Salvador Espriu va començar a escriure obres dramàtiques en la seva època d'estudiant d'universitat. D'entre les seves tres obres de teatre, "Primera història d'Esther" (1948), "Una altra fedra si us plau" (1977) sobresurt "Antígona" (1939). Espriu va focalitzar el tema d'Antígona en la guerra civil espanyola i en la imminent postguerra. Ho veiem quan Antígona desobeeix les ordres que li imposà Creont. Aquí podem establir un paral·lelisme amb la desobediència de molts catalans a les ordres imposades per Franco, i la força del poder dictatorial. Antígona va trobar les lleis fora de lloc i per això va decidir obrar segons la seva moralitat. Malauradament aquesta decisió va conduir a Antígona a la condemna a mort.
Per un altre costat, convé saber que en Salvador Espriu no és exactament fidel a l'obra de Sòfocles, sinó que n'afegeix alguns personatges, com per exemple, les serventes d'Eurídice: Euriganeia i Astimedusa, emperò no són els únics. També inclou dins de l'obra els consellers de Creont, el Lúcid Conseller, Eumolp, Etèocles, que a "L'Antígona" d'Espriu hi intervé, en canvi, a la de Sòfocles només s'esmenta. Així com també podem trobar el pas invers, en la tragèdia de Sòfocles apareixen el cor i Hèmon i no en la d'Espriu.
A més d'aquestes diferències, encara en podem trobar més entre els personatges de l'obra de Sòfocles i la d'Espriu.
.Antígona: en Espriu vol que Etèocles faci la pau amb Polinices. Antígona intenta convèncer a Etèocles. A la tragèdia de Sòfocles, aquesta escena no existeix.
.Ismene vol que Antígona no enterri el cos de Polinices. A l'obra original de Sòfocles, Antígona enterra el cos de Polinices.
.Tirèsias: en Espriu, l'endeví sempre fa costat a Creont. Quan descobreix que Antígona vol donar sepultura a Polinices, aquest la rebutja. En la tragèdia de Sòfocles sempre està de part d'Antígona.
(Basat en l'article: "De Sòfocles a Espriu", del blog "Literatura grega a escena")
.Què va dir en Josep Pla sobre Salvador Espriu?
Salvador Espriu és un escriptor molt curiós. Al meu entendre, hauria pogut ser un dels prosistes més extraordinaris de la nostra llengua. Ho he sostingut sempre. Hauria pogut ser un Ruyra molt més esvelt, incisiu i psicològicament més complicat. El que ha fet (poc) en la prosa és inoblidable. Però no ha escollit aquest camí i s'ha dedicat a la poesia matisada pel grotesc vital més delirant. Aquesta poesia, l'entenen alguns, i per a molts altres és inintel·ligible. El tracte potser no era aquest. El tracte, el compromís d'aquestes generacions, és acostar el nostre poble a la llengua i a la literatura –de les quals no tenen la menor idea. Espriu és un home d'una gran cultura –de vasta i excel·lent cultura. «La pell de brau» –un llibre sobre Espanya– és vulgar però enormement savi, ple d'escarafalls i gemecs personals. El meu respecte per Espriu és total.
Notes del capvesprol
.També us proposo que deia en Josep Pla a la quarta sèrie de la seva obra "Homenots", on apareix Salvador Espriu.
(Text extret del blog: lletres.net)
!Per saber-ne més podeu consultar:
.Interessant article amb les principals diferències entre "Antígona" d'Espriu i la de Sòfocles:
.Els principals successos que passen a cadascun dels tres actes:
.Guia de lectura "Antígona" de Salvador Espriu, per aprofundir en l'obra i en petits detalls que ens poden passar per alt:
.El gust per la lectura. Més pistes de lectura i exercicis per treballar de "Antígona":
.Guia esquematitzada de "Antígona" de Salvador Espriu:
.Bibliografia de Salvador Espriu:
.Article "Diversos punts sobre Antígona d'Espriu":
.Guia de recursos de Salvador Espriu:
.Salvador Espriu a "Lletra":
.Per tenir una visió global i conèixer algunes curiositats sobre l'autor:
.Comparació de "Antígona" de Salvador Espriu i la "Antígona" de Sòfocles:
http://blocs.xtec.cat/literaturagregaaescena/el-genere-dramatic/antigona/de-sofocles-a-espriu/
(Imatges extretes de:
gestioncultura.cercantes.es, litecat.files.wordpress.com i literaturacatalanamaria.blogspot.com)
!!EXERCICIS:
1. Realitza un esquema sobre els principals fets que passen a cadascun dels tres actes de "Antígona".
2. Investiga si cal per Internet i esmenta les principals diferències que existeixen entre l'obra "Antígona" de Salvador Espriu i l'original de Sòfocles.
3. Quina és la tragèdia de "Antígona" o per què "Antígona" és considerada una tragèdia? Raona la teva resposta.
4. Què pretenia mostrar-nos Salvador Espriu amb "Antígona"? Per què? Pista. Pensa en el seu temps de redacció.
5. Descriu tres personatges de "Antígona", amb un màxim de tres línies cadascun. Si algú ha participat en aquesta fitxa no val a repetir-los.
6. Espriu més d'una vegada havia comentat que no se sentia com un autor d'obres de teatre, tot i que, havia escrit tres obres. Realitza una recerca i raona perquè ho va dir. Pista: mira't el pròles a Salvador Espriu, "Teatre", La Butxaca, Barcelona, 2013.
7. Comenta el present fragment de "Antígona", extret de l'obra editada per Edicions 62.
(Erm als voltants de Tebes. Al fons, el cos abandonat de POLINICES. Llums i focs dels guardes que vigilen l'acompliment de la interdicció deCREONT. Nit de tempesta. Entren TIRÈSIAS i EUMOLP.)
TIRÈSIAS: Per on em guies?
EUMOLP: Per un desolat lloc a través de la nit.
TIRÈSIAS: No vius en la meva nit, a la tenebra poblada tan sols pels crits dels ocells i la maledicció divina. El meu do és ben miserable. He d'escoltar i revelar tothora les calamitats dels altres.
EUMOLP: Ets temut dels prínceps.
TIRÈSIAS: M'odien. Els meus auguris harmonitzen rares vegades amb el que volen.
EUMOLP: El diner interpreta sovint més bé que les teves orelles.
TIRÈSIAS: Sóc un cec, però el meu braç és encara potent, sacríleg. La teva llengua és una serp.
EUMOLP: Fujo. No m'agraden els cops a les palpentes.
(S'aparta uns quants passos.)
TIRÈSIAS: Té, que la meva ira t'aconsegueixi, que calli per sempre el teu verí. T'he tocat? Respon. Contesta'm, contesta'm! On ets? No em deixis en la meva nit, digues on ets.
EUMOLP: Al teu costat. Ni això no pots endevinar?
TIRÈSIAS: Ets pervers, però et necessito. La meva filla m'ha deixat. Ara m'he de fiar de tu.
EUMOLP: Tolera, doncs, que parli com vulgui. No et llegeixo bé el vol dels ocells, les carns de les víctimes? No et condueixo fidelment pels camins?
TIRÈSIAS: Els camins d'una vellesa trista. Anuncio a la força la desgràcia dels altres. No sé res de mi.
EUMOLP: Els déus perden els qui estimen.
TIRÈSIAS: Servir-los és el meu únic consol.
EUMOLP: I el diner dels prínceps. Confessa-ho sense enuig.
TIRÈSIAS: Alguna llum ha de penetrar la meva tenebra. Quina horrible olor és aquesta?
EUMOLP: Som davant el cos de Polinices.
TIRÈSIAS: Per què em portes aquí? Una llei no priva aquesta despulla de la pietat dels plors i del repòs? No tems que els guàrdies ens descobreixin?
EUMOLP: Han buscat refugi contra la corrupció i la tempesta. No s'atrevirien, d'altra banda, a fer res contra Tirèsias.
TIRÈSIAS: No vull transgredir ni de lluny la llei de Creont.
EUMOLP: És que potser t'ho demano o et dic d'enterrar Polinices o d'honorar-lo?
TIRÈSIAS: Desgraciat fill de reis. Què et proposes?
EUMOLP: Desitjo, al contrari, que la teva autoritat m'ajudi a convèncer Antígona. Ella vol donar la pau a aquest cos, segons els ritus.
TIRÈSIAS: Com gosa desobeir Creont? Polinices era l'enemic de Tebes.
EUMOLP: Per a Antígona era només el seu germà. El vol enterrar aquesta nit. És obstinada, i temo per ella. Les meves reflexions no han pogut dissuadir-la. Potser tu ho podràs.
TIRÈSIAS: No puc res contra l'insensat sentiment d'una dona. Deixa que la pietat s'apuntali un cop més en el crim. Plou, i els meus anys vacil·len. Torna'm al meu recés.
EUMOLP: Quin violent torb! Els voltors no abandonen tanmateix la presa.
TIRÈSIAS: Guia'm a la meva solitud.
EUMOLP: Com s'acarnissen damunt Polinices! Devoren amb presses, arriben als ossos: no sents el soroll? La carn penja dels becs massa plens.
TIRÈSIAS: Anem, imatges d'espant manen ja en la meva tenebra. Com criden aquests ocells enmig del tro! Quan descansaré? He d'escoltar novament les veus de la fosca?
EUMOLP: Què endevines enllà del temps?
TIRÈSIAS: Ai, aquesta sang! Qui pot penetrar les intencions dels déus? Polinices va ser culpable, és cert, però és també un crim als ulls divins no perdonar els vençuts, després de la mort. I una inviolable llei defensa aquest crim. Aquesta sang perdrà Tebes.
EUMOLP: La visió em commou.
TIRÈSIAS: Els sofriments de Tebes no acabaran, perquè és avorrible no haver enterrat aquest cos. Però la llei ho interdiu i s'ha de complir. Apartem-nos ja dels llamps i dels ocells fatídics.
(Entren ANTÍGONA, ISMENE i EURIGANEIA.)
ANTÍGONA: Els ocells i l'olor avisen on és el cos. Ara torneu-vos-en.
ISMENE: Vull seguir la teva sort.
EURIGANEIA: He perdut els meus fills, sóc com morta, us he criat: deixa que em quedi.
ISMENE: Sóc la seva germana i la teva. Faré el que tu facis.
EURIGANEIA: Desitjo de reunir-me amb unes ombres, res no pot augmentar el meu dolor.
EUMOLP: (a TIRÈSIAS): Vet aquí Antígona, amb la germana i Euriganeia.
ANTÍGONA: Qui parla en la nit?
TIRÈSIAS: Tirèsias. Per què torbeu les prediccions del cel?
ISMENE (a part): L'endeví! Aquest vell m'horroritza, em recorda el pare quan era cec.
TIRÈSIAS: No em responeu? Què veniu a fer sota la tempesta?
ANTÍGONA: Vinc a enterrar un cos, el del meu germà Polinices, que haurien d'haver honorat i incinerat segons els nostres antics preceptes.
TIRÈSIAS: I has disposat que aquestes t'acompanyin?
ANTÍGONA: No, mirava de persuadir-les que se'n tornessin a la ciutat.
TIRÈSIAS: Desconeixes la llei? Polinices intentà destruir Tebes.
ANTÍGONA: Va perdre. Si hagués guanyat, a totes les boques seria un príncep admirable.
TIRÈSIAS: Conduí estrangers contra la pàtria.
ANTÍGONA: Va ser desposseït del seu dret: això explica el seu odi.
TIRÈSIAS: Acuses Etèocles?
ANTÍGONA: El lloa tothom. A aquest, en canvi, no el plora ningú.
TIRÈSIAS: Etèocles salvà Tebes.
ANTÍGONA: Qui lamentarà més que jo la seva pèrdua? Era gran al consell i a la guerra. Però Polinices era també el seu germà, el fill petit de Iocasta.
TIRÈSIAS: Destructor de la pau.
ANTÍGONA: Si hagués vençut, ara l'honoraríeu com el seu restaurador. Només jo ploraria Etèocles.
EUMOLP: És inútil de retreure els coneguts efectes de l'èxit.
ANTÍGONA: També ets aquí?
EUMOLP: Per acomplir el que m'ordenis i escoltar-vos sota la tempesta.
ANTÍGONA: Ets lliure d'anar-te'n.
EUMOLP: No puc abandonar el vell ni a tu. Si véns, et mostraré el camí de tornada.
ANTÍGONA: El conec. Em quedo.
TIRÈSIAS: No respectaràs la llei?
ANTÍGONA: Tots ens devem primerament a les lleis eternes.
TIRÈSIAS: El teu rang no evitarà el càstig.
ANTÍGONA: Ja ho sé i no ho pretenc. No temo la mort. Sempre he estat voltada de mort, des de sempre he sabut que no envelliria, que no coneixeria l'amor d'un marit i dels fills.
TIRÈSIAS: Arrossegaràs Ismene en la teva caiguda?
ANTÍGONA: Ella sap prou el que li convé.
ISMENE: Si, m'espanta aquesta nit plena de terrors, però no vull quedar l'última del nostre llinatge. Si hem de morir, morirem juntes.
ANTÍGONA: Mira el que fas. Que després no te'n penedeixis.
ISMENE: Ai, les ales dels ocells em freguen la cara! No reconec Polinices en aquest cos podrit. No puc suportar aquesta visió.
ANTÍGONA: Per què no te'n tornes? No t'ho priva ningú.
ISMENE: Per què no reflexiones de nou el que vas a fer? Escolta una vegada més el meu prec, Antígona. És terrible el sacrilegi contra la ciutat.
ANTÍGONA: Ara vacil·les, abans semblaves decidida.
ISMENE: Defalleixo davant la tempesta i la nit, la repugnant olor d'aquest cos, aquests ocells.
ANTÍGONA: Retorna al palau, amb Euriganeia.
EURIGANEIA: T'he de deixar?
TIRÈSIAS: Anem-nos-en també nosaltres, hem parlat prou.
EUMOLP: Jo em quedo.
ANTÍGONA: Tu?
EUMOLP: T'ajudaré.
TIRÈSIAS: No em deixis. No em pots deixar.
EUMOLP: Ajunta't amb les dones.
ISMENE (a part): M'espanta. Sembla el pare quan era cec, però el prefereixo als horrors d'ara.
ANTÍGONA: Saps el que t'espera, si ens descobreixen?
EUMOLP: Sí.
ANTÍGONA: No, no puc acceptar el teu sacrifici.
EUMOLP: El d'un esguerrat albardà. Tan sols tu has estat bona amb mi. (albardà: bufó, comediant)
ANTÍGONA: Et tenia a la vora i no et coneixia. Vine, espanta els ocells. Vine.
ISMENE: No puc ni violar la llei ni vèncer la meva por.
EURIGANEIA: M'he de resignar a viure.
TIRÈSIAS: Advertiré Creont dels presagis.
(Els tres darrers surten.)
TIRÈSIAS: Per on em guies?
EUMOLP: Per un desolat lloc a través de la nit.
TIRÈSIAS: No vius en la meva nit, a la tenebra poblada tan sols pels crits dels ocells i la maledicció divina. El meu do és ben miserable. He d'escoltar i revelar tothora les calamitats dels altres.
EUMOLP: Ets temut dels prínceps.
TIRÈSIAS: M'odien. Els meus auguris harmonitzen rares vegades amb el que volen.
EUMOLP: El diner interpreta sovint més bé que les teves orelles.
TIRÈSIAS: Sóc un cec, però el meu braç és encara potent, sacríleg. La teva llengua és una serp.
EUMOLP: Fujo. No m'agraden els cops a les palpentes.
(S'aparta uns quants passos.)
TIRÈSIAS: Té, que la meva ira t'aconsegueixi, que calli per sempre el teu verí. T'he tocat? Respon. Contesta'm, contesta'm! On ets? No em deixis en la meva nit, digues on ets.
EUMOLP: Al teu costat. Ni això no pots endevinar?
TIRÈSIAS: Ets pervers, però et necessito. La meva filla m'ha deixat. Ara m'he de fiar de tu.
EUMOLP: Tolera, doncs, que parli com vulgui. No et llegeixo bé el vol dels ocells, les carns de les víctimes? No et condueixo fidelment pels camins?
TIRÈSIAS: Els camins d'una vellesa trista. Anuncio a la força la desgràcia dels altres. No sé res de mi.
EUMOLP: Els déus perden els qui estimen.
TIRÈSIAS: Servir-los és el meu únic consol.
EUMOLP: I el diner dels prínceps. Confessa-ho sense enuig.
TIRÈSIAS: Alguna llum ha de penetrar la meva tenebra. Quina horrible olor és aquesta?
EUMOLP: Som davant el cos de Polinices.
TIRÈSIAS: Per què em portes aquí? Una llei no priva aquesta despulla de la pietat dels plors i del repòs? No tems que els guàrdies ens descobreixin?
EUMOLP: Han buscat refugi contra la corrupció i la tempesta. No s'atrevirien, d'altra banda, a fer res contra Tirèsias.
TIRÈSIAS: No vull transgredir ni de lluny la llei de Creont.
EUMOLP: És que potser t'ho demano o et dic d'enterrar Polinices o d'honorar-lo?
TIRÈSIAS: Desgraciat fill de reis. Què et proposes?
EUMOLP: Desitjo, al contrari, que la teva autoritat m'ajudi a convèncer Antígona. Ella vol donar la pau a aquest cos, segons els ritus.
TIRÈSIAS: Com gosa desobeir Creont? Polinices era l'enemic de Tebes.
EUMOLP: Per a Antígona era només el seu germà. El vol enterrar aquesta nit. És obstinada, i temo per ella. Les meves reflexions no han pogut dissuadir-la. Potser tu ho podràs.
TIRÈSIAS: No puc res contra l'insensat sentiment d'una dona. Deixa que la pietat s'apuntali un cop més en el crim. Plou, i els meus anys vacil·len. Torna'm al meu recés.
EUMOLP: Quin violent torb! Els voltors no abandonen tanmateix la presa.
TIRÈSIAS: Guia'm a la meva solitud.
EUMOLP: Com s'acarnissen damunt Polinices! Devoren amb presses, arriben als ossos: no sents el soroll? La carn penja dels becs massa plens.
TIRÈSIAS: Anem, imatges d'espant manen ja en la meva tenebra. Com criden aquests ocells enmig del tro! Quan descansaré? He d'escoltar novament les veus de la fosca?
EUMOLP: Què endevines enllà del temps?
TIRÈSIAS: Ai, aquesta sang! Qui pot penetrar les intencions dels déus? Polinices va ser culpable, és cert, però és també un crim als ulls divins no perdonar els vençuts, després de la mort. I una inviolable llei defensa aquest crim. Aquesta sang perdrà Tebes.
EUMOLP: La visió em commou.
TIRÈSIAS: Els sofriments de Tebes no acabaran, perquè és avorrible no haver enterrat aquest cos. Però la llei ho interdiu i s'ha de complir. Apartem-nos ja dels llamps i dels ocells fatídics.
(Entren ANTÍGONA, ISMENE i EURIGANEIA.)
ANTÍGONA: Els ocells i l'olor avisen on és el cos. Ara torneu-vos-en.
ISMENE: Vull seguir la teva sort.
EURIGANEIA: He perdut els meus fills, sóc com morta, us he criat: deixa que em quedi.
ISMENE: Sóc la seva germana i la teva. Faré el que tu facis.
EURIGANEIA: Desitjo de reunir-me amb unes ombres, res no pot augmentar el meu dolor.
EUMOLP: (a TIRÈSIAS): Vet aquí Antígona, amb la germana i Euriganeia.
ANTÍGONA: Qui parla en la nit?
TIRÈSIAS: Tirèsias. Per què torbeu les prediccions del cel?
ISMENE (a part): L'endeví! Aquest vell m'horroritza, em recorda el pare quan era cec.
TIRÈSIAS: No em responeu? Què veniu a fer sota la tempesta?
ANTÍGONA: Vinc a enterrar un cos, el del meu germà Polinices, que haurien d'haver honorat i incinerat segons els nostres antics preceptes.
TIRÈSIAS: I has disposat que aquestes t'acompanyin?
ANTÍGONA: No, mirava de persuadir-les que se'n tornessin a la ciutat.
TIRÈSIAS: Desconeixes la llei? Polinices intentà destruir Tebes.
ANTÍGONA: Va perdre. Si hagués guanyat, a totes les boques seria un príncep admirable.
TIRÈSIAS: Conduí estrangers contra la pàtria.
ANTÍGONA: Va ser desposseït del seu dret: això explica el seu odi.
TIRÈSIAS: Acuses Etèocles?
ANTÍGONA: El lloa tothom. A aquest, en canvi, no el plora ningú.
TIRÈSIAS: Etèocles salvà Tebes.
ANTÍGONA: Qui lamentarà més que jo la seva pèrdua? Era gran al consell i a la guerra. Però Polinices era també el seu germà, el fill petit de Iocasta.
TIRÈSIAS: Destructor de la pau.
ANTÍGONA: Si hagués vençut, ara l'honoraríeu com el seu restaurador. Només jo ploraria Etèocles.
EUMOLP: És inútil de retreure els coneguts efectes de l'èxit.
ANTÍGONA: També ets aquí?
EUMOLP: Per acomplir el que m'ordenis i escoltar-vos sota la tempesta.
ANTÍGONA: Ets lliure d'anar-te'n.
EUMOLP: No puc abandonar el vell ni a tu. Si véns, et mostraré el camí de tornada.
ANTÍGONA: El conec. Em quedo.
TIRÈSIAS: No respectaràs la llei?
ANTÍGONA: Tots ens devem primerament a les lleis eternes.
TIRÈSIAS: El teu rang no evitarà el càstig.
ANTÍGONA: Ja ho sé i no ho pretenc. No temo la mort. Sempre he estat voltada de mort, des de sempre he sabut que no envelliria, que no coneixeria l'amor d'un marit i dels fills.
TIRÈSIAS: Arrossegaràs Ismene en la teva caiguda?
ANTÍGONA: Ella sap prou el que li convé.
ISMENE: Si, m'espanta aquesta nit plena de terrors, però no vull quedar l'última del nostre llinatge. Si hem de morir, morirem juntes.
ANTÍGONA: Mira el que fas. Que després no te'n penedeixis.
ISMENE: Ai, les ales dels ocells em freguen la cara! No reconec Polinices en aquest cos podrit. No puc suportar aquesta visió.
ANTÍGONA: Per què no te'n tornes? No t'ho priva ningú.
ISMENE: Per què no reflexiones de nou el que vas a fer? Escolta una vegada més el meu prec, Antígona. És terrible el sacrilegi contra la ciutat.
ANTÍGONA: Ara vacil·les, abans semblaves decidida.
ISMENE: Defalleixo davant la tempesta i la nit, la repugnant olor d'aquest cos, aquests ocells.
ANTÍGONA: Retorna al palau, amb Euriganeia.
EURIGANEIA: T'he de deixar?
TIRÈSIAS: Anem-nos-en també nosaltres, hem parlat prou.
EUMOLP: Jo em quedo.
ANTÍGONA: Tu?
EUMOLP: T'ajudaré.
TIRÈSIAS: No em deixis. No em pots deixar.
EUMOLP: Ajunta't amb les dones.
ISMENE (a part): M'espanta. Sembla el pare quan era cec, però el prefereixo als horrors d'ara.
ANTÍGONA: Saps el que t'espera, si ens descobreixen?
EUMOLP: Sí.
ANTÍGONA: No, no puc acceptar el teu sacrifici.
EUMOLP: El d'un esguerrat albardà. Tan sols tu has estat bona amb mi. (albardà: bufó, comediant)
ANTÍGONA: Et tenia a la vora i no et coneixia. Vine, espanta els ocells. Vine.
ISMENE: No puc ni violar la llei ni vèncer la meva por.
EURIGANEIA: M'he de resignar a viure.
TIRÈSIAS: Advertiré Creont dels presagis.
(Els tres darrers surten.)
8. Fòrum: has llegit alguna obra més d'en Salvador Espriu que no sigui "Antígona"? Quina? Amb quin Espriu et quedes, amb el dramaturg, amb el poeta o amb el prosista?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada