BENVINGUTS
AL PARADISE
El
Paradise
és un prostíbul que viu tres històries diferents, tot i que, poc
originals dins de l’àmbit del sexe: un jove que pateix una
discapacitat mental és acompanyat pels seus germans, els Bertran,
per tal que s’iniciï d’una vegada per totes en l’aspecte
sexual atès que és rebutjat per les noies pel seu problema. De fet,
tot i la petita discapacitat, acaba essent més espavilat que els
seus germans junts. És fantàstica la interpretació d’aquest
personatge, molt ben aconseguit per Albert Salazar.
El
segon, és el filòsof que cerca descobrir l’amor. Un senyor que té
diners però que se sent sol i cerca companyia, a més del que
sorgeixi amb la noia, no cal que hi hagi sexe. Seria una mica el que
cerca la prostituta psicòloga, a la qual vol explicar els seus
maldecaps. Les seves reflexions poden arribar a fatigar l’espectador.
El
tercer i darrer personatge que es dramatitza és l’home ric que
s’enamora d’una noia que de fet és un home, és a dir, un
travestit i que vol treure de “la casa de barrets”. De fet,
podria ésser un estil de Richard Gere a “Pretty woman”.
L’individu es reitera tant en el diàleg i la insistència per
aconseguir l’enamorament de la noia-noi que deixa el públic en
estat de xoc.
La
idea i el guió de l’obra van a càrrec de la companyia Nico &
Sunset, amb Oriol Vila i Raquel Salvador com a directors i autors. La
dramatització es mou a cavall de l’humor i el drama. Ara bé,
acostuma a atraure més al públic jove que a l’adult, pel tema que
toca, el sexe, i per l’esquer d’alguns actors coneguts per tothom
i actualment de moda.
L’originalitat
de l’obra rau en què la narradora, Veroshka, s’encara relatant
els fets del Paradise al públic i a més actua com un personatge més
dins de la història. De fet, la segona escena l’afecta
personalment, i a més la sorprèn. En aquesta dramatització hi
apareixen tres personatges de la sèrie de TV3 “Merlí”: Elisabet
Casanovas, Adrián Grösser, Albert Salazar, a més d’Albert Baró
i Arthur Busquets. Convé recordar que no és una obra apta per a
tots els públics. És a partir dels catorze que s’autoritza el seu
visionat i fins i tot, podria discutir-se. La decoració d’escena
és esplèndida, amb allò més bàsic, com per exemple una porta a
les habitacions, un sofà, el rebedor de la Veroshka, el focus de la
noia que ens parla com una veu en off, una mica de música d’estil
cabaret que ambienten el local, un tamboret, un focus, una taula
“pels convidats” i les típiques llums de neó que il·luminen el
rètol del local, el “Paradise” i que per moments fan
intermitències per atraure els clients. En total és una hora i
quaranta-sis minuts ben distrets, tanmateix en algun moment pot fins
i tot, arribar a cansar a causa de l’escena del filòsof o del
personatge a l’estil de Richard Gere. En finalitzar l’obra et pot
deixar indiferent, acostuma a atreure més als joves que als adults,
és a dir, que si ja tens una certa edat, t’esperaves quelcom més
d’una obra que vol escenificar un posat seriós, ben real amb lleus
tocs d’humor i aprofitar l’èxit de tres dels protagonistes de la
sèrie “Merlí”, però el fil conductor d’aquest drama teatral
ja és força conegut, ben real i costa trobar-hi originalitat, tot i
que s’ha intentat.
Josep
Maria Corretger Olivart
Setembre del 2017
(Imatge extreta de: Teatre Poliorama)
!!EXERCICIS:
1. Opinió 1: t'agrada anar al teatre? Quina és la darrera obra que has vist? Comenta'n el seu argument.
2. Explica què és una crítica teatral i quina és la seva finalitat.
3. Expressa la teva opinió sobre l'obra teatral "Paradise". Dóna arguments que reafirmin les teves idees.
4. Llegeix la present crítica teatral i digues si és positiva, negativa, o a cavall de les dues i per què.
5. Opinió 2: et guies per les crítiques a l'hora d'anar a veure una obra teatral? Per què? O ets més del boca en boca, com a més fiable? Per què? Raona les teves respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada