La -t- afegida: quan escrivim -t- en finals -ar

Improvitzar o improvisar? Matitzar o matisar? Corregir o corretgir? Segur que més d’una vegada us ha sorgit el dubte de pronunciar o d’escriure aquests mots amb una -t- o no. Les tres paraules esmentades s’escriuen i es pronuncien sense -t-, per tant, les formes correctes són: improvisar, matisar, corregir.

Per què no són correctes les tres formes anteriors?

Doncs, perquè són paraules i expressions que no apareixen al diccionari normatiu i que descartem en qualsevol context. És a dir, no són correctes, tot i que, més d’alguna vegada les haurem escoltat en l’oralitat mal dites. Per tant, les pronunciem i les escrivim malament, no porten la te.

Anem a obrir un petit, estudi analític sobre paraules en -itzar i -isar. Esperem que us ajudi!!

.Paraules que són correctes i acaben en -itzar:

En català trobem 473 paraules que finalitzen amb -itzar. D’aquí que, si tenim dubte entre escriure o pronunciar la -t- si la pronuncieu teniu molts números d’encertar, tot i que, només hi ha una solució: veure-les escrites, conèixer-les. Cliqueu a l’enllaç per a veure el llistat.

https://www.paraulesamb.com/cercar.php?i=&f=itzar&ms=&mns=&m=&mn=&fs=0&fs2=0&fnl=0&fnl2=0&fa=0&ju=0&d=43&tv=4&Submit=Buscar

.Paraules que són correctes i acaben en -isar:

Tanmateix, hi ha 40 paraules que finalitzen en -isar. D’aquí que s’escriuen i es pronuncien sense la -t-.

https://www.paraulesamb.com/cercar.php?i=&f=isar&ms=&mns=&m=&mn=&fs=0&fs2=0&fnl=0&fnl2=0&fa=0&ju=0&d=43&tv=4&Submit=Buscar

Les veiem.

1. Paraules amb 5 lletres 

Visar, pisar, lisar, cisar, bisar.

2. Paraules amb 6 lletres 

Prisar, llisar, irisar, guisar, frisar, brisar, avisar, anisar.

3. Paraules amb 7 lletres 

Tamisar, revisar, recisar, matisar, enxisar, encisar, divisar, allisar, aguisar, agrisar.

4. Paraules amb 8 lletres 

Requisar, precisar, abalisar.

5. Paraules amb 9 lletres 

Televisar, escamisar, envalisar, encamisar, emmanisar, desprisar, croquisar.

6. Paraules amb 10 lletres 

Supervisar, improvisar, desvalisar, desencisar, descamisar.

7. Paraules amb 11 lletres 

Emparadisar.

8. Paraules amb 12 lletres 

Desenvalisar.

N.B. Web que t’ajudarà a trobar paraules segons els principis i finals:

https://www.paraulesamb.com/

Esperem que aquest fitxa ortogràfica t’hagi ajudat a millorar!!

(Imatge extreta de: Leon Hunter)

EXERCICIS:

1. Per què ens causa dubte l’escriptura de mots amb -itzar i -isar?

2. Subratlla la forma correcta de les presents parelles.

Improvitzar / improvisar;  desvalisar / desvalitzar;  utilitzar / utilitzar;

amenitzar / amenitzar; salarizar / salaritzar; ruboritzar / ruboritzar.

3. Esmenta les paraules que finalitzen amb -isar que et produeixen errors d’escriptura.

4. Cerca al diccionari cinc paraules que desconeguis que acabin amb -itzar o -isar i explica el seu significat.

5. Fòrum: creus que l’oralitat ens provoca errors d’escriptura? Per què?

Refranys sobre la mar. Adreçat a tothom

 Ens aturem en la mar per a conèixer sis frases fetes amb aquest rerefons.

.El peix gros es menja el petit.

Significat:

La gent poderosa domina els dèbils.

 

.Per la boca mor el peix.

Significat:

Qui parla més del necessari es posa en evidència.

 

.Per un peix no es perd la mar.

Significat:

Per perdre una cosa o que no surti bé, no ho perdrem tot.

 

.La mar no es mou sense vent.

Significat:

Quan la gent parla sobre un tema, ho fa amb fonament, hi ha una part de veritat.

 

.Com més mar, més vela.

Significat:

Els que no s’espanten davant de les dificultats i s’hi enfronten.

 

.Qui s’ha begut la mar, es pot veure l’estany.

Significat:

El qui ha fet una cosa extraordinària, en pot fer una de més corrent.

 

N.B. Pots conèixer més frases fetes sobre el mar al següent enllaç:

https://tematic.dites.cat/2010/04/mar.html

[Imatge extreta de: Marca]

 

EXERCICIS:

1. Redacta una oració amb cadascun dels refranys que s’aporten a la fitxa.

2. Aporta quatre refranys més sobre la mar i explica el seu significat.

3. Crea una activitat per a treballar refranys sobre el mar.

Fem una revista digital (1). Adreçat a tothom

 

1. PER QUÈ UNA REVISTA DIGITAL DE CENTRE?

-Per aprendre llengua d’una manera més bonica.

-Digital per tal de fer les pàgines que ens semblin, accedir a més gent i tenir en compte el medi ambient.

 

2. QUANTS NÚMEROS EDITAREM?

-Tres números.

-A finals de desembre, març, juny.

 

3. LES SECCIONS

Cada secció té el seu logo.

.Índex: llista totes les seccions de la revista. Aquesta pàgina no es numera. Inclou totes les persones que han col·laborat al present número.

.Editorial: explicació del contingut del número.

.Notícies: el que succeeix al centre.

.Retalls de premsa: quan l’institut apareix als diaris.

.L’entrevista: a algú conegut o important de Seròs.

.Reportatges: extens escrit sobre un tema d’interès.

.El camí de la felicitat: es presenta un tema per a millorar com a persona.

.Especial Sant Jordi: només al juny.

.El racó de l’exalumne: un exalumne ens explica les seves vivències.

.Mirada al patrimoni: reportatge sobre un edifici patrimonial de la vila. Jesús López.

.Ins Seròs sostenible: vetllem per un institut d'acord amb l'ecologia.

.Crítica cultural: novetats sobre literatura, cinema, música, teatre.

.L’enquesta: es poden proposar temes i es realitza mitjançant un formulari que l'alumnat respondrà.

.En un tres i no res: preguntes ràpides a algú del nostre centre. Ser inclusiu.

.Sabies que: curiositats sobre algun tema. 

.Les nostres frases fetes: explicació sobre quatre frases fetes.

.Sortim: proposta d’una ruta propera a Seròs.

.Conte amb valors: extret del blog Llengilitcat.

.Grans dones: es presenta una dona per la seva importància.

.La recepta: es recomana una recepta amb ingredients i preparació.

.Seròs... entre l’ahir i l’avui: foto antiga i actual de Seròs. 

.Paratges de ponent: una fotografia d'un paisatge o monument del Baix Segre.

.Entreteniment: es presenten quatre passatemps per a cada número.

.Il·lustració: decorativa.

.Els grans del rock: proposta d’un músic històric del rock. 

.Còmic: creació d’una pàgina de còmic.

 

4. COM ESCRIUREM ELS TEXTOS?

-Títols en majúscules, en lletra Times New Roman cos 14.

-Lletra Times New Roman cos 12.

-Interlineat 1’5.

-Text justificat per la dreta.

-Els títols de llibres, discos, cançons, pel·lícules, obres de teatre i similars s’escriuen sempre en cursiva. Únicament s'escriuen entre cometes si ho fem en bolígraf o llapis. Ex: El timbaler del Bruc.

-Text signat amb nom i primer cognom, curs. A sota de l’article sempre.

-Abans d’enviar el text cal: que se segueixin els requisits assenyalats, realitzar un parell de revisions ortogràfiques. Mira si pots evitar la repetició de paraules emprant sinònims. Com menys rectificacions hagi de realitzar el coordinador de la revista, més qualificació s’obtindrà.

-Cal lliurar els escrits quan estiguin acabats per correu electrònic en un arxiu adjunt. Mai en un document compartit via Google Drive.

 

5. QUINS SÓN ELS LÍMITS PER ENVIAR ESCRITS?

Complir els terminis establerts per a cada número:

1r número: 2 de desembre.

2n número: 25 de març.

3r número: 4 de juny.

 

6.RECEPCIÓ DE TEXTOS

S'enviaran per correu electrònic en un document adjuntat.

 

7. L’HEMEROTECA

-Secció Nodes Biblioteca Ins Seròs, dins de la pàgina web del centre.

https://agora.xtec.cat/ies-seros/general/revistes-antigues/

Aquí us podreu descarregar, consultar i llegir tots els números de la revista Montmaneu.

 

8. COM TREBALLAREM AL VARIABLE

-Ens distribuirem per seccions:

reportatges, còmic, passatemps, crítica cultural, sabies que, l’entrevista...

-S’haurà de lliurar la feina dins del termini establert, seguint les normes de redacció i als correus esmentats.

-Es crearà un consell de redacció en el qual hi haurà el professor i es decidiran els tres o quatre temes que apareixeran a la portada.

-En algun cas puntual es podrà sortir de l’aula amb previ permís del coordinador de revista i amb les targetes de col·laboració, tanmateix, serà excepcionalment.

-Seriositat en la feina a fer, perquè posteriorment, la rep el director i autoritza la seva publicació o no publicació.

 

9. PORTADA DE LA REVISTA

Se seleccionaran quatre aspectes sobresortints del número i es mantindrà el disseny.

 

10. LA MAQUETACIÓ

Cal que la realitzi un alumne que domini molt el tema. L’ajudarà el professor. És el que costa més de fer. Què fa el maquetador/a:

Emmarcar l’article dins de la pàgina de Word, evitar espais en blanc, quadrar l’índex, numerar les pàgines, que cada número finalitzi en pàgina parell.

Maquetar la revista implicarà tenir molta més qualificació, atès que, és la part més costosa.

En podeu veure un exemple aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=JZST91XcJCE

 

11. CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA

La realitzarà el professor a mesura que es vagin rebent els articles i al final, en tenir tot el material, en donarà una darrera revisió.

(Imatges extretes de: Google imatges)

EXERCICIS:

1. Què és millor, realitzar una revista en paper o en suport digital? Per què?

2. Què s'ha de tenir en compte a l'hora d'editar un article?

3. Què és el consell de redacció? Quina és la seva funció?

4. Quines seccions t'agradaria que hi hagués a la revista?

5. Quan és realitza la revisió ortogràfica de la revista?

"L'onze de setembre", cançó de Sau. Adreçat a tothom

L’ONZE DE SETEMBRE

Era l´onze de setembre de 1977
el pare treia la senyera
amb els ulls plorosos cap al cel.
Em va dir: "Mira aquestes barres
representen tot el què tu ets".
No li sortien les paraules,
però no calia dir res més.

Temps era temps quan jo era un vailet,
i el pare em va ensenyar d´on soc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.
Seré fort, seré fort
dins el meu cor.

Eren temps de protesta,
però ara tot és diferent.
La vida sembla més tranquil·la,
podem viure amb el present.
Aquella gent que ens oprimia
ja fa molt temps que van marxar,
el pare em deia: "No pateixis
que tard o d´hora tornaran".

[Sau, “Set”, 1996]

 

Enllaç per a l’audició:

https://www.youtube.com/watch?v=ZKPpmu9tD7k

 

(Imatge extreta de: Bandera catalana, Enderrock)

 

EXERCICIS:

1. Escolta la cançó del grup Sau i explica de què tracta la lletra.

2. Realitza una cerca per la xarxa telemàtica i explica qui eren els Sau. Si ho desitges, ho pots fer mitjançant un presentació digital.

3. Esmenta les diferents rimes de paraules que apareixen dins de la cançó.

4. Quina és la tornada de la cançó?

5. En una mateix vers de la cançó s’esmenten dos mots contraposats. Quins són?

6. Anomena les diferents marques de temporalitat que apareixen a la cançó.

7. Explica el significat de:

Vailet, oprimia.

Els signes de puntuació (3): el punt i coma. Adreçat a tothom

 

El PUNT I COMA

Signe (;)

Marca una pausa intermèdia entre la coma i el punt. La frase que hi ha després del punt i coma acostuma a fer referència al que s’ha dit abans.

Ús textual:

.Separa frases completes, estretament unides pel significat.

Ex:

-Van predir que faria mal temps; tot i així, es va arriscar a sortir de casa.

.Separa els grups d’elements de sèries llargues o complexes que ja contenen altres signes de puntuació.

Ex:

-Van pintar el passadís i l’habitació; van endreçar les eines i van marxar.

 

Observacions:

.Sempre el segueix una minúscula.

.No s’utilitza per separar títols complexos.

 

N.B. Pots ampliar i reforçar informació al següent enllaç:

http://wuster.uab.es/signes/pagines/punt%20i%20coma.html

 

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

[Imatge extreta de: Vikipèdia]

 

EXERCICIS:

1. Quina és la funció del punt i coma?

2. Explica la diferència que hi ha entre la coma i el punt i coma. Empra un exemple per a cada cas.

3. Cerca un fragment escrit o bé oracions on hi apareguin punts i comes. Explica la funció que realitzen.

4. Et donem dues oracions. On posaries els punts i comes, per què?

-Lleida té cent mil habitants Sabadell el doble.

-La primera, deu punts la segona, vuit, la tercera sis.

5. Inventa una activitat per a treballar el punt i coma.

 

 

Els signes de puntuació (2): la coma. Adreçat a tothom

 

LA COMA

Signe (,)

.La coma indica una pausa breu. És el signe que té més funcions i totes són ben diferents.

Ús textual:

.Separa els elements en una enumeració.

Ex:

-Va entrar a l’aula amb el llapis, el bolígraf, els retoladors i la goma.

.En els incisos.

Ex:

-La casa, que era de la meva àvia, estava molt ben cuidada.

.En les el·lipsis.

Ex:

-A en Martí li encanta Sau30; a la Joana, Bruce Springsteen.

.En certs desplaçaments dins l’oració.

Ex:

-De pernil, no en queda més.

.En les interjeccions, exhortacions o vocatius.

Ex:

-Corre, espavila’t, que faràs tard!

.Per separar paraules o elements de subordinació o d’enllaç.

Ex:

-Ara fa bon temps. Anem a fer un volt?

Ús convencional:

.En les quantitats, per separar els decimals.

Ex:

22,34e.

.En les adreces, després del nom del carrer i del número.

Ex:

-C. Ramon Llull, núm. 14, 1r 2a.

.En les datacions.

Ex:

-Seròs, 25 de setembre del 2023.

.En la salutació d’una carta.

Ex:

Benvolgut senyor,

.En la fórmula de comiat, quan no hi ha verb.

Ex:

-Una salutació cordial,

ÚS INCORRECTE

No hem de posar coma en els casos següents:

.Entre el subjecte i el predicat.

Ex:

-Aquell llibre d’aventures estava molt bé.

.Entre el verb i els seus complements.

Ex:

-Per molt que m’entreni mai milloraré marques.

 

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

[Imatge extreta de: Vikipèdia]

EXERCICIS:

1. Esmenta els principals usos de la coma.

2. Explica la diferència entre les següents oracions.

a)

-No el tinc jo.

-No, el tinc jo.

b)

-Què t’agrada llegir?

-Què, t’agrada llegir?

 

3. Digues si són certes o falses les següents afirmacions i justifica el perquè.

-Escrivim coma després de la salutació d’una carta.

-Podem escriure una coma entre el subjecte i el predicat.

-El signe més usat per separar els elements d’una enumeració és el punt i coma.

-La coma serveix per separar mots en una subordinació.

-Entre el verb i els seus complements mai hem de posar una coma.

4. Cerca un fragment literari que contingui comes i esmenta de quina tipologia són.

5. Inventa una activitat per a treballar la coma.

6. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de la present fitxa. Quines dificultats t’has trobat i per què? Com les has resolt?

 

 

"Contes per a l'Eloi" (9): "Caigut del niu", de Josep Vallverdú. Adreçat a l'Aula d'acollida i a 1r cicle d'ESO

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Extret de "Contes per a l'Eloi", de Josep Vallverdú, agost 2020, dins diari "Segre"]

EXERCICIS:

1. Explica el significat de tres mots que no coneguis dels que tens a continuació d’acord amb el sentit que tenen al conte:

Revolt, furient, esvalot, portella, aviar, palpar, arruixar.     

2. Què significa l’expressió de bat a bat?

3. Per què es movien les fulles del gerani?

4. Com havia anat a parar allí?

5. Com l’ajuda la Carme?

6. De què s’alimentava quan vivia en companyia?

7. Quan decideix la Carme deixar-lo en llibertat?

8. Per què el pardal retorna a prop de la Carme?

9. A quina conclusió arriba la Carme envers el pardal?

10. Fòrum: què en penses dels ocells que viuen engabiats? Estàs a favor o en contra? Per què?