiliar haver conjugat.

Exemples:
-L’auxiliar haver del perfet està conjugat en present.
-L’auxiliar haver del plusquamperfet està conjugat en imperfet.
Això succeeix en tots els casos.

Anem a veure les correspondències que es produeixen entre els temps simples i els temps compostos.

Temps simples
Temps compostos
Mode indicatiu
Present:
Canto…
Perfet:
He cantat…
Imperfet:
Cantava…
Plusquamperfet:
Havia cantat…
Passat:
Cantí…
Anterior:
Haguí cantat…

Va cantar…

Va haver cantat…
Futur simple:
Cantaré…
Futur compost:
Hauré cantat…
Condicional simple:
Cantaria…
Condicional compost:
Hauria cantat…
Mode subjuntiu
Present:
Canti…
Perfect:
Hagi cantat…
Imperfet:
Cantés…
Plusquamperfet:
Hagués cantat...


.Els participis dels verbs regulars acaben en:
-at (1ª conjugació) cantat, portat, amagat…
-ut (2ª conjugació) temut, perdut, interromput…
-it (3ª conjugació) servit, dormit, fregit…

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)
(Ampliació: Josep Maria Corretger Olivart)

!!EXERCICIS:
  1. Pensa i escriu l’infinitiu dels verbs següents:
abriguessis, dormiré, estudiïs, creiïn, trencaria, caçàvem, pujava.
  1. Escriu el present d’indicatiu dels verbs: trepitjar, rescabalar.
  1. Escriu les persones que falten del present de subjuntiu dels verbs:
situar:
jo___________, tu situïs, ell/a _________,
nosaltres ___________, vosaltres ________, ells/es ___________
menysprear:
jo menyspreï , tu ____________, ell/a ___________,
nosaltres _____________, vosaltres ____________, ells/es__________
  1. Completa les següents oracions amb la forma adequada de l’imperfet d’indicatiu que hi ha entre parèntesi.
.Nosaltres abans _______________ (anar) sempre als concerts.
.Vosaltres ___________ que arribaríeu d’hora? (pensar)
.En Joan i la Martina ____________ plegats. (jugar)
.___________ molt bé quan s’ho proposava. (escriure)
.No t’_________ de res fora del normal? (adonar-se)
  1. Escriu la primera persona del present d’indicatiu dels verbs i a continuació digues si són purs o incoatius.
patir, ajupir, presumir, consentir, fugir, decidir, morir, escopir, afegir, recollir, avorrir, complir.
  1. Explica com sabràs que un temps verbal porta dièresi i en quines persones.
  2. Escriu el present d’imperatiu dels verbs: lloar, confiar.
  3. Crea una gamificació per treballar els verbs regulars a l’aula.
  4. Cerca un verb model de cada conjugació i subratlla en un retolador d’un color diferent: les ves baixes, les dobles esses, els accents i les dièresis.
  5. Reflexiona i escriu les quatre coses fonamentals que no pots oblidar d’aquesta fitxa dels temps regulars.
  6. Ortografia: explica i comenta quines són les faltes ortogràfiques que realitzes quan conjugues un verb en una redacció escrita.
  7. Autoavalua’t: esmenta amb quines dificultats t’has trobat durant el treball d’aquesta fitxa i per què. Com les has resolt? Amb què t’ha ajudat la present fitxa?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;