La nova obra d’Emili Bayo, Després de la tempesta (2023) marca un punt d’inflexió en la trajectòria literària de l’autor lleidatà, tanmateix, ben aviat retornarà amb una altra novel·la negra, Pasta fàcil (2024), segona part de l’aclamada Puta pasta (2015), VI Premi Crims de Tinta.
A Després de la tempesta pretenia crear una sèrie de personatges diferents, perquè com clamà ell, el fet de ser un autor no professional fa que pugui escriure allò que realment li ve de gust. L’origen d’aquesta nova història rau en un trasllat de residència per anar-se’n a viure vora del mar, prop del Delta de l’Ebre, mitjançant una comissió de serveis. En retornar, es va desencadenar la tempesta Glòria i al cap de poc temps, el març del 2020 es declarà el confinament a causa de la Covid-19. Aquest fet que havia de ser catastròfic, per a un escriptor no ho era. Tenia tot el temps del món per endavant, per focalitzar en l’art d’escriure, i fou en aquest període que abasta dos anys d’incertesa, que finalitzà la novel·la, on glossà la història de tres personatges: Edmon, que no supera el traspàs de la seva esposa Glòria; Anaïs que cerca refugi del maltractament de la seva parella; ila seva filla adolescent Coia, plegades conflueixen a la llar d’Edmon al llarg de setanta-dues. Tanmateix, el procés de l’escriptura fou lent i reposat, compartint fragments amb amics per a veure què els semblava. Els protagonistes de l’obra arrosseguen un conflicte, tragèdies interiors.
Durant el procés creatiu de la novel·la va haver de prendre diverses decisions, com ara no allargar més el final, perquè segons ell comportava perills, emperò, tanmateix, va crear fins a tres finals diferents i com que no l’acabaven de convèncer, finalment, va decidir escurçar-lo. Bayo aprofità per a recordar que Ernest Hemingway a Adeu a les armes (1929) va arribar a escriure fins a quaranta-set possibles finals, per tant, encara podia continuar provant.
Sobre el fet d’escriure, Bayo clamà que l’obra ha de fer-la seva el lector, i quan això no succeeix, és que ell, l’autor, ha fracassat. D’aquí, que Després de la tempesta és una novel·la optimista, forta d’emocions, estimulant, de converses, on al final sorgeix l’esperança. Compartir les dificultats en les quals es troben els protagonistes ajuden els lectors a evolucionar. Hi apareixen moltes coses de l’autor, emperò, no és autobiogràfica. Connecta amb Més que ràbia (2018), on s’hi explana una reflexió de la violència al nostre món, i és aquest, el que ha de decidir com s’ha d’actuar.
Un dels protagonistes decideix retirar-se del primer pla de la via pública, perquè el persegueixen tots els grups radicalitzats. A més, es contraposa a un altre model de vida al qual s’enfrontarà. Segons Bayo: “Em costa molt creure en un personatge pur. Em vaig educar moralment veient films, per això, Edmon col·lecciona films per viure la seva moralitat”.
Dins de l’obra hi podem trobar l’hort com a metàfora, on una adolescent s’allibera del pes de la mare i de l’experiència. S’enamora de l’espai i l’autor desitjava que el lector s’ho cregués quan escrivia.
Com asseverà Bayo, una vida està plena de pèrdues, i d’aquí que anhelava aprofundir amb un personatge i el seu camí evolutiu. Si la novel·la del segle XIX resolia la trama dels protagonistes amb un narrador omniscient, és a dir, explicava allò que veia, doncs ara, Bayo, ho pretenia fer diferent, tampoc pretenia agafar com a model els autors del segle XX, on es narraven les novel·les a partir dels personatges. El seu objectiu era desenvolupar l’interior dels personatges de manera àgil, també a mode de provatura. Així doncs, comença a escriure en tercera persona i llavors continuava en primera persona, per a facilitar al lector qui parlava. Ho plantejava com un repte personal i que els lectors no abandonessin la lectura.
Dins d’aquesta novel·la intrèpida hi podem retrobar com és evident molt vocabulari de la zona del Delta de l’Ebre, i l’autor el va gaudir mentre l’emprava, atès que, fa vint-i-sis anys, en l’obra Traidors i covards (1997), primera novel·la que va escriure, no li van permetre publicar un paràgraf en lleidatà.
El paisatge també esdevé un destacat protagonista de l’obra, el quart. A través d’aquest, ens parla de l’arrelament al territori. Per a portar-ho a terme, va haver de documentar-se sobre ocells i hort, d’aquesta manera aconseguiria fer més creïbles els personatges en la seva manera de parlar, Edmon i Anaïs.
Al llarg de les dues-centes setanta-dues pàgines que abasta la novel·la també s’hi poden localitzar referències al cinema negre, com ara en una escena al carrer, la foscor i els focus que enlluernen els fars del cotxe. Ho explanà així, perquè fins que els individus no entraren a casa no se’ls hi veia el rostre. Extreta del món cinematogràfic. De totes maneres, Bayo va reescriure alguns capítols de diverses maneres, perquè com afirmà: “Presentar els personatges costa, és anguniós”. Ens els fa aparèixer de manera natural: Samir, fill d’immigrants, que es troba ben integrat o Glòria, la difunta espectral que li parla.
Bayo també amenitzà el llibre amb versos del poeta Gerard Vergés, molt conegut al Delta. Poeta que conegué mitjançant un regal del volum de la seva obra completa. Autor que té devoció pels decasíl·labs.
Sobre el viure de l’escriptura, Bayo ho veu coll amunt, perquè coneix molt bé el món editorial: «Avui dia una edició conté mil llibres i el noranta-nou per cent dels llibres no es reediten. Per si no n’hi hagués prou, els beneficis no superen els mil cinc-cents euros». Però no es dona per vençut, té passió per escriure: “No soc imaginatiu, sí observador. Cal entendre la gent i tenir paciència i tranquil·litat. Jo no escric ciència-ficció. Em guio amb el que veig i llegeixo”. També va declarar que les traduccions del català al castellà no tenen mercat, no són viables.
És un autor que no atura la tasca d’escriure. Cada dia té idees per a escriure dues o tres novel·les, que poden arrelar en el seu interior o no. Així com també, pot reprendre una idea vetusta Per a finalitzar la vetllada literària va explanar dues anècdotes: l’obra Premonicions (2013) s’ha traduït recentment al turc, novel·la intrigant i exitosa entre els més joves; i quan va guanyar el Premi Ciutat de Mollerussa l’any 1999 amb La resta del món, el primer guardó que aconseguia, no va veure la novel·la premiada publicada dos mesos després, perquè a l’ajuntament no li sortien els números, per tant, li quedà un regust agredolç.
Fou una tertúlia interessant amb un dels autors lleidatans bandera de la novel·la contemporània, dels de més de moda, que no reté per res l’escriptura i que merescudament, deleja obrir-se camí arreu del nostre petit país, sobretot, vol fer-se escoltar a Barcelona, seu del panorama literari català. Recentment, jubilat de la seva tasca de professor de català a Secundària que exercí fins al 2022, ara no li mancarà temps per a dedicar-se a allò que tant estima, escriure, i de ben segur que germinaran més novel·les.
Josep Maria Corretger Olivart
Novembre del 2023
[Coberta del llibre: La Magrana; crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger]
EXERCICIS:
1. Imagina’t
que treballes per a una revista dominical i has de realitzar un ressenya d’un
llibre acabat de sortir d’Emili Bayo. Escull un títol, cerca la imatge, dona
unes claus de què tracta i explica per què el recomanaries.
2. Fòrum: has
llegit algun llibre d’Emili Bayo? Quin?
3. Club de
lectura sobre Premonicions (2013): si
hi vols participar, t’aportem els enllaços.
https://llengilitcat.blogspot.com/2023/11/club-de-lectura-sessio-inicial-adrecat.html
https://llengilitcat.blogspot.com/2019/12/llegim-premonicions-demili-bayo-adrecat.html
https://llengilitcat.blogspot.com/2020/01/llegim-premonicions-demili-bayo-2.html
https://llengilitcat.blogspot.com/2021/04/club-de-lectura-sessio-2-premonicions.html
https://llengilitcat.blogspot.com/2021/04/club-de-lectura-sessio-4-al-mig-de-la.html
https://llengilitcat.blogspot.com/2021/05/club-de-lectura-sessio-5-arribem-al.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada