diumenge, 17 d’abril del 2016

Petit homenatge a "Alícia al país de les meravelles". Adreçat a l'ESO

LLODRIGUERA AVALL

L’Arnau estava cansat de mantenir-se en silenci durant el Gust per la lectura. La seva companya de taula, la Xaima, llegia atentament un llibre que era tot text, sense dibuixos. El professor també llegia. Els companys llegien, o potser només ho feien veure. La classe estava en silenci. La mirada de l’Arnau vagava per l’aula i va acabar fixant-se més enllà de la finestra. Hi havia alguna cosa blanca que es movia a l’hort de l’Imagina’t. Ningú més va semblar adonar-se’n. Aquella cosa blanca a l’hort semblava el més interessant que li havia passat en els darrers 10 minuts, així que va continuar mirant-la. Llavors, tot d’una, se li obriren un ulls com plats, i va amagar un crit de sorpresa.

—Xaima! Hem de sortir de classe! Tu digues que sí al que jo digui! —va xiuxiuejar a la seva companya. Tot seguit va aixecar el braç i va demanar ajuda al professor.

—Si us plau, que puc sortir de classe un moment? Estic molt marejat, crec que alguna cosa que he menjat m’ha fet mal. Que em pot acompanyar la Xaima? Ella té una ampolla d’aigua a la seva taquilla i m’anirà bé beure’n una mica.

El professor, una mica estranyat perquè l’Arnau sempre havia tingut una salut de ferro, va donar permís a tots dos per sortir de classe un moment.

—Ràpid, segueix-me! —va dir l’Arnau a la Xaima, ja fora de classe quan no els sentia ningú.

—No et penso seguir enlloc si no em dius què passa! —va replicar la Xaima.



—He vist la Gaia! Saps? La Gaia, la llebre, la mascota de l’institut! Estava aquí fora, sota la finestra! Ha fet uns petits salts a dreta i a esquerra, que em penso que és com es mouen les llebres. Llavors, ha fet un gran salt i s’ha ficat en un forat a terra. Era com una llodriguera gran, saps, el forat on viuen les llebres. Però el forat uns segons abans no hi era! Ha aparegut de sobte. Llavors la Gaia l’ha vist, ha saltat i ha desaparegut. Vine, anem a veure-ho!

Tots dos es van afanyar a sortir cap a l’hort de l’Imagina’t. De fet, va ser una sorpresa que poguessin sortir. La porta gairebé sempre està tancada i a més la vigilen les conserges. Però les conserges semblaven distretes, i la porta era oberta! Així que van poder sortir a l’hort.

—Mira! —Va dir l’Arnau, assenyalant amb el braç estès. Hi havia un gran forat a terra, del qual sortien dues orelles llargues, blanques i peludes. Eren les orelles de la Gaia. Llavors la Gaia va aixecar el cap, es va girar una mica, va tornar a sortir de la lloriguera i va semblar somriure als dos estudiants.

—No m’ho puc creure! —va murmurar la Xaima. —Tenies raó! Hi ha un forat a terra i també hi ha la Gaia!

La Gaia continuava mirant fit a fit els estudiants. Era una mirada profunda i sàvia, no el tipus de mirada que un espera d’una llebre. És clar que la Gaia era la mascota de l’institut, així que devia haver passat moltes hores a classe i segurament havia après tot el que es podia aprendre a l’ESO! La Gaia va tornar a somriure a l’Arnau i la Xaima, els va picar l’ullet, va agafar aire, va esbufegar... I va saltar, amb les orelles ben juntes darrere el cap, dins el forat i cap a les profunditats de la terra!

—Gaia! —va cridar la Xaima. Però era tard. Quan van arribar a la vora del forat, la Gaia ja era lluny, avall avall, cada cop més petita. Un  xic som si flotés, però, no com si caigués realment. Els va semblar que encara somreia, i que agitava una de les potes davanteres, com si saludés.

—Què fem ara? —va preguntar la Xaima. —Hem d’avisar que hi ha aquest gran forat a l’hort, i que la Gaia hi ha caigut!

—Ah, sí? I qui ens creurà? —va replicar l’Arnau un pèl sarcàstic. —Et recordo que hem sortit a l’hort sense permís. Encara ens acusaran d’haver fet nosaltres el forat... —Va semblar que l’Arnau meditava un moment. Això era una feta remarcable, perquè l’Arnau tenia tendència a actuar primer i pensar (i sovint penedir-se) després.

—Mira, això no ha passat per casualitat. —va dir finalment l’Arnau. —La Gaia volia que la veiéssim, primer per la finestra i ara aquí a la vora del forat. Crec que vol que la segueixi. Ens feia gestos amb un braç mentre queia. A més, saps què? No m’agrada el llibre que estava llegint. Prefereixo escriure la meva pròpia aventura! Tu pots tornar a classe i li expliques al profe el que ha passat!

—Ah, sí? Que t’ho creguis! Ni pensar-hi!

—T’he dit que penso seguir la Gaia. Ara mateix salto!

—Doncs jo no em penso quedar aquí per explicar-ho! —va replicar la Xaima decidida. —Segueix-me si t’hi atreveixes! —El va reptar.


La Xaima es va acostar a la vora del forat, va somriure enigmàtica, i va saltar.





(Relat escrit pel professor: Sergi Pasqual)

(Imatge extreta de: blocs.gracianet.cat)



!!EXERCICIS:

1. Continua aquest fragment adaptat en homenatge a "Alícia al país de les meravelles" de Lewis Carroll en el 150 aniversari de la seva creació.

2. Cerca informació de Lewis Carroll i realitza una petita ressenya biogràfica.

3. Explica com és el món en el qual viu Alicia.

4. Escull un personatge de l'obra "Alícia al país de les meravelles", escriu-ne una descripció i fes-ne una il·lustració.

5. Fòrum: has llegit "Alícia al país de les meravelles" o la seva segona part "A través del mirall"? Què t'han semblat els llibres? Raona la teva resposta.

divendres, 15 d’abril del 2016

La correcció 2. Consells gramaticals. Adreçat a tot l'alumnat


A l’hora d’escriure hem de tenir presents les faltes ortogràfiques, ara bé, també hi ha una sèrie de consells que facilitaran la lectura del text. D’entrada, recordar que sempre que un text presenti una estructura, amb una introducció, un nus i un desenllaç, ben separada per paràgrafs i amb una bona presentació afavoriran el lector.

En l’escriptura d’un text tot és cabdal: l’ordre dels elements, ésser precís amb el lèxic, la llargària de les oracions, recomanable fer-les curtes si no domines les estructures gramaticals per realitzar bé les concordances subjecte + verb + complements, entre d’altres. Si tots els elements de l’oració es troben ben ubicats es diu que el text té una bona cohesió.

Els principals elements que milloren la cohesió d’un text són els següents:

1.      La preferència de la veu activa

Recomanable no abusar de les oracions passives, atès que, la majoria de vegades el subjecte gramatical no és qui fa l’acció del verb.

Quan es passa una oració activa a passiva cal tenir en compte:

.El complement directe de l’oració activa esdevé el subjecte de l’oració passiva.
.El subjecte de l’oració activa es converteix en un complement agent, i aquest només fa acte de presència a les oracions passives.
.Els temps verbals canvien. El verb de l’oració passiva es construeix amb “ser” (conjugat amb veu activa) + participi.

Ex:
Veu activa
-En Tomàs ha menjat l’entrepà.
En Tomàs: subjecte
L’entrepà: CD

Veu passiva
-L’entrepà ha estat menjat per en Tomàs.
L’entrepà: subjecte
Per en Tomàs: complement agent


2.      La preferència per les construccions nominals

És aconsellable no abusar de les construccions nominals, perquè elideixen verbs o bé apareixen amb verbs amb poc contingut semàntic i que a més, complicaran la lectura del text.
Ex:
-Podeu aconseguir un llibre de literatura i la guia didàctica per al treball de classe.
(construcció nominal)

-Podeu aconseguir un llibre de literatura i la guia didàctica per treballar-la.
(verb)


3.      L’ordre de l’oració

L’estructura bàsica i més correcta de presentar els elements en una oració és la següent:
Subjecte + verb + complements verbals

Quan l’oració no segueix aquest ordre bàsic, el missatge de la frase costa més d’assimilar. És recomanable escurçar la distància que existeix entre el subjecte i el verb. Per tant, cal redactar oracions més breus i a la vegada, suprimir les explicacions innecessàries.
Els complements ja siguin nominals o verbals han d’aparèixer a prop dels seus nuclis. Si l’oració té diversos complements circumstancials, s’acostumen a escriure al darrere del verb i per ordre de menys a més extensos.

Ex:
-A partir d’abril hi haurà un augment de l’IVA del 10% als productes culturals.
-L’IVA dels productes culturals augmentarà un 10% a partir d’abril.

L’IVA: subjecte
Augmentarà: verb
Un 10%: complement directe
A partir d’abril: complement circumstancial de temps.


4.      L’eliminació de les paraules multiús

La precisió de les paraules en un text facilitarà la seva entesa. Sempre cal emprar mots o expressions que tinguin un significat concret i elidir-ne els que tinguin un sentit genèric, ja que desconeixem el terme adequat. Les paraules a evitar serien d’aquest estil: element, cosa, fet, problema, tema, dir, fer, realitzar, interessant, positiu...

Ex:
-Quina cosa estàs menjant?


5.      La supressió de repeticions innecessàries

Un bon text ha de ser breu i clar, no ha de tenir informació irrellevant. Per tant, no s’han d’allargar les oracions amb construccions estereotipades o incisos. Hem d’escriure allò més important. No s’han de repetir ni paraules ni conceptes. Tampoc s’ha de carregar la sintaxi amb falques lingüístiques.

Ex:
-Per la meva part, penso que la nova llei educativa perjudicarà a molts professors.

“Per la meva part” (falca)



6.      L’ús dels nexes adequats

Paraules com els adverbis, conjuncions, numerals, entre d’altres serveixen per organitzar les oracions, ens ajuden a connectar-les, a endreçar els paràgrafs, a marcar l’estructura del text. Ara bé, aquests elements s’han d’ubicar al lloc idoni, i no se n’ha de fer un ús excessiu.

Ex:
D’altra banda, vaig pensar que el millor era marxar; per una altra, fugir del problema era una cosa de covards. Per això, vaig quedar-me, tot i que no fou una decisió fàcil.


7.      La supressió de les ambigüitats i contraccions

Tot text ha d’evitar les dobles interpretacions, conegudes com a ambigüitats. Les comes o l’ordenació dels elements de l’oració les evitaran.

Ex:
-Anant pel carrer vaig veure el corredor.
(no se sap qui dels dos camina pel carrer)

A l’hora d’expressar quelcom no hi poden haver contradiccions, sinó el text perdria credibilitat.



(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: rubricaeditorial.cat i omnium.cat)


!!EXERCICIS:

1.      Realitza un esquema sobre els consells gramaticals que apareixen en aquesta fitxa.

2.      Què són les ambigüitats i com hem d’evitar-les?

3.      Escriu quatre oracions ambigües i desmunta l’ambigüitat. Si cal ajuda’t d’Internet.

4.  Quins errors apareguts en aquesta fitxa realitzes a l’hora d’escriure? Com pots solventar-los.

5.      Inventa un exercici amb oracions per treballar els errors gramaticals d’aquesta fitxa i enganxa’l aquí.

6.      Escriu cinc oracions actives i transforma-les en passives.

7.      Redacta cinc oracions amb l’estructura Subjecte + verb + complements.


8.   Fòrum: t’ha servit aquesta fitxa per a millorar en l’escriptora? Quines dificultats t’has trobat i per què? Raona la teva resposta.

dimecres, 13 d’abril del 2016

Vés. Una paraula que ens fa ballar el cap. Adreçat a tothom


.Vés:

És una forma del verb "anar". Correspon al temps imperatiu. Segona persona del singular.

Ex:

-Vés tu.


Mode imperatiu


vés  (tu)

vagi (vostè)

anem (nosaltres)

aneu  (vosaltres)

vagin (vostès)

(Font: verbs.cat)



.Ves:

1. Tros de tela forta que, cosits els uns amb els altres constitueixen una vela.

2. Cadascun dels trossos de tela de diferent color que formen una bandera, un gallardet, etc.



!!! "Ves" com a sinònim de "veges", és a dir, del verb "veure" tampoc s'accentua.

Ex:

-Ves per on, no ho sabia.











(Font: diccionari.cat)

(Imatge extreta de: lamemoriadelsracons.blogspot.com. Torre del palau. Terrassa)



!!EXERCICIS:

1. Redacta sis oracions, tres amb "vés" i tres més amb "ves".

2. Aporta dues paraules que generin dubtes en la seva escriptura i explica'n el perquè.

3. Proposa un exercici amb oracions per treballar les dues paraules de la fitxa.

3. Opinió: escrivies bé aquesta paraula en català? Per què? T'ha servit aquest fitxa per millorar en l'ortografia? 




diumenge, 10 d’abril del 2016

El text expositiu (2). Adreçat a Batxillerat, 3r i 4t d'ESO

A l’hora d’escriure un text de la tipologia que sigui cal tenir present la situació comunicativa que fa que produïm el text. Millorarem la producció del nostre text si ens fem preguntes vinculades a la situació de la comunicació. Ens hem de fer les preguntes següents:


1.      En nom de qui escric?

Generalment, l’orador parla o escriu a títol personal. D’altres vegades, ho fa representant un col·lectiu, institució o similars. Això farà que variï la persona gramatical utilitzada: jo, nosaltres... i també farà que els receptors es facin una idea de l’emissor.


2.      A qui em dirigiré?

És fonamental conèixer el tema del qual es parlarà, així com també esbrinar el públic que tindrem a la xerrada, el que ens escoltarà. Si ens adrecem a gent particular, a un col·lectiu, què saben del tema que exposarem. A l’hora de respondre preguntes caldrà ésser precís, per tant, s’haurà de seleccionar la informació i abans marcarà la presentació de l’exposició del tema.


3.      Què vull transmetre?

Cal fer-nos aquesta pregunta i la resposta influenciarà l’elaboració del text que volem transmetre. Què hem de comunicar i com ho farem? Segons les respostes, haurem de triar, endreçar o prioritzar més una informació que una altra.


4.      Quin és el meu objectiu?

Aquesta pregunta ens guia les nostres intencions comunicatives: volem convèncer? Pretenem informar? Donar a conèixer una informació? Divertir? És bàsic saber el propòsit o que pretenem amb el nostre missatge, atès que, així seleccionarem millor la informació per a aconseguir el nostre objectiu.



          L’EXPOSICIÓ DEL TEMA

És un text que ha d’estar presentat de manera clara i endreçada. Els textos expositius els trobem sobretot en llibres educatius, obres de divulgació, documentals, reportatges... Segons el públic a qui s’adreça el text expositiu podem realitzar dos tipus d’exposicions:

1.      La divulgativa

On l’autor explica un tema d’interès general d’una manera clara i sobretot objectiva.


2.      L’especialitzada

Es demana al públic oient que tingui uns coneixements previs sobre el tema, d’aquesta manera podrà entendre i seguir l’exposició sense dificultats.

Per un altre costat, podem trobar dues maneres diferents d’endreçar la informació d’una exposició:

1.      La deductiva

Comença amb qüestions de caràcter general fins a arribar a un caràcter més particular.


2.      La inductiva

Parteix de casos particulars per a arribar als més generals.


LA LLENGUA ORAL I LA LLENGUA ESCRITA

Els usos de la llengua variaran segons si són orals o escrits. Per tant, seran un element condicionador del text. Fixem-nos en les principals característiques de la llengua oral:

.La comunicació és instantània ja que el receptor rep el missatge al moment de la seva transmissió.

.Simultaneïtat entre l’emissor i el receptor en el moment de la comunicació.

.La comunicació és espontània i no pot eliminar-se quan l’estem transmetent.

.La sintaxi és senzilla. Hi ha frases simples i diverses són inacabades.

.Repetim paraules i destaca el vocabulari bàsic.

.S’empren marcadors per captar l’atenció del receptor, per exemple: m’entens? Oi? Eh?

.Es fa referència al context o a la situació en què es troben l’emissor i el receptor.

.S’empren molts gestos, diferents entonacions, exclamacions, pauses, silencis... tot per captar l’atenció.


FRASES PER INICIAR PARÀGRAFS

Segons com realitzem la presentació de la informació que exposem farà que entenguem millor o en menys mesura allò que llegim o escoltem. Com que en els textos expositius es prioritza la claredat i l’ordre de la informació, cal que tinguem cura a l’hora de començar els paràgrafs. D’aquesta manera, la redacció serà una facilitadora i anticiparà el fons i el contingut de la informació que ens aniran transmetent. Diferents possibilitats que tenim de començar paràgrafs:

1.      L’oració que dóna una definició.

2.      L’oració que introdueix una enumeració.

3.      L’oració que exposa una causa i un efecte.

4.      L’oració que mostra una comparació o un contrast.

5.      L’oració que pregunta.


(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: kikatomas.files.wordpress.com)



                          !!EXERCICIS:

1.      Escull un tema com si fessis una exposició i escriu un exemple per a cadascuna de les cinc maneres de començar una oració per fer una exposició.

2.      Quins són els principals elements que hem de tenir en compte a l’hora de realitzar un text expositiu?

3.      Explica les diferències que existeixen entre la llengua oral i la llengua escrita.


4.      Autoavalua’t: com t’han sortit les activitats d’aquesta fitxa? Quines dificultats has trobat i per què?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;