El SINTAGMA NOMINAL
El nucli del sintagma nominal és el nom o
substantiu, que a la vegada actua com a nucli del sintagma. Amb la
denominació de nucli volem dir que és la paraula més important pel
que fa a significació, és a dir, la que no podem ometre. A la
vegada, aquest nom o substantiu pot anar acompanyat de determinants i
complements del nom.
D’altra banda, el pronom també pot actuar
com a nucli del sintagma nominal, atès que, el pronom substitueix el
nom.
Esquema:
sintagma nominal= (determinants) + nucli +
(complements del nom)
/
nom o pronom
[El parèntesi ( ) vol dir que poden no
aparèixer, són optatius]
Ex:
-Terrassa, ciutat del vallès occidental,
bonica.
Terrassa: nom (SN) [actua com a nucli]
ciutat: nom (SN) [actua com a nucli]
del: preposició + article (de+ el)
vallès: nom
occidental: nom
bonica: adjectiu (Sadj)
-Tu i jo...
Tu: pronom personal (SN) [actua com a nucli]
i: conjunció copulativa
jo: pronom personal (SN) [actua com a nucli]
-L’avi de la Júlia
L’: determinant
avi: nom
de: preposició
la: determinant
Júlia: nom propi
ELS
DETERMINANTS
Són els elements que acostumen a situar-se al
davant del nucli del sintagma. Tenen com a principal funció precisar
o concretar el substantiu, al qual el distingeixen, el situen o el
quantifiquen. No oblidem que concorden amb gènere i nombre amb el
nom. Existeixen set tipus de determinants: els articles, els
demostratius, els possessius, els quantitatius, els indefinits, els
numerals, els interrogatius i els exclamatius. Els veiem!
ARTICLES
|
El (l’) la
(l’) els
les
|
DEMOSTRATIUS
|
Aquest aquesta
aquests
aquestes
|
Aquell aquella
aquells
aquelles
|
POSSESSIUS
|
Meu
meva
meus meves
|
Teu
teva
teus teves
|
Seu
seva
seus seves
|
Nostre
nostra
nostres nostres
|
Vostre
vostra
vostres vostres
|
Seu
seva
seus seves
|
QUANTITATIUS
|
VARIABLES:
|
Molt
molta
molts moltes
|
Poc
poca
pocs poques
|
Quant
quanta
quants quantes
|
Tant
tanta
tants tantes
|
Bastant
bastant
bastants bastants
|
Gaire
gaire
gaires gaires
|
INVARIABLES:
tant
per al singular com per al plural.
|
MASSA, FORÇA,
PROU, MÉS, MENYS, GENS
|
INDEFINITS
|
VARIABLES:
|
Algun
alguna
alguns algunes
|
Altre
altra
altres altres
|
Cert
certa
certs certes
|
Mateix
mateixa
mateixos mateixes
|
Un
una
uns unes
|
Tot
tota
tots totes
|
-----
------
ambdós ambdues
|
Qualsevol
qualsevulla
qualssevol qualssevulla
|
Tal
tal
tals tals
|
INVARIABLES:
|
CADA, SENGLES, CAP
[sengles: un per a cadascuna de dues persones o
coses]
|
NUMERALS
|
CARDINALS:
Un/a, dos /dues,
tres, quatre, cinc, sis, set...
|
ORDINALS:
Primer, primera,
primers, primeres, segon, tercer, quart, cinquè, sisè...
|
MÚLTIPLES:
Doble, triple,
tripla, quàdruple, quàdrupla, quíntuple, quíntupla...
|
PARTITIUS:
Mig, mitja, mitjos,
mitges, terç, terça, terços, terces, quart, quarta, quarts,
quartes, cinquè, cinquena, cinquens, cinquenes, sisè, sisena,
sisens, mil·lèsim, mil·lèsima, mil·lèsims, mil·lèsimes...
|
COL·LECTIUS:
Parell, desena,
dotzena, quinzena, centenar, miler...
|
INTERROGATIUS
I EXCLAMATIUS
|
Quin
quina
quins quines
|
!De vegades pot aparèixer més d’un
determinant davant del substantiu:
Ex:
-La meva guitarra. (Determinants: la, meva)
-El primer dia d’abril. (Determinants: el,
primer)
-Tinc una altra pensada. (Determinants: una,
altra)
Per un altre costat, els determinants
possessius també poden fer acte de presència darrere el nom, per
posar èmfasi:
Ex:
-Cotxe teu.
ELS
COMPLEMENTS DEL NOM
Quan trobem el nom que s’acompanya d’un
adjectiu o sintagma adjectival, d’un sintagma preposicional o bé
d’un altre nom que el complementi, és a dir, al qual faci
referència i que en depengui, aquest element realitza la funció de
complement del nom.
Per tant, realitzen la funció de complement
del nom les categories i els sintagmes següents:
1.
Adjectiu o el sintagma adjectival
Mot o conjunt de mots que qualifiquen el nom ja
que n’expliquen alguna característica.
Ex:
-Un llapis punxegut,
apunts molt paginats, bicicleta
ràpida...
2.
El sintagma preposicional
És un sintagma nominal precedit per una
preposició. Acostuma a acompanyar-se per: de, amb, sense, a...
Ex:
-Una novel·la d’aventures,
beguda sense gas, musclos a
la romana...
3.
El nom en aposició
Acostumen a ésser noms propis.
Ex:
-El jutge Garzón,
el gos Milú, les illes Pitiüses...
!Un sintagma nominal pot acompanyar-se per més
d’un complement del nom, i alhora, tant poden aparèixer davant com
darrere del nom.
Ex:
-La cadira gran de la cuina.
(gran: CN i adj) (del menjador: CN i
SPrep)
-Una petita ressenya de l’article.
(petita: CN i adj) (de la lliçó:
CN i Sprep)
-La millor novel·la d’intriga.
(millor: CN i adj) (d’intriga: CN i
Sprep)
(Adaptació:
Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial
Teide, Barcelona)
(Ampliació: Josep Maria Corretger)
!!EXERCICIS:
1.
Esmenta quin és el nucli dels sintagmes següents:
tarda
freda, la tieta de la Marta, uns petits estudiants, nosaltres,
aquelles quatre amigues teves, la botiga, el meu disc de Sopa de
Cabra, molta gent intrigada, una notícia de darrera hora.
2.
Classifica els següents determinants segons la seva tipologia:
poques,
dues-centes, aquests, massa, qualssevol, tota, gaire, mateixa,
ambdós, aquella, la, gens, terça, sisè, quin, més, seves, certs,
quàdruple, quinzena, novè, bastant, quant, els, sengles, dotzena,
l’.
3.
Redacta una oració amb cadascun dels següents determinants:
massa,
força, prou, més, menys, gens, cada, sengles, cap.
4.
Defineix el complement del nom i explica quines funcions té.
5.
Escriu vuit complements del nom.
6. Redacta el masculí i el femení singular i el masculí i el femení
plural dels següents determinants:
bastant
qualsevol
algun
nostre
sengles
7.
Identifica els articles, els demostratius, els possessius i els
numerals de les oracions:
-Vaig
veure el concert de rock a casa de la tieta.
-Després
d’acabar de llegir la novel·la vaig reparar aquell calaix.
-En
entrar al restaurant aquell individu demanà una triple ració de
pizza.
-Quatre
cromos d’aquell àlbum es comprarien pel doble del preu de venda.
-Ambdós
van
quedar sisens en sengles proves.
8.
Localitza el sintagma amagat i cerca un adjectiu equivalent per a
cada sintagma.
-Un
iogurt amb sucre.
-Un
ciutadà de Tarragona.
-Les
festes de Nadal.
-Una
persona de pau.
-Les
vacances d’estiu.
-Un
contracte de feina.
-Un
dia de festa.
9.
Posa inventiva i crea un exercici per treballar els determinants a
l’aula. No el resolguis, que ja ho farà algú altre.
10.
Autoavalua’t: com t’han sortit les activitats d’aquest tema?
Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Com les has
solventat? Amb què t’has de quedar dels determinants i que et serà
útil en el teu dia a dia? Raona les teves respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada