"Hachiko. El gos que esperava", de Lluís Prats. Adreçat a l'ESO

 

Sempre s’ha dit que el gos és l’animal més fidel al seu amo. Recordo ara fa uns anys que vaig poder llegir en la premsa una notícia impactant, que un home havia anat a viure a l’altra banda d’Anglaterra i que el seu gos perdut li va anar seguint el rastre fent quilòmetres i més quilòmetres fins a retrobar-se amb ell. La història que ens aporta Lluís Prats són els fets tal i com van donar-se, amb el gos Akita Hachiko com a principal protagonista i esperant el seu estimat amo que mai més tornaria.

 

 

Estació de Shibuya, Tòquio

Abril del 1934

L’abril de l’any mil nou-cents trenta-quatre els jardins bullien d’abelles que somreien als ametllers i de papallones que pintaven de colors el blau puríssim de Tòquio. Els cirerers florits competien per brillar més que els matolls de roses fresques.

Aquell dia es va inaugurar solemnement l’estàtua de l’Hachiko, mentre ell escoltava els parlaments sense saber exactament què era tot aquell rebombori de músiques, xiulets, cants i la munió de gent que s’havia aplegat a la plaça. Aquella mateixa tarda, quan va acabar la cerimònia i el rellotge de l’estació va marcar dos quarts menys cinc de sis, l’Hachiko es va posar dret i va començar a remenar la cua, però tampoc aquella vegada el professor Ueno va baixar del vagó i el gos va tornar capcot a ajeure’s sota el pedestal de la seva pròpia estàtua.

-Paciència, Hachiko -li va dir la senyora Shuto llançant-li un pastisset-. En aquesta vida cal tenir-ne moltíssima.

Llavors va passar una cosa que ni l’Ibuki ni el cap d’estació no s’haurien imaginat mai. Va aparèixer al vestíbul una de les darreres viatgeres, que anava vestida amb un seriós quimono de color blau. Va avançar a poc a poc com si li costés donar aquelles passes i es va apropar a la taquilla on despatxava el senyor Sato.

-Quina sorpresa! -es va alçar l’home amb una reverència-. No l’esperàvem pas per aquí, senyora Ueno. Quants anys fa que va marxar de Shibuya?

-Vuit anys gairebé -li va respondre.

La veu de la senyora Yaeko estava rovellada i trista. Certament, la vídua Ueno havia canviat poc. Havien passat vuit anys des de la mort del professor i, a part d’uns quants cabells blancs i unes bossetes a sota els ulls, el seu aspecte era el mateix de sempre. La senyora Yaeko va veure sorpresa un gos Akita estirat a la gespa de la plaeceta mirant cap allà, i se’l va quedar observant. Llavors es va acostar al venedor de diaris que tenia un grapat del Yomiuri Shimbun sota el braç i li va preguntar:

-És l’Hachiko?

-Sí, senyora Ueno, el mateix -li va respondre ell amb molt de respecte.

-I fa molt que corre per aquí? El feia a Hisai-Shi.

-Molt, senyora Ueno. Fa anys.

-Anys? -es va estranyar ella.

-No ha de deixat de venir cap dia per esperar el professor. Per cert, vostè ho deu saber això. L’altre dia en parlàvem amb la senyora Atari i el seu marit. Quant temps té?

-El professor el va portar quan tenia unes quantres setmanes -va fer ella-, i d’això en fa nou anys.

-Ho recordo i des de llavors no ha fallat ni un sol dia, senyora Yaeko -va afegir el venedor de diaris-. Tothom el coneix i l’alimentem entre tots i, ja veu, aquest matí s’ha inaugurat l’escultura.

-I on dorm? -va voler saber la vídua del professor Eisaburo mentre admirava l’escultura de bronze que hi havia al mig de la placeta.

-No ho sabem, però no gaire lluny perquè quan surt el sol, ja està muntant guàrdia i esperant. Havien passat nou anys de de l’última vegada que l’havia vist i l’Hachiko s’havia fet vell.

-Me l’enduré -va fer ella decidida en veure que caminava mig coix i que semblava que no hi veia gaire bé.

-No crec que vulgui marxar d’aquí, senyora Yaeko. Esperarà el professor fins al dia que...

-Quina pena -el va interrompre ella-. Quina pena més gran.

La senyora Yaeko va anar cap on l’Hachiko estava ajagut, es va plantar davant d’ell i se’l va quedar observant una estona. Al principi, el gos no se la va mirar sinó que va seguir amb els ulls fixos en la porta de l’estació, però després va olorar la fragància de flor de lotus, que el va retornar a un temps feliç de menjar calent a la vora del foc, d’unes menys suaus que l’acariciaven, i va aixecar els ulls.

La senyora Yaeko es va adonar de seguida que l’Hachiko estava més prim, descuidat i brut. El seu pèl fort i aspre li queia a manyocs i al cap hi tenia una vella ferida ja cicatritzada. El llavi inferior li penjava i havia perdut algunes dents, segurament a causa d’una alimentació insuficient. A més, semblava que ja no pogués alçar l’orella esquerra, que li queia desmaiada sobre el cap. Amb tot, els ulls eren els seus i en reconèixer-la es va alçar pesadament com si carregués al seu lloc tots els problemes del Japó i se li va acostar.

-Hola Hachiko -va fer ella passant-li la mà pel cap-. Encara l’esperes?

El gos va bordar i li va llepar la mà. Era la persona que recordava, la que convivia amb ell i el professor Eisaburo Ueno en aquella caseta amb un jardí ple de crisantems i pimpinelles, al costat de la casa de te de la senyora Kokona, la que tenia un fanalet blau penjat a la porta i on el seu amo anava a sentir xafarderies.

-Au, va! -va fer la senyora Yaeko amb posat llastimós donant-li un pastisset-. Que avui encara no deus haver menjat.

El gos es va ajeure al seu costat i la senyora Yaeko li va acariciar el llom.

-Avui em quedaré a esperar-lo amb tu. Et sembla bé?

L’Hachiko va començar a rosegar l’os que li havia deixat el senyor Matsumoto quan havia anat a recollir les seves filles a l’estació, i durant el parell d’hores que la senyora Yaeko es va estar asseguda a la plaça veient com els homes de negocis, els venedors de te i les geishes arribaven a l’estació de Shibuya, va poder presenciar com la llum blavosa dels fanals anava tenyint les parets de l’estació mentre la remor dels trens s’anava fent cada cop més distant.

Durant aquell temps molts passatgers es van acostar a l’Hachiko i li grataven el cap o li somreien, però ell seguia amb ells ulls fixos en la porta que s’obria i es tancava amb un sorollet metàl·lic cada vegada que algú la traspassava, esperant escoltar la fressa del bastó del professor Eisaburo Ueno.

Un dia li havia dit que els que aconsegueixen sobreeixir en l’art de l’ikebana tenen una cosa en comú i tot el que veuen és una flor i tot el que somien és la lluna. I el professor, com tothom sabia, mai no s’equivocava. I l’Hachiko, encara que no tenia la paciència per fer ikebanes, somiava en la lluna.

A quarts de set, quan el vell Hachiko es va adormir amb el cap damunt la gespa, la senyora Yaeko es va aixecar amb dificultat i va entrar a l’estació per tornar a casa de la Chizuko a Bunkyo sense girar el cap, perquè sabia que no ho suportaria.

N.B. Curiositat: L’any 2015 a la Universitat de Tòquio va erigir-se una segona estàtua en honor a Hachiko i en la qual es retrobava amb el seu amo. Precisament, en aquella universitat va morir el professor víctima d’un vessament cerebral.

[Capítol extret de: PRATS, Lluís, (2014). “Hachiko. El gos que esperava”, La Galera, Barcelona]

(Imatge extreta de: Vikipèdia, Casa del llibre)

 

EXERCICIS:

1. Llegeix aquest capítol del llibre “Hachiko. El gos que esperava” i comenta’l.

2. Dues pel·lícules relaten al món del cel·luloide la història de Hachiko. Realitza una cerca, esmenta com s’intitulen i en quin any van estrenar-se.

3. Busca una imatge de Hachiko i descriu-lo com te l’imagines.

4. Anomena els protagonistes que apareixen en aquest capítol i digues qui són.

5. El cas explicat en aquest brillant novel·la no és l’únic on un gos mostra la seva fidelitat. Explica’n un de real que coneguis o bé, realitza una cerca per la xarxa per a comentar-ne un.

6. Localitza una imatge de l’estació de Shibuya, Tòquio, lloc on s’esdevé la història i explica com és.

7. Realitza un Booktuber sobre el llibre “Hachiko. El gos que esperava”.

8. Fòrum: què t’ha semblat la història d’amor i de fidelitat entre el professor Eisaburo i en Hachiko? Expressa la teva opinió. Estàs d’acord en què el gos és l’animal més fidel al seu amo? Per què? Trobes adequat que s’hagi erigit una estàtua a un animal? Raona la teva resposta. Anomena altres obres on el protagonista sigui un animal. No t’oblidis d’esmentar el nom del seu autor/a.

 

 

 

Marcel Proust "A la recerca del temps perdut". Adreçat als de literatura

 

A la recerca del temps perdut és un cicle novel·lístic escrit per l’autor francès Marcel Proust (1871-1922). Està amanerat per un conjunt de set obres literàries concebudes entre 1913 i 1927: “Pel cantó de Swann” (1913), “A l’ombra de les noies en flor” (1919), “El cantó de Guermantes” (1921), “Sodoma i Gomorra” (1922), “La presonera” (1923), “La fugitiva Albertine desapareguda” (1925), “El temps retrobat” (1927). Les tres darreres aparegudes pòstumament. A través d’aquestes novel·les hi podem veure l’evolució dels personatges en forma seriada i on el temps esdevé un dels protagonistes, a través dels records del narrador. Però principalment, també hi apareixen l’amor i la gelosia, en la relació Swann i Odette, o la del narrador amb Albertina; l’art en les seves diferents formes: pintura, música, literatura, teatre, arquitectura, escultura; la condició existencial i la subjectivitat; el vincle entre el temps i la memòria; les diferents esferes socials i àmbits, com per exemple, la família i els amics, la ciutat i el poble, els salons burgesos i els aristocràtics; l’homosexualitat a través dels personatges Robert de Saint-Loup, el Baró de Charlus i Carles Morel.

Veiem un fragment d’aquesta gran obra de la literatura universal.

(Imatge extreta de: Muy interesante, Amazon)

***

La magdalena

Feia molts anys que, de Combray, tot el que no fos el teatre i el drama d’anar-me’n al llit, ja no existia per a mi, quan, un dia d’hivern en tornar a casa, la mare, en veure que jo tenia fred, em va proposar que prengués, contra el meu costum, una tassa de té. De primer vaig refusar, però llavors, no sé per què, vaig canviar d’opinió. La mare va fer anar a buscar un d’aquells pastissets rodanxons anomenats «petites magdalenes» que semblen haver estat fets amb el motllo corrugat d’una petxina de pelegrí. I, tot seguit, maquinalment, afeixugat per aquell dia tan gris i per la perspectiva d’un trist endemà, em vaig dur als llavis una cullerada del té on havia deixat estovar un tros de magdalena. Però, tan bon punt el glop barrejat de molles de pastisset va tocar el meu paladar, em vaig estremir, atent a allò extraordinari que m’estava passant. Un plaer deliciós m’havia envaït, m’havia aïllat, sense saber per què. Un plaer que de seguida va fer que les vicissituds de la vida em fossin indiferents, els seus desastres inofensius, la seva brevetat il·lusòria, i, de la mateixa manera que actua l’amor, em va omplir d’una preciosa essència. O bé, més aviat, aquesta essència no era en mi, era jo. Havia deixat de sentir-me mediocre, contingent, mortal. ¿D’on m’havia pogut venir aquella joia totpoderosa? M’adonava que estava lligada al gust del te i del pastisset, però l’ultrapassava infinitament, no podia ser de la seva mateixa natura. ¿D’on venia? ¿Què significava? ¿Com podia copsar-la i entendrela? Faig un segon glop i no hi trobo res més que al primer, i un tercer glop m’aporta menys que el segon. És hora que m’aturi, l’efecte del beuratge sembla disminuir. És ben clar que la veritat que busco no es troba en el te, sinó en mi mateix. L’ha despertat, però no la coneix i tan sols pot repetir indefinidament, cada cop amb menys força, aquest mateix testimoniatge que no sé interpretar i que, almenys, vull poder tornar-li a demanar i tornar-lo a trobar després intacte a la meva disposició, per aclarir-ho definitivament. Deixo la tassa i em giro cap al meu enteniment. A ell li correspon trobar la veritat. ¿Però com? Gran incertesa quan l’enteniment se sent, ell mateix, ultrapassat; quan ell, el qui l’ha de buscar, és al mateix temps el fosc país on ha de buscar i on tot el seu equipament no li servirà de res. ¿Buscar? No solament això: crear. Es troba davant d’alguna cosa que encara no existeix i que només ell pot realitzar i després il·luminar-ho amb la seva llum. I torno a començar a preguntar-me quin pot ser aquest estat desconegut que no aporta cap prova lògica, tret de l’evidència de la seva felicitat, de la seva realitat davant la qual les altres realitats s’esvaeixen. Provaré de fer-la reaparèixer. Retrocedeixo de pensament al moment en què he pres la primera cullerada de te. Hi trobo la mateixa sensació, sense cap nova claredat. Demano al meu esperit un altre esforç, que em torni altra vegada la impressió fugissera. I, perquè res no entorpeixi l’impuls amb el qual provarà d’aferrar-la de nou, aparto tots els obstacles, totes les idees alienes a la sensació, em tapo les orelles i protegeixo la meva atenció contra els sorolls de la sala del costat. Però, en sentir que l’enteniment es cansa sense aconseguir-ho, l’obligo a fer el contrari, a prendre’s aquella distracció que li negava, a pensar en una altra cosa, a refer-se abans d’una temptativa suprema. Després, una segona vegada, li faig el buit al davant, li torno a posar el gust encara recent d’aquell primer glop i sento que dintre meu alguna cosa que s’estremeix, que es remou, que voldria aixecar el vol, alguna cosa que hauria esta desancorada a una gran profunditat; no sé què és, però puja lentament; noto la resistència i sento la remor de les distàncies que ha travessat. És veritat, això que batega d’aquesta manera al fons de la meva ànima deu ser la imatge, el record visual que, lligat a aquest sabor, tracta de seguir-lo fins a arribar a mi. Però es debat massa lluny, massa confusament; a penes en percebo el reflex neutre on es barreja l’inabastable remolí dels colors remoguts, però no puc distingir-ne la forma, demanar-li, com demanaria a l’únic intèrpret possible, que em transmeti el testimoniatge del seu contemporani, del seu inseparable company, el sabor, demanar-li que m’expliqui de quina circumstància particular, de quina època del passat, es tracta. Aquest record, aquest antic instant que l’atracció d’un instant idèntic ha vingut de tan lluny a sol·licitar, a commoure, a desvetllar al fons del meu jo, ¿arribarà fins a la superfície de la meva consciència clara? No ho sé. Ara ja no sento res, s’ha aturat, potser se n’ha tornat al fons, qui sap si mai tornarà a sortir de la seva nit! Deu vegades he hagut de tornar a començar, a estirar-me cap a ell per veure’l. I, cada vegada, la covardia que ens aparta de tota empresa difícil, de tota obra important, m’ha aconsellat que ho deixés estar, que em begués el te tot pensant senzillament en les preocupacions del present, els desitjos del demà, que es deixen rumiar sense problemes. I, de cop i volta, el record ha emergit. El sabor era el d’un trosset de la magdalena que a Combray, el diumenge al matí (perquè aquest dia jo no sortia abans de l’hora d’anar a missa), quan anava a l’habitació de la tia Léonie a dir-li bon dia, m’oferia després d’haver-lo sucat a la seva infusió de te o til·la. La vista de la petita magdalena no m’havia recordat res abans de tastar-la, potser perquè, com que després ja n’havia vist molt sovint, sense menjar-ne, als prestatges de les pastisseries, la seva imatge havia abandonat aquells dies de Combray per unir-se a d’altres més recents; potser perquè, d’aquells records que la memòria havia deixat de banda tant de temps, no en sobrevivia cap, tot s’havia disgregat; les formes —i també la de la petxina de pastisseria, tan grassament sensual sota els plecs severs i devots— havien quedat abolides, o bé, endormiscades, havien perdut la força expansiva que els hauria permès arribar a la consciència. Però, quan, després de la mort dels éssers, després de la destrucció de les coses, no subsisteix res d’un passat remot, l’olor i el sabor sols, més fràgils, però més vius, més immaterials, més persistents, més fidels, continuen encara molt de temps, com ànimes, remembrant, esperant, indefallents, damunt les ruïnes de tota la resta, portant sense doblegar-se, damunt del seu granet gairebé impalpable, l’edifici immens del record.

[Proust, Marcel, (1990). “Pel cantó de Swann”, A la recerca del temps perdut I, Columna, Barcelona]

 

EXERCICIS:

1. Llegeix el present fragment  que forma part de l’obra “Pel cantó de Swann”, inclòs en l’obra A la recerca del temps perdut i comenta’l.

2. Realitza una cerca sobre Marcel Proust i crea una presentació en format digital sobre la vida i obra d’aquest autor.

3. Crea un booktuber donant algunes pistes sobre aquesta obra de Marcel Proust.

4. Escull un dels fragments de sota i explica què et suggereix el fragment de sota.

Homosexualitat: "Raça sobre la qual pesa una maledicció i ha de viure en la mentida i el perjuri perquè sap que es considera punible i vergonyós, inconfessable, aquest desig seu, això que constitueix per a totes les criatures la magna dolçor de viure; que ha de renegar del seu Déu, ja que, per molt cristians que siguin, quan compareixen davant d'un tribunal com acusats, no els queda més remei, en presència de Crist i en nom seu, que defensar-se, com si d'una calúmnia es tractés, d'això que constitueix la seva vida mateixa; fills sense mare, aquesta mare a qui han de passar-se la vida mentint, fins i tot arribada l'hora de tancar-li els ulls; amics sense amistats, malgrat totes les persones a qui inspira amistat aquest encant seu que sovint es els reconeix [...]. Amants, en fi, [...] que tenen gairebé tancada la possibilitat d'aquest amor l'esperança els dóna forces per suportar tants riscos i soledats ". (Vol. IV)

Felicitat "El que ens fa tan feliços és la presència al cor d'alguna cosa inestable que ens en sortim contínuament perquè duri i del que no som ja gairebé conscients fins que no es mogui de el lloc". (Vol. II)

Música "La música, molt diferent en això del tracte amb Albertine, m'ajudava a embadalir-me i a descobrir coses noves en mi: aquesta varietat que havia buscat en va en la vida, en el viatge, la nostàlgia em feia sentir no obstant això aquella marea sonora i les seves ones banyades de sol que venien a morir al meu costat ". (Vol. V)

Metamorfosi "Quan hem passat ja de certa edat, l'ànima d'aquest nen que vam ser i l'ànima dels morts dels quals procedim van a tirar-nos a cabassos seves riqueses i els seus maleficis i exigeixen tenir art i part en els nous sentiments que notem i en què, esborrant la seva antiga efígie, tornem a fondre en una creació original. És així com tot el meu passat, des dels meus anys més remots, i, encara més enllà, el passat dels meus pares, barrejaven amb el meu amor impur per Albertine la dolçor d'un afecte filial i maternal a el temps. Hora arriba en què hem d'acollir a tots els nostres avantpassats, que vénen de tan lluny i es reuneixen al voltant nostre". (vol. V)

[Fragments de l’obra: “A la recerca del temps perdut”, de Marcel Proust]

 5. Esmenta els aspectes de la vida personal d’en Marcel Proust que hagin pogut influir dins del seu univers literari.

 

"Ovnis: les revelacions sobre objectes voladors no identificats". Comprensió lectora. Adreçat a tothom

 

Llegeix aquesta notícia vinculada a un dels misteris més grans de la capa de la Terra, el món dels ovnis. Posteriorment, realitza les activitats de sota.

Ovnis: les revelacions sobre objectes voladors no identificats de l'esperada investigació dels serveis d'intel·ligència dels EUA

BBC 4 juny 2021

 

Ha estat un dels informes més esperats en els últims anys de les agències d'intel·ligència dels EUA

Després d'una sol·licitud del Congrés el 2020, el govern es va comprometre a publicar un informe sobre la informació que tenia sobre albiraments d'objectes voladors no identificats (ovnis), després de diversos casos sense explicació que han generat titulars en les últimes dues dècades. A pocs dies de la seva publicació, mitjans nord-americans van començar a filtrar els detalls de el document.

Els que esperaven una resposta concreta i segura sobre la presència (o no) de vida provinent d'altres planetes probablement quedaran frustrats: el document diu que els analistes d'intel·ligència no van trobar evidència d'activitat extraterrestre ... però tampoc la descarten.

Segons indiquen mitjans locals, una de les principals conclusions del document és que cap tecnologia nord-americana va estar involucrada en els més 120 incidents d'albiraments d'objectes estranys reportats en les últimes dècades. I és que un dels dubtes era si els albiraments eren resultat de programes secrets duts a terme pel govern dels EUA. Però més enllà de descartar això, l'informe no fa avaluacions definitives sobre quins podrien ser els orígens d'aquests objectes.

 

¿A què es deu l'informe?

L'informe és producte d'un grup de treball militar establert l'any passat per investigar dècades d'albiraments inexplicables en l'espai aeri dels Estats Units. El Departament de Defensa va dir que volia "millorar la seva comprensió" dels fenòmens aeris no identificats i determinar si representaven una amenaça per a la seguretat nacional.

El report va ser ordenat com a part d'un paquet d'ajuda per la pandèmia signat pel llavors president Donald Trump. La seva publicació ha capturat la imaginació del públic a EUA, on els albiraments d'ovnis han estat durant molt de temps fonts d'intrigues i teories de conspiració. L'especulació sobre el contingut de l'informe ha crescut entre els entusiastes dels ovnis abans que sigui lliurat als congressistes l'esdevenidor 25 de juny.

 

Què sabem de l'informe?

Els detalls de l'estudi van ser informats per primera vegada el dijous pel diari The New York Times (NYT), seguit per CNN i The Washington Post. Aquests mitjans de comunicació van dir que van parlar amb diversos funcionaris de govern sobre les troballes de l'informe. Les fonts van assegurar que dels més de 120 incidents documentats en les últimes dues dècades, la majoria van ser reportats per personal de la Marina d'Estats Units, mentre que alguns van involucrar a militars estrangers. CNN va dir que va parlar amb tres fonts que van dir que l'informe no descarta l'activitat extraterrestre com una possible explicació en alguns d'aquests casos. No obstant això, no hi ha tampoc evidència que els fenòmens aeris presenciats pels pilots de la Marina en els últims anys fossin naus espacials extraterrestres, ha informat el NYT. Citant a funcionaris d'intel·ligència, el diari va dir que la tecnologia experimental d'una potència rival, com la Xina o Rússia, podria explicar almenys alguns dels fenòmens aeris.

El diari i CNN van dir que els funcionaris d'intel·ligència estaven preocupats per les implicacions de seguretat nacional d'aquesta conclusió. Diversos informes d'intel·ligència han assenyalat que tant Moscou com Pequín han apostat en els últims anys pel desenvolupament d'armes hipersòniques, algunes de les quals serien fins i tot capaces d'esquivar els sistemes de protecció antimíssils dels EUA.

 

Quins albiraments s'han reportat?

Alguns albiraments es van discutir el mes passat en un informe de CBS News, que va renovar l'interès en els ovnis. El programa 60 Minuts de la xarxa va entrevistar a pilots de la Marina dels EUA que van dir que havien vist aeronaus estranyes que volaven més ràpid i feien maniobres diferenciades a les dels avions actuals, fins i tot els més sofisticats.

Un pilot retirat, Ryan Greus, va explicar que el seu esquadró d'avions de combat va començar a veure ovnis surant sobre l'espai aeri restringit davant de la costa de Virgínia el 2014. Va dir que els objectes no tenien columnes d'escapament visibles i viatjaven a velocitats que semblaven desafiar els límits de la tecnologia coneguda. Greus va comentar que els pilots que entrenen a la costa atlàntica van tenir albiraments similars: "Cada dia durant almenys un parell d'anys".

El mes passat, Luis Elizondo, un ex agent de contraintel·ligència dels Estats Units, va dir a ABC News que alguns dels objectes que han estat albirats "poden superar qualsevol cosa que tinguem en el nostre inventari". "La pregunta és, què és? La conclusió és que simplement no ho sabem", va explanar.

A l'abril de l'any passat, el Departament de Defensa va publicar tres vídeos desclassificats del que va dir mostrava "fenòmens aeris inexplicables". El departament va dir que volia "aclarir qualsevol concepte erroni de el públic sobre si les imatges", que ja s'havien filtrat en 2007 i 2017, "eren reals".

 

(Crèdit fotogràfic: Departament de Defensa dels Estats Units)

 

EXERCICIS:

1. Respon a les següents preguntes:

.Per quin motiu es va realitzar un informe sobre els ovnis? Qui el va sol·licitar?

.Es varen trobar mostres de vida extraterrestre?

.Quants albiraments s’han vist en les darreres dècades?

.On es van produir aquests visionaments d’objectes voladors?

.D’on provenien els diners per a elaborar aquest informe? Quin president el signà? Per quin motiu?

.Qui va veure aquests albiraments?

.Qui és Ryan Greus i què va declarar?

.A quines conclusions arriba l’informe?

 

2. Opinió: observa el present vídeo vinculat a la notícia i expressa la teva opinió. Què veus? Què pot ser? Podria ésser un muntatge?

https://www.youtube.com/watch?v=KVqQB2V1nKU

 

3. Cerca un cas misteriós de visionament d’ovni al teu país i comenta’l. A on es va veure? Què es va observar? Qui en va ser protagonista?

 

4. Fòrum: moltes vegades s’ha parlat que podria haver vida en d’altres planetes. Creus que realment existeixen els ovnis i uns éssers que habiten en llocs aliens a la terra? Els governs ens amaguen informació? Per què?

 

 

 

Noves modificacions en l'Ortografia catalana de l'IEC. Adreçat a tothom

El proppassat 8 de juliol L’Institut d’Estudis Catalans va introduir unes modificacions en la seva “Ortografia catalana”, editada el maig del 2017 en format paper. Aquestes modificacions fan referència als apartats 2.1 intitulat “L’alfabet” i al 4.3.1 “Els mots derivats per prefixació”.

Pel que fa al primer apartat, s’afegeix un aspecte fonètic, és a dir, en aquest cas, la denominació de les lletres en valencià, per tant, dins de la Comunitat Valenciana es podran escriure amb –e, tal i com es pronuncien. El mateix ens passa a la zona de Lleida, les pronunciem amb –e, emperò les haurem d’escriure amb –a: efa, ela, ema, ena, erra, i essa. Ho veiem:

Al segon aspecte, aquí sí que hi ha canvis, bé, en diuen reformulació, s’han tret els guionets en “Els mots derivats per prefixació”. Ho mirem amb detall:

En l’apartat A els mots derivats de prefixos com ara:

ex Iugoslàvia, sub 21, ex hippy, trans Himalàia… s’escriuran sense guionet des d’avui mateix.

En l’apartat B la grafia patirà una modificació si va davant d’un sintagma lexicalitzat, que vol dir, equivalent a una unitat lèxica. Per tant, els mots següents s’escriuran sense guionet:

ex conseller en cap, anti pena de mort, ex directora general, vice primera ministra, pro dret de vaga, pseudo ciència-ficció…

Pel que fa a l’apartat C, la grafia de formes homònimes susceptibles d’induir a confusió o formes gràfiques detonants que poden portar confusió, també s’escriuran sense guionet. Per tant, atenció a l’escriptura de mots com: co rector, ex portador, ex pres, pre ocupació (territori abans de ser ocupat), ex exiliat. Ara els hem d’escriure separats.

Aquí a sota pots llegir les normes amb detall.

1. Modificació de l’apartat 2.1, «L’alfabet», de l’OIEC. S’hi introdueix, en lletra menuda, l’acord següent:

«En la tradició ortogràfica valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa, també reben les denominacions efe, ele, eme, ene, erre i esse.»

2. Reformulació de l'apartat 4.3.1, "Els mots derivats per prefixació", de l’OIEC. Aquesta reformulació implica alguns canvis en la normativa:

a) El primer canvi afecta la grafia del prefix quan precedeix elements amb particularitats gràfiques (majúscula, xifra, cometes o mots en cursiva). A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual aquests derivats s’escrivien amb guionet, ara s’escriuen amb el prefix separat del mot que precedeix. Per exemple: anti OTAN, ex Iugoslàvia, pel·lícula súper 8,l’Europa post Maastricht.

b) El segon canvi afecta la grafia del prefix quan precedeix un sintagma lexicalitzat, una locució o un mot amb guionet. A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual aquests derivats s’escrivien amb guionet, ara s’escriuen amb el prefix separat del mot que precedeix. Per exemple: ex alt càrrec, vice primera ministra, manifestació pro dret de vaga, actitud anti nord-americana. Ara bé, si el prefix forma amb el primer component del sintagma una  unitat lèxica preexistent, s’escriu aglutinat amb aquest primer component. Per exemple: sotsinspector d’impostos, subdirectora general, vicesecretari primer, exministre de l’Interior.

c) El tercer canvi afecta la grafia de formes homònimes susceptibles d’induir a confusió o formes gràfiques detonants. A diferència de la versió de l’OIEC del 2016, segons la qual es podia usar discrecionalment el guionet en aquests contextos, ara es pot optar per la grafia separada sempre que l’aglutinada impliqui problemes d’homonímia o grafies detonants. Per exemple: preocupació (volent significar ‘ocupació anterior’; per a distingir-lo de preocupació), co rector, ex exiliat.

OPINIONS:

.Aquesta fitxa és únicament informativa d’aquestes petites modificacions, per tal de tenir-les ben presents i que no us facin ballar el cap. Esperem que aquests estudiosos de la llengua no en facin més de les seves, perquè als de sota, estudiants, periodistes, docents i altres, ens estan tornant bojos!!! Si ho desitgeu, podeu dir la vostra sobre aquests canvis. No ho podien haver pensat molt abans? Molts potser per desconeixença seguiran posant els guions. Provocaran una confusió entre els que diàriament s’enfronten a un full o document en blanc. Com ho veus? Per què?

Ah, sí, el passat 30 de juny va finalitzar la tolerància de 4 anys d’escriure accent als mots que s’han eliminat de la llista de l’accent diacrític, ara si els accentues seran considerats un error ortogràfic. Recorda que únicament se n’accentuen 15. Te’ls recordem!!

(Crèdits de les imatges: Àlbum Àsterix i Obèlix, CNL)

 

Comencem a escriure oracions! (1). Adreçat a l'Aula d'acollida

 

Avui focalitzarem la nostra fitxa en l’oració. És una cosa fonamental per tal de començar a expressar-se i a escriure en una llengua. Què hem de saber per a començar a fer oracions?

.L’estructura bàsica de l’oració és:

Subjecte + verb + complements

Subjecte (qui realitza l’acció. El/la protagonista. Respon a la pregunta Qui?)

verb (concorda amb gènere i nombre amb el subjecte)

complements (paraules que acompanyen el verb: CD, CI, CRV, CC, CPred, CAtr, CAg). Clica al present enllaç per a revisar aquests complements:

https://www.slideshare.net/juditasca/complements-verbals?qid=3a31fc8e-1b49-44f3-ba31-504b77c2a39d&v=&b=&from_search=6

Ex:

-El millor dia de la setmana és avui.

.L’oració sempre comença en lletra majúscula i finalitza amb un .

Ex:

-El llibre està obert.

.El subjecte: si és femení s’acompanya d’un article femení, i si és masculí va amb un article masculí.

Ex:

El cotxe (El: masculí singular; cotxe: masculí singular)

Les cases (Les: femení plural; cases: femení plural)

.El verb expressa una acció: cantar, ballar, dormir, córrer, pintar...

.El subjecte moltes vegades és el·líptic, és a dir, no apareix dins de l’oració, emperò, el verb ens dirà quin és. Caldrà que mirem la persona del verb conjugat.

Ex:

-Corre molt ràpidament.

(Ell/Ella/un animal/un vehicle de transport)

.No sempre trobarem el subjecte a l’inici de l’oració. Moltes vegades amb verbs com agradar, és, i altres va situat al final.

Ex:

-Agrada a tothom aquesta assignatura.

                                      Subjecte

.Les oracions amb verbs de meteorologia (neva, plou, pedrega...) són impersonals, és a dir, no tenen subjecte.

Ex:

-Plovia molt per la tarda.

N.B. Pots reforçar o ampliar informació en el següents enllaços:

Per a realitzar un repàs ràpid al subjecte i al predicat:

https://www.slideshare.net/janariz/subjecte

https://www.slideshare.net/IsabelPereaMir/subjecte-i-predicat-34735037

Per a practicar una mica més: activitats en frases en passat i en futur.

https://docs.google.com/file/d/0Bw7S7WKIQfYtR2l6R2hqQlhtZkE/edit?resourcekey=0-45ktSBShq04hfneZYA-XkA

https://docs.google.com/file/d/0Bw7S7WKIQfYtOXdPNUQ5Z3duVUE/edit?resourcekey=0-2HwA8R5Md-2UUqHBS9z_XA

Llibre addicional per a treballar les frases a mode de joc:

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0069/a15272bf-6955-4266-9028-19f45a9ed571/material-_alumnat.-pdf.pdf

(Imatge extreta de: Xtec blocs)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un petit resum dels aspectes essencials a tenir en compte sobre l’oració.

2. Aparella cada mot amb el seu article corresponent:

Mots: cadira, llibre, taula, cotxe, llapis, violins, estoig.

Articles: el, la, els, les, l’ (es poden repetir)

3. Aprofita els sintagmes nominals de l’activitat 2 i afegeix un verb i un adjectiu.

Ex:

-L’article era llarg.

4.Ordena els mots de cadascuna de les oracions.

A) jugant En Francesc estan la Maria i.

B) el és de la Martina germà Joan En.

C) sopo miro televisió la mentre meus pares els amb.

D) un nou de quart llevo em matí Cada.

5. Relaciona cada SN (sintagma nominal: El/La/L’/Els/Les + substantiu) amb el seu SV (sintagma verbal) corresponent.

SN: El taxista, El pintor, L’oficinista, La boletaire, L’escriptor.

SV: redacta una novel·la; no va trobar cap bolet; condueix amb pressa; no troba els documents; finalment va acabar el quadre.

6. Intenta redactar una oració per a cada subjecte.

-El carter _____________________________.

-La professora _________________________.

-El paleta ____________________________.

-La botiguera ___________________________.

7. Ara farem el pas contrari, et donarem algunes partícules de l’oració i les hauràs de completar.

-El reciclatge _____ fonamental ____ a la ____ a __ Terra.

-___ cotxes _______ massa dins ____ poble.

-___ taula _______ molt d’espai per a _________.

-__ arxivador ______ ple ___  documents.

8. Cerca en un llibre cinc oracions i copia-les aquí.

9. Crea un petit joc o gamificació per tal de treballar les oracions a l’Aula d’acollida.

10. Clica a la roda i digues una oració oralment.

https://wordwall.net/es/resource/15463759/fes-oracions

11. Troba el verb amagat de les següents oracions:

https://wordwall.net/es/resource/15327892/selecciona-el-verb-de-les-seg%C3%BCents-oracions

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de la present fitxa sobre l’oració. Comenta quines dificultats has tingut i per què? Com les has resoltes?

Conte amb valors: "L' endevinalla del rei". Adreçat a tothom

 

Una vegada hi havia un rei que tenia una endevinalla per a resoldre, així que declarà que compensaria a qui ho fes concedint-li lliure accés als tresors del regne per una hora, durant la qual podria emportar-se tot allò que desitgés. El dia següent, milers de persones es varen presentar per a resoldre-la, però només un encertà la resposta. El rei començà a penedir-se d’haver ofert un premi tan generós, motiu pel qual decidí investigà el guanyador per a descobrir la forma de distraure’l durant el seu passeig pel tresor del regne i esbrinà que sentia una gran passió per la música clàssica. Així que, en la sala dels tresors, el rei el sorprengué amb una espectacular orquestra simfònica. L’orquestra començà a tocar i el guanyador, embriac, s’aturà a escoltar la melodia fins que es meravellà a si mateix i es digué:

-“He d’enfocar-me. Necessito posar atenció en el tresor”.

Llavors veié un preciós diamant, emperò sonà una música tan bella que no pogué evitar asseure’s a escoltar-la. En el moment que aquesta s’aturà i estava a punt d’emportar-se el diamant, l’hora ja s’havia esgotat, i se n’anà a casa sense res.

Aquesta història ens ensenya que, quan sabem el que desitgem, hem de ser directes per a aconseguir-ho sense deixar-nos portar per les distraccions.

 

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Reuters)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Cerca dos sinònims de cadascun dels mots:

Guanyador:                                                                 enfocar:

Desitjar:                                                                      penedir:

3. A qui o a què es refereix el pronom “es va presentar per a resoldre-la” assenyalat en cursiva?

4. Cerca la referència del pronom en cursiva:

-... així que declarà que compensaria a qui ho fes concedint-li lliure accés als tresors...

5. El mot embriac es refereix generalment, a una persona que té els ànims pertorbats pel vi, tanmateix, en aquest conte té un altre sentit. Quin és?

6. Comenta el significat de l’expressió del conte:

-“He d’enfocar-me. Necessito posar atenció en el tresor”.

7. Què ens explica la lectura d’aquest conte? Comenta-ho amb les teves paraules.

8. Explica oralment el conte a una companya que no hagi pogut assistir a classe.

9. Fòrum 1: tenim massa distraccions avui dia que ens dificulten els nostres objectius? Quines? Per què? Com ens poden afectar i perjudicar?

10. Fòrum 2: penses que la música o quelcom que ens agrada ens pot desviar dels nostres objectius? Per què? Alguna distracció t’ha distret de les coses essencials? Quina? Com ho vas resoldre?