dilluns, 9 de març del 2020

"Apunts" sobre Josep Carner. Adreçat als literatura




Aquest és l’esquema resum que ha realitzat l’alumnat de Literatura catalana sobre la vida i l’obra de Josep Carner, un esquema ben treballat i que facilitarà recordar els aspectes més sortints del poeta.


(Crèdit fotogràfic: Oriol Yuste)


EXERCICIS:
1. Cerca informació i destaca deu aspectes sobre la vida i obra de Josep Carner.

2. Realitza un recerca per la xarxa i crea un mapa conceptual amb l’estil literari del poeta Josep Carner. Quins temes tractava en les seves obres?

3. Per què l’anomenaven “el príncep dels poetes”?

4. Crea una gamificació a l’estil del programa de TV3 “Atrapa’m si pots” per treballar Josep Carner a l’aula.

5. Fòrum: sovint s’ha dit que Josep Carner és un poeta complicat. Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Per què? T’atrauen els seus poemes? Per què? Raona les teves respostes.

divendres, 6 de març del 2020

Com podem despertar l'hàbit de lectura sense alliberar lectors. Adreçat a Batxillerat


Enric Queralt formador i assessor dins del programa l’Estratègia d’Impuls a la Lectura i del programa “araESCRIC” va venir per terres lleidatanes a presentar tot un reguitzell d’estratègies que poden facilitar l’interès per la lectura entre l’alumnat, tot i que això, finalment dependrà d’ells. Pots emprar eines millors per fer agradar la lectura, i segur que seduiràs a alguns alumnes, però si a un alumne no li agrada llegir, difícilment li modificarem l’actitud, ara bé, en obrir el mòbil, ja estarà llegint ni que no s’ho pensi, per tant, potser alguna cosa de la lectura li agrada i no se n’ha adonat.


Algunes de les idees que va comentar aquest erudit de l’hàbit lector al llarg d’una hora i trenta minuts foren les següents:
Cal començar perquè tot el centre treballi en un únic sentit: “Quan un docent se sent que forma part de la comunitat educativa del seu centre, se’l sent com a seu, tot funciona millor”. Això és evident, si hom se sent respectat, estimat i amb ganes de treballar com marca la línia del centre, s’eviten conflictes, i aquest docent possiblement se sentirà bé i motivat/ada per a fer coses. Aquest apunt sembla poc important, emperò l’alumnat ho visualitzarà, també se sentirà bé, i treballarà amb comoditat i benefici.

Avui dia tothom llegeix inconscientment, de manera continuada, i qui no llegeix no forma part de la societat.
Els diners estan vinculats a la lectura. La família que no disposa de diners, serà una tasca complexa fabricar un fill lector. El dia de la lectura en veu alta o el concurs que es realitza poden ajudar, ara bé, ensenyar a llegir no té res a veure en fer lectors, són dues cares diferents de la mateixa moneda, cal tenir-ho ben clar.

Està comprovat que la lectura millora l’escriptura, i alhora les qualificacions de l’alume/a. Els pediatres recomanen llegir als fills diàriament. Però què podem llegir els docents a l’alumnat?
Els alumnes necessiten models tenir models. El docent els ha de llegir textos de la seva matèria. Cal fer entendre que s’han de llegir els textos respectant els signes de puntuació per comprendre bé el fragment llegit.


És fonamental crear biblioteques d’aula. També es poden revendre els exemplars vells i que ja no tenen interès per al centre. Segons Enric Queralt, si aconseguim generar gust, d’aquí vindrà la pràctica i posteriorment, sorgirà l’hàbit lector. Però com es pot arribar a originar hàbit lector? Cal establir un temps de lectura diària als centres docents i que sempre sigui a la mateixa franja horària, per tal de no desorientar a l’alumnat. Es pot passar una enquesta de lectura a l’alumnat per esbrinar què els agrada llegir. Molts alumnes no llegeixen o no els agrada llegir, per què, quins en són els motius? Aquests interrogants han de posar en reflexió els docents. L’hàbit lector s’ha de fomentar des de totes les matèries i des de ben petits. Serà tasca del docent descobrir quins temes agrada llegir als educands.

És recomanable no insistir en fer realitzar fitxes de lectura sobre un llibre, atès que, està comprovat que fas avorrir i odiar la lectura. Cal incoar per fer llegir llibres il·lustrats, còmics i volums similars, perquè aquests engendren futurs/es lectors/es de llibres. A l’aula pots portar diaris esportius, revistes de cotxes o motos, Sapiens, i similars, per atrapar mitjançant un tema que pugui interessar. La pàgina Gretel, confeccionada per un grup de recerca de literatura infantil i juvenil, educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona proposa lectures juvenils via digital. També es pot fer col·locar a l’alumnat en rotllana a dins de l’aula i parlar de llibres que han llegit a mode de debat. Per exemple, es pot crear un blog de recomanacions lectores on l’alumnat hi escrigui i les suggereixi.


Algunes activitats heterogènies poden ser agafar el volum “24 contes al dia. Paper de vidre”, de Godall Edicions, escrit per diversos autors, llegir-ne un fragment i promoure una tertúlia d’uns trenta minuts. O bé, fer-los realitzar un booktrailer, cosa que segurament els esperonarà, sobretot a segon cicle d’ESO o Batxillerat. Obrir un xat sobre un llibre en seria una altra.


Per un altre costat, d’altres tècniques que poden funcionar són crear anuncis publicitaris recomanant llibres i amb etiquetes on hi consti el títol, el nom de l’autor/a i la editorial repetides per estirar, com aquelles que apareixen en alguns anuncis de compartir pis. Oferir a l’alumnat que recomani llibres que els han fascinat i penjar-los al tauler de suro de l’interior de l’aula.

Una exercici diferent seria que el docent expliqués la seva experiència lectora, això segur que anima i fa que l’alumnat escolti, perquè quan el/la professor/a explica quelcom en un mode més personal, fa que estiguin encuriosits i estiguin ben atents. Aquí també es podrien introduir aspectes interessants, com ara si tenen un espai específic a casa per a llegir de manera relaxada, o bé, a on els agrada més llegir, quanta estona dediquen a la lectura, si els agrada més llegir en format paper, el clàssic de tota la vida, o en format digital, entre d’altres. Finalment, fer escriure a l’alumnat la seva biografia lectora, on poden incloure imatges de llibres i realitzar una exposició a l’aula.

Enric Queralt proposa deixar canviar els llibres que no agradin a l’alumnat, atès que, això solament provocarà que el pànic s’estengui. Per tant, segons ell, cal aturar la lectura del llibre que no agrada, i aquest consell també el dona als adults. El fet que un llibre sovint no acabi de complaure a l’alumnat i de vegades al docent implicat, ve donat majoritàriament per les lectures obligatòries del Departament d’Educació. Aquest fet comporta una sèrie d’inconvenients: que sovint hi hagi llibres que l’alumnat es veu obligat a llegir per imposició, perquè toca, ho fan a disgut perquè els odien, i el Departament els posa a les programacions sobretot de Batxillerat perquè s’han de conèixer. Aquí fallaria el Departament d’Educació que s’encarrega d’estipular les lectures de Batxillerat, algunes ja un pèl retrògrades, quan es podrien escollir autors/es més actuals, més contemporanis i fins i tot, vius, perquè tots els autors/es que es fan llegir als cursos de Batxillerat, curiosament ja han traspassat. Un aspecte a tenir en compte és que a conseqüència d’aquestes, l’alumnat no aprèn a escollir els llibres i acaba avorrint la lectura per culpa de les famoses lectures obligatòries.

El crític literari més influent del món, Harold Bloom (1930-2019), en l’obra “El cànon occidental” (1994), recomanava llibres segons l’edat. Evidentment, que per Enric Queralt s’han de llegir les obres clàssiques, emperò, s’han de contextualitzar. El club de lectura dins XTEC també proposa algunes eines, com per exemple, portar l’escriptor de l’obra llegida a l’aula i que l’alumnat li proposi preguntes sobre l’obra literària o sobre el motiu d’escriure. George Steiner (1929-2020), teòric de la literatura, cultura i filòsof del llenguatge en una de les seves cites més conegudes i vinculades a la lectura va dir:

“Sabem que un home pot llegir a Goethe o Rilke per la tarda, pot escoltar a Bach o a Schubert i després anar durant el matí a treballar a Auschwitz”.



Donant-nos a entendre que tot ésser humà és capaç de llegir quelcom, només s’hi ha de posar.

Per un altre costat, també es podria realitzar tutories de lectura per esbrinar què en pensa l’alumne/a de la lectura d’aquell llibre, saber detectar l’alumnat més feble en l’acció lectora i que possiblement necessitarà un reforç addicional. L’alumnat també podria escriure diaris personals de lectura, on glossessin quelcom sobre la lectura del llibre autònom que estan fent i que és diferent a la resta de la classe. Per acabar, és essencial donar una llambregada al document “L’hàbit lector i el temps a secundària”, editat pel Departament i descarregable en format PDF dins de la xarxa telemàtica.

No m’agradaria finalitzar sense afegir dues activitats que un dia va comentar Daniel Cassany, especialista en Didàctica de la Llengua i la Literatura, en una conferència a la Universitat de Lleida: comparar pàgines webs per a detectar la que conté informació real i la que la té falsa; també descobrir els interessos de l’alumnat per introduir-los en tasques digitals i vehiculars per a treballar la lectura. Són dues activitats que acostumen a funcionar.

Una cosa queda ben clara, no podem produir una persona lectora si no li agrada llegir, no tot està a les nostres mans, tanmateix, sí que podem donar-li una sèrie d’eines per a què pugui despertar el seu cuquet lector i fer-li veure la importància que té la lectura en els nostres dies i sobretot, per al seu futur, perquè cal anar posant pedres a la paret que forma el seu nodriment intel·lectual. Així doncs, si hom llegeix escrits de diferents temàtiques, raonarà òptimament les coses, i això el/la farà un/a ciutadà/ana preparat/ada per al món real, i l’educació consisteix precisament en això.

Josep Maria Corretger Olivart
Febrer del 2020

(Imatges extretes de: El 3 de vuit, UAB, Anagrama, Godall Edicions)



dimarts, 3 de març del 2020

La paraula mal dita (1): "Sudadera". Adreçat a tothom




Per començar… sabeu com es diu en català la peça de roba que apareix a la imatge?

Aquesta és una paraula mal dita, i molt arrelada entre la gent, sobretot entre els que practiquen algun tipus d’esport. Per tant, pels volts de l’hivern o d’un dia en què la fresca ens governi amb facilitat, segurament l’escoltareu amb certa facilitat, i la gent que l’empra es queda tan tranquil·la pensant que la utilitza correctament, quan en català no existeix la paraula, “sudadera”, que per cert, la fem derivar de “suor”. Tot per influència de la llengua castellana.

Si voleu, us proposo fer una enquesta mostrant la imatge de la paraula en qüestió sense esmentar-la i comprovar com l’anomenen els vostres amics i amigues, segurament, no us sorprendran.

La forma correcta i que hem d’emprar és “dessuadora”, que a més, dobla la essa.

Per a finalitzar, què ens diu el diccionari GDLC sobre “dessuadora”:

1. Manta petita que hom col·loca sota la sella de les cavalleries; dessuador.
2. Samarreta de cotó, de màniga llarga, que hom utilitza com a part superior del xandall o també a jersei esportiu.

Bé, ara ja en sabeu una mica més. Sobretot, empreu bé la paraula!!

(Imatge extreta de: Promoregals)


EXERCICIS:
1. Aporta una paraula que estigui mal dita i esmenta el perquè.
2. Realitza el top deu de paraules que s’utilitzin malament en català al teu poble o ciutat.
3. Pensa i inventa una gamificació per tal de treballar paraules mal dites.
4. Fòrum: penses que ens deixem portar massa pels mots que escoltem quan parlem i inconscientment n’hi ha diversos que els emprem malament? Per què?

dissabte, 29 de febrer del 2020

El meu currículum lector. Adreçat a tothom



Quan algú et pregunta què t’agrada llegir o què llegeixes actualment, és un moment que t’aporta reflexió. Evidentment, en el meu cas, sempre estic llegint una cosa o altra. Sobre algun tema o reportatge que m’atregui. Des d’un article esportiu sobre running o similars, un article de medicina, un reportatge musical, de viatges, receptes culinàries, quelcom d’actualitat d’Internet, algun article de moralitat, contes d’arreu del món o que treballin els valors, reportatges sobre castells, quelcom sobre la sardana, sobre els escacs… i podria seguir. Tot el que d’una manera o altra passa per les meves mans, sigui més de qualitat o de menys, passa pel meu interès i lectura, ara bé, selecciono allò que desitjo llegir. Així doncs, si per exemple, tens el diari del dia a les teves mans i vols llegir-lo tot, fil per randa, necessitaràs unes hores, i potser no les podràs disposar.

Pel que fa a l’aspecte més literari, m’encanta llegir novel·les d’intriga, suspens, misteri, quelcom de terror, policíaca, negra, històrica, d’amor, algun assaig, poesia, biografia musical o d’algun/a escriptor/a. Durant la meva infantesa em vaig enganxar amb les novel·les de Josep Vallverdú i els còmics de Tintín, Eric Castel, Lucky Luke i alguns superherois. De ben petit, els meus pares em compraven contes o còmics. En una visita a un familiar que havia estat operat, la meva tieta em va regalar un llibre de Josep Vallverdú, intitulat “Els amics del vent”, i allí vaig descobrir un filó d’or i que em va acompanyar en moltes de les meves aventures. 

Sempre recordo que el millor de la setmana quan estudiava a EGB, era quan els mestres ens portaven una hora a la biblioteca del centre, quatre parets envoltades de llibres i podíem agafar qualsevol volum per llegir-lo lliurement, sempre ho esperava amb delit. A mesura que et fas gran canvies una mica de lectures, evoluciones, emperò, això no es pas dolent, tot i estar en el mateix cos i ésser nosaltres, ja no som la mateixa persona, segurament, hem modificat alguns gustos. Amb els anys he gaudit amb obres de Jordi Sierra i Fabra, Xavier Gual, Agatha Christie, Stieg Larsson, Jules Verne, Alexandre Dumas, Robert Louis Stevenson, Bram Stocker, H.G. Wells, Miquel Llor, Manuel de Pedrolo, Prudenci Bertrana, Martí Gironell, Víctor Amela, Xavier Bosc, Mercè Rodoreda, Jaume Rubió i Balaguer, Jesús Moncada, Jaume Fuster, Rafael Tasis, Maria Àngels Anglada, Maria Isabel-Clara Simó, Octavi Egea, Víctor Català, Pere Calders, proverbis de Joan Fuster, Molière, contes de Stephen King… ara, sobretot, entre d’altres, m’atreu Ken Follett, que em va donar a conèixer un amic, i gràcies a això, he llegit diversos llibres de l’autor anglès i mai fallen, tenen qualitat literària. També la poesia de Miquel Martí i Pol, Joan Duch, Maria Mercè Marçal, Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, articles de Montserrat Roig, biografies de cantants de rock que m’atreuen. Des de fa molt de temps, repasso els diaris o revistes que tinc a l’abast mentre menjo, perquè, entenc que menjar és una pèrdua de temps, d’aquí que a mi m’agrada aprofitar aquells breus minuts per llegir quelcom breu que m’interessi. També m’aturo en algunes notícies per estar informat i selecciono revistes com El Temps, Serra d’Or, Ruta 66, This is rock, Enderrock, Sport Life o diaris com El 9 esportiu, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, El Punt/Avui, Ara.

No únicament llegeixo en paper, des de la xarxa de tant en tant entro en alguns blogs de caire literari, musical en anglès, o de diaris digitals. Perquè cal llegir coses que et fascinin i no llegir per llegir. Seleccionar un llibre es com anar a un supermercat i decidir quina marca t’emportaràs a la teva llar. Cada vegada m’adono que tenim menys temps per llegir, les noves tecnologies ens el roben, malgrat que, també llegim a través d’elles. D’aquí, que alguns autors actuals d’èxit optin per a escriure capítols curts de les seves novel·les per tal que tothom pugui dedicar una petita estona a llegir-los abans d’anar a dormir, únic momento que té molta gent per a llegir diàriament. Sempre tinc tres o quatre llibres començats i en vaig alternant la lectura. Segons el moment, agafo el que m’estimula més fins que el finalitzo i segueixo amb un altre. El cert és que sempre llegeixo, inconscientment, caminant, viatjant i de vegades ho aprofito per a capturar faltes ortogràfiques!

M’agrada llegir en qualsevol lloc, sobretot a la taula de la cuina quan esmorzo, estirat a sobre el llit o sobre la gespa de la piscina, d’altres vegades en un sofà, o mentre viatjo, ara bé, gairebé mai en una cadira, a no ser que estigui treballant o estudiant, perquè trobo molt forçat i incòmode. Puc arribar a llegir un parell d’hores seguides, tanmateix, em considero un lector lent i tranquil, perquè en una hora acostumo a llegir entre deu i dotze pàgines, però ho faig gaudint del llibre, subratllant i prenent notes, i sobretot, gaudint de la lectura.

Aquest afany i passió per la lectura i pels llibres, em va portar a retallar ja de jovenet les entrevistes i reportatges dels escriptors que trobava en diaris i revistes, cosa que encara faig, almenys, amb les més interessants. També em va portar a col·leccionar punts de llibres, fins a culminar la meva “cursa”, a treballar com a professor de llengua i literatura, a gestionar la biblioteca del centre i a anar a totes les presentacions de llibres que em deien quelcom.

Un dia un savi va dir: “Som el que llegim!”, i tenia raó, i qui no llegeixi es quedarà endarrere. Com el cos, cal alimentar bé el nostre vocabulari, cal ampliar-lo i això ho generen els llibres, atès que, hi ha paraules amb les quals no et toparàs mai si no llegeixes. D’aquesta manera, no et quedaràs amb un corpus lèxic simple, reduït i entès per tothom. Tanmateix, segurament me n’aniré d’aquest món amb algunes lectures pendents de llegir, però ben orgullós d’haver fet que la meva mare, a l’edat de seixanta i tants, s’hagi convertit en una bona lectora i s’hagi fet el carnet de la biblioteca del poble, tot gràcies a la seva curiositat i afany per fullejar alguns volums de la meva biblioteca i veure que jo no parava de llegir i d’adquirir llibres. Això m’enorgulleix, perquè una persona que mai havia tingut temps per a llegir per motius laborals, ara en cerca per a poder fer-ho. Una cosa està ben clara, el llegir no fa perdre l’escriure, sinó que el millora. Per tant, si voleu escriure bé en una llengua, llegiu sempre que pogueu!

Febrer del 2020

(Crèdit fotogràfic: Maria Rosa Corretgé)


EXERCICIS:
1.Redacta el teu currículum lector. Cal que ho facis amb sinceritat. Pistes:
-Quin va ser el teu primer contacte amb un conte o llibre?
-Quins autors t’han captivat més?
-Quins llibres et meravella llegir?
-Tens un espai de lectura a casa? Quin?
-Quanta estona dediques a llegir diàriament?

2. Realitza la recomanació lectora d’un llibre. Explica una miqueta de què va i comenta per què el recomanaries.

3. Pensa una activitat que t’agradaria realitzar a l’aula i que servís per a motivar la lectura.

4. Enquesta literària: quins gèneres literaris t’agrada llegir?
(    ) poesia               (   ) novel·la             (   ) conte               (   ) memòries 
(    ) teatre                (   ) assaig                (   ) biografies    

5. Si t’agrada la novel·la, de quin tipus?
-Novel·la d’aventures.
-Novel·la gòtica o de terror.
-Novel·la rosa o sentimental.
-Novel·la detectivesca o policíaca.
-Novel·la negra o de delictes.
-Novel·la de ciència-ficció.
-Novel·la històrica.  

6. Si llegeixes poesia, de quina tipologia?
-Poesia lírica: predomina l’element i el to afectiu, sentimental i emotiu.
-Poesia èpica: narra la història de personatges heroics.

7. Si llegeixes drama, de quina classe?
-Tragèdia: elements seriosos amb un final fatal.
-Drama: elements realistes amb un desenllaç incert.
-Comèdia: elements divertits amb un desenllaç feliç.

8. Si no t’atreu llegir, comenta per què i què fas enlloc d’agafar un llibre. Raona la teva resposta.


dimecres, 26 de febrer del 2020

Concurs de microrelats a 4t d'ESO (2). Adreçat a tothom

Us presento els millors microrelats de l’altra classe de 4t d’ESO. Espero que els gaudiu força!

1r premi
Les edats mentals
(Per Alba Estiarte)
Adeu! Avui començaré pel final. Encara no he mort, però a aquest pas, no em queden ni dos dies, ni sé quants anys tinc. Jo em sento de vuitanta, però crec que no en tinc ni la meitat.





2n premi
L’illa
(Per Albert Palau)

Un dia em van preguntar que m’enduria a una illa deserta, òbviament, un vaixell per marxar.





3r premi
La victòria
(Per Hèctor Vila)
Hi havia un jugador molt dolent de futbol, però finalment va marcar el gol per donar la victòria... En porteria pròpia.



(Imatges extretes de: Residència Sol i Natura, Pequeña Paloma, CCMA)


EXERCICIS:
1. Explica què és un microrelat. En sabries fer un? Com el faries?

2. Quines penses que han de ser les característiques d’un microrelat per tal de ser atractiu? Raona la teva resposta.

3. Opina sobre quin dels tres microrelats t’ha agradat més i per què?

4. Participa i escriu un microrelat.


Diferenciem la novel·la policíaca de la novel·la negra. Adreçat a tothom


Àlex Martín Escribà, filòleg estudiós de la novel·la negra en una entrevista per a La Vanguardia encartada en el reportatge “Detectius recorrent la ciutat”, en motiu del festival “BC Negra” 2020 va comentar les principals diferències entre la novel·la policíaca i la novel·la negra. Dos gèneres que sovint es confonen l’un amb l’altre, tot i formar part del mateix pastís, són ben diferents. Tanmateix, queda ben clar, que sense la novel·la policíaca, potser no hauria existit la novel·la negra, qui sap. Avui dia, totes dues tipologies de novel·la gaudeixen de bona salut, prova d'això, són els nombrosos festivals que s'estan realitzant any rere any i de nombrosos escriptors/es que s'aventuren a escriure alguna novel·la negra.

1. Novel·la policíaca
-Neix al segle XIX, amb el relat d’Edgar Allan Poe “Els crims de Rue Morgue” (1841).
-Literatura de la seguretat.
-Desafiament intel·lectual: la denúncia o descobriment d'un crim a desxifrar.
-S'estructura en tres parts: la denúncia o descoberta d'un crim, la recerca del mòbil i la localització de pistes per reconstruir els fets, la hipòtesi resolutòria del cas.
-Té un component lúdic i de distracció.
-Els detectius resolen casos amb les seves genialitats, mètodes particulars d'investigació, d'observació i deducció i gran perspicàcia.
-El policia és un superheroi, té unes capacitats superiors a la resta dels humans: de tipus analític i deductiva innata.
-La justícia i la llei s’identifiquen.

Autors/es: 
Edgar Allan Poe, Agatha Christie, Georges Simenon, Arthur Conan Doyle, Jaume Fuster, Manuel de Pedrolo, Rafael Tasis, Maria Aurèlia Capmany, Maria-Antònia Oliver, Ferran Torrent, .

2. Novel·la negra
-Neix al segle XX, als Estats Units.
-Novel·la de la inseguretat.
-Fa crítica o denúncia social.
-El protagonisme esta compartit entre detectius, policies i criminals.
-Aprofundeix en la psicologia dels personatges i la descripció dels ambients on es mouen.
-En algunes obres sobresurt la problemàtica de l'individu marginat pel sistema social i econòmic, i pel fatalisme que l'aboca a convertir-se en assassí.
-Té finals infeliços.
-Els personatges són uns perdedors.
-L’antiheroi, algú que pateix i ho passa malament. S’equivoca i dubta.
Aquest és un petit tast, perquè quedin ben clars les principals caraterístiques entre ambdós gèneres. Ara us toca a vosaltres investigar una mica més.

Autors/es:
Dashiell Hammett, Raymond Chandler.

!Tipologia de novel·la policíaca:


(Imatge extreta de: Google.es)


EXERCICIS:
1. Explica les principals diferències entre la novel·la policíaca i la novel·la negra. Si cal realitza una recerca per la xarxa per ampliar coneixements i completar la informació d'aquesta fitxa.

2. T’atreveixes a esmentar autors/es catalans que hagin escrit novel·la policíaca i novel·la negra?  I d'internacionals? Esmenta’n alguns de cada tipologia.

3. Troba detectius que s’hagin fet famosos per protagonitzar novel·les policíaques i d’altres per aparèixer en novel·les negres, tant de catalans o espanyols, com d'internacionals.

4. Per què s’anomena novel·la negra a l’altra tipologia de novel·la?

5. Escull un/a autor/a de novel·la negra en català i presenta alguna obra seva d’aquesta tipologia.

6. Realitza una portada per a una obra de novel·la negra.

7. Fòrum: t’atrau el gènere policíac? Per què? Per quin et decantes més, per la novel·la policíaca o per la novel·la negra? Raona la teva resposta.

diumenge, 23 de febrer del 2020

Concurs de microrelats a 4t d'ESO (1). Adreçat a tothom

Pere Calders era un destacat autor que es va fer molt conegut sobretot pels seus contes, basats en un estil literari molt característic, amb ingredients com: la fantasia, l’absurditat, l’anècdota, els elements sorprenents, la ironia, i sobretot la reflexió moral. Molts dels seus millors contes acostumen a ésser els microcontes, és a dir, contes molt breus, emperò, intensos, amb qualitat literària i que sovint et deixen amb un somriure als llavis.

Us deixo amb els millors microrelats d’estil calderià que vaig proposar en una activitat avaluadora a 4t d’ESO.


En 3ª posició:
L’HOME DE LA PIRAGUA
(Escrit per Antonio Mendes)

És un home que va de vacances a Brasil, però li diuen que hi ha una tribu que arranca la pell i fa piragües amb ella. L’home hi va igual i quan veu la tribu comença a tallar-se la pell al crit de:
-Punxaré la piragua!.




En 2ª posició:
UNA VACA A LA FAMÍLIA
(Escrit per Jaume Martínez)

Una vegada, en un país molt llunyà, una petita vaca va anar a visitar a la seva àvia, aquesta anava passejant quan va caure i es va trencar la cua. Quan va arribar a casa, l’àvia es va enfadar i la va renyar.



 En 1ª posició:
CAIGUT DEL CEL
(Escrit per Jordi Jové)

Era la final d’un partit de futbol i un equip jugava amb un jugador menys i de sobte, va aparèixer un àngel i els va ajudar a guanyar el partit.


(Imatges extretes de: Mercado libre Argentina, Desarrollo personal, El Nacional)


EXERCICIS:
1. Cerca informació i aprofundeix en l’estil literari de Pere Calders. Llavors, realitza un mapa conceptual amb tots els seus elements.

2. Escriu un microrelat a l’estil de Pere Calders. Per a plasmar-ho bé, cal que reflecteixis bé alguns dels elements al relat.

3. Proposa una gamificació per tal de treballars l’estil literari de Pere Calders.

4. Realitza un dibuix artístic ambvincle calderià.

5. Fòrum: t’ha agradat escriure un microrelat? Per què? Què t’ha semblat més complicat?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;