Enric Queralt formador i assessor dins del programa
l’Estratègia d’Impuls a la Lectura i del programa “araESCRIC” va venir per
terres lleidatanes a presentar tot un reguitzell d’estratègies que poden
facilitar l’interès per la lectura entre l’alumnat, tot i que això, finalment
dependrà d’ells. Pots emprar eines millors per fer agradar la lectura, i segur
que seduiràs a alguns alumnes, però si a un alumne no li agrada llegir,
difícilment li modificarem l’actitud, ara bé, en obrir el mòbil, ja estarà
llegint ni que no s’ho pensi, per tant, potser alguna cosa de la lectura li
agrada i no se n’ha adonat.
Algunes de les idees que va comentar aquest erudit de
l’hàbit lector al llarg d’una hora i trenta minuts foren les següents:
Cal començar perquè tot el centre treballi en un únic
sentit: “Quan un docent se sent que forma part de la comunitat educativa del
seu centre, se’l sent com a seu, tot funciona millor”. Això és evident, si hom
se sent respectat, estimat i amb ganes de treballar com marca la línia del
centre, s’eviten conflictes, i aquest docent possiblement se sentirà bé i
motivat/ada per a fer coses. Aquest apunt sembla poc important, emperò
l’alumnat ho visualitzarà, també se sentirà bé, i treballarà amb comoditat i benefici.
Avui dia tothom llegeix inconscientment, de manera
continuada, i qui no llegeix no forma part de la societat.
Els diners estan vinculats a la lectura. La família que
no disposa de diners, serà una tasca complexa fabricar un fill lector. El dia
de la lectura en veu alta o el concurs que es realitza poden ajudar, ara bé,
ensenyar a llegir no té res a veure en fer lectors, són dues cares diferents de
la mateixa moneda, cal tenir-ho ben clar.
Està comprovat que la lectura millora l’escriptura, i
alhora les qualificacions de l’alume/a. Els pediatres recomanen llegir als
fills diàriament. Però què podem llegir els docents a l’alumnat?
Els alumnes
necessiten models tenir models. El docent els ha de llegir textos de la seva
matèria. Cal fer entendre que s’han de llegir els textos respectant els signes
de puntuació per comprendre bé el fragment llegit.
És fonamental crear biblioteques d’aula. També es poden
revendre els exemplars vells i que ja no tenen interès per al centre. Segons Enric
Queralt, si aconseguim generar gust, d’aquí vindrà la pràctica i posteriorment,
sorgirà l’hàbit lector. Però com es pot arribar a originar hàbit lector? Cal
establir un temps de lectura diària als centres docents i que sempre sigui a la
mateixa franja horària, per tal de no desorientar a l’alumnat. Es pot passar
una enquesta de lectura a l’alumnat per esbrinar què els agrada llegir. Molts
alumnes no llegeixen o no els agrada llegir, per què, quins en són els motius?
Aquests interrogants han de posar en reflexió els docents. L’hàbit lector s’ha
de fomentar des de totes les matèries i des de ben petits. Serà tasca del
docent descobrir quins temes agrada llegir als educands.
És recomanable no insistir en fer realitzar fitxes de
lectura sobre un llibre, atès que, està comprovat que fas avorrir i odiar la
lectura. Cal incoar per fer llegir llibres il·lustrats, còmics i volums
similars, perquè aquests engendren futurs/es lectors/es de llibres. A l’aula
pots portar diaris esportius, revistes de cotxes o motos, Sapiens, i similars,
per atrapar mitjançant un tema que pugui interessar. La pàgina Gretel,
confeccionada per un grup de recerca de literatura infantil i juvenil, educació
literària de la Universitat Autònoma de Barcelona proposa lectures juvenils via
digital. També es pot fer col·locar a l’alumnat en rotllana a dins de l’aula i
parlar de llibres que han llegit a mode de debat. Per exemple, es pot crear un
blog de recomanacions lectores on l’alumnat hi escrigui i les suggereixi.
Algunes activitats heterogènies poden ser agafar el volum
“24 contes al dia. Paper de vidre”, de Godall Edicions, escrit per diversos autors,
llegir-ne un fragment i promoure una tertúlia d’uns trenta minuts. O bé,
fer-los realitzar un booktrailer, cosa que segurament els esperonarà, sobretot
a segon cicle d’ESO o Batxillerat. Obrir un xat sobre un llibre en seria una
altra.
Per un altre costat, d’altres tècniques que poden
funcionar són crear anuncis publicitaris recomanant llibres i amb etiquetes on
hi consti el títol, el nom de l’autor/a i la editorial repetides per estirar,
com aquelles que apareixen en alguns anuncis de compartir pis. Oferir a
l’alumnat que recomani llibres que els han fascinat i penjar-los al tauler de
suro de l’interior de l’aula.
Una exercici diferent seria que el docent expliqués la
seva experiència lectora, això segur que anima i fa que l’alumnat escolti,
perquè quan el/la professor/a explica quelcom en un mode més personal, fa que
estiguin encuriosits i estiguin ben atents. Aquí també es podrien introduir
aspectes interessants, com ara si tenen un espai específic a casa per a llegir
de manera relaxada, o bé, a on els agrada més llegir, quanta estona dediquen a
la lectura, si els agrada més llegir en format paper, el clàssic de tota la
vida, o en format digital, entre d’altres. Finalment, fer escriure a l’alumnat
la seva biografia lectora, on poden incloure imatges de llibres i realitzar una
exposició a l’aula.
Enric Queralt proposa deixar canviar els llibres que no
agradin a l’alumnat, atès que, això solament provocarà que el pànic s’estengui.
Per tant, segons ell, cal aturar la lectura del llibre que no agrada, i aquest
consell també el dona als adults. El fet que un llibre sovint no acabi de
complaure a l’alumnat i de vegades al docent implicat, ve donat majoritàriament
per les lectures obligatòries del Departament d’Educació. Aquest fet comporta
una sèrie d’inconvenients: que sovint hi hagi llibres que l’alumnat es veu
obligat a llegir per imposició, perquè toca, ho fan a disgut perquè els odien, i
el Departament els posa a les programacions sobretot de Batxillerat perquè
s’han de conèixer. Aquí fallaria el Departament d’Educació que s’encarrega
d’estipular les lectures de Batxillerat, algunes ja un pèl retrògrades, quan es
podrien escollir autors/es més actuals, més contemporanis i fins i tot, vius,
perquè tots els autors/es que es fan llegir als cursos de Batxillerat, curiosament
ja han traspassat. Un aspecte a tenir en compte és que a conseqüència
d’aquestes, l’alumnat no aprèn a escollir els llibres i acaba avorrint la
lectura per culpa de les famoses lectures obligatòries.
El crític literari més influent del món, Harold Bloom
(1930-2019), en l’obra “El cànon occidental” (1994), recomanava llibres segons
l’edat. Evidentment, que per Enric Queralt s’han de llegir les obres
clàssiques, emperò, s’han de contextualitzar. El club de lectura dins XTEC
també proposa algunes eines, com per exemple, portar l’escriptor de l’obra
llegida a l’aula i que l’alumnat li proposi preguntes sobre l’obra literària o
sobre el motiu d’escriure. George Steiner (1929-2020), teòric de la literatura,
cultura i filòsof del llenguatge en una de les seves cites més conegudes i vinculades
a la lectura va dir:
“Sabem que un home pot llegir a Goethe o Rilke per la tarda,
pot escoltar a Bach o a Schubert i després anar durant el matí a treballar a Auschwitz”.
Donant-nos a entendre que tot ésser humà és capaç de llegir
quelcom, només s’hi ha de posar.
Per un altre costat, també es podria realitzar tutories
de lectura per esbrinar què en pensa l’alumne/a de la lectura d’aquell llibre,
saber detectar l’alumnat més feble en l’acció lectora i que possiblement
necessitarà un reforç addicional. L’alumnat també podria escriure diaris
personals de lectura, on glossessin quelcom sobre la lectura del llibre autònom
que estan fent i que és diferent a la resta de la classe. Per acabar, és
essencial donar una llambregada al document “L’hàbit lector i el temps a
secundària”, editat pel Departament i descarregable en format PDF dins de la
xarxa telemàtica.
No m’agradaria finalitzar sense afegir dues activitats
que un dia va comentar Daniel Cassany, especialista en Didàctica de la Llengua
i la Literatura, en una conferència a la Universitat de Lleida: comparar
pàgines webs per a detectar la que conté informació real i la que la té falsa; també
descobrir els interessos de l’alumnat per introduir-los en tasques digitals i
vehiculars per a treballar la lectura. Són dues activitats que acostumen a funcionar.
Una cosa queda ben clara, no podem produir una persona
lectora si no li agrada llegir, no tot està a les nostres mans, tanmateix, sí
que podem donar-li una sèrie d’eines per a què pugui despertar el seu cuquet
lector i fer-li veure la importància que té la lectura en els nostres dies i sobretot,
per al seu futur, perquè cal anar posant pedres a la paret que forma el seu
nodriment intel·lectual. Així doncs, si hom llegeix escrits de diferents temàtiques,
raonarà òptimament les coses, i això el/la farà un/a ciutadà/ana preparat/ada per
al món real, i l’educació consisteix precisament en això.
(Imatges extretes de: El 3 de vuit, UAB, Anagrama, Godall
Edicions)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada