"Per a què serveixen els llibres". Quim Monzó. Comprensió lectora. Adreçat a l'ESO

Aquest escrit s’emmarca dins del gènere periodístic article d’opinió. L’article d’opinió tracta temes de diverses tipologies. En aquest, s’hi mostra un punt de vista, l’habilitat en l’enfocament del tema, el seu tractament, l’aportació d’idees, les relacions que s’estableixen entre aquestes, o la manera com el periodista organitza la informació, entre d’altres. Tots aquest ingredients ens diuen com serà el cuiner, és a dir, l’articulista, la seva manera de pensar i a la vegada, poden despertar o no la curiositat del lector.

PER A QUÈ SERVEIXEN ELS LLIBRES

Quim Monzó, La Vanguardia, divendres, 14 de desembre del 2018

Fa prop de dues setmanes, la primera manifestació de les armilles grogues a París va agafar desprevinguts els comerços. Però les imatges de taules, cadires i carpes cremades, i les dels aparadors de les botigues trencats a cops de pedra, els van fer entendre de seguida que la cosa va de debò, i que quan van arribar als Camps Elisis no sols no els va acollonir la importància i la majestuositat del lloc sinó que els va esperonar encara més. En un escenari grandiós com aquell no es podien limitar a aplicar els mètodes que havien practicat fins aleshores a les rotondes de les carreteres de tot França.

Per això, abans que arribés el cap de setmana passat, les televisions ens van mostrar que havien après la lliçó: vídeos de treballadors cobrint, a base de taulons aglomerats (hidròfugs), tots els aparadors susceptibles de ser apedregats. Les imatges de les parades improvisades a les voreres, amb bancs de Fuster on tallaven les fustes a mida per després collar-les damunt dels aparadors amb trepants i cargols Fisher, recordaven les que acostumen a veure quan, a la costa nord-americana (a Florida, sobretot), s’anuncia l’arribada d’un huracà. Però a París no es tractava d’un fenomen meteorològic sinó d’un indignació que creix.

Les botigues parisenques, protegint-se amb fustes, recordaven les de Florida quan hi ha huracans.

Dissabte, l’escriptor Serge Joncour (nascut el 1961, autor de novel•les i relats, i a qui l’any passat van distingir com a Cavaller de la Legió d’Honor i Cavaller de les Arts i les Lletres) va penjar a les xarxes socials la foto d’una llibreria que, a diferència de les botigues del costat, no tenia les persianes abaixades ni els aparadors protegits amb taulons aglomerats. Amb tots els vidres a la vista, i la porta i els elements que els subjecten pintats d’un blau preciós, un d’aquests fascinants blaus (o verds, o ocres…) que trobes a qualsevol poble o ciutat de França i que aquí alguna gent creu que són una invenció de la revista Marie Claire. La llibreria es diu La Belle Lurette i és a la Rue Saint-Antoine de París, a tocar del carreró Guéménée i a prop de la Bastilla. A la foto, Serge Joncour hi va adjuntar un text: “Els únics aparadors que no s’han pas protegit: els de les llibreries. Llegir és viure lliure!”.

Immediatament vaig pensar en un consell que fa dècades em van donar a Itàlia: el millor mètode de protecció, si entren a casa teva per robar-te, és tenir les parets plenes de prestatges amb llibres. Deixa’t de sistemes d’alarma o de caixes de cabals. Si aconsegueixen entrar a casa teva (i si volen entrar-hi hi entraran, amb alarmes o sense) i veuen que milers i milers de volums ocupen les parets, potser remenaran una mica els calaixos, però faran mitja volta de seguida perquè al llarg dels anys han après que qui gasta tants diners en llibres és un pertorbat mental que no se’ls gasta en joies o en els altres objectes que a ells els interessa realment revendre.

(Article de: Quim Monzó. Extret de La Vanguardia, edició en paper, 14 de desembre del 2018)

(Fotografia: Josep Maria Corretger)

!!EXERCICIS:

1. Què és un article d’opinió? En quins mitjans escrits podem trobar-ne? Cerca’n un exemple en paper o bé en format digital i comenta’n les principals característiques.

2. Per què el títol de l’article d’opinió no porta un signe d’interrogació al final? Raona la teva resposta.

3. Per quina raó Monzó decideix posar aquest títol a l’article i no un altre?

4. Pensa un altre títol per a aquest article.

5. Qui és en Quim Monzó? Presenta la seva figura. De cinc a vuit línies. Per escrit o en presentació digital.

6. Per què Quim Monzó posa en cursiva “armilles grogues” i “Marie Claire”?

7. Per quin motiu els comerciants de París salvaguarden els seus comerços?

8. Quan l’escriptor diu: “…les televisions ens van mostrar que havien après la lliçó…” a què fa realment referència?

9. Com relaciona l’autor de l’article a Serge Joncour amb els fets ocorreguts a París?

10. Per què Serge Joncour clamà “Llegir és viure lliure!”? Quin vincle té amb els actes dels armilles grogues? Estàs d’acord amb l’afirmació de Joncour? Per què?

11. Quin és el millor mètode per evitar robatoris en els domicilis segons els italians? Per què? Com Quim Monzó logra enllaçar-ho amb l’article que ha escrit?

12. Opinió: quants diners et gastes amb llibres a l’any? Quins gèneres t’atrauen per llegir? Penses que qui inverteix en llibres no ho fa en d’altres objectes de valor? Per què?