dijous, 23 d’agost del 2018

"Tot esperant Godot", de Samuel Beckett. Comprensió lectora. Adreçat a tothom

A continuació podràs llegir un fragment de la versió teatral de l’obra més coneguda de Samuel Beckett, premi Nobel de Literatura del 1969 i que s’emmarca dins del gènere teatre de l’absurd, “Tot esperant Godot” (1953).
***
(Silenci)
VLADIMIR: Porta barba el senyor Godot?
NOI: Sí, senyor.
VLADIMIR: Rossa o... (dubta) o negra?
NOI: (dubtant) Em sembla que és blanca, senyor.
(Silenci)
VLADIMIR: Misericòrdia.
(Silenci)
NOI: Què voleu que li digui al senyor Godot?
VLADIMIR: Li diràs... (s’interromp). Li diràs que m’has vist i que... (reflexiona)... i que m’has vist. (Pausa. Vladimir avança, el Noi recula). (Vladimir es para, el Noi es para). Digues, estàs ben segur d’haver-me vist? Demà, no em tornaràs a dir que no m’has vist mai? (Silenci. Vladimir, de sobte, fa un salt endavant, el Noi fuig com una sageta. Silenci. El sol es pon, surt la lluna. Vladimir resta immòbil. Estragó es desperta, es descalça, es posa dret, agafa les sabates i les deixa al prosceni; s’acosta a Vladimir, el mira.)
ESTRAGÓ: Què tens?
VLADIMIR: No tinc res.
ESTRAGÓ: Jo me’n vaig.
VLADIMIR: Jo també.
(Silenci)
ESTRAGÓ: He dormit molta estona?
VLADIMIR: No ho sé.
ESTRAGÓ: On anirem?
VLADIMIR: No gaire lluny.
ESTRAGÓ: Sí, sí! Anem ben lluny d’aquí.
VLADIMIR: No podem.
ESTRAGÓ: Per què?
VLADIMIR: Demà hem de tornar.
ESTRAGÓ: A fer què?
VLADIMIR: A esperar Godot.
ESTRAGÓ: És veritat. (Pausa). No ha vingut?
VLADIMIR: No.
ESTRAGÓ: I ara ja és massa tard.
VLADIMIR: Sí, ja és de nit.
ESTRAGÓ: I si ho deixéssim córrer? (Pausa). Si ho deixéssim córrer!
VLADIMIR: Ens castigaria. (Silenci. Mira l’arbre). Només l’arbre viu.
ESTRAGÓ: (Mirant l’arbre). Què és?
VLADIMIR: L’arbre.
ESTRAGÓ: Vull dir, de quina mena.
VLADIMIR: No ho sé. Un salze.
ESTRAGÓ: Anem-ho a veure.
(S’emporta Vladimir vers l’arbre. Ambdós s’immobilitzen davant l’arbre. Silenci)
I si ens pengéssim?
VLADIMIR: Amb què?
ESTRAGÓ: No tens un cap de corda?
VLADIMIR: No.
ESTRAGÓ: Així no podem.
VLADIMIR: Anem-nos-en.
ESTRAGÓ: Espera’t: Tinc el cinturó.
VLADIMIR: És massa curt.
ESTRAGÓ: Tu m’estiraràs les cames.
VLADIMIR: I les meves, qui les estirarà?
ESTRAGÓ: És veritat.
VLADIMIR: De totes maneres, deixa-me’l veure.
(Estragó desfà la corda que aguanta els seus pantalons. Aquests, massa amples, cauen. Miren la corda)
Em sembla que sí, que serviria. Ja és prou resistent?
ESTRAGÓ: Ho provarem. Aguanta fort.
(Agafen la corda cadascú per un extrem i estiren. La corda es trenca. CAmb un poc més cauen.)
VLADIMIR: No val res.
(Silenci)
ESTRAGÓ: Dius que demà hem de tornar?
VLADIMIR: Sí.
ESTRAGÓ: Doncs portarem una bona corda.
VLADIMIR: Això.
(Silenci)
ESTRAGÓ: Didí.
VLADIMIR: Sí.
ESTRAGÓ: No puc seguir més d’aquesta manera.
VLADIMIR: Això és bo per dir.
ESTRAGÓ: I si ens separéssim? Potser les coses anirien millor.
VLADIMIR: Demà ens penjarem. (Pausa). A menys que no vingui Godoy.
ESTRAGÓ: I si ve?
VLADIMIR: Estarem salvats.
(Vladimir es treu el barret –és de Lucky- mira dins, hi passa la mà, el saseja i se’l torna a posar.)
ESTRAGÓ: Què, anem-hi?
VLADIMIR: Puja’t les calces.
ESTRAGÓ: Com?
VLADIMIR: Que et pugis les calces.
ESTRAGÓ: Que em mudi les calces?
VLADIMIR: Puja’t les calces!
ESTRAGÓ: És veritat.
(Es puja les calces)
VLADIMIR: Què, ens n’anem?
(No es mouen)
TELÓ
(Imatge extreta de: amazon i theoghamstoneul)

!!EXERCICIS:
  1. Explica què succeeix en aquest fragment i comenta què té d’absurd aquesta escena teatral.
  2. Visualitza el text escrit i esmenta quatre característiques de l’escena teatral.
  3. Assenyala quines d’aquestes característiques reuneix “Tot esperant Godot”, de Samuel Beckett.
-Intervencions sense sentit.
-Absència de signes de puntuació relacionats amb l’entonació.
-Incomprensió entre els interlocutors.
-Intervencions curtes.
-Ús de paraules cultes.
-Alternança en les intervencions dels personatges.
-Ús de les repeticions.
-Intervencions que entorpeixen la conversa amb sentit.
-Intervencions llargues.
-Freqüents desviacions del tema de la conversa.
  1. Cita tres acotacions destacades que apareguin dins d’aquest text teatral.
  2. Observa el fragment teatral i esmenta elements que caracteritzen el diàleg.
  3. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’ha anat el treball en aquesta fitxa, amb quines dificultats t’has trobat i per què.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;