Les irregularitats a la 3a conjugació. Adreçat a 1r de Batxillerat

Els verbs de la 3a conjugació són els que finalitzen amb la terminació -ir. Els verbs incoatius són els que presenten -eix a les tres persones del singular i la 3a del plural del present d’indicatiu del subjuntiu i de l’indicatiu.

.Present d’indicatiu: serveixo, serveixes, serveix, servim, serviu, serveixen.

.Present de subjuntiu: serveixi, serveixis, serveixi, servim, serviu, serveixin.

.Imperatiu:  serveix, serveixi, servim, serviu, serveixin.

També trobem verbs que segueixen el model pur encara que els conjuguem moltes vegades com si fossin incoatius i això és un error.

Gairebé la totalitat dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: afegir, aplaudir, atrevir-se, avorrir, cenyir, cobrir, complir, corregir, decidir, destruir, discutir, divertir, dividir, ferir, fregir, llegar, oir, partir, patir, penedir-se, prohibir, reunir, seguir…

D’altra banda, hi ha una sèrie de verbs que són purs i que es conjuguen erròniament, és a dir, els fem incoatius:

Ajupir, bullir, collir (escollir, recollir…), cosir (descosir), escopir, esmunyir-se, fugir, grunyir, munyir, omplir, pudir, punyir, retrunyir, sentir (cosentir, pressentir, ressentir), sortir, tossir…

!Cal tenir en compte:

.Assentir, dissentir i assortir es conjuguen com un verb incoatiu, és a dir, amb l’increment –EIX-

.Els verbs acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, mentir, percudir, presumir, resumir… es poden conjugar seguint el model pur o l’incoatiu, per tant, tant podrem escriure per exemple: acudeixo o acudo, arrupeixo o arrupo, brunzeixo o brunzo, consumeixo o consumo, menteixo o mento, percudeixo o percudo, presumeixo o presumo, menteixo o mento…

.El verb lluir es conjuga com a pur i com a incoatiu, ara bé, canviarà el seu significat.

1.      Pur: significa ‘tenir reflexos lluminosos’. Té sentit literal.

Ex:

-Hi ha astres que lluen per les nits.

2.      Incoatiu: té sentit figurat.

Ex:

-La tasca que ha fet no l’ha lluït gens.

IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES

Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i derivats s’escriuen amb la vocal que es pronuncia quan és tònica i es pronuncia amb o quan és àtona.

Present d’Indicatiu

Present de subjuntiu

Imperatiu

surto	surti	-
surts	surtis	surt
sortim	sortim	sortim
sortiu	sortiu	sortiu
surten	surtin	surtin

-Acaben en -e les formes verbals obre, omple, vine.

-Els verbs acabats en vocal+ir, com ara agrair, conduir, traduir, construir…, porten dièresi en alguns casos.

Present d’Indicatiu	Imperfet d’Indicatiu	Passat simple	Participi
agraeixo	agraïa	agraí	agraït
agraeixes	agraïes	agraïres	agraïda
agraeix	agraïa	agraí	agraïts
agraïm	agraíem	agraírem	agraïdes
agraïu	agraíeu	agraríeu	-
agraeixen	agraïen	agraïren	-

(Realització: Cristina Gómez. Revisió i ampliació: Josep Maria Corretger)

(Adaptat del llibre d’aula: DIVERSOS, (2012). Llengua catalana i literatura. Batxillerat 1, Cruïlla, Barcelona)

(Imatge extreta de: marta-aprovam.blogspot.com)

!!EXERCICIS:

1.      Digues si aquests verbs són purs (P) o incoatius (I) i justifica la teva resposta:

           Dissentir, bullir, collir, ressentir, aixeca, sentir, assenteixo.

2.      Conjuga aquests verbs en infinitiu i digues si són purs o incoatius:

Aparegut, crescut, plantat, begut, marcat, conduint, omplen, nascut.

3.      Explica la diferència que hi ha entre un verb pur i un verb incoatiu. Posa exemples.

4.      Fòrum: quines dificultats tens a l’hora d’escriure un verb de la tercera conjugació i per què?