"Benvinguts al Paradise". Crítica teatral. Adreçat a tothom

BENVINGUTS AL PARADISE

El Paradise és un prostíbul que viu tres històries diferents, tot i que, poc originals dins de l’àmbit del sexe: un jove que pateix una discapacitat mental és acompanyat pels seus germans, els Bertran, per tal que s’iniciï d’una vegada per totes en l’aspecte sexual atès que és rebutjat per les noies pel seu problema. De fet, tot i la petita discapacitat, acaba essent més espavilat que els seus germans junts. És fantàstica la interpretació d’aquest personatge, molt ben aconseguit per Albert Salazar.

El segon, és el filòsof que cerca descobrir l’amor. Un senyor que té diners però que se sent sol i cerca companyia, a més del que sorgeixi amb la noia, no cal que hi hagi sexe. Seria una mica el que cerca la prostituta psicòloga, a la qual vol explicar els seus maldecaps. Les seves reflexions poden arribar a fatigar l’espectador.

El tercer i darrer personatge que es dramatitza és l’home ric que s’enamora d’una noia que de fet és un home, és a dir, un travestit i que vol treure de “la casa de barrets”. De fet, podria ésser un estil de Richard Gere a “Pretty woman”. L’individu es reitera tant en el diàleg i la insistència per aconseguir l’enamorament de la noia-noi que deixa el públic en estat de xoc.

La idea i el guió de l’obra van a càrrec de la companyia Nico & Sunset, amb Oriol Vila i Raquel Salvador com a directors i autors. La dramatització es mou a cavall de l’humor i el drama. Ara bé, acostuma a atraure més al públic jove que a l’adult, pel tema que toca, el sexe, i per l’esquer d’alguns actors coneguts per tothom i actualment de moda.

L’originalitat de l’obra rau en què la narradora, Veroshka, s’encara relatant els fets del Paradise al públic i a més actua com un personatge més dins de la història. De fet, la segona escena l’afecta personalment, i a més la sorprèn. En aquesta dramatització hi apareixen tres personatges de la sèrie de TV3 “Merlí”: Elisabet Casanovas, Adrián Grösser, Albert Salazar, a més d’Albert Baró i Arthur Busquets. Convé recordar que no és una obra apta per a tots els públics. És a partir dels catorze que s’autoritza el seu visionat i fins i tot, podria discutir-se. La decoració d’escena és esplèndida, amb allò més bàsic, com per exemple una porta a les habitacions, un sofà, el rebedor de la Veroshka, el focus de la noia que ens parla com una veu en off, una mica de música d’estil cabaret que ambienten el local, un tamboret, un focus, una taula “pels convidats” i les típiques llums de neó que il·luminen el rètol del local, el “Paradise” i que per moments fan intermitències per atraure els clients. En total és una hora i quaranta-sis minuts ben distrets, tanmateix en algun moment pot fins i tot, arribar a cansar a causa de l’escena del filòsof o del personatge a l’estil de Richard Gere. En finalitzar l’obra et pot deixar indiferent, acostuma a atreure més als joves que als adults, és a dir, que si ja tens una certa edat, t’esperaves quelcom més d’una obra que vol escenificar un posat seriós, ben real amb lleus tocs d’humor i aprofitar l’èxit de tres dels protagonistes de la sèrie “Merlí”, però el fil conductor d’aquest drama teatral ja és força conegut, ben real i costa trobar-hi originalitat, tot i que s’ha intentat.

Josep Maria Corretger Olivart

Setembre del 2017

(Imatge extreta de: Teatre Poliorama)

!!EXERCICIS:

1. Opinió 1: t'agrada anar al teatre? Quina és la darrera obra que has vist? Comenta'n el seu argument.

2. Explica què és una crítica teatral i quina és la seva finalitat.

3. Expressa la teva opinió sobre l'obra teatral "Paradise". Dóna arguments que reafirmin les teves idees.

4. Llegeix la present crítica teatral i digues si és positiva, negativa, o a cavall de les dues i per què.

5. Opinió 2: et guies per les crítiques a l'hora d'anar a veure una obra teatral? Per què? O ets més del boca en boca, com a més fiable? Per què? Raona les teves respostes.