"El bassalot". Prosa de Salvador Espriu (11). Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

 

EL BASSALOT

 

El sol sementer de l’agost multiplicava cada dia la vida que rebullia al bassalot, L’aigua presonera es podria sense treva de cara a la llum, solcada per les granotes, sotjada pels mil ulls cobejosos del jardí assedegat: til·lers en creixença, rosers exhausts, un faune de fang, dàlies i més dàlies. «Si podia abastar la riquesa del bassalot!», mormolava el jardí, amb la gorja seca. «si em fos permès de defugir la luxúria del sol! Com correria a través de la vincapervinca, entre l’ortiga i la menta, abans de colgar-me en la pau de la terra» -es planyia l’aigua, clapotejada sense parar per les granotes. «No hi ha imperi més lliure que el nostre» -escampaven aquestes, sense recordar l’esclavatge de l’aigua sollada. «Ni esposa més fecunda que la meva» -va proclamar el gall estúpid del sol. Uns núvols se l’empassaven de sobte, amb gran fantasia de trons i de llamps. Una gota va esclafar un crani de batraci. «No havia vist mai que aquest fenomen m’ocasionés una baixa. La raça degenera» -va cridar, sorpresa, la reina de les granotes. I ordenava que els súbdits es refugiessin a les pregoneses del llot del reialme. «He quedat, si més no, viuda i tranquil·la. Podré descansar» -exultava l’aigua, ara fosca i immòbil. La pluja va caure tarda i nit, a bots i barrals, però, el sol es va llevar de bona hora. «Aigua nova: fills a engendrar» -es prometia el sol. «Quin tuf, el del bassalot!» -rebutjava el jardí, esdevingut aristocràtic. Les granotes devoraven el cadàver de la germana i resseguien tots els límits del seu regne. «I jo que em pensava que el meu captiveri era finit!» -va plorar la mare presidiària. El faune escoltava la queixa i va riure. «Fins un bassalot és capaç de fer-se il·lusions» -comentava, amb veu molt forta. «De qui pots mofar-te tu, mala còpia?» -preguntava l’ocell. El faune se sentia aleshores humil i s’avergonyia de la burla. L’ocell es va sorprendre que un faune fos tan sensible a la veritat i li va cenyir, per premiar-lo, el front amb dues fulles de llorer.

 

[ESPRIU, Salvador (1984). Petites proses blanques, Lectures Moby Dick, La Gaya Ciència SA, Barcelona]

(Imatge per: Rassola. Bassal de Montargull, Artesa de Segre)

 

 

EXERCICIS:

1. Quina figura retòrica hi ha a: l’aigua presonera?

2. Qui són els protagonistes d’aquest conte? Esmenta’ls.

3. Explica què és un faune. Si cal cerca una imatge a Internet.

4. En aquesta narració d’Espriu hi apareixen diversos noms de plantes. Les sabries trobar? Anomena-les.

5. En El bassalot s’hi mosta una natura idealitzada? Per què?

6. Quins temes són els recurrents d’Espriu en aquest fragment?

7. Cerca al diccionari i explana el significat de quatre paraules que desconeguis de color lila.

8. Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquesta prosa poètica d’Espriu.