EL FILL D’OBA
Conte tradicional de Panamà
Oba, un déu capritxós i arrogant, governava des del seu palau celestial, on gaudia de la bellesa i intel·ligència de moltes dones. Però només una, la més bella, va aconseguir conquerir el seu cor i donar-li un fill.
El nen va créixer feliç, però un dia Oba va enfadar-se amb la seva esposa, la va fer fora del palau i li va arravatar el nen. I llavors, perquè el seu fill no fos dissortat lluny de la seva mare, Oba creà la Terra. Però el nen s’avorria com una ostra perquè el seu pare havia creat una Terra deserta, sense vida. I de cop, a Oba se li va ocórrer creà animals, plantes, llacs, mars, vents, núvols... i més tard, a l’home i a la dona. I per a què el seu fill no fos un simple mortal, el va convertir en el Sol, i per a què no estigués sol, li donà la Lluna de companya.
Des del primer moment, el fill d’Oba va enamorar-se bojament de la Lluna, potser pels seus rajos de llum, a la millor pel seu misteri, potser perquè era esquívola i només podia tenir-la als seus braços uns breus moments. I així han continuat i continuaran eternament enamorats, perseguint-se dia i nit en el firmament per a trobar-se tan sols uns segons.
Extret de "Contes del món", n. 119, de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".
!! EXERCICIS:
!! EXERCICIS:
-Cerca dos sinònims i dos antònims adequats al context de les següents paraules: dissortat i esquívola.
-Resumeix aquest conte amb quatre línies.
-Quins són els temes que apareixen en aquest conte procedent del Panamà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada