dimarts, 30 de març de 2021

Els orígens ancestrals de la festa major. Adreçat a tothom

 

En els segles passats la Festa Major no era tal i com la coneixem avui dia, sinó que era una Fira del bestiar, que anava itinerant de poble en poble. Tot era a causa de la gran quantitat de bestiar que hi havia als pobles temps ençà. A Alcarràs, per exemple, i com relatà l’historiador i metge Manuel Camps dins “Història de la vila d’Alcarràs” (2003), hi havia dos punts de compra-venda de bestiar: al carrer davant el bestiar vacú i al carrer calvari el bestiar de peu rodó, mules, ases, cavalls i altres. Això feia que gairebé la totalitat dels cafès, fondes i hostals dels pobles estiguessin plens. Durant la fira també es realitzaven concursos, com per exemple, una cursa a peu on donaven com a primer premi un corder, un pollastre al segon i una ceba al tercer. També s’hagué de prohibir pels escàndols que es produïen durant la competició atès que tothom volia guanyar. La Fira, precedent del que anomenem la Festa Major realitzà les seves primeres passes al segle XIII. Era un punt de trobada per a la gent de la vila, en les places, cafès del poble i l’església del municipi. Era una festa patronal, és a dir, una festivitat en honor a un sant o patrona, i que no sempre coincidia amb el/la titular de la parròquia, d’aquí que l’església hi estés present i alhora jugués un paper rellevant dins de les festes.



En aquells temps, l’esdeveniment més destacat era un dinar popular que organitzava la comunitat eclesiàstica. Emperò, no tot van ésser flors i violes, aviat els bisbats veieren que les despeses d’aquests esdeveniments eren elevats, i decidiren limitar el convit per part dels mossèns a més veïns. Això mateix, va donar-se quan el rei Ferran el Catòlic, el 1487 va prohibir que es realitzessin despeses superiors de deu sous per cada foc, és a dir, llars, famílies, tanmateix, un any després, aquesta llei fou derogada a petició dels pagesos, gràcies als fruits de la negociació amb el rei, sobre la interpretació de la sentència arbitral de Guadalupe, i que no volien desistir de rebre durant la festa destacada del seu poble tant els amics com els seus familiars.

En termes generals, les Festes Majors acostumen durar tres dies, en algunes poblacions s’allarga fins i tot, a cinc. Per costum, el primer dia se sol fer coincidir amb el cap de setmana, ara bé, no sempre és així, alguns pobles donen el seu tret de sortida en dimecres.

Si ens fixem en els fets religiosos d’aquestes, es realitzaven les vespres a la vigília, és a dir, portaven a terme una pregària litúrgica que tenia com a protagonista a un orador per al sermó i també d’una processó, sovint amb gegants i nans, amenitzats amb la banda del poble o bé una de forània. En un àmbit més profà, i al llarg de la seva consolidació durant el proppassat segle XX, dins d’aquestes festes hi podem trobar diferents activitats amb el desig d’acontentar a tothom, com ara les cercaviles, on mitjançant un acte es recorrien diversos carrers de la població amb música per anunciar una funció religiosa, una festa, o com a preludi d’una serenata. D’altres activitats que s’hi efectuaven eren els balls a l’envelat, així com també les representacions teatrals o bé líriques, jocs per als més menuts a la plaça, les ballades de sardanes, les danses tradicionals, les vaquetes, avui dia, majoritàriament ja desaparegudes, les competicions esportives, els castells humans, els focs artificials, els correfocs, els concerts, les firetes amb les seves atraccions com ara els autos de xoc, les paradetes del tir, les tómboles i finalment, arribava el fi de festa amb els castells de foc, i que indicava amb tristor el retrobament per a les properes, si la salut acompanyava.

A la meva població, Alcarràs, també s’acomplia una cursa de càntirs on les dones de la vila corrien transportant-ne un a sobre del cap i guanyava la que arribava primera a meta sense que li caigués en cap moment. Per finalitzar la Fira es feia un gran ball a la plaça més important del poble. En acabar-se la ramaderia també es clogué el concepte de fira i passà a denominar-se Festa Major, esdevenint així les festes més preades del poble o vila, tot i que, de fet, algunes poblacions celebren dues festes majors, una a l’estiu i una altra a l’hivern. De fet, el concepte de fira retornà amb la celebració de la Fira del Comerç des de 1994.

A Juneda, els fets de cada festa major se celebraven al Parc de l’Alegria, i les firetes s’ubicaven a la plaça de Catalunya. Aquestes s’emplaçaren allí fins que es reformà la plaça, posteriorment es traslladaren darrere de la residència de l’Anunciata. Alguns dels seus actes eren el trofeu ciclista de la vila, el torneig d’escacs, la cursa d’autocròs, l’aeromodelisme, com a esdeveniments característics i que no es portaven a terme en tota vila. A l’Slideshare el professor d’història Antoni Aixalà té penjats diversos programes de la Festa Major de Juneda de fa prop de cent anys, que podeu rellegir, descarregar-vos i ja de pas, donar vida al cuquet de la curiositat i d’uns records que us comportaran més d’una sorpresa, de saber quines accions s’hi portaven a terme, de quines obres de teatre s’hi van representar, de quins artistes venien fins a la població a actuar, i també petites alegries, dins d’uns llibrets, programes de festa on hi apareixia el convit del o la batlle, l’article d’algun erudit de la vila, alguna poesia, la publicitat que en facilitava la publicació i com no els actes dels dies de festa. D’altres, sortosament, en acabar la festa els guarden en format paper com un bé patrimonial, si es vol, com un petit tresor. Dues manifestacions que sobresurten en moltes festes majors, són el pregó d’inici de festes, amb un personatge il·lustre aconvidat o una persona destacada del poble. Així com també, l’acció de nomenament i relleu de les pubilles i dels hereus, practicada a Catalunya des de mitjan del segle XX. A Alcarràs se celebra aquesta manifestació des del 1968.

L’ajuntament de cada poble és el principal valedor d’aquestes festes, demanant als seus habitants que engalanin els balcons o finestres de les seves llars amb un estendard on hi apareix l’escut del poble o amb la senyera catalana en motiu de festa. Tradició que encara podem gaudir i veure, sobretot en pobles més modestos. Les autoritats també acostumaven a convidar els amics i familiars i ho celebraven amb un gran dinar popular, on posteriorment, lliuraven el premi al guanyador/a del disseny del cartell inclòs en el programa i els cartells de la Festa Major. Un altre fet que s’hi donava era que hom esperava a la Festa Major per a estrenar alguna cosa, un nou pentinat o un nou vestit, atès que, era un motiu de satisfacció i on tothom es fixava en l’altre.

Com a curiositat, encara avui dia podem trobar els nostres padrins que anomenen Fira a la nostra Festa Major, i no anaven desencaminats, sinó que és fruit dels seus orígens a l’entorn del mercat sobre bestiar d’alguns decennis enrere.

El grup musical La Trinca, l’any 1970 dedicà una cançó a aquest fet tan nostre i on aconseguiren captar-ne l’essència d’aquests dies de joia, sense defugir el seu estil característic. Fixeu-vos en la seva lletra:

Alegria, que és Festa Major.
Alegria, encetem la bota del racó.
Alegria, que és Festa Major.
Com cada any hem de matar el pollastre
I posar xampany dins el porró.
Apa, anem-hi, corre, vine, cuita.
Salta i balla, canta la cançó.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui matem el capó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui és Festa Major.

Visca el pa, visca el vi,
Visca la mare del meu padrí.

Alegria, que és Festa Major.
Alegria, perquè el nostre Sant és el millor.
Alegria, que és Festa Major.
Al matí tenim passada, missa, les sardanes
I havent dinat, migdiada, processó,
Concert, castell de focs i ball a l'envelat.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui matem el capó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui és Festa Major.

Alegria, que és Festa Major.
Com cada any hem de matar el pollastre
I posar xampany dins el porró.
Canviarem l'aixada pel pendó,
Que avui és Festa ... Festa Major.

En la festa major es commemorava un fet valuós dins de la seva història o tradició i que a la vegada, era compartit per tots els habitants. En algunes poblacions es feien coincidir amb les fires, on els mercaders i comerciants podien fer intercanvis. Val a dir, que algunes d’aquestes festes majors amb els anys i afluència de gent han rebut el reconeixement de Festa Patrimonial d’Interès Nacional, perquè són un tot, fins i tot, més que les festes essencials de cada barri, poble, vila o ciutat, perquè han traspassat fronteres i cal que es preservin. Com fa una bona colla d’anys cantava La Trinca, “Alegria, que és Festa Major”! i sobretot, retrobeu-vos amb els vostres familiars, gaudiu-ho força, molt civisme i respecte per tothom.

Josep Maria Corretger Olivart

Març del 2021

 

.Fonts Consultades:

-CAMPS, Manuel, “Història de la vila d’Alcarràs”, Pagès Editors-Ajuntament d’Alcarràs, Lleida, 2003.


.Webgrafia:

El Gerió Digital, Enciclopèdia Catalana, Slideshare)


[Crèdits fotogràfics: Som Garrigues, Slideshare]


EXERCICIS:

1. Llegeix el present escrit i respon a les preguntes següents:

.Quina és la gènesi de les festes majors?

.En quin segle començaren a esdevenir-se?

.Quin estament pagava inicialment el dinar de festa major?

.Un rei va estar a punt d’acabar amb les despeses familiars de més de deu sous. De qui estem parlant?

.Per quin motiu se celebraven les festes majors?

.Els veïns del poble podien engalanar les finestres i balcons. Veritat o mentida?

.Quina tipologia d’actes s’hi celebraven?

.Hi ha una cançó dedicada a la festa major? Qui la cantava?

2. Treball d’investigació: realitza una petita recerca sobre la festa major del teu barri, poble o ciutat i analitza els programes. Quins actes s’hi portaven a terme?

3. Cacera del tresor: fes d’investigador/a i a través de la xarxa, respon a la següent pregunta: per què en algunes ciutats com Lleida s’ha deixat de realitzar l’acte de pubillatge?

4. Fòrum: què t’agrada de la festa major? Quins actes t’atrauen més i quins menys? Per què?

5. Proposta artística: realitza un cartell artístic per a la festa major del teu barri, poble o ciutat.

 

 

 

 


Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;