Joan Oliver i Sallarès (1899-1986), més conegut literàriament com a Pere Quart ens va deixar ara fa vint-i-cinc anys, un 25 de juny. Formà part d'un grup d'intel·lectuals amb ambicions artístiques, el Grup de Sabadell, juntament amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. Els estudiosos tenen dificultats per ubicar-lo literàriament parlant ja que començà a publicar pels volts de 1928, tot i acostar-se més a poetes com Joan vinyoli o Salvador Espriu.
Va ésser un poeta, autor teatral, narrador que va haver de lluitar per mantenir els seus drets lingüístics, fins i tot va haver defensar-se a mode d'exili, per no ser escomès per les forces franquistes. En el seu retorn, va romandre molts anys en l'oblit fruit del seu radicalisme i defensa literal per la llengua, que mai va abandonar.
Del seu repertori destacaren: Oda a Barcelona (1936), Bestiari (1937) obra molts cops representada teatralment, La fam (1938) on sobresortí el seu afany més revolucionari, Ball robat (1958), Vacances pagades (1959), la seva obra més coneguda on criticava al capitalisme, la societat de consum, el règim franquista que tant el perseguí, i mostrava un fort compromís amb la societat i la realitat del seu temps i país.
En els darrers anys de la seva vida i a conseqüència de la democràcia fou un ull de poll per als polítics, atès que per ell la transició era una mena de traïció, arribant a rebutjar fins i tot la Creu de Sant Jordi el 1982. Se li va reconèixer la seva tasca fonamental en el devenir de la llengua catalana, tot i que una mica de manera tardana. Pere Quart lluità sobretot contra el poder polític i el conformisme social. Sobretot destacà per un ús de la ironia que vorejava el sarcarme.
Per a saber-ne més:
Escolta al propi Pere Quart recitar Corrandes d'exili:
Corrandes d'exili
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re …
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re …
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida
vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
el dia de ma partida
mitja vida condormida
vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui a terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
A ma terra del Vallès,
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
!! EXERCICIS:
-Realitza una cerca per internet i redacta amb deu línies i sense copiar res de la xarxa allò més destacat de la seva vida i obra.
-Destria per gèneres les seves principals obres anotant els anys en què aparegueren publicades.
-Prepara un powerpoint amb les principals informacions que has cercat, màxim de deu pàgines i enganxa'l a Slideshare.
-Realitza un comentari sobre el poema. De què parlen aquests versos i què et transmeten?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada