Els verbs irregulars. Adreçat a l'ESO

Els verbs irregulars són els que no segueixen la conjugació dels verbs models de la primera, segona i tercera conjugacions. Per tant, les seves formes s’aparten dels models que indiquen regularitat. Aquests tipus d’irregularitats es presenten en l’arrel verbal o en la terminació de la forma conjugada.

Els únics verbs irregulars que podem trobar a la primera conjugació són anar i estar; en canvi, la majoria de verbs de la segona conjugació són irregulars. La tercera conjugació també presenta diversos verbs irregulars.

.Les irregularitats verbals

La primera persona del singular del present d’indicatiu de molts verbs és irregular i pot presentar diverses formes:

.Anar: jo vaig

.Fer: jo faig

.Saber: jo sé

.Voler: jo vull

.Veure: jo veig

Podem trobar un grup de verbs que s’anomenen velars, que tenen la primera persona del singular del present d’indicatiu acabada en –C:

.Aparèixer: jo aparec

.Beure: jo bec

.Caure: jo caic

.Conèixer: jo conec

.Dir: jo dic

.Dur: jo duc

.Escriure: jo escric

.Estar: jo estic

.Poder: jo puc

.Prendre: jo prenc

.Seure: jo sec

.Tenir: jo tinc

.Venir: jo vinc

.Viure: jo visc

!Recorda que:

La primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs donar i caber és regular: jo dono, jo cabo.

.Els verbs velars són els que porten una –C al final de la primera persona del singular del present d’indicatiu i –gu- o –qu- en totes les persones del present i de l’imperfet de subjuntiu, i en el passat simple d’indicatiu, en algunes formes d’imperatiu i en algun participi.

VENIR
1a pers. Sing. Present d’indicatiu	Present de subjuntiu	Imperfet de subjuntiu	Passat simple d’indicatiu	Imperatiu	Participi
Vinc	Vingui	Vingués	Vinguí		Vingut
	Vinguis	Vinguessis	Vingueres	Vine
	Vingui	Vingués	Vinguí	Vingui
	Vinguem	Vinguéssim	Vinguérem	Vinguem
	Vingueu	Vinguéssiu	Vinguéreu	Veniu
	Vinguin	Vinguessin	Vingueren	Vinguin

.Al present de subjuntiu i a l’imperatiu dels verbs caber i saber trobem irregularitats:

Present de subjuntiu:

Càpiga, càpigues, càpiga, capiguem, capigueu, càpiguen.

Sàpiga, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen.

Imperatiu:

------, cap, càpiga, capiguem, cabeu, càpiguen.

------, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen.

Per un altre costat, trobem que l’imperfet de subjuntiu és regular:

cabés, cabessis, cabés… / sabés, sabessis, sabés, sabessis, sabés…

També ho són les formes no personals del verb:

Infinitiu: caber, saber

Gerundi: cabent, sabent

Participi: cabut, sabut

.El present de subjuntiu del verb fer és:

faci, facis, faci, fem, feu, facin.

!!Per tant, les formes col·loquials: fagi, fagis… no són correctes.

.El verb ésser o ser és irregular en diversos temps. Observa el quadre:

Present d’indicatiu	Imperfet d’indicatiu	Present de subjuntiu	Imperfet de subjuntiu	Imperatiu
Soc (no s’accentua)	era	sigui	fos	______
ets	eres	siguis	fossis	siguis
és	era	sigui	fos	sigui
som	érem	siguem	fóssim	siguem
sou	éreu	sigueu	fóssiu	sigueu
són	eren	siguin	fossin	siguin

El participi del verb ésser és estat, ara bé, en un registre col·loquial pot dir-se: sigut o set.

.El participi és una forma no personal que forma part dels temps compostos i, en diversos casos hi ha irregularitats.

PARTICIPIS ACABATS EN:
-GUT	-ÈS	-ERT	-ÓS	-ÒS
aparegut	admès	cobert	confós	exclòs
begut	comès	complert	difós	inclòs
calgut	encès	obert		reclós
corregut	estès	omplert
hagut	entès	sofert
pogut	imprès
vingut	promès

Els participis dels verbs prendre, fondre i cloure són: pres, fos i clos. Tanmateix, aquestes terminacions no s’accentuen perquè són monosíl·labs i no formen part de l’accent diacrític. Veiem exemples:

Participi:

viure → viscut

coure → cogut

treure → tret

veure → vist

vendre → venut

moldre → mòlt

néixer → nascut

créixer → crescut

estrènyer → estret

respondre → respost

!! Els verbs de la tercera conjugació que acaben en vocal + ir porten una dièresi a la terminació del participi:

Ex:

agraït, reduït, conduït…

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatge extreta de: The New Social Yorker)

!!EXERCICIS:

1. Explica què és un verb irregular i com es reconeix.

2. Per què és important saber si un verb presenta irregularitats o no?

3. Escriu la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs:

saber, fer, prendre, viure, beure, caber, reconèixer.

4. Redacta el present de subjuntiu dels verbs dir, seure.

5. Redacta l’imperfet de subjuntiu dels verbs dir, seure.

6. Escriu el participi dels vebs:

desaparèixer, viure, tenir, voler, creure, beure, recaure.

7. Completa les oracions amb la forma adequada dels verbs:

-Quan el teu germà i tu ________________ (prendre) les postres us agradaran.

-Quan _______________ (venir) els mossos d’esquadra revisaran la casa.

-Ella sempre ha ____________ (poder) estudiar per als exàmens.

-Vosaltres, no us _____________ (moure) d’aquí fins que s’acabi la tempesta.

-Si en Manel no _____________ (estar) malalt, hauria anat a comprar.

7. Raona si les formes fagi, fagis són correctes o no i per què?

8. Pensa i escriu el participi de: estendre, coure, moldre, créixer, respondre, difondre, excloure, recloure, prometre, entendre, treuare, créixer, caldre, confondre, estrènyer.

9. Comenta cinc aspectes fonamentals sobre els verbs irregulars i que has de recordar.

10. En una conversa col·loquial són correctes les formes sigut o set? Per què?

11. Crea una gamificació per tal de treballar els verbs irregulars.

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis d’aquesta fitxa. Què t’ha costat més i què menys?