dilluns, 29 d’octubre del 2018

Un tast de "Frankenstein" de Mary W. Shelley. Adreçat als de literatura universal


Aquest 2018 es compleixen dos-cents anys de l’escriptura d’una de les obres més conegudes de la literatura universal, parlem de «Frankenstein» (1918) de Mary W. Shelley. On un jove i savi científic, Víctor Frankenstein dóna vida a un ésser monstruós a partir de diversos membres de cadàvers. L’obra esdevé una reflexió sobre on pot arribar la ciència amb els experiments i la infelicitat de l’individu creat. Una obra interessant i que cal llegir. En fem un petit tast!



* * * * *

Ja era gairebé migdia quan vaig aconseguir fer el cim. Vaig estar una estona assegut sobre una roca que dominava el mar del gel. La boira el cobria, igual que a les muntanyes veïnes. De sobte, la brisa va escampar els núvols i vaig baixar a la glacera. La superfície és molt desigual; aquí puja com les onades d’un mar mogut i allà baixa travessada per esquerdes profundes. La superfície de gel té gairebé una llegua d’amplada i vaig trigar quasi dues hores per travessar-la. La muntanya de l’altra banda és de roca pelada i perpendicular. Des d’on ara em trobava, tenia el Montanvert just al davant, a una distància d’una llegua, i molt més amunt s’alçava el Mont Blanc, en terrible majestat. Em vaig aturar en un buit que feia la roca, contemplant aquell panorama meravellós i impressionant. El mar, o més ben dit, aquell enorme riu de gel, serpentejava entre les muntanyes del voltant, els alts cims de les quals s’elevaven molt per damunt de les valls. Per sobre dels núvols, els pics glaçats i brillants lluïen amb la llum del sol. El meu cor, abans ple de dolor, ara s’havia inflat amb algun sentiment semblant a la felicitat. Vaig exclamar:

-Esperits vagabunds, si de debò vagueu, si no descanseu als vostres llits estrets, permeteu-me aquesta petita felicitat o preneu-me com a company i endueu-vos-em lluny de les alegries de la vida.

Acabava de dir això quan, tot d’una, vaig veure a una certa distància la figura d’un home que venia cap a mi a una velocitat sobrehumana. Saltava per damunt de les escletxes de gel, per on jo havia avançat amb molt de compte. A mesura que s’acostava, em va semblar que la seva estatura superava la d’un home. El cor em va fer un salt, se’m va emboirar la vista i vaig sentir-me a punt de desmaiar-me. Però em vaig recuperar de seguida, gràcies a l’aire fred de les muntanyes. Quan va ser més a la vora, la visió va ser terrible i repulsiva; era aquella deformitat humana que jo havia creat. Vaig tremolar de ràbia i d’horror, decidit a esperar que arribés i tenir amb ell un combat a mort. S’acostava; la cara li revelava una preocupació amarga, barrejada amb menyspreu i maldat. La seva deformitat inhumana era massa horrible per poder-lo observar amb ulls de persona. Però no m’hi vaig fixar gaire; la fúria i l’odi m’havien deixat al principi sense veu i, quan la vaig recuperar, només vaig poder vomitar paraules d’ira i repugnància.

-Diable! -vaig cridar-. Com t’atreveixes a acostar-te’m? No et fa por la terrible venjança del meu braç empipat sobre el teu cap odiós? Vés-te’n, insecte repugnant! O no, queda’t perquè pugui tornar-te a convertir en pols! Ai! Si pogués, extingint la teva existència miserable, tornar la vida a aquells que tan diabòlicament has assassinat!

-Ja m’esperava una rebuda així -va dir el dimoni-. Els homes odien els infeliços. Fins a quin punt, doncs, dec ser odiat? Jo sóc el més desgraciat dels éssers vius! Fins i tot vós, el meu creador, detesteu i rebutgeu la criatura a la qual el vostre art us va lligar amb llaços que només desfaran la destrucció d’un dels dos. I ara em voleu matar? Com us atreviu a jugar així amb la vida? Compliu el vostre deure amb mi, i jo compliré el meu amb vós i amb la resta de la humanitat. Si accediu a les meves condicions, us deixaré en pau, a vós i a tothom; però si refuseu, calmaré les meves ganes de matar amb la sang dels amics que uns queden.

-Monstre immund! Canalla demoníac! Les tortures de l’infern són una venjança massa suau per als teus crims. Diable fastigós! Encara em retreus que t’hagi creat? Vine i apagaré l’espurna de vida que vaig ser tan imprudent de donar-te.

La meva fúria no tenia límits. Em vaig llançar sobre seu impulsat pels sentiments que fan que un ésser aixequi el braç contra l’existència d’un altre.

Em va evitar fàcilment i va dir:

-Calmeu-vos! Us demano que m’escolteu abans de descarregar l’odi que sentiu sobre el meu cap devot. Que no he patit prou ja, que encara voleu augmentar la meva pena? No sóc més que un munt d’angoixes, però m’estimo la vida i la defensaré. Recordeu que em vau fer més poderós que vós; sóc molt més alt i les meves articulacions són més flexibles, però no tinc temptacions de rebel·lar-me. Sóc la vostra criatura i seré dòcil i bo amb el meu Senyor, si vós compliu igualment amb la vostra part, la que em deveu. Oh, Frankenstein, no sigueu just amb tothom i em trepitgeu a mi! És precisament amb mi que heu de ser no solament més just, sinó més afectuós i comprensiu. Recordeu que sóc la vostra criatura, hauria de ser el vostre Adam i, tanmateix, sóc com l’àngel caigut. M’heu negat l’alegria sense haver fet cap mal. Allà on miro veig felicitat i jo sóc l’únic que no en pot tenir. Abans era honrat i bo; la pena m’ha convertit en un dimoni. Feu-me feliç i tornaré a ser virtuós.

-Fora1 No et vull sentir! No ens entendríem mai; tu i jo som enemics. Vés-te’n d’aquí o mesurarem les nostres forces en una lluita fins que un dels dos caigui per sempre.

-Com us podria commoure? No aconseguiran les meves súpliques que em mireu amb bons ulls? Creieu-me, Frankenstein, abans era bo; la meva ànima desbordava amor i humanitat; però estic tan sol1 Tan miserablement sol! Vós, el meu creador, m’odieu. Què puc esperar, doncs, dels vostres semblants que no em deuen res? M’odien i em rebutgen. Les muntanyes desertes i les glaceres terribles són el meu refugi. He passat molts dies aquí; només a mi no em fan por aquestes coves de gel que em serveixen de casa, l’única casa que l’home em permet tenir. Alabo aquests cels freds que em respecten molt més que no pas els vostres amics. Si tota la humanitat conegués la meva existència, farien com vós i s’armarien per destruir-me. Per què no hauria d’odiar aquells qui volien eliminar-me? No vull saber res amb els meus enemics. Jo potser seré infeliç, però ells compartiran la meva desgràcia. Només vós podeu compensar-me i alhora desfer-vos d’un mal que, si volgués, no solament us afectaria a vós i la vostra família, sinó que els remolins de ràbia que provocaria s’empassarien també milers i milers d’altres persones. Deixeu que el vostre cor es compadeixi i no em menyspreeu. Escolteu el que us he de dir i, quan m’hàgiu sentit, abandoneu-me o compadiu-me segons què considereu que em mereixo. Però escolteu-me. Les lleis humanes permeten als culpables, per sanguinaris que siguin, que parlin en la seva defensa abans de condemnar-los. Escolteu-me, Frankenstein. M’acuseu d’assassinat i, amb tot, vós seríeu capaç de matar la vostra pròpia criatura sense tenir el més mínim remordiment. Oh, glorifico aquesta justícia eterna dels homes! No us demano que em perdoneu res, només que m’escolteu i després, si voleu, i si podeu, destruïu l’obra de les vostres mans.

-Per què -vaig respondre- m’has de recordar coses que em fan tremolar només de pensar-les i de les quals jo sóc l’únic autor i responsable? Maleït sigui el dia, odiós dimoni, que vas veure la llum per primer cop! Maleïdes, encara que em maleeixi a mi mateix, les mans que et van crear! Per culpa teva sóc més desgraciat que el que ningú no pugui imaginar. No m’has deixat la possibilitat de considerar si sóc o no just amb tu. Desfes-me de la visió de la teva cara fastigosa.



(Fragment del capítol 10, extret de: SHELLEY, MARY W. Frankenstein, Barcelona: Barcanova Editorial, 2012)

(Imatges extretes de: Barcanova Editorial i Google imatges)



!!EXERCICIS:

1. Comenta el present fragment de l’obra «Frankenstein».

2. Enumera i justifica alguns temes que es poden tractar a l’aula sobre l’obra «Frankenstein».

3. Presenta la figura literària de Mary W. Shelley. Com fou la seva vida? Quines foren les seves obres destacades. Utilitza les TAC.

4. «Valperga» (1823) és una altra obra de l’escriptora Mary W. Shelley, els entesos diuen que és literàriament superior a «Frankenstein (1818). Comenta breument el seu argument i justifica per què els entesos clamen que és infinitament millor a l’arxiconeguda «Frankenstein».

5. L’origen de la novel·la «Frankenstein» parteix sobre una anècdota entre joves escriptors. Quina és?

6. Aporta un fragment que no sigui el que apareix a la fitxa i que t’hagi agradat de l’obra «Frankenstein».

7. Dibuixa com t’imagines el monstre creat pel Doctor Frankenstein.

8. Quina és la tragèdia que es presenta a l’obra «Frankenstein» i per què? Argumenta la teva resposta.

9. Fòrum 1: has llegit l’obra «Frankenstein»? Què t’ha semblat? Què t’ha agradat més i què menys, per què? T’ha sorprès en alguna cosa? Quin ensenyament t’ha transmès l’obra «Frankenstein» per a la teva vida quotidiana?

10. Fòrum 2: creus que els científics amb els seus experiments i investigacions seran capaços d’allargar la vida humana? Raona la teva resposta.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;