Quatre frases fetes (30) Adreçat a tot l'alumnat

En aquest fitxa aporto quatre de les darreres frases fetes del Rodamots, molt interessants.

.Donar carbassa

Contestar negativament a una petició, sobretot de sentit amorós.

Ex:

-El noi se sentia molt trist, les noies sempre li donaven carabassa.

N.B. Tant és correcte dir "carabassa", com "carbassa", el mateix succeeix amb "caragol" i "cargol".

.Estar a l'última pregunta

Estar en una situació econòmica realment difícil. Trobar-se en una situació extrema. Patir greus dificultats. Estar en perill de mort.

Ex:

-El creditor va notificar que estava a l'última pregunta.

.Cantar-li la canya

Dir les veritats a algú de manera oberta, sobretot mostrant disconformitat amb ell i fer-li alguns retrets greus.

Ex:

-En aquella empresa li van cantar la canya, però ell mai es va rendir.

.Llarg i prim, parent d'en Bufa

Ésser molt alt i prim, esprimatxat, espigat (que ha fet una bona creixença).

Ex:

-La Maria és llarga i prima, parenta d'en Bufa.

(Imatge extreta de: biosfera.cat)

(Frases recollides del: Rodamots)

!!EXERCICIS:

1. Redacta dues oracions amb cadascuna de les frases fetes.

2. Aporta dues frases fetes més que hagis après durant aquest mes i anota el seu significat.

3. Fòrum: coneixies les presents frases fetes? T'atreviràs a recordar-les i a emprar-les? Quan s'utilitzen les frases fetes i per què?

"Esgarriacries" i "el súmmum". Adreçat a tot l'alumnat

Aquestes són dues paraules que sovint els individus les empren en castellà, per desconeixença, ara bé, la primera en català sona molt malament.

.Esgarriacries: persona que es plau a posar entrebancs, a importunar, a desfer els projectes, les converses, els jocs i similars.

Ex:

-En veure que no va guanyar el concurs de tirs de tres punts es va limitar a fer d'esgarriacries.

Per tant, no hem de dir: "aguafiestas".

.El súmmum: grau més alt al qual arriba una cosa.

Ex:

-Aquest fet ha estat el súmmum de la mentida.

Per tant, no hem de dir: "el colmo".

(Font: diccionari.cat)

(Imatge extreta del còmic: "Tintín al Tibet" (1960), escrit per Hergé)

!!EXERCICIS:

1. Redacta quatre oracions amb "esgarriacries" i "el súmmum".

2. Aporta dues paraules que emprem malament en català i justifica el perquè. Si desconeixes el seu significat pots afegir-lo.

3. Fòrum: sabies que en català no podem dir ni "aguafiestas" ni "el colmo"? T'ha servit la fitxa per corregir aquest error? Pots aportar si ho desitges alguna qüestió que no ha sortit fins ara.

Com realitzar el comentari d'un text poètic. Adreçat a Batxillerat

Comentar un poema sempre ha fet respecte i por a l’alumnat. Primer de tot, cal entendre que un poema és com un Sudoku amb lletres. Els lectors han d’interpretar el missatge que ens glossa el poeta o poetessa, l’hem de desxifrar amb un sentit lògic, sense inventar-nos res, llegint el text diverses vegades.

Ningú té la darrera paraula en el comentari d’un poema ni d’un text. 

Penseu que els erudits en el tema glossen que és mal professor qui esgota el comentari del poema en la seva totalitat, és a dir, qui ho explica tot, això mai s’ha de fer, sempre s’han de deixar obertes possibilitats per tal que l’alumne explani la seva interpretació, això sí mitjançant la justificació del que es diu. Et dono les pautes de manera esquemàtica per a fer un bon comentari. No és una empresa senzilla, emperò tampoc difícil, si se segueixen els passos que vénen a continuació.

1.        Llegir el poema dues o tres vegades per tal de copsar-ne el sentit general.

2.      Contextualitzar el poema dins l’obra de l’autor i l’època. Sempre que ho sàpigues. Si no en saps res et saltes aquest pas. Sempre ho has de fer de manera molt breu, amb tres o quatre línies.

3.      Interpretar el poema amb les nostres paraules. Haurem d’esforçar-nos molt per aconseguir portar el vaixell a bon port en aquest punt. El comentari sobre el tema del poema ha de ser llarg, mínim cent paraules, mai de dues o tres línies.

4.      Esmentar algunes figures retòriques que hi vegis, emperò no les esmentis totes. El text no s’ha d’esgotar. Les figures que anomenis les has de justificar sempre amb el text.

Ex:

-Quan el poeta diu: “....” (citar la línia del text) podem veure que hi ha una metàfora. Per un altre costat, al vers: “....” (citar la línia del text) es veu que apareix una ___________. (esmentar la figura retòrica)

5.      Finalment es comenta la mètrica. Composició estròfica, nombre de versos, si són d’art major o menor, realitzar la rima i esmentar com rimen els versos: rima assonant (rimen les vocals), consonant (rimen consonants i vocals) o si hi ha vers lliure o blancs (sense rima).

Exemple de rima. Per cert, quin tipus de rima seria i per què? Assonant, consonant, vers lliure?

Si s'allunya i no et mira,

si t'és advers l'instant,

de plorar què en trauries?

Si et sent, neci, riurà.

(Fragment de Gabriel Ferrater)

N.B. El comentari de text literari d’estil narratiu segueix pautes similars al poètic, amb algunes variacions.

!Podeu ampliar informació sobre com fer un comentari d’un text poètic més detalladament dins:

https://estelles.wikispaces.com/file/view/comentari+poesia.pdf

!!Enllaços vinculats a la mètrica, formes estròfiques i figures retòriques:

http://llengilitcat.blogspot.com.es/2016/02/la-metrica-1-la-rima-i-el-tipus-de-ver.html

http://llengilitcat.blogspot.com.es/2016/02/la-metrica-2-estrofes-i-composicions.html

http://llengilitcat.blogspot.com.es/search?q=formes+estr%C3%B2fiques

http://llengilitcat.blogspot.com.es/search?q=figures+ret%C3%B2riques

(Imatge creada per: Te Celin)

!!EXERCICIS:

1.  Escull un poema del llistat de trenta-cinc poemes obligatoris de 1r de Batxillerat i comenta’l.

2.    Partint del poema anterior, realitza’n tota la mètrica.

3.    Resumeix de manera esquemàtica els passos més importants a l’hora de comentar un poema.

4.  Autoavalua’t: quines dificultats has trobat a l’hora de realitzar el comentari d’un poema? Explica-les. Què pots fer per millorar-ho? T’ha ajudat la fitxa a l’hora de realitzar un bon comentari? Per què? Afegeix quelcom si vols fer una aportació en aquesta línia.

La meva paraula preferida (48): "Tabola". Adreçat a tothom

Tabola:

És una paraula que té el significat de divertir-se de manera sorollosa.

Ex:

-Després de l'ascens del seu equip el públic va armar tabola al camp.

-Els dissabtes a la nit hi ha joves que fan tabola al carrer.

.Justificació:

És una paraula que aporta un sentit positiu, el de divertir-se i un de negatiu, de manera molesta, sorollosa. Un mot que podem utilitzar de manera més assídua i que està molt de moda sovint, perquè algú o altri munta tabola.

A nivell ortogràfic, la paraula només ens pot fer dubtar de si escriure-la amb ve baixa o bé, be alta.

!Recordeu que és molt important aprendre vocabulari per emprar-lo en l'oralitat i en l'escriptura, això ens farà més rics de llenguatge.

(Material consultat: diccionari.cat)

(Imatge extreta de: images.ara.cat)

!!EXERCICIS:

1. Escull la teva paraula preferida i argumenta perquè l'has escollit.

2. Fòrum: el darrer mes has après paraules noves, llegint, consultant... quines? Les podries esmentar i comentar el seu significat? Gràcies per participar.

Faltes seleccionades per l'alumnat de 1r de Batxillerat (2). Adreçat a tot l'alumnat

 Seguim amb la segona part de les faltes seleccionades per l'alumnat de Batxillerat. Esperem que siguin de gran ajuda!

Falta                            Correcció

progrés---------------progrès (sempre obert, sona com ‘anglès’)

interbal---------------interval (amb ve baixa)

linia-------------------línia (és esdrúixola)

estaba----------------estava (finals en –ava)

historia---------------història (és esdrúixola)

assumte--------------assumpte (la ‘p’ és sorda, però cal escriure-la)

asistir------------------assistir (perquè deriva d’assistència)

a tota presa----------de pressa (per interferència)

en front---------------enfront (davant per davant de, oposant-se a)

soc----------------------sóc (verb ‘ser’. Potser no et saps els verbs)

pero--------------------però (interferència amb el castellà)

sí------------------------si (indica condició i no afirmació. Revisa l’accent diacrític)

haguès-----------------hagués (perquè no és un participi)

anavem---------------anàvem (és plana, revisa els verbs)

surgeix----------------sorgeix (amb ‘o’, no és com la diem fonèticament)

ben---------------------ven (del verb ‘vendre’)

interesos------------interessos (dobla la essa, és sonora)

conotar---------------connotar (dobla la ena)

creible-----------------creïble (porta dièresi, sinó no sona com ha de ser)

sommoure-----------somoure (el verb és ‘somoure’)

pà----------------------pa (perquè és monosil·làbica i no es pot confondre amb cap altra)

estàn-----------------estan (perquè les agudes que acaben en –an no s’accentuen)

ademés------------- a més (per interferència del castellà, ‘ademés’ no existeix, però s’empra)

gracies--------------gràcies (perquè és esdrúixola)

feu-------------------féu (passat del verb ‘fer’ i no present)

sobre tot-----------sobretot (abric; per damunt de tot)

excelent-----------excel·lent (amb ela geminada)

tercer món -------Tercer Món (com si esmentéssim una país)

txop-----------------xop (la ‘tx’ al davant és poc usual, sí a ‘txec’)

per a que----------per a què (preposició + què)

gairebe-------------gairebé (aguda acabada en vocal)

asumir--------------assumir (dobla la essa)

noi perfecta-------noi perfecte (la –e és marca de masculí)

pal·lida-------------pàl·lida (és esdrúixola)

dien----------------dient (els gerundis acaben amb –t. Revisa els verbs!)

s’havien-----------sabien (del verb ‘saber’)

café-----------------cafè (porta accent obert, sona com ‘anglès’)

casi------------------quasi (per interferència del castellà)

els cuals------------els quals (per interferència del castellà)

venía----------------venia (els acabaments –ia no s’accentuen en català)

calcul---------------càlcul (és plana i no acaba com les agudes: vocal, vocal + s, -en, -in)

sencilla-------------senzilla (per interferència del castellà)

pasa-----------------passa (la deus confondre amb ‘posa’ que en porta una)

tan mateix-----------tanmateix (equival a ‘sens dubte’, ‘això no obstant’, ‘amb tot’)

idol--------------------ídol (perquè és plana i no acaba com les agudes)

fácilment-------------fàcilment (l’accent a la ‘a’ en català sempre és...)

tambe----------------també (perquè és aguda i acaba en vocal)

permitir--------------permetre (per interferència del castellà)

raò--------------------raó (sona com a ‘camió’, la fonètica t’ajudarà)

emfermetat----------malaltia (per interferència del castellà)

conte-----------------compte (perquè equival a ‘vigila’ o a ‘factura’)

de escriure----------d’escriure (perquè cap apostrofar en aquest cas, no és castellà)

vritat-----------------veritat (no tot les paraules que s’escolten són correctes)

li poso----------------l’hi poso (1 cosa a algú, 2 referències. El ‘li’ només té una)

(Faltes seleccionades per l’alumnat de 1r de Batxillerat de l’INS Mont Perdut de Terrassa)

(Imatge extreta de: escueladeformaciondeescritores.es)

!!EXERCICIS:

1.      Ni que siguis d’un altre institut pots recollir les teves deu faltes bàsiques que has fet durant el curs, explicar el teu error i com evitar-lo.

2.      Fes pràctica reflexiva sobre les faltes que fas i per què les realitzes.

3.   Fòrum: Quines creus que són les faltes que més repeteixen els alumnes quan escriuen?

4.   Aporta estratègies per reduir les faltes ortogràfiques.

Faltes seleccionades per l'alumnat de 1r de Batxillerat (1). Adreçat a tot l'alumnat

En aquest llistat s'inclouen les faltes que entre les dues classes de Batxillerat han seleccionat els alumnes com a fonamentals i reiterades al llarg del curs, pel que fa a la seva escriptura personal. Espero que aquesta fitxa ajudi a d'altres estudiants a millorar en l'escriptura. 

Abans d'escriure quelcom, sempre ens hem de preguntar el perquè. No fer-ho a sort, cal posar-hi lògica: perquè ho he vist escrit, perquè les normes d'accentuació..., perquè l'accent diacrític..., perquè el verb...

!Una cosa queda clara: si coneixes les normes d'accentuació i les saps aplicar, si coneixes com s'escriuen els verbs i les seves irregularitats, i coneixes les paraules de l'accent diacrític, reduiràs les teves faltes ortogràfiques en una gran quantitat.

Gràcies per aturar-vos a donar-hi una llambregada. 

Falta                     Correcció

Esta-------------------està (és aguda i s’accentua perquè acaba en vocal)

Sabiesa----------------saviesa (per interferència amb el castellà)

Blabosa----------------blavosa (prové de blau)

Cervols----------------cérvols (és plana i s’accentua segons les normes. La ‘e’ és tancada)

Atrafagat--------------atrafegat (s’escriu amb ‘e’. L’escrivim malament per la fonètica oriental)

Mitja------------------mitjà (aguda, acabada en vocal, no confondre amb 'mitja' que té altres significats)

Cristalines------------cristal·lines (amb ela geminada)

Es alta-----------------és alta (verb ‘ser’. Equival a ‘es’ castellà)

Perque-----------------perquè (conjunció causal. Explicació resposta)

Pot ser-----------------potser (adverbi de possibilitat)

Habia------------------havia (verb ‘haver’ en ve baixa)

Buit--------------------vuit (el número)

Aqui--------------------aquí (aguda acabada en vocal)

Memoria----------------memòria (és esdrúixola, s’accentuen totes)

Que---------------------què (s’accentua amb valor interrogatiu)

Son---------------------són (amb accent és del verb ‘ser’)

És-----------------------es (pronom, equival a ‘se’ castellà)

Ultim--------------------últim (s’accentua perquè és plana i no acaba en plural)

Bofetada----------------bufetada (confusió amb el castellà)

Nèixer-------------------néixer (porta accent tancat, és una ‘e’ oberta)

S’avia-------------------s’havia (és del verb ‘haver’)

Blaba--------------------blava (prové de blau)

Una altre----------------una altra (ha d’haver concordança de gènere i nombre)

A cantat-----------------ha cantat (és un verb conjugat, verb ‘haver’ + participi)

Triumbir----------------triumvir (amb ve baixa i amb ema, és una excepció)

Cambiador-------------canviador (confusió amb el castellà)

Deus--------------------Déus (no és de ‘deure’, sinó de divinitat)

Podriem----------------podríem (hiat, has de revisar els verbs)

Veï----------------------veí (confusió amb ‘veïns’)

Trobara-----------------trobarà (aguda acabada en plural)

Rabia-------------------ràbia (hi ha un hiat, és esdrúixola)

Te----------------------té (del verb ‘tenir’ i no infusió)

Bell--------------------vell (ancià, i no ‘bonic’)

Si no------------------sinó (conjunció adversativa, equival a una afirmació)

Lo----------------------el (article català. El ‘lo’ no s’accepta a nivell escrit, però viu dialectalment)

Despres---------------després (adverbi de temps)

Nomes-----------------només (adverbi de quantitat)

Aixo / aixó------------això (aguda acabada en vocal, és una ‘o’ oberta)

Bò----------------------bo (els monosíl·labs no s’accentuen si no formen part de l’accent diacrític)

Bè----------------------bé (adjectiu de manera)

Algún------------------algun (confusió amb el castellà. És aguda acabada en –un, no s’accentua)

victimes---------------víctimes (és esdrúixola, s’accentuen totes)

discusió----------------discussió (dobla la essa, és sonora)

i he vist-----------------hi he vist (en aquest cas, ‘hi’ es refereix a quelcom. Pronominal)

semafors---------------semàfors (és plana i no acaba com les agudes)

época-------------------època (la ‘e’ és oberta)

móvil-------------------mòbil (interferència amb el castellà)

e de + verb------------he de/d’ + verb

unicament-------------únicament (si ‘única’ s’accentua, ‘únicament’ també)

lliuremen-------------lliurement (la ‘t’ és sorda, però cal escriure-la)

está--------------------està (l’accent a la ‘a’ en català sempre és obert)

exàmen----------------examen (no s’accentua perquè és plana acabada en ‘en’)

mes--------------------més (quantitat, sinó és mes de l’any)

dieresis----------------dièresis (és esdrúixola, però 'la dièresi', 'les dièresis')

maquines--------------màquines (és esdrúixola)

argumentare----------argumentaré (és un futur, sinó sona com en llatí)

circunstacies---------circumstàncies (deriva de ‘circum’ i és esdrúixola)

especie----------------espècie (té un hiat i fa que sigui esdrúixola)

entèn------------------entén (compte, així sona bé)

dona------------------dóna (verb ‘donar’)

desde-----------------des de (per interferència amb el castellà)

(Gràcies a l'alumnat de 1r de Batxillerat de l'INS Mont Perdut de Terrassa per la seva participació)

(Imatge extreta de: prensame.com)

!!EXERCICIS:

1.      Ni que siguis d’un altre institut pots recollir les teves deu faltes bàsiques que has fet durant el curs, explicar el teu error i com evitar-lo.

2.      Per què cometem faltes ortogràfiques? De quin tipus són les faltes que més repetim?

3.      Quines són les principals regles antídot per a una bona ortografia?

4.      Explica el teu sistema per evitar faltes ortogràfiques. Aconsegueixes millorar? Raona la teva resposta.

5.      Fòrum: t’ha servit la present fitxa per millorar la teva escriptura? Realitzes faltes similars a les aparegudes en aquesta fitxa?  Pots realitzar alguna aportació que creguis convenient.