divendres, 29 de setembre del 2017

Homonímia i polisèmia. Adreçat a l'ESO

.Mots homònims

Són els mots que tenen una mateixa forma, emperò, un significat diferent. De fet, la mateixa paraula ens ho diu: homo- (del grec, el mateix) i -onoma (paraula).

Ex:
-Coll:
1. Part del cos humà.
2. Depressió a la carena d’una serralada per la qual se sol passar per anar d’un vessant a l’altre.

.Mots homòfons i mots homògrafs
Dos mots són homòfons quan coincideixen amb la pronúncia, ara bé, no en la grafia.
Ex:
buit: que no conté res.
Vuit: el número.

D’altra banda, dos mots són homògrafs quan únicament coincideixen en la grafia, però no en la pronúncia.
Ex:
son: el seu.
son: ganes de dormir.

Quan no tenim una coincidència completa entre la grafia i la pronúncia entre els mots que tractem, llavors direm que són homònims parcials.
Ex:
cigne: ocell de la família dels anàtids, voluminós, de 120 a 150 cm de llargada, i de coll llarg i esvelt.
signe: allò amb què quelcom és representat.

Per contra, els mots que s’escriuen i es pronuncien igual són homònims perfectes.
Ex:
nou: fruit de la noguera.
nou: el número.

.Mots polisèmics
Un mot polisèmic és el que té diferents significats que s’interelacionen entre ells. Per tant, s’entén dos o més significats. Serien les diferents accepcions del diccionari. És a dir, dins de la paraula es recullirien mitjançant un número o una barra.

Ex:

Peu:
1. Part terminal de les extremitats de l’home.
2. Nom donat a diverses peces, eines, objectes, etc, construïts o disposats de manera més o menys semblant a un peu d’home o d’algun animal.

En aquest cas hi ha una relació de semblança entre els dos mots.


D’altra banda, si ens fixem amb el mot got:

1. Vas de vidre.
2. Quantitat de líquid que cap en un got.

Veurem que el nom de l’objecte ha denominat la mesura o quantitat de líquid que hi cap. S’estableix una relació per metonímia.



Aquesta imatge extreta de blocs.xtec.cat t’ajudarà com a esquema de la lliçó.


!Per ampliar o reforçar:

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)


!!EXERCICIS:

1. Explica la diferència que hi ha entre un mot homòfon i un mot homògraf.

2. Cerca tres mots polisèmics i justifica per què ho són.

3. Per què creus que és positiva la polisèmia a nivell de llengua?

4. Esmenta si els presents mots són polisèmics o no:
mon, copa, torre, banc, moll, colònia, comèdia, collar, cap, besar.

5. Explica la diferència que hi ha entre els mots següents:
vénen / venen; comte / compte; llençar / llançar; esperant-se / esperança

6. Digues quins d’aquests mots són homòfons i quins són homògrafs:
maça, deu, moc, mag, bena, sol, arena.

7. Realitza un esquema-dibuix amb paraules polisèmiques i homònims. A l’estil de la imatge.

(Imatge extreta de; catala2punt0)

8. Defineix què és una paraula monosèmica i esmenta’n cinc.

9. Inventa un exercici original per treballar els mots homònims, polisèmics, homòfons i homògrafs.

10. Autoavalua’t: escriu una petita reflexió sobre com t’han sortit els exercicis i amb quines dificultats t’has trobat i per què? En què t’ha ajudat la present fitxa per a millorar?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;