"Cry Macho", emotivitat de la mà de Clint Eastwood. Adreçat a tothom

 

El film amaga una senzilla història. Mike Milo (Clint Eastwood), una estrella del rodeig i criador de cavalls retirat es veu obligat a acceptar un encàrrec d’un antic amo, Howard Polk. Interpretat pel cantant de country Dwight Yoakam, que en moments personals baixos de la vida de Mike, per la pèrdua de la seva dona i filla en un accident de trànsit, el va rescatar i li va cercar feina als rodejos. Mike es veurà obligat a traslladar-se fins a Mèxic per anar a buscar Rafo, protagonitzat pel jove mexicà Eduardo Minett, i portar-lo fins al seu pare, Howard Polk. Sembla una empresa pragmàtica, però no ho serà. Primer haurà d’apropar-se als entorns per on malviu el jove altiu, allunyat de la vida de la seva mare, que tant defuig i odia. Viu com pot amb el seu gall de lluita, Macho, que li genera alguns diners. Mike i Rafo topen contínuament, emperò, a poc a poc, el primer es va guanyant la confiança del noi, mitjançant la il·lusió de l’existència idíl·lica que li espera amb el seu pare al ranxo. A la vegada, la seva mare Leta (Fernanda Urrejola), que viu una vida envoltada de riquesa, alcohol i de nits boges amb els seus amants, vol evitar la fugida del noi per enfellonir el seu pare.

Aquesta bonica ficció evoca el camí iniciàtic d’un nen, Rafo, que anirà acompanyat per Mike. Recorda una mica les aventures de Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes, on després de la partida d’un lloc amb el seu company, viuen una sèrie d’aventures imprevisibles i amb lleus recessos on el director acostuma a introduir alguna reflexió vital, fins a arribar a un destí final, Texas.

A Cry Macho (2021) ens apareix un Clint Eastwood amb noranta-un anys, tant davant com darrere de la càmera, sí, ja amb una certa edat, i que molts potser ja no desitjarien veure a la gran pantalla, pel seu declivi físic, perquè tots el recordem en els seus magnífics papers del cowboy sense nom, de policia dur a la sèrie Harry el brut o el d’alguns thrillers, però l’Eastwood de la tercera edat ha llegat ja algunes meravelles com a actor principal... Gran Torino (2008), Cop d’efecte (2012), i Mula (2018). Qualsevol de les tres citades semblava el seu adeu com a actor, però no va ser així. Com a director ha continuat filmant en els darrers anys bons films com ara: L’intercanvi (2008), Invictus (2009), Jersey Boys (2014), El franctirador (2014), Sully (2016), 15:17 Tren a París (2018), i Richard Jewell (2019), on precisament en aquestes tres darreres sobresurt la seva obsessió per destacar petits herois del nostre dia a dia. D’entre les més fluixes i ensopides trobem: Més enllà de la vida (2010) i J. Edgar (2011), cosa que se li pot perdonar, perquè podem dir que gairebé tot el que produeix té l’èxit assegurat.

La pel·lícula Cry Macho està basada en la novel·la de Nathan Nash, que porta el mateix nom i que va escriure el 1975. De fet, Eastwood va tenir a les mans aquest guió aquell mateix any, però va rebutjar protagonitzar-la i rodar-la, atès que era massa jove per a interpretar Mike, d’aquí que a aquestes alçades de la seva carrera va decidir de manera encertada recuperar el guió, i sortosament, aparèixer altra vegada en un film, que no serà la darrera, però sí de ben segur, una de les últimes. Al llargmetratge, molt entretingut, al llarg de l’hora i mitja, rodat en paisatges mexicans, amb els immensos deserts fruit de la imatgeria del país, propers a Bernalillo, Nou Mèxic, lloc principal del rodatge i protagonitzat per personatges mexicans autèntics, s’accentua el paper de Marta (Natalia Traven), que tothom acabarà estimant, pel romanticisme que amaga, a causa de les seves accions, que et roben el cor i perquè ajuda a la parella de protagonistes fugits des de la seva petita cantina, Mike i Rafo, sense res a canvi.

Diuen que si un llibre o un film t’ha entretingut, ja ha pagat la pena llegir-lo o veure’l, doncs aquí rau la finalitat del cine d’Eastwood, entretenir i causar interès en el visionat del metratge, és a dir, que anheli anar a les sales de cinema. Veure Cry Macho no serà una pèrdua de temps, justament al contrari, et farà gaudir del setè art de qualitat, on els diàlegs i sobretot els fastuosos paratges mexicans cobren protagonisme sense treva emmarcant una pel·lícula molt recomanable per a veure en família en una tarda encalmada i amb un Clint Eastwood que a pesar dels seus noranta i pocs anys, torna a posar-se un barret de cowboy i a muntar a cavall en darrera ocasió, però aquest cop no per a indagar en cap recompensa o venjança, sinó com si també pretengués fer alhora un homenatge al seu passat cinematogràfic amb una filmació que et toca el cor.

Josep Maria Corretger Olivart

Desembre del 2023

[Imatges extretes de: Filmbook]

EXERCICIS:

1. Això és una crítica de cinema. Una crítica ha de donar unes pistes sobre el que tracta allò que expliques, sense comentar-ho tot, perquè ha de crear un interès en el lector. També explanar sobre si la recomanaries o no i per què. A més, ha de ser el màxim d’objectiva possible. Aquesta crítica cinematogràfica és positiva o negativa? Per què? Justifica-ho amb exemples.

2. Has anat al cinema darrerament? Escriu la teva crítica sobre aquell film que has vist.