dijous, 20 de març del 2014

El rei i el savi. Conte sobre l'origen dels escacs. Adreçat





Hi havia una vegada un rei de l'Índia que s'avorria molt. El rei va cridar al seu primer ministre i li va explicar que s'avorria molt. Per això, va demanar al ministre que convoqués tots els savis del regne per pensar un joc que el salvés de l'avorriment.


El primer savi va proposar el joc d'encadenar paraules, però al rei no li va agradar.

Després, va venir un savi que va parlar al rei d'un joc en que 11 jugadors de cada equip s'enfrontaven per ficar una pilota en una porteria. Al rei tampoc no li va arribar.

Un altre savi li va proposar diversos jocs de cartes, però tampoc no va convèncer el rei.

Finalment, un savi indi va tenir una idea sensacional. Va portar al palau un tauler quadrat, dividit en 64 caselles blanques i negres; i amb 32 peces, dividides en dos equips. Cada equip tenia una parella de torres, cavalls i alfils, una reina, un rei i 8 peons.




El joc consistia a moure hàbilment les peces, un cop cada jugador, fins que un dels equips capturava el rei de l'altre. Era com una petita batalla en miniatura, així que el rei el va trobar genial. Aquest joc és deia escacs.


El rei i el savi van passar tot el dia jugant a escacs. En acabar, el rei li va dir al savi que li demanés el que volgués: un palau, un cavall, la mà de la seva filla, un diamant... El savi, però, va dir que es conformava amb un gra de blat a la primera casella del tauler d'escacs, dos a la segona, el doble a la tercera i així fins arribar a l'última.

El rei va pensar que aquell savi no ho era tant, així que va acceptar la proposta sense pensar-s'ho dues vegades.


El rei va anar posant els grans de blat a les caselles: 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256.... Cada vegada feia falta més blat, sacs i sacs de blat. El rei va adonar-se que no havia fet cap bon negoci, ja que va acabar tot el blat del regne i en va haver de portar de fora, fins que també es va acabar.


El rei no va poder complir la seva paraula, però va aprendre dues coses molt importants: que per jugar a escacs s'ha de ser astut i que una bona idea val més que tot l'or del món.

.Ara pots visualitzar aquest conte en el següent enllaç:
http://www.tv3.cat/videos/1570389


.Aquests són els escacs que vàrem crear a l'Aula d'Acollida en quinze dies, dibuixant, pintant, retallant, plastificant i finalment, aprenent i jugant:












(Fotografies: Aula d'Acollida Ins Mont Perdut)

.Pots aprofundir en la llegenda del joc aquí:


.El conte "El rei i el savi" explicat en teatre d'ombres:



.Guies per a millorar en els escacs:

http://www.educachess.org/index.aspx?codiApartat=3&codiSeccio=3&fitxerSeccio=weh_et_cat.htm

.Una pàgina interessant: chess.com per jugar amb l'ordinador i millorar en el joc:
.Normes del joc dels escacs:
.Practica i juga a escacs per Internet:


.Algunes pel·lícules que versen sobre els escacs:

http://www.diba.cat/web/esportsvalors/en-busca-de-bobby-fischer

http://www.chessajedrez.com/la-jugadora-de-ajedrez-queen-play/623/


.Curiositat sobre els escacs. El Modular Chess:

Creat per un enginyer de Barcelona anomenat Ramon Galindo.



http://www.modulargames.com/index.html


.Quatre novel·les que tracten sobre els escacs o hi juguen un paper important:

-"El vuit" (1988), de Katherine Neville.

-"El foc" (2008), de Katherine Neville. (2a part de "El vuit")

-"Cristall de roca" (2014), de Francesc Pané.

-"Jardí vora el mar" (1967), de Mercè Rodoreda.

-"La tabla de Flandes" (1990), de Arturo Pérez-Reverte.


.Per a saber-ne més:

http://www.xtec.cat/~mcano/escacs/llibret.htm

http://www.educachess.org/

(Amb 4 llibres per descarregar)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Enciclop%C3%A8dia_d%27Obertures_d%27Escacs




.Per descarregar-vos un joc d'escacs:

http://www.xtec.cat/~rnietom/mod6/esports/escacs/escacs.htm



(Imatges extretes de: sarment.blogspot.com, escacsarenysdemunt.com, blocs.xtec.cat, ca.wikipedia.org, modulargames.com)

(Dibuix realitzat per l'alumnat de 1r d'ESO. Fotografia: Lijun)


!!EXERCICIS:

1. Realitza un petit resum del conte que dóna origen al joc dels escacs.

2. Explica amb les teves paraules i sense copiar el moviment que fan les següents peces: rei, torre, cavall, alfil i peó.

3. Llegeix el següent article i escriu què aporta jugar als escacs en cada individu.

4. Cerca informació i anota diferents tipologies de jocs d'escacs, em refereixo a material del joc. Fins i tot n'hi ha de ben decoratius.

5. Fòrum: t'agrada jugar a escacs o no et creen interès? Per què? No t'ha picat mai la curiositat de com es movien aquelles fitxes en forma de soldats? Raona la teva resposta.

6. Busca pel·lícules que tinguin els escacs com a esquer del film. Esmenta l'any de l'edició del film.

7. Escriu el títol de novel·les que tinguin com a rerefons els escacs. Esmenta el nom de l'autor i l'any de publicació de l'obra.

dimecres, 19 de març del 2014

Les grafies B i V. Adreçat a tot l'alumnat.



El so de la [b] en la llengua escrita té dues representacions la be alta [b] i la ve baixa [v]. Quan escrivim ens trobem amb el problema que hi ha dues lletres per a representar el mateix so, d’aquí sorgeixen els problemes amb la be alta i la ve baixa.

Ex:

Baixa, davanter, treball, ballava.

.COM SABREM SI ESCRIVIM B o V?

1.      S’escriu B davant de la ela i la erra.

BL: poble, blanquejar, obligar...


BR: braç, broma, brut...


2.      S’escriu B darrere de ema, però escriurem V darrere de la ena.

MB: combinar, cabra, timbal...

NV: canvi, inventar, convidat...


Aquesta regla té dues excepcions:


Tramvia i circumval·lació.


3.      En una mateixa família de paraules, la B alterna amb la P i la V alterna amb la U.

Ex:

B/P: cabell---cap,  saber—sap...


V/U: novetat—nou, arxivar—arxiu...


LA B i LA V EN ELS VERBS

.S’escriuen amb V les terminacions de l’imperfet d’indicatiu de tots els verbs de la primera conjugació, és a dir, els que finalitzen amb –ar.


-AVA, -AVES, -AVA, -ÀVEM, -ÀVEU, AVEN.

Ex:

Jo cantava, tu cantaves, ell/a cantava, nosaltres cantàvem, vosaltres cantàveu, ells/es cantaven.


.S’escriuren amb V les formes d’auxiliaritat del passat perifràstic d’indicatiu.


Vaig, vas, va, vam o vàrem, vau o vàreu, van o varen.

Ex:

Jo vaig marxar, tu vas marxar, ell/a va marxar, nosaltres vam marxar, vosaltres vau marxar, ells/es van marxar.


.Les formes del verb ‘HAVER’ (verb de la 2a conjugació) s’escriuen amb ve baixa.

Ex:


Havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien, havent...


N.B. Els verbs ‘TROBAR’, ‘ARRIBAR’ i ‘ACABAR’ s’escriuen amb be alta.

Ex:

Trobaríem, arribava, acabaré...



(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)


(Imatge extreta de: poesiavisual.blogspot.com)



!!EXERCICIS:


1.      Escriu B (be alta) o V (v baixa) en les paraules següents:


Assem___lea, ben__olgut, con__alidar, com__ustible, sem__lança, __rutícia, no__etat, tram__ia, po__lació, la__a__o, em__ut, sua__itat, llo__ató, bla__ós, __om__olla, __aig pintar, nosaltres hi anà__em, __eure (de __eguda).


2.      Escriu vuit paraules, quatre que continguin MB i quatre amb NV.


3.      Escriu vuit paraules, quatre que continguin BL i quatre més amb BR.


4.      Pensa i escriu l’imperfet d’indicatiu dels verbs’ ballar’ i ‘redactar’. Si no saps com s’escriuen consulta’ls a les eines laterals del blog.


5.      Redacta vuit oracions on en cadascuna aparegui una paraula amb B i una amb V. Aquest exercici val dos positius si l’enganxes aquí.


6.      Inventa un exercici per treballar la B i la V, però no el resolguis, que ja ho farà algun altre company de classe.


dilluns, 17 de març del 2014

Repassem la coma. Adreçat a tot l'alumnat.



La coma (,) és un signe de puntuació que serveix per marcar una pausa dins del text. Acompanya a la paraula i després hi ha un petit espai fins al proper mot. Cal emprar-la quan sigui necessària per evitar ambigüitats i fer el text més entenedor.

Un fragment de text amb abundància de comes tindrà una lectura carregada i això s'ha d'evitar.

No s'ha de posar mai coma entre el subjecte i el verb (únicament en portarà quan el subjecte és molt llarg) ni tampoc entre el verb i el complement directe.

Els principals usos de la coma són els següents:

1. Per separar enumeracions dins d'una oració.

Ex:

-Tinc llapis de colors groc, roig, verd, blau.

2. Si hi ha dues oracions llargues separem la primera posant una coma davant de la conjunció.

Ex:

-Si no desitges venir no passa res, però si t'ho rumies ens avises.

3. Davant de conjunció quan hi ha elements coordinats per tal de desfer ambigüitats.

Ex:

-S'ha d'escriure primer el cognom de l'autor en majúscula, el nom, i llavors el títol en cursiva, el nom de la editorial i el lloc i l'any de publicació.


4. Quan dins un text apareix una aposició explicativa, com que té un estret vincle amb el text, cal posar-la entre comes. Si no hi està tan vinculat el posarem entre guionets i entre parèntesi si encara té menys vincle.

Ex:

-Barcelona, ciutat mediterrània, destaca per tenir uns Jocs Olímpics en el seu currículum.

5. Els vocatius van marcats per una coma.

Ex:

-Maria, em pots deixar un bolígraf?

6. Els mots que serveixen per enllaçar oracions o també porten una coma al darrere.

Ex:

-Per exemple, podem començar per anar al cinema.

7. Els mots de relació quan van a l'interior de l'oració també s'escriuen entre comes.

Ex:

-No sabia què fer, així que, finalment es va quedar immòbil al mateix lloc.

8. Davant de la conjunció copulativa 'i' podem posar una coma tot i que no és obligatori.

Ex:

-Suposo que demà vindreu a la sortida, i sinó, què fareu?

9. Oracions de participi i amb gerundi compost.

Ex:

-Acabats els deures, podreu anar al pati.


.Ara pots ampliar informació en els següents enllaços:






(Adaptat de: upc.edu)

(Imatge extreta de: afluenteliterario.blogspot.com)


!!EXERCICIS:

1. Escriu vuit oracions on hi aparegui alguna coma.

2. Realitza un petit resum d'aquesta fitxa amb els principals usos de la coma.

3. Entre el subjecte i el verb hem de posar coma? Raona la teva resposta.

4. Posa coma segons on calgui en les següents oracions. Si algú ha respost l'exercici afegeix quatre oracions més per resoldre sense escriure les comes, que ja ho farà algú altre.

A) La Maria va agafar la llibreta l'estoig el llapis i la goma i va anar a classe de matemàtiques.

B) La noia rossa i atractiva de divuit anys que vivia a sobre del meu petit pis a Barcelona no es trobava bé.

C) Així mateix les coses han sortit tal i com vares predir.

D) Sergi Pàmies important poeta de les terres de ponent segueix escrivint poesia.

E) Joan vindràs d'hora a sopar?

5. Fòrum: quins dubtes et sorgeixen sobre la coma? Per què? Com pots corregir-los?

dimecres, 12 de març del 2014

Els gèneres periodístics informatius. La notícia. Adreçat a tot l'alumnat.

LA NOTÍCIA

Aquests gèneres informatius tenen com a prioritat informar, narrar uns esdeveniments reals que han succeït. Dins d’aquests gèneres trobem la notícia. Són gran quantitats de pàgines les que ocupen les notícies en els diaris escrits i digitals, així com també en altres mitjans de comunicació com ara la televisió o la ràdio.

QUÈ ÉS UNA NOTÍCIA?

És un petit escrit on es relata un fet nou, d’actualitat i que tindrà interès generalitzat. La notícia es transmet amb objectivitat i recull tots els esdeveniments que han ocorregut. És evident que segons els diaris que llegim i els mitjans de comunicació orals o escrits que seguim tindrem més objectivitat o menys, perquè ens dirigeixen cap a una única visió, la que ells volen vendre i que a més pot ésser manipuladora, per tant, és molt recomanable seguir una mateixa notícia en diferents mitjans, tant a nivell oral com escrits per no quedar-se amb una única visió d’aquell fet o notícia, d’aquesta manera també enriquirem la nostra visió de les coses. Una notícia inclou els criteris de rapidesa, actualitat, novetat i proximitat.


ESTIL I INFORMACIÓ DE LES NOTÍCIES

La notícia és un dels gèneres informatius més importants que glossa un fet actual i nou per tal que el lector pugui assabentar-se’n. La tasca que té el periodista és la d’informar objectivament, és a dir, essent en tot moment neutral davant dels fets que s’han produït. Per aquest motiu, en una notícia mai s’empra la primera persona ni del singular ni del plural, mai pot aparèixer ni el JO ni el NOSALTRES.

En un notícia sempre han d’aparèixer i s’han de respondre les sis preguntes clàssiques, atès que, inclouen la informació més rellevant. Aquestes sis preguntes són conegudes com les 6W perquè així comencen en anglès.

.Qui? (Who): el protagonista de la notícia.

.Què? (What): el fet que ha succeït.

.Quan? (When): explica el dia i l’hora que han ocorregut els fets.

.On? (Where): comenta on ha passat l’acció de la notícia.

.Per què? (Why): relata la causa o motiu dels fets explicats.

.Com? (How): la manera com han succeït els esdeveniments.



PARTS D’UNA NOTÍCIA

En una notícia hi ha tres elements fonamentals: el titular, l’entradeta i el cos.

Anem a veure’ls breument:

.El titular:

Recull la informació de manera ràpida, resumida, i entenedora. Hem de pensar que de vegades algunes notícies es publiquen amb titulars que generen confusió. L’extensió del titular ha de ser breu, no pot superar les DOTZE PARAULES. A més, ha de causar interès en el lector per tal que segueixi llegint la notícia.

El cos de lletra del titular de la notícia ha de ser d’un cos de lletra més gran que la dels subtítols que es volen destacar i que l’explicació de la notícia o els peus de foto que són molt més petits.



El titular de la notícia poden ser de dos tipus:

1.      De caràcter informatiu:


Un accident de tren causa deu ferits.


2.      De caràcter expressió, valorant els fets:


El joc del Real Madrid esparvera als seus rivals en la lliga.



.L’Entradeta:


El primer paràgraf de la notícia és el més important, s’anomena lead o entradeta. No s’ha de confondre amb un subtítol. Recull les informacions més detacades que després desenvoluparà la notícia. Moltes vegades podem trobar que el o la periodista empra frases literàries, d’altres més curtes, que tenen la finalitat de captar l’atenció del lector.

L’entradeta cal destacar-la tipogràficament en un altre cos de lletra inferior al del títol i subtítol i superior al de la notícia. També es recomana que no tingui més de setanta paraules.


.El cos:


Cal estructurar-lo en paràgrafs i indica el desenvolupament de la notícia. Desenvolupa l’explicació de l’entradeta i desglossa la notícia afegint més informació. Convé incloure informació nova per tal de no repetir informacions. De vegades cal començar a comentar la notícia des del principi per tal que pugui ésser entesa, això s’anomena background.


(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, Editorial Teide, Barcelona)


      (Imatge extreta de: diari Ara)



!!EXERCICIS:


1.      Cerca una notícia en format paper o digital i esmenta les següents parts:


Titular:

Subtítol:

Entradeta:

Cos. Quants paràgrafs té?



2.      Inventa un petita notícia. De vuit a deu línies. Pensa en què han d’aparèixer totes les parts.


3.      Realitza un petit esquema que inclogui els continguts d’aquesta fitxa i que es tituli “La notícia”.


4.      Contesta en un màxim d’una línia:


.Què és el titular d’una notícia?

.On podem trobar l’entradeta i en què consisteix?


.Per a què serveixen les 6W?


5.      Observa la notícia de la imatge i indica les diferents parts que hi veieu. Compte, l’exercici té trampa:

Titular, lead, cos, subtítols, peu de pàgina.


N.B. Clica a sobre de la imatge per ampliar-la.





(Imatge extreta de: bondia.cat)


6.      Si t’agrada fer de periodista ara pots crear la portada per una revista o diari. Pensa que ha de contenir imatges, titulars i una mica d’informació. Atreveix-te a fer un bon disseny. Pots veure exemples dins de:







7.      Fòrum 1: què és el que més t’ha costat d’aquesta fitxa? Per què? Quins dubtes t’han sorgit? Sabries crear una notícia?


8.      Fòrum 2: penses que els mitjans de comunicació tant orals com escrits volen manipular la societat segons com expliquen les notícies? Acostumes a llegir la mateixa notícia en diferents diaris o la mires en diferents canals de comunicació? Raona la teva resposta.





dissabte, 8 de març del 2014

Per què celebrem el Dia Internacional de la Dona? Adreçat a tot l'alumnat.





Al llarg de la història, la dona ha jugat sempre en un segon pla que per fi comença a desaparèixer. A mesura que passen els anys, les dones són més lliures i independents. Es formen, creixen professionalment, tiren endavant una família i porten els seus propis negocis.


El Dia Internacional de la Dona Treballadora o Dia Internacional de la Dona commemora la lluita de la dona per la seva participació, en peu d’igualtat amb l’home, a la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a persona. Se celebra el dia 8 de març i és festa nacional en alguns països.

La primera convocatòria va tenir lloc el 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. La seva commemoració es va estendre, des d’aleshores, a nombrosos països. L’any 1977, l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va proclamar el 8 de març com el Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional.

L’any 1911, es va celebrar el centenari del Dia Internacional de la Dona. També va començar a operar l’Entitat de l’ONU per a la Igualtat de Gènere i l’Empoderament de la Dona, també coneguda com a ONU Dones. El Dia Internacional de la Dona ha adquirit al llarg del segle XX una dimensió mundial per a les dones del món. El moviment internacional en defensa dels drets de la dona és creixent i és reforçat per l’Organització de les Nacions Unides, que ha celebrat quatre conferències mundials sobre la dona i ha contribuït que la commemoració del Dia Internacional de la Dona sigui un punt de convergència de les activitats coordinades a favor dels drets de la dona i la seva participació a la vida política i econòmica.

Cada any s’escull un lema del Dia de la Dona, per exemple, el d’enguany és Igualtat per a les Dones, progrés per a tothom i el de l’any passat era Acabem amb la violència contra la dona.

(Text extret de: El Diari del Vallès, divendres 7 de març del 2014)
(Imatge extreta de: sbuilesillu.blogspot.com.es)

!!EXERCICIS:

1.      Realitza un petit text de cinc a vuit línies on expliquis que representa per a tu el Dia de la Dona.



2.      Fòrum 1: penses que si hi haguessin més dones en càrrecs directius i polítics les coses funcionarien millor? Com ho veus? Jo penso que sí.



3.      Fòrum 2: algun cop has agraït coses a la teva mare, per exemple, com dur-te al món o el que ha arribat a fer per tu? Sovint, no donem importància al fet que de petits ens despertin cada matí, ens facin l’esmorzar, el dinar, el berenar, el sopar, ens ensenyin a llegir o ajudin a fer els deures… però les tenim ben a prop, són les nostres mares i ni que de vegades no ho valorem, n’estan molt de nosaltres. Quan perds la mare o el pare et marxa mitja vida davant teu. Pots donar arguments al respecte.



4.      Fòrum 3: creus que és necessari que hi hagin uns dies fitxats al calendari per vindicar quelcom, per exemple, el Dia de la botiga de discos (19 d’abril), el Dia Mundial contra el Càncer (4 de febrer), el Dia Internacional de la Pau (21 de setembre)…? Per què? Algun dia les dones seran tractades amb paritat com els homes?


5. Realitza una consulta per Internet i aporta tres dies més del que sigui anotant el dia i el més. Si algú ha participat en aquest exercici no val a repetir-los.

6. Anota dues idees importants de cada paràgraf i escriu-les aquí.

7. Escriu una frase d'agraïment per a la teva mare.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;