Per parlar de diversitat lingüística hem d’introduir el concepte de comunitat lingüística.
És un grup d’individus que estan vinculades per una mateixa
organització social i que a la vegada tenen una llengua comuna, que els uneix
com a nexe cohesionador.
Hem de tenir en compte el tema les fronteres lingüístiques.
Sabem que s’originen a conseqüència de factors culturals: rius, boscos,
muntanyes... i no tenen perquè coincidir amb les fronteres històriques,
esdevingudes per motius polítics, administratius i similars, així com tampoc amb
les fronteres lingüístiques. En un mateix Estat podem trobar que es parla més
d’una llengua i a la vegada una mateixa llengua pot parlar-se en més d’un
estat.
La diversitat
lingüística aporta cultura en un territori, ara bé, quan trobem dues llengües que es parlen en una
mateix espai territorial o Estat, això pot generar inconvenients si el govern
no lluita per a què hi hagi igualtat. Tot això ha fet que ha Europa hi hagi
llengües que estiguin a punt de desaparèixer. Es diu que tan sols un 40% es
parlen i conviuen amb plena normalitat. Per tal que una llengua persisteixi
cal que els organismes oficials (govern, acadèmies de la llengua, mitjans de
comunicació...) es cuidin de la seva qualitat i l’ús social,
aquestes dues característiques faran que la llengua continuï viva. Ja hem vist
que la llengua estarà estretament vinculada al poder polític.
La llengua
catalana a Europa
Una llengua esdevé oficial de la comunitat europea quan els respectius
estats les respecten i consideren com a tals. Podem trobar països amb pocs
milers de cantats, com el maltès, l’estonià, el letó, l’eslovac, en canvi, n’hi
ha d’altres que tenen molts parlants arreu del món, com l’anglès, el francès,
l’alemany i l’espanyol.
El català és parlat per nou milions de parlants arreu
del món, en una àrea
d’habitants de dotze milions d’europeus, i és oficial al Principal d’Andorra,
Principat de Catalunya, al País Valencià, i a les Illes Balears i no és oficial
a la Unió Europea. A nivell Europeu el 50% de les vint llengües oficials que
existeixen tenen menys parlants que el català, així com també una tradició
cultural inferior. El català és una llengua reconeguda, emperò no oficial a
Europa. L’Estat espanyol i el francès no volen que tingui aquest reconeixement.
Tot i això, el català és una de les llengües més emprades via Internet i
actualment ocupa el lloc número 88 de les llengües més parlades a nivell
mundial.
Per un altre costat, també hi ha un altre mur. Cada país té una política lingüística diferent,
que pot estar a favor o no de les llengües minoritzades. Hi ha tres
països que tenen un model plurioficial, són Bèlgica, Suïssa i Finlàndia. Totes
les llengües parlades en aquests Estats són oficials i són reconegudes pel
Parlament Europeu.
(Clica a sobre de la imatge per ampliar-la)
El català en
xifres:
Territori
|
Població
|
Sap parlar català
|
Entén el català
|
|
Andorra
|
78.549
|
78,9%
|
96,0 %
|
|
Catalunya
|
7.134.697
|
84,7%
|
97,4%
|
|
Illes Balears
|
1.001.062
|
74,6%
|
93,1%
|
|
Comunitat Valenciana
|
4.806.908
|
53,0%
|
75,9%
|
|
Franja de Ponent (Aragó)
|
45.357
|
88,8%
|
98,5%
|
|
Catalunya Nord (França)
|
422.297
|
37,1%
|
65,3%
|
|
Total
|
13.529.127
|
9.118.882
|
11.011.168
|
|
.Per veure les dades del català
pots clicar l’enllaç:
.Per saber més dades sobre les
llengües del món:
(Material
adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,
Editorial Teide, Barcelona)
(Consulta de
dades: directe.cat)
(Ampliació:
Josep Maria Corretger)
(Imatge extreta
de: llengua.gencat.cat)
!!EXERCICIS:
1.
Investiga quants parlants hi ha al món de llengua
catalana. Quants l’entenen, quants el parlen i quants l’escriuen a nivell
mundial.
2.
Ens quins Estats es parla la llengua catalana. També pots
dibuixar el mapa i situar-los.
3.
Quantes llengües es parlen a l’Estat espanyol? Ubica-les
dins del seu territori.
4.
Fòrum: penses que la llengua catalana hauria de tenir els
mateixos drets que les altres llengües i finalment, ésser reconeguda a Europa?
Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada