divendres, 1 d’octubre de 2021

Santiago Rusiñol, el teatre català i el modernisme? (1). Adreçat als de literatura catalana

 VIDA I ANYS DE FORMACIÓ

.Nasqué en una família de sis germans, tres dels quals moriren aviat.

.Als catorze anys va començar a treballar amb l’avi a l’oficina. La mare de Rusiñol va morir el 1881, quan ell tenia vint anys, i el seu pare va morir dos anys més tard, d’aquí que ell quedés com a hereu a la mort de l’avi.

.El seu pare va morir el 1883, temps en què Rusiñol va haver de deixar els pinzells i quadres per evitar discussions amb l’avi, de qui depenia.

.Moltes famílies catalanes de finals del segle XIX encara no acceptaven amb facilitat les inclinacions artístiques dels seus fills.

.Als setze anys va decidir assistir a classes de dibuix i pintura a l’acadèmia del pintor Tomàs Moragas.

.L’avi li donà la formació necessària perquè es fes càrrec de la fàbrica tèxtil de Manlleu, d’on procedia la família, ja que el veia com a hereu pel fet de ser el germà més gran, tanmateix, no simpatitzava amb les inclinacions artístiques d’aquell noi.

.L’any 1886 es ca casar amb Lluïsa Denís i es va instal·lar al pis de la Gran Via de Barcelona. Havien festejat un parell danys, sempre acompanyats per algú de la família que els vigilava com era costum fins fa cinquanta anys. Fruit d’aquest matrimoni nasqué Maria Rusiñol.

.El 1888 Rusiñol va arribar a un acord amb el seu germà per tal que aquest es fes càrrec de la fàbrica, i ell va poder dedicar-se en cos i ànima a la pintura i a l’escriptura.

.Després d’una estada a Poblet per a pintar les ruïnes, ja no va tornar a casa i se’n va anar a fer un viatge en carro per Catalunya amb Ramon Casas. Sembla que va escollir el carro per oposició a les idees del maquinisme i de la velocitat que començaven a obrir-se camí en la societat. L’afany de lucre i el luxe no li interessaven. Fou un gran escèptic i  també ho fou del progrés tecnològic i de l’ideari burgès.

.En finalitzar el viatge en carro en vingué un altre liderat per Ramon Casas i que fou amb bicicleta de Vic a Barcelona.

.El trencament amb Lluïsa Denís fou un daltabaix familiar.

.Rusiñol va ingressar a l’Associació Excursionista Catalana i més tard a la Joventut Catalanista. Començà a escriure llibres de records i de viatges.

.S’inscrigué a l’Ateneu Barcelonès, allí l’any 1881 hi exposà unes aquarel·les sense que la crítica li fes gaire cas. Més tard, assistí a classes al Cercle d’Aquarel·listes.

.A principis del segle XIX s’havia iniciat un moviment que vindicava el català com a llengua de conreu literari, la Renaixença (1833-1892).  La Renaixença va aconseguir restaurar els Jocs Florals, un certamen poètic d’origen medieval instaurat a finals del segle XIV pel rei Joan I.

.Rusiñol fou un dels principals activistes del nou moviment literari de finals del segle XIX, el modernisme. El seu període de formació literària es va donar en una època de debats i de desacords sobre quin havia de ser el model de català estàndard i de català normatiu. Això es veu plasmat en la llengua del seu teatre.

.Com a d’altres escriptors de la seva època, va decantar-se per l’ús d’un català col·loquial. Segons Joan Fuster: “Se sotmet al dialecte de Barcelona [...] i n’accentua la castellanització”. Podria ser que Rusiñol hagués optat per la llengua col·loquial per ser ben entès en un gènere de masses mentre s’aclaria el debat normatiu.

.Rusiñol nasqué en un barri d’origen medieval i en una ciutat que canvia de manera accelerada per la industrialització. A Europa la màquina de vapor accelera els transports amb el ferrocarril i els telers mecànics revolucionen la indústria.

.Fou un gran escèptic dels avenços tecnològics, i el seu primer viatge per Catalunya no el va voler fer amb tren, sinó amb carro, com a acte de protesta contra la nova societat seduïda per la velocitat i la pressa.

.La innovació tecnològica no es va escapar del seu caràcter humorístic. Rusiñol es queixaria sovint de com l’avenç tecnològic accelera el ritme de vida i ens porta a la pressa.

.A Sitges s’hi va fer una casa, el Cau Ferrat, que va acabar essent un museu.


EL TEATRE DEL SEGLE XIX

.Segons Josep Pla, la predisposició a la diversió va fer que augmentessin els balls de carrer i els cafès. Aquests darrers eren grans i còmodes, d’aquí que hi florissin les tertúlies i proliferessin els teatres.

.El teatre català tingué una efervescència durant tot el segle XIX, i va gaudir d’una gran popularitat. A Barcelona i a tot el país es construïren teatres per iniciativa privada.

.El teatre del Liceu (1837) es va pagar amb la venda de llotges i seients als qui en van finançar la construcció. L’empenta de construcció de locals teatrals es deu a la pressió d’un públic que es volia entretenir i divertir en una època en què no existia encara ni el cinema, ni la televisió, ni la ràdio.

.En una època on el model de llengua literària encara s’estava definint, Rusiñol va optar per un gènere aleshores de masses, per adreçar-se a un públic en la llengua parlada que aquest públic emprava.

.El teatre de l’època era dominat per autors com Frederic Soler i Àngel Guimerà.

.Els autors modernistes s’emmirallaven en el teatre europeu més trencador, com el d’Ibsen (1828-1906) o Maeterlink (1862-1949) i les seves obres s’estrenaven sovint en petits cenables.

.Segons Xavier Fàbregas, el modernisme es divideix en dos grans vessants: un regeneracionista, que té incidència en les reivindicacions socials i s’identifica amb els interessos de la classe obrera, i un altre d’influït per corrents simbolistes que fa de l’art per l’art la seva bandera. Rusiñol va pertànyer a aquest segon grup.

.Rusiñol fou un dels primers introductors del simbolisme a Catalunya amb “L’alegria que passa”, i un defensor de l’art per l’art. Animà i construí el moviment a través de les Festes modernistes de Sitges.

.Segons Lluís Permanyer, Rusiñol va lluitar per ser lliure, fou patriota i contribuí a aixecar Catalunya, però no volia saber res de banderes ni de consignes. Es capficava en denunciar el que li donava la gana i creia oportú: el militarisme a “L’hèroe”, el sistema establert a “El místic” o aspectes culturals a “Els Jocs Florals de Canprosa”.

.El grup més regeneracionista, format per Jaume Brossa, Pere Corominas i Felip Cortiella van patir una persecució radical.

.Malgrat la vocació esteticista de Rusiñol, res no escapava a la seva mirada crítica.

 

SANTIAGO RUSIÑOL i EL MODERNISME

.Rusiñol començà escrivint obres breus, en un acte, amb un estil simbolista i decadentista.

.El modernisme sorgeix per la transformació de la societat catalana.

.Els modernistes defensen una llibertat total.  El modernisme fou un moviment eclèctic, és a dir, que admetia diferents gèneres. Hi van confluir el decadentisme, el pre-rafaelitisme, el simbolisme, el naturalisme, entre d’altres.

.Rusiñol fou definidor del que calia entendre per modernisme Poc després de casar-se i d’haver nascut la seva filla, va deixar el negoci familiar, i també la seva dona i filla per dedicar-se exclusivament a l’art i va marxar a París.

.La seva obra teatral més popular fou “L’auca del senyor Esteve” (1909), on presenta el conflicte entre el jove que vol ser escultor i l’avi que ha de dedicar tota la seva vida a la botiga familiar i que se salda amb la mort d’aquest darrer, i s’aconseguirà la professionalització de l’artista.

.Com que molts artistes modernistes no pogueren gaudir d’un favor econòmic, sorgiren dos grans grups: el de la bohèmia daurada al qual pertanyia Rusiñol, i el de la bohèmia negra, on hi havia per exemple, Joan Puig i Ferreter. Molts artistes d’aquest segon grup acabaran suïcidant-se, emmalaltint o emigrant en no poder materialitzar la seva vocació.

.Un dels principals mentors del modernisme i gran amic de Rusiñol, Raimon Casellas se suïcidà llençant-se a les vies del tren. Caigué en una depressió quan es va anar veient marginat pels joves noucentistes al servei de la Mancomunitat de Catalunya i temia perdre la feia al diari que representava aquest moviment.

.Dues idees antagòniques al si del modernisme marcades per l’obra d’Henrik Ibsen, “Un enemic del poble” (1882): els modernistes creuen que l’artista és avançat a la seva societat, de l’altra consideren aquesta societat com una massa irracional o atàvica que no els entén. És a l’artista, a l’individu, a qui creuen que cal fer cas.

.Rusiñol és fill d’una burgesia prou cosmopolita que encara no es coneix prou bé a ella mateixa i d’aquí la contradicció. Sempre va estar amatent a la sortida comercial del que realitzava sense sacrificar la seva llibertat personal.

.Durant la Primera Guerra Mundial, a l’avinguda Paral·lel de Barcelona van créixer els teatres de varietats on la burgesia industrial es gastava els diners.

.El malestar social dels obrers barcelonins es va anar articulant al voltant de l’ideari anarquista. Alguns es van radicalitzar i propugnaren atemptats. Recordem les dues bombes al teatre Liceu el 1893 llançades per l’anarquista Santiago Salvador, tot i només esclatar-ne una, causaren vint morts i cinquanta ferits.

.La burgesia veia en els quadres de Rusiñol un cert refinament i la sortida d’un període fosc.

.El germà de Rusiñol, Albert, del partit liberal, va adscriure’s dins del nou catalanisme no republicà que propugnava la transformació del país pel treball i la producció. Tot i que Rusiñol odiava la política, l’afecte que sentia pel seu germà el va portar a realitzar mítings, on clamava que construiria ponts i camins arreu.

.Rusiñol realitzarà viatges i també estades a París. En tornar a Catalunya es dedicarà a crear santuaris on poder viure del seu art.

.Es queixaria sovint a les seves obres d’aquesta actitud antieducativa i anticultural de la burgesia d’origen medieval que s’anava enriquint.

. “L’alegria que passa” i “L’auca del senyor Esteve” són dues obres que traslladen el conflicte modernista entre l’individu i la societat.

.Durant el seu primer viatge a París, els pintors que més l’impressionaren foren els nord-americans i els suecs. Com a anècdota, va dedicar el seu viatge de noces a anar cada dia al Saló Anual de Belles Arts.

.Miquel Utrillo, que inicià a Rusiñol en la morfina, fou el creador del poble espanyol de Montjuïc a Barcelona i també un dels impulsors de l’enciclopèdia Espasa.

.Ramon Casas fou una inspiració vital per a Rusiñol.

.Rusiñol no tenia cap taller, pintava a l’aire lliure.

.Segons Josep Pla, Rusiñol es va guanyar millor la vida com a artista que com a empresari.

.La vida moderna donava una importància a la higiene, emperò, ells no la sentien, a penes es rentaven. Vestien amb abandó i vivien en la brutícia.

.L’any 1892 Josep Yxart, crític d’art, va publicar a la Vanguardia els articles “Enrich Ibsen” i “Los dramas de Maurice Maeterlink”, tret de sortida del modernisme.

.A Sitges, Rusiñol instal·la el Cau Ferrat i celebra les Festestes Modernistes, que dinamitzen el moviment.

.Es torna addicte a l’absenta i la morfina mentre centra la seva vida en l’art i en les seves amistats: Josep Yxart, Ramon Casas, Ramon Canudas, Miquel Utrillo, Enric Clarassó, Zuloaga i Raimon Casellas. Lluïsa Denís cregué que aquest entorn fou el causant de la seva entrada a les drogues.

.La seva afecció al col·leccionisme completarà un tercer vessant artístic i sintonitza amb el plantejament que fa el modernisme sobre l’artista total que no es queda en una única faceta artística. Obeeix al concepte de l’artista modernista i segueix els plantejaments de William Morris, fundador del moviment Arts and Crafts, que propugnava la conservació de les arts medievals i s’oposava a l’utilitarisme industrial perquè acabava amb la bellesa artística dels objectes fets a mà.

.Rusiñol conegué el músic Erik Satié, i a Joséphin Péladan. Aquest darrer li presenta els esotèrics de la Rosa-Creu. Rusiñol es trobava allunyat d’aquests pintors simbolistes. Ara bé, com que assumia els valors temàtics i temperamentals propis de l’impressionisme, aire lliure, espontaneïtat, vida moderna i quotidiana, es deixà amarar per una sensibilitat decadentista i delinqüescent d’origen i de tendència simbolista. D’aquí que ja trobem una intencionalitat simbòlica en dos personatges principals de “L’alegria que passa”, que representen el conflicte entre l’art i el materialisme.

.L’autor interioritza la creença que l’art és com una religió i, la condició d’artista, una revelació, de manera que comença a definir la mística artística que traspua la seva obra.

.El músic Erik Satié va explicar la seva concepció musical al pintor, i aquest s’adonà que estava posant els fonaments per a la música de les properes dècades.

.Durant els trenta anys del segle XX es va dedicar a pintar jardins, que alhora harmonitzaven amb la música de Satié.

.Les arts decoratives del modernisme començaven a assolir un gran èxit comercial: la societat evolucionava i començava a consumir art.

.L’any 1892 ja s’havia decantat pel simbolisme decadentista.

.El naturalisme i el simbolisme reaccionen davant del món industrial que es descabella. El naturalisme amb esperit realista i científic; el simbolisme des d’una òptica espiritual i més metafísica. L’artista, per als modernistes, és un heroi que no ha de deixar-se engolir per la massa.

.Rusiñol suportava el món pintant entre deu i dotze hores diàries durant l’etapa de París a la Société de la Palette. També escrivia cròniques sobre les modes parisenques a La Vanguardia.



[Basat en l’estudi introductori de Josep-Francesc Delgado, inclòs a RUSIÑOL, Santiago, (2021). “L’alegria que passa”, Edicions del Roure de can Roca, La Garriga]

(Imatges extretes de: Vikipèdia, Quadre: "Jardines de Aranjuez 1", de Santiago Rusiñol)

 

EXERCICIS:

1. Explica la influència de “L’alegria que passa” en la vida personal de Santiago Rusiñol.

2. Per què Santiago Rusiñol es va convertir en una figura cabdal del modernisme?

3. Per què es diu que “L’alegria que passa es una novel·la simbòlica”?

4. Realitza un recull del lèxic dialectal de l’obra “L’alegria que passa”. Quin registre emprava Rusiñol i per què?

5. Raona la teva resposta: “Santiago Rusiñol fou un artista en el sentit literal”.

6. Llegeix algunes màximes i pensaments de Santiago Rusiñol i comenta’ls oralment.

https://ca.wikiquote.org/wiki/M%C3%A0ximes_i_mals_pensaments

 

 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;