Gramàtica d'estiu (3): L'accentuació i paraules mal pronunciades. Adreçat a tot l'alumnat.

Les paraules poden ser agudes, planes i esdrúixoles. La síl·laba tònica és la pronunciada més forta i pot portar accent o no, a més cada paraula només en té una i les síl·labes que no porten accent o no es pronuncien amb intensitat són àtones. Anem a fer un petit recordatori de quan s’accentuen:

.LES AGUDES: són les paraules que tenen la síl·laba tònica al final. Ex: xandall, professor. Això és molt important per a saber diferenciar-les de les planes i de les esdrúixoles. Quan les tinguem localitzada la síl·laba tònica caldrà veure si posarem accent o no, llavors cal tenir present que les agudes s’accentuaran si acaben en: -A, -E, -I, -O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, -IN i no s’accentuaran si són agudes i no acaben com hem dit.

Ex: camió, escut, cub, endoll, posició.

!!En castellà aquesta norma d’accentuació varia una mica: les agudes s’accentuaran quan acabin en –A, -E, -I, -O- U, -N o –S.

.LES PLANES: són les paraules que tenen la síl·laba tònica a la penúltima síl·laba (sempre comptant per la dreta). Per exemple, serien planes: casa, cotxe, sabata, carro. Les paraules planes s’accentuaran quan no acabaran com les agudes, és a dir, s’accentuen QUAN NO ACABEN en: -A, -E, -I, -O, U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, -IN.

Ex: roda, casa, taula, passa.

!!En castellà també hi ha una petita variació. Les planes s’accentuaran quan no acabin en –A, -E, -I, -O, -U, -N o –S. Ho comento, perquè sovint l’alumnat barreja aquestes normes d’una llengua a l’altra i llavors fa més faltes ortogràfiques.

Per exemple: algun noi (català), algún niño (castellà).

.LES ESDRÚIXOLES: són les paraules que tenen la síl·laba tònica a l’antepenúltima síl·laba (comptant per la dreta). Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre tant en català com en castellà.

Ex: església, esdrúixola, brúixola, làmpada, Àsia.

N.B. Aquestes tres normes cal tenir-les ben clares a l’hora d’escriure tant en català com en castellà, ja que sinó farem gran multitud de faltes i posarem els accents a tort i a dret i sense pensar.

.Quan tenim aquestes normes d’accentuació clarividents hem de tenir present que hi ha una sèrie de paraules que moltes vegades pronunciem amb la síl·laba tònica equivocada, atès que desplacem l’accent inconscientment. Moltes d’aquestes paraules varien l’accentuació i la pronúncia en castellà.

ATMOSFERA
DIÒPTRIA
XANDALL
TÀRRACO
FLUOR
IBER
RÈPTIL
TÈXTIL
PNEUMÒNIA
INTERVAL
XASSÍS
ZENIT
LLÚCIA
XOFER
UCRAÏNA
POLIGLOT
POLICROM
MISANTROP
MEDUL·LA
VÍKING
LEUCÒCIT
MONÒLIT
OMÒPLAT
TORTICOLI
TERMÒSTAT
ELÈCTRODE
ÈCZEMA
HÈLSINKI
HIMÀLAIA
MÍSSIL

.També i amb certa freqüència pronunciem malament formes verbals dels verbs acabats en –IAR:

Ex:

ells canvien (correcte) – ells cànvien (incorrecte)
em copia (correcte) – em còpia (incorrecte)

Aquest aspecte està molt arrelat al dialecte nord-occidental (parlar de la zona de Lleida).

.Finalment, cal tenir en compte que l’Institut d’Estudis Catalans, principal òrgan gestor de les normes per la llengua catalana a Catalunya dóna la doble possibilitat d’escriptura a una sèrie de paraules, és a dir, que es poden accentuar o no i són vàlides d’ambdues maneres:

Xofer o xòfer
Perit o pèrit
Dòmino o dominó
Xilòfon o xilofon
Imbècil o imbecil
Saxòfon o saxofon
Repòrter o reporter
Ésser o esser

I en encara n’hi ha algunes més, però aquestes són les més usuals. Les que sovintegen. Per tant, seran correctes qualssevol de les dues versions.

!! EXERCICI:

Compte que hi ha una petita trampa per endormiscats/ades, a veure qui la troba. Si tens algun dubte pots utilitzar un diccionari o per Internet l’Optimot. Consultes lingüístiques.

-Amplia les paraules que tenen doble possibilitat de pronunciació segons l’Institut d’Estudis Catalans.

-Escriu cinc paraules agudes amb accent i cinc sense, llavors, cinc paraules planes amb accent i cinc sense I finalment, cinc paraules amb accent i cinc sense.

-Subratlla la síl·laba tònica de les paraules i posa l’accent segons calgui si és el cas segons les normes d’accentuació:

Esglesia, fiblo, quadre, compasio, rellotge, transparencia, bombeta, llibre, atmosfera, platja, pneumonia, textil, ocurrencia, memoria, odinador, rebedor, diccionari, medul·la, electrode, neixer, desaparèixer.