En català les paraules que acaben en -ia formen un hiat, és a dir, es pronuncien en dues síl·labes, per tant, dos cops de veu. Llavors, segons les normes d’accentuació, tampoc s’accentuarien els mots finalitzats en -ia a sobre de la -i:
.perquè no trobaríem cap paraula esdrúixola amb la tònica a la -ia:
Ex:
història, glòria, victòria, eufòria, anorèxia, antimàfia...
.en el cas de les planes, trobaríem paraules finalitzades en -ia amb la síl·laba tònica a la -i, emperò, no s’accentuarien perquè cap plana finalitzada en vocal porta accent:
Ex:
dia, faria, cantaria, via, alegria...
.pel que fa a les agudes trobaríem paraules finalitzades en -ia que s’accentuen, però amb la síl·laba tònica a la à:
Ex:
Llucià, amazonià, acomboià (acompanyar, tractar bé), Anoia, Garcia...
N.B. L’error d’accentuació de les paraules finalitzades en -ia en català, ve a causa de la confusió amb el castellà, atès que, en aquesta llengua s’accentuen quan tenen la síl·laba tònica a la i de l’acabament en -ia:
Ex:
bailaría, tenía, prohibiría, tendería, produciría...
RECORDA:
En català no s’accentua cap mot que té un acabament en -ia.
[Imatge extreta de: Ara]
EXERCICIS:
1. Per què les paraules en -ia no s’accentuen en català a la i de l’acabament?
2. Per què creus que es produeix l’error ortogràfic d’accentuar la finalització -ia a la i?
3. Aporta tres paraules que acaben en -ia i que siguin:
Agudes:
Planes:
Esdrúixoles:
4. Pensa i escriu paraules finalitzades en -ia que per costum accentues en català.
5. Pràctica reflexiva: t’ha ajudat la present fitxa a resoldre aquesta errada ortogràfica? Com?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada