L’ALEGRIA QUE PASSA. L’OBRA I L’ART TOTAL
.Enric
Morera volia crear un teatre líric català. Combinava temes de la tradició
catalana amb un teatre musical innovador. S’enfrontava a la sarsuela i la
música de flamenc i castanyoles.
.Rusiñol
va partir de la tradició costumista, però hi va adoptar les idees del decadentisme
i del simbolisme i un concepte d’ art total que incloïa cors i la música del
seu amic.
.L’autor
havia fet excursions per Catalunya amb carro i a “L’alegria que passa”, és un
carro el que transporta un petit circ. En l’obra hi trobem miralls que transfiguren
les experiències i vivències que l’autor ha interioritzat.
.Al
tercer article que va escriure Rusiñol a Borredà, editat a La Vanguardia el 28
de juliol del 1889 va trobar un petit circ que anava amb carro. És descrit amb
un cert patetisme, amb personatges miserables, amb pallassos que feien plorar
més que no pas riure. El petit circ és un motiu que apareix a diverses obres de
Santiago Rusiñol.
.Miquel
Utrillo relaciona el personatge de clown amb un pallasso real que va conèixer
l’escriptor.
.a
“L’alegria que passa” es veu el simbolisme del rebuig que l’artista sent per la
seva pròpia societat. Segons Josep de C. Laplana, la idea de l’escriptura
d’aquesta obra té el seu origen d’una anada improvisada a la població de
Brolle, quan era a París. El pintor es va sentir atret per l’indret i va voler
tornar-hi per pintar amb Ramon Casas. A prop de la fonda on s’allotjava hi va
trobar una colla de saltimbanquis amb qui va confraternitzar i li van explicar
la seva vida aventurera i alhora plena de mancances, com succeïa al personatge
de la Zaira de l’obra.
.Rusiñol
estava tocat per la ruptura amb Lluïsa Denís, i tot per aconseguir la seva
fita, ésser un artista i que també ha desobeït l’avi un cop mort. D’aquí que
aquest fet apareix transfigurat a l’obra, primer en forma de tensió entre el
pare i el fill per un casament acordat i sense amor, i després, entre el poble
i la comitiva del circ, que és rebutjada pels vilatans al final de la
representació.
.Les
trobades amb pallassos i saltimbanquis a Alpens, a Borredà, a Brolle, o a
Sitges ens demostren una predilecció de l’artista per aquesta mena de gent de
vida artística ambulant i ben pocs diners a la butxaca. Els va reflectir en
articles i en obres teatrals, o en pintura, en pintar “Carro de bohemis” (1889).
Rusiñol no els idealitzava, sinó que s’hi fixa perquè hi comparteix inquietuds
artístiques i han hagut de sacrificar-se molt, com li passà a ell mateix per
ser un artista.
.“L’alegria
que passa” marca un abans i un després en el teatre català que venia del
romanticisme i del realisme per donar forma al modernisme teatral. L’obra
acompleix el desig d’Enric Morera d’anar consolidant un teatre líric.
.Josep
Pla comentà que Rusiñol va agafar el conjunt d’idees que circulaven entre les
elits modernistes i, amb intuïció comercial, les va presentar amb vocació al
gran públic.
ESCENES i ARGUMENT
.L’obra
descriu l’arribada d’un petit circ a un poble i la seva representació, que
acaba amb un enfrontament entre el públic i els artistes. La ruptura té una
significació simbòlica. La Zaira, la ballarina, s’ha enamorat d’en Joanet, un
noi amb aspiracions artístiques, fill de l’alcalde. Però l’alcalde ha promès el
seu fill a una altra noia. Al final de l’obra la Zaira rebutja la moneda d’en
Joanet quan els artistes recullen les propines, i això provoca la ira de la
gent, que els foragita de la vila. El clown condemna el poble. Els mots prosa i
poesia adquireixen durant el modernisme un sentit figurat: la prosa representa
la vida rutinària i avorrida, i la poesia és el viure artísticament.
.L’obra
fou escrita en un acte dividit en deu escenes. LA majoria de les escenes
acostumen a presentar dos personatges que contrasten sentiments o punts de
vista. Les quatre primeres presenten la situació. A la cinquena arriba la tropa
i a la sisena en Joanet parla amb el cap de colla, el clown. A l’escena setena
apareix la Zaira i inicia la seva relació plena d’afinitats amb en Joanet. En
la vuitena Cop-de-puny trenca brutalment aquesta relació entre la Zaira i el
Joanet, que no arriba a materialitzar-se del tot perquè els separa amb
violència. Les escenes novena i desena constitueixen el desenllaç. A la novena
la troupe fa la seva representació. A la desena són expulsats quan la Zaira
llença la moneda que li dona en Joanet. Això comporta dues interpretacions:
Ella
se sent ofesa perquè esperava l’eclosió d’un amor i no la caritat d’una moneda
i també, una de més simbòlica: l’artista que rebutja la caritat d’una societat
que no l’entén. El cant dels ferrers conclou l’obra fent referència a la vida
monòtona del poble.
ESCENOGRAFIA i PERSONATGES
.Les
acotacions de l’autor van molt més enllà d’allò que és real. Constantment fa
referència a l’ensopiment, al tedi, a la pols. Treballen el clima de les
suggerències de l’obra i l’acosten al simbolisme. Les cançons reforcen aquestes
sensacions.
.Sembla
que Rusiñol va treure el personatge del mico que tenia a casa seva. S’inspira
en la mona Marianna que tenia a Sitges.
.El
motiu del cavall també aparegué en un article de Rusiñol del 23 de juny de
1889. Perquè el considera un mitjà de transport ideal. Per tant, hi ha una
sèrie d’animals, objectes i personatges als quals va recorrent en un marc
costumista i que extreu del seu entorn immediat i dels seus viatges.
.La
Zaira personifica la poeticitat que cerca l’artista modernista. Aquest artista
apareix desdoblat a l’obra en el Clown, que representa la llibertat artística,
i en el Joanet, que aspira a aquesta visa i no gosa a adoptar-la, però que
s’enamora de Zaira i somia en aconseguir-la.
La
Zaira es troba oprimida per la brutalitat de Cop-de-puny, l’artista que
exhibeix la seva força en les representacions del circ, i fa palès al lector
tota la pobresa material i les privacions que arrossega. Potser perquè Rusiñol
havia estat a París amb la bohèmia més pobra, d’aquí que ens presenti aquesta
vida com a ideal, però també és conscient de les limitacions que representa i
que exposa a través de la Zaira. L’ideal d’una vida artística no es
materialitza en cap dels dos personatges.
.Maria
Rusiñol, filla de l’artista, digué que Clown és qui realment representa
l’autor. Personifica la concepció intel·lectual de l’autor i representa l’ésser
privilegiat, en una constant recerca d’un ideal.
.El
poble, interessat per la representació del circ, i foragitador de l’artista quan
la Zaira passa la safata al final de la representació i Joanet és l’únic a
posar-hi una moneda. La gent i la mesquinesa es fonen en un tot, tal i com
Ibsen havia exposat a “Un enemic del pbole”. La massa per als modernistes és
sinònim de manca de voluntat i d’ideal, és animalitat.
.Rusiñol
es troba entre la minoria que es va poder professionalitzar com a pintor i
escriptor. En fer arribar els aires d’innovació des de París, foren molts els
que no el van entendre. El seu èxit aclaparador es va produir com a pintor de
jardins i de la natura, uns temes als quals el públic ja estava més acostumat i
podia comprar sense ofendre’s.
.Mai
no va renunciar a la seva individualitat. No va dubtar a criticar allò que no
li semblava bé. Defensava amb passió i fermesa la sinceritat del creador.
.Rusiñol
va crear l’arquetipus del burgès català i ho va fer amb instint literari,
perquè el referent que ell tenia i coneixia bé, era el d’un avi propietari
d’una fàbrica que a l’obra apareix transfigurat en un botiguer de vetes i fils,
proper a les classes populars.
.Lentament,
anava sorgint un enfrontament social que va portar al pistolerisme posterior a
la Primera Guerra Mundial (1914-1918), i que finalment va portar a la Guerra
Civil (1936-1939).
LA PARÒDIA
.El
cant dels ferrers parodia les cançons del género chico del teatre castellà.
.Ironitza
sobre com els catalans pronuncien el castellà: transforma la jota castellana en
ka. També escriu les vocals castellanes a, e, pronunciades en forma de vocals
neutres: estrella à astrella.
.El
poble que fa de públic s’ofèn quan veu la Zaira rebutjant la moneda d’en
Joanet, perquè no està al corrent de l’amor entre els dos joves i la gent ho
veu com un menyspreu que no és perdonat. L’artista és marginat per una societat
que no el comprèn.
.Es
burla dels gèneres de teatre popular com el género Chico, critica la
incomprensió de la societat i de la mateixa classe a la qual pertany, perquè no
permet als seus joves una actitud més decadentista
.També
podria mostrar una actitud decadentista, perquè Joanet no pot realitzar els
seus somnis i romandrà al poble per casar-se amb la noia que li ha estat
assignada.
.La
crítica va rebre bé la fusió dels elements teatrals amb la música i la
plasticitat escènica. Hi veien la idea del teatre wagnerià.
ELS PERSONATGES i EL SIMBOLISME
.En
Joanet representa el deler d’una vida artística. En Cop-de-puny, la força i la
brutalitat masculina. La Zaira simbolitza el temperament artístic i sensible,
però també la dissort d’una vida immersa en la pobresa que tem tot artista
lliurat a l’art. La Zaira es troba sota l’opressió del personatge més forçut
del circ, en Cop-de-puny, personatge rude, insensible i masclista.
.Cop-de-puny
és l’agent provocador de la tristesa i la desesperança de Joanet. Un ésser que
es complau en la seva pròpia violència. Darrera seu s’amaga la sensibilitat d
el’artista modernista oposada a la brutalitat de la vida que representa en
Cop-de-puny.
.La
relació entre la tristesa i l’alegria construeix un símbol a partir del
sentiment que s’intueix entre les relacions dels personatges. També té vincle
amb el pensament filosòfic d’Henri Bergson: el temps és breu i efímer i
l’alegria no té durada, és un sentiment que no es pot retenir.
L’ARGUMENT I EL CONFLICTE DE L’ARTISTA MODERNISTA
.L’artista
modernista concep l’art com una religió i l’artista com un sacerdot de l’art,
com un místic de l’activitat artística que aspira a ser un heroi seguit per
tota la societat, a sacsejar-la i transformar-la. El protagonista de “L’alegria
que passa” es veu abocat a un casament d’interès quan el que el tempta és la
vida artística, que veu personificada en el circ ambulant que arriba al poble.
Aquesta concepció mística de l’art és una reacció contra el positivisme. Ralph
Emerson és el primer que va parlar sobre la mística de làrt. L’artista ha de
ser un referent, concep la vida en contra de la insensibilitat, de la prosa, de
l’avarícia i la insinceritat.
.A
l’obra es plantegen dos pols antitètics. Sublima de forma simbòlica les
sensacions dels més de deu anys del Rusiñol adolescent i jove confinat en una
oficina, sense poder lliurar-se a la seva vocació artística. També reflecteix
els anys de lluita per a la seva acceptació social com a artista.
.El
sainet i la farsa que també es representaven en aquella època van ajudar
l’autor a afinar el seu sentit de l’humor. L’artista ha de somoure la classe a
la qual pertany, que considerava que estava adormida. En les biografies
personal de Rusiñol i de Maragall el conflicte entre l’individu i la societat,
tan típicament modernista, es concreta en la lluita perquè les famílies
respectives acceptin la seva vocació artística. En el cas dels escriptors:
poder viure professionalment.
.Rusiñol
fou un dels pocs autors on la professionalització a través del públic realment
fou assolida. Ara bé, en l’obra “L’alegria que passa”, aquest èxit encara no s’havia
consolidat, sinó que tot just començava.
.És
necessari que l’avi patern Jaume mori per tal que Rusiñol pugui realitzar el
somni de dedicar-se completament a l’art. La seva dona Lluïsa també se sent
seduïda per la vida artística, emperò, no li agrada que Rusiñol abandoni els
negocis familiars amb una filla acabada de néixer. La sogra s’hi oposa. Aquí s’originarà
el trencament del matrimoni. L’artista fuig a París, a la recerca de l’art. El
seu germà Albert i la seva dona s’encarregaran dels negocis familiars. És dins
d’aquest context que s’entén el final dramàtic de l’obra.
.”L’alegria
que passa” no expressa el que Rusiñol realment va fer, sinó els anys de
frustració anteriors. D’aquí que l’obra finalitzi amb una derrota: el
protagonista no marxa amb la noia del circ, es casarà amb l’altra noia que li
han indicat, no exercirà d’artista. Per un altre costat, els artistes del circ
rebutgen l’almoina dels vilatans, la menyspreen i se’n van.
.”L’alegria
que passa” i “L’auca del senyor Esteve” són dues cares de la mateixa moneda,
perquè a l’auca el net de la botiga de vetes i fils del barri de la Ribera pot
arribar a assolir la condició d’artista amb la mort de l’avi, que li pagarà els
marbres de les seves escultures. És el que acaba produint-se en el cas de
Maragall i Rusiñol. En la primera de les dues obres es manifesta la màxima
tensió entre el jove amb aspiracions artístiques i la família i la societat, a
la segona es reconcilien: és la vida de treball de l’avi la que obre la
possibilitat de materialitzar el somni, i aquesta possibilitat es produeix
finalment, amb la mort de l’avi a l’auca.
EL DESENLLAÇ DE L’OBRA
.Rusiñol
es presenta com un escriptor de la dominació i la violència. Aquesta violència
apareix personificada en la figura de Cop-de-puny contra la Zaira o pel poble
que expulsa la tropa de circ. També ho trobarem en d’altres obres de manera centralitzada
com ara “L’hèroe”.
.La
ideologia modernista s’imposa sobre el que seria la lògica de la narració. L’espectador
ha empatitzat amb la Zaira i en Joanet, que són personatges oprimits: en Joanet
per la vida grisa i segura que li prepara la seva família; la Zaira per les
mancances materials i la manca d’afectes segurs en la seva vida d’artista
ambulant. En Joanet no es troba sotmès a la brutalitat física com la Zaira,
però no troba la manera d’ajudar-la i pateix el turment psicològic que implica
haver de cedir a uns pares que l’obliguen a un matrimoni sense amor. La Zaira desitjaria
una vida amb més seguretat i amor. Ell, en canvi, voldria una vida amb un amor
de debò i més llibertat i més aventura.
.Rusiñol
no desitja esperonar l’idealisme romàntic tal i com va fer Àngel Guimerà, i
clou el primer acte de manera abrupta. Vol denunciar l’empresonament vital en
què es troba ell mateix quan vol realitzar la seva vocació artística essent fill
de propietaris.
.L’obra
“Un enemic del poble” d’Ibsen dona el marc a tota aquesta problemàtica perquè
allà el conflicte és entre tot el poble i una única persona. El doctor Thomas
Stockmann denuncia que les aigües del balneari, que és la font principal d’ingressos al poble, esdevenen un problema
perquè estan contaminades. Els habitants del poble intenten amagar aquest fet
perquè no volen perdre la feina i els beneficis que els dona el balneari. El
doctor es queda sol denunciant-ho i ha de marxar finalment del poble. Els interessos
econòmics dels vilatans acaben passant per davant de la salut pública i
esclafen l’honestedat del doctor.
.El
sentiment és el mateix en totes dues obres: la societat esclafa l’individu.
N.B. Comentaris i lectures a l'entorn de l'obra:
https://www.youtube.com/watch?v=H_maxHdhOk8
https://www.youtube.com/watch?v=z-J0wmOrSSI
https://www.youtube.com/watch?v=BY-c8iHt5_k
https://www.youtube.com/watch?v=uqgK1K_9B7I
https://www.youtube.com/watch?v=4ecsz0I-mR0
https://www.youtube.com/watch?v=VIVETD8hG8U
https://www.youtube.com/watch?v=iiO4_hD8DOo
[Basat
en l’estudi introductori de Josep-Francesc Delgado, inclòs a RUSIÑOL, Santiago,
(2021). “L’alegria que passa”, Edicions del Roure de can Roca, La Garriga]
(Imatges
extretes de: Gent d’Alpens, Il·lustració: Ramon Casas)
EXERCICIS:
1.
“L’alegria que passa” va marcar un abans i un després dins del teatre català?
Per què?
2.
Per què Rusiñol decideix finalitzar l’obra de manera tràgica?
3.
Quin era el conflicte de l’artista modernista?
4.
Rusiñol parodia un gènere, quin i per què?
5.
Esmenta les principals influències que trobem en “L’alegria que passa”.
6.
Al llarg de la seva trajectòria com a autor teatral, en Rusiñol va ser xiulat
més d’una vegada, emperò, finalment va aconseguir triomfar. Com ho va
aconseguir?
7.
Podem considerar “L’alegria que passa” una obra total? Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada