Turandot. Un conte per a l'ESO.

TURANDOT

Conte tradicional de Xina

A la Xina imperial regnava un emperador que estava desesperat perquè la seva única filla, anomenada Turandot, era freda, capritxosa, despietada… i a més no volia casar-se. L’emperador, fart d’aquesta situació, li donà un ultimàtum: “O et cases o et faig fora del palau sense contemplacions”.

La princesa acceptà, però posà una condició: els pretendents se sotmetrien a una prova, i si no la superaven, ella mateixa els hi tallaria el cap. Al cap de dos dies, els caps dels pretendents s’amuntegaven al palau, i la princesa explotava de satisfacció.

Però es presentà un cavaller ben plantat per a afrontar el repte. La princesa li proposà una endevinalla: “Ho mata tot, però l’aigua el mata”… “El foc!”, contestà el jove. La princesa proposà una segona endevinalla: “Sóc dur com una roca, però la gent em beu”… El jove contestà: “El gel!”.

I arribà el moment de la darrera endevinalla: “És un gel que et dóna foc, i quan més foc dóna, més gel es torna”… El jove pensava sense trobar una resposta, però al veure a la freda princesa notà tal xardor al seu cor que… “Turandot!”, exclamà completament segur. I la princesa no tingué més remei que caure rendida als seus braços.

Extret de “Contes del món”, n.1, de Sofia Sánchez, dins “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-Aquest conte d’arreu del món et pot servir per a aprendre alguna lliçó per a la vida real. En sabries extraure una?

-Explica el significat de: despietada, ultimàtum, s’amuntegaven, xardor.

-Redacta una oració amb cadascuna de les paraules de l’exercici anterior.

-Si tu fossis Turandot com haguessis reaccionat davant el seu pare i davant el jove que encertava les endevinalles? Per què?

-Ara posa’t a la pell del rei, haguessis estat tan dura amb la filla perquè es casés? Pensa en l’actualitat, hi ha molta gent que no té com a prioritat el matrimoni. Reflexiona la resposta.

-Cerca un altre conte d’arreu del món provinent de la Xina i redacta’l on hi diu “comentaris”.

-Reescriu aquest conte canviant tot allò que no t’agradi, és a dir, ara has de fer-te’l més teu, com si en fossis l’autor/a.