dimecres, 1 d’agost del 2018

L'accentuació. Adreçat a tothom

Les paraules que tenen una sola síl·laba s’anomenen mots monosíl·labs. Mai s’accentuen: clar, fluix, fred, naus, pa, to, viu… únicament s’accentuen els que formen part dels quinze mots de l’accent diacrític, atès que, cal diferenciar en significat dels que no en porten. Exemple: mà, pèl, és…
Els mots que tenen més d’una síl·laba són polisíl·labs i es classifiquen en aguts, plans i esdrúixols, segons on tenen la síl·laba amb més força o tònica. Aquestes paraules s’accentuen d’acord amb les normes d’accentuació.

.Normes d’accentuació:
.Agudes:
Tenen la síl·laba tònica a la darrera síl·laba. Primera per la dreta. S’accentuen quan acaben en:
vocal: pantà, puré, café, gironí, cantó, però, bambú…
vocal + s: matalàs, congrés, aragonès, pastís, fangós, arròs, barnús…
-en / -in: amén, mossèn…

.Planes:
Tenen la síl·laba tònica a la penúltima síl·laba. Segona per la dreta. S’accentuen quan no finalitzen en vocal, vocal + s, en o in.
fàcil, préstec, pèssim, mínim, córrer, fòssil, músic...

.Esdrúixoles:
Tenen la síl·laba tònica a l’antepenúltima síl·laba. Tercera per la dreta. S’accentuen sempre.
fàbrica, església, ciència, clínica, fórmula, còmica, pública...

L’accentuació de les vocals en català:
L’accent de la A sempre és obert
à
L’accent de la I i la U sempre és tancat
í ú
L’accent de la E i la O pot ser obert o tancat
è é ò ó


Per un altre costat, cal tenir present tres normes més:
.Les paraules agudes que acaben en diftong decreixent (vocal + i: ai, ei, oi, ui) i (vocal + u: au, eu, iu, ou) no s’accentuen:
espai, remei, cofoi, avui, sarau, guineu, caliu, enrenou…
Tampoc no s’accentuen les que finalitzen en diftong decreixent + s:
gripaus, jerseis, herois, actrius, altaveus…

.Les paraules planes acabades en diftong decreixent o en diftong decreixent + s, sí que s’accentuen:
còncau, còncaus, donàveu, veníeu, parlàveu, llegíeu…

.Els adverbis acabats en –ment mantenen l’accent de l’adjectiu femení a partir del qual s’han format.
ràpida ràpidament; difícil difícilment; seriosaseriosament…


L’ACCENTUACIÓ DE LA E i DE LA O OBERT (È / Ò) i TANCAT (É/Ó)
La è tònica es pot pronunciar de dues maneres diferents: [ ] e oberta i [e] e tancada. Són dos diferents d’aquí que l’accent també sigui diferenciat i d’acord amb la seva pronúncia: è accent obert o é accent tancat. Per exemple:
e oberta è
xinès, frenètic, paciència…

e tancada é
procés, préssec, església…
D’altra banda, succeeix el mateix amb la o. Trobem dos sons per a la o tònica: [ ] o oberta i [o] tancada. Els accents gràfics també varien segons si l’accent a la o és: ò (accent obert) i ó (accent tancat). Veiem exemples:
o oberta ò
de debò, còmic, sòlida…
o tancada ó
presó, córrer, pólvora…


Heus aquí algunes orientacions que ens facilitaran l’accentuació a les es i a les os tòniques.
  1. Paraules agudes:
La majoria porten accent de la e i de la o tancat.
Ex:
bé, gairebé, també, després, només…
situació, torró, cantó…

Ara bé, hi ha algunes excepcions. Ho veiem al quadre:
E OBERTA
O OBERTA
.Alguns mots:
Perquè, cafè, vostè, alè…
.Gentilicis acabats en ès:
Anglès, francès, japonès…
.Participis acabats en –ès:
Admès, comès, promès…
.Numerals ordinals acabats en –è:
Cinquè, sisè, setè…
.Alguns mots:
Això, allò, però, arròs, repòs, de debò, ressò…

  1. .Paraules planes:
La majoria porten l’accent a la E i la O obert. En veiem algunes:
dèbil, conèixer, pèsol, cèntim…
mòbil, lògic, pròxim…

!!Alerta, que hi podem trobar algunes excepcions:
.préssec, préstec, feréstec, créixer, néixer, ésser, érem, éreu...
.estómac, córrer...
.Les terminacions de l’imperfet de subjuntiu:
tinguéssim, tinguéssiu, fóssim, fóssiu...


  1. Paraules esdrúixoles:
La majoria tenen l’accent de la E i la O obert:
ciència, pèrdua, anècdota...
memòria, colònia, hipòcrita...


!Algunes excepcions:
església...
pólvora, fórmula, tómbola...
!!!És fonamental conèixer les normes d’accentuació i quan s’accentuen les quinze paraules de l’accent diacrític per evitar faltes ortogràfiques. Saber fonètica i com es pronuncia un mot amb e oberta, e tancada i o oberta, o tancada et facilitarà posar l’accent en cas de dubtes.
(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)
(Imatge extreta de: Slideshare.net)



!!EXERCICIS:
  1. Redacta de manera esquemàtica les principals normes ortogràfiques que has de tenir en consideració en l’escriptura, amb un exemple de cada.
  2. Digues si les presents paraules són agudes, planes o esdrúixoles.
convidats, tros, ensenyar, ciència, mossèn, tranquil, generós, desprès, convidaré, fumera, democràcia, exàmens, Ramon, gerra, pólvora, òrgan, mà, congrés, antepenúltima.
  1. En què et basaries per col·locar l’accent a la “cafe” si no recordes si porta accent obert o tancat? Raona la teva resposta.
  2. Escriu un adverbi acabat en –ment per a cadascun dels mots:
feliç, plàcid, estúpid, generós, ampli.
  1. Resumeix les regles que t’ajudaran a diferenciar la E oberta de la E tancada.
  2. Ídem de l’anterior amb la O oberta i la O tancada.
  3. Pensa i escriu el participi dels presents verbs:
admetre, cometre, permetre, prometre, entendre, comprendre.
  1. Escriu cinc paraules agudes, cinc paraules planes i cinc paraules esdrúixoles que no apareguin en aquesta fitxa.
  2. Explana la diferència que hi ha entre tómbola i memòria.
  3. Esmenta quina de les sèries està ben accentuada.
  1. congrés, procés, prèssec.
  2. brutícia, platán, mossèn.
  3. arròs, fóssiu, cantéssim.
  1. Crea una gamificació per treballar l’accentuació a l’aula.
  2. Autoavaluació: què has millorat amb el treball d’aquesta fitxa? En què fallaves abans de l’accentuació i per què? Què has fet per evitar aquests errors? Què has de recordar per tal que no es repeteixin? Raona les teves respostes.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;