Un grup de tavans i d’abelles trobaren al terra un bocí de mel sense amo. I ambdós la reclamaren per a ells. Discutien tant que portaren el plet fins al jutge, el gran borinot, qui demanà la compareixença d’alguns testimonis. Acudí al judici la marieta:
-Senyoria. És cert que jo vaig veure insectes com les abelles, però foscos com els tavans, voletejar sobre el bocí de mel. No hi ha dubte que els tavans diuen la veritat.
Comparegueren també la guineu i el conill, i tots dos li donaren la raó a la marieta: la mel era obra dels tavans. Després d’una setmana de deliberacions, les abelles començaren a impacientar-se, perquè el borinot encara no havia dictat sentència. Una de les abelles acudí a parlar amb ell.
-Senyor jutge. Ha de sentenciar ja veredicte o la mel es farà malbé. I com que encara té dubtes, li proposo que abelles i tavans demostrin com és la mel que fabriquen.
Els tavans, allí presents, rebutjaren la prova i donaren mitja volta.
Queda clar de qui és la mel- digué el jutge.
Aquesta història ens il·lustra que una veritat no es demostra únicament amb paraules, sinó amb fets.
(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)
[Imatge extreta de: Google imatges]
EXERCICIS:
1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.
2. Explica el significat de quatre paraules de color lila que desconeguis.
3. Cerca una imatge i defineix un tavà i un borinot.
4. Aquest conte conté moltes paraules del camp semàntic de la justícia, aporta-les aquí.
5. De qui és la mel finalment? Com queda demostrat?
6. Esmenta tot el bestiari que apareix al conte i cerca la imatge corresponent per a cada insecte.
7. Comenta la present sentència que resumeix el conte:
«Una veritat no es demostra únicament amb paraules».
8. Cerca un sinònim dels següents mots:
compareixença: voletejar:
impacientar-se: rebutjaren:
9. Deixa anar la teva creativitat i inventa un conte amb els mateixos protagonistes.
10. Pensa un altre possible títol per a aquest conte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada