Els verbs de la 3a
conjugació són els que finalitzen amb la terminació -ir. Els verbs incoatius són els que presenten -eix a les tres persones del
singular i la 3a del plural del present d’indicatiu del subjuntiu i de
l’indicatiu.
.Present
d’indicatiu: serveixo, serveixes, serveix, servim, serviu, serveixen.
.Present
de subjuntiu: serveixi, serveixis, serveixi, servim, serviu, serveixin.
.Imperatiu: serveix, serveixi, servim, serviu, serveixin.
També trobem verbs que
segueixen el
model pur encara que els conjuguem
moltes vegades com si fossin incoatius i això és un error.
Gairebé la totalitat dels verbs de la 3a conjugació són
incoatius: afegir,
aplaudir, atrevir-se, avorrir, cenyir, cobrir, complir, corregir, decidir,
destruir, discutir, divertir, dividir, ferir, fregir, llegar, oir, partir,
patir, penedir-se, prohibir, reunir, seguir…
D’altra banda, hi ha una sèrie
de verbs que són purs i que es conjuguen erròniament, és a dir, els
fem incoatius:
Ajupir,
bullir, collir (escollir, recollir…), cosir (descosir), escopir, esmunyir-se,
fugir, grunyir, munyir, omplir, pudir, punyir, retrunyir, sentir (cosentir,
pressentir, ressentir), sortir, tossir…
!Cal tenir en compte:
.Assentir, dissentir i assortir es conjuguen com un verb
incoatiu, és a dir, amb l’increment –EIX-
.Els verbs acudir, arrupir-se, brunzir, consumir,
mentir, percudir, presumir, resumir… es poden conjugar seguint el model pur
o l’incoatiu, per tant, tant podrem escriure per exemple: acudeixo o acudo,
arrupeixo o arrupo, brunzeixo o brunzo, consumeixo o consumo, menteixo o mento,
percudeixo o percudo, presumeixo o presumo, menteixo o mento…
.El verb lluir es conjuga com a pur i com a
incoatiu, ara bé, canviarà el seu significat.
1.
Pur: significa ‘tenir reflexos
lluminosos’. Té sentit literal.
Ex:
-Hi
ha astres que lluen per les nits.
2.
Incoatiu: té sentit figurat.
Ex:
-La
tasca que ha fet no l’ha lluït gens.
IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES
Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i
derivats s’escriuen amb la vocal que es pronuncia quan és tònica i es pronuncia
amb o quan és àtona.
Present
d’Indicatiu
|
Present
de subjuntiu
|
Imperatiu
|
surto
|
surti
|
-
|
surts
|
surtis
|
surt
|
sortim
|
sortim
|
sortim
|
sortiu
|
sortiu
|
sortiu
|
surten
|
surtin
|
surtin
|
-Acaben en -e les
formes verbals obre, omple, vine.
-Els verbs acabats en
vocal+ir, com ara agrair, conduir,
traduir, construir…, porten dièresi en alguns casos.
Present
d’Indicatiu
|
Imperfet
d’Indicatiu
|
Passat
simple
|
Participi
|
agraeixo
|
agraïa
|
agraí
|
agraït
|
agraeixes
|
agraïes
|
agraïres
|
agraïda
|
agraeix
|
agraïa
|
agraí
|
agraïts
|
agraïm
|
agraíem
|
agraírem
|
agraïdes
|
agraïu
|
agraíeu
|
agraríeu
|
-
|
agraeixen
|
agraïen
|
agraïren
|
-
|
(Realització: Cristina Gómez. Revisió i
ampliació: Josep Maria Corretger)
(Adaptat del llibre d’aula: DIVERSOS, (2012). Llengua catalana i
literatura. Batxillerat 1, Cruïlla, Barcelona)
(Imatge extreta de:
marta-aprovam.blogspot.com)
!!EXERCICIS:
1.
Digues
si aquests verbs són purs (P) o incoatius (I) i justifica la teva resposta:
Dissentir,
bullir, collir, ressentir,
aixeca, sentir, assenteixo.
2.
Conjuga aquests verbs en infinitiu i
digues si són purs o incoatius:
Aparegut, crescut,
plantat, begut, marcat, conduint, omplen, nascut.
3. Explica la diferència que hi ha
entre un verb pur i un verb incoatiu. Posa exemples.
4. Fòrum: quines dificultats tens a
l’hora d’escriure un verb de la tercera conjugació i per què?
2 comentaris:
Falta mencionar que l'increment incoatiu en els dialectes occidentals se fa amb -ix- (patixo en comptes de pateixo) o amb -isc-/-isq- (patisca i patisques en comptes de pateixi i pateixis), perquè és igual de correcte de les dos formes.
Benvolgut,
Gràcies per la teva aportació, cert, però ja és tan evident. Únicament, és en l'oralitat, no és correcte escriure-ho en català, sí en valencià.
Salutacions.
JM.
Publica un comentari a l'entrada