"El poble dels gossos". De Gianni Rodari. Adreçat a tothom

 EL POBLE DELS GOSSOS

Hi havia una vegada un poble estrany i petit. Tenia en total noranta-nou casetes, i cada caseta tenia un jardinet amb una reixa, i darrera la reixa hi havia un gos que lladrava. Posem un exemple. Fido era el gos de la caseta número u i en protegia gelosament els habitants, i per fer-ho com cal, bordava furiosament cada cop que veia passar alguns dels habitants de les altres noranta-vuit casetes, fos home, dona o nen. Els altres noranta-vuit gossos feien exactament el mateix i tenien molta feina lladrant de dia i de nit perquè sempre hi havia algú pel carrer.

Posem un altre exemple. El senyor que viu a la caseta número noranta-nou, tornant de la feina havia de passar davant de noranta-vuit casetes, i per tant davant de noranta-vuit gossos que li lladraven tot ensenyant-li els ullals i fent-li entendre que amb molt de gust els hi clavarien en els pantalons. El mateix passava amb els habitants de les altres casetes, i pel carrer sempre hi havia algú ben espantat.

Imagineu-vos quan hi anava a parar un foraster! Aleshores, els noranta-nou gossos lladraven tots alhora, noranta-nou mestresses sortien per veure què passava i després cuitaven a tancar-se dins de casa, passaven el forrellat a la porta, abaixaven les persianes cuita-corrents i s’estaven ben quietes i callades darrera les finestres, tot espiant, fins que el foraster havia passat.

De tant sentir lladrar els gossos, els habitants d’aquell poble s’havien tornat tots una mica sords, i amb prou feines si es parlaven entre ells. I com que d’altra banda mai no havien tingut gran cosa a dir-se o a escoltar...

De mica en mica i a força d’estar sempre callats i emmurriats, es van oblidar fins i tot de parlar. I al capdavall, un bon dia els amos de les cases es van posar a lladrar com els seus gossos. Ells potser es pensaven que parlaven, però quan obrien la boca se sentia una mena de “guau, guau” que feia posar la pell de gallina. I així, lladraven els gossos, lladraven els homes i les dones, lladraven els nens mentre jugaven. Semblava que les noranta-nou casetes s’haguessin tornat noranta-nou llodrigueres. Però eren bufones, tenien cortines d’allò més polides darrera els vidres i fins i tot geranis i plantetes en els balcons.

Una vegada, va passar per allí en Joanet Rodamón, en el curs d’un dels seus famosos viatges. Els noranta-nou gossos el van acollir amb un concert de lladrucs que hauria fet posar nerviós un tanc. Va fer una pregunta a una dona i aquesta li va contestar lladrant. Va fer una carícia a un nen i a canvi va rebre un udol.

-Ja ho entenc -va concloure en Joanet-, és una epidèmia.

Es va fer rebre pel batlle i li va dir:

-Tinc un remei segur. Primer que res, tireu a terra totes les reixes, perquè és ben segur que els jardinets creixeran igual de bé sense filferros. Segon, envieu els gossos a caçar, és divertiran més i es tornaran més simpàtics. Tercer, feu una bona festa amb ballades, i després del primer vals aprendreu a parlar de nou.

L’alcalde li va contestar:

-Guau! Guau!

-Ja ho entenc -va dir en Joanet-, el pitjor malalt és aquell que es pensa que està bo.

I se’n va anar per les seves. De nit, si sentiu lladrar molts gossos alhora, en la llunyania, podria ser que fossin gossos de bo de bo, però també podria ser que fossin els habitants d’aquell estrany i petit poble.

[RODARI, Gianni, Contes per telèfon, Joventut, Barcelona, 2000]

[Imatge extreta de: lespígol]

 

EXERCICIS:

1. Què succeïa al poble de les noranta-nou casetes?

2. Què feia l’home que vivia a la caseta número noranta-nou?

3. Quan passava un foraster pel poble, què passava?

4. Per culpa del soroll, quin problema de salut tenen els habitants del poble? Com actuen?

5. Què pretén dir-nos l’autor quan expressa:

Semblava que les noranta-nou casetes s’haguessin tornat noranta-nou llodrigueres.

6. Com van rebre els habitants del poble el viatger Joanet Rodamón?

7. En veure la reacció de la gent, en Joanet, declara: “és una epidèmia”. En relació a què ho clama.

8. En Joanet se’n va a veure al batlle, per què? Quina proposta té per a resoldre “l’epidèmia”?

9. Explana la següent afirmació segons el que has entès del conte: “El pitjor malalt és el que es pensa que està bo”.

10. Què significa l’expressió: hauria posat nerviós un tanc.

11. Llavors, si de nit escolteu bordar gossos, d’on poden provenir aquests lladrucs...

12. Explica el significat de les paraules assenyalades en color lila.