Una cérvola a la qual li faltava un ull pastava amb certa quietud i parsimònia a la ribera del mar, tornant el seu ull intacte cap a la terra per a poder observar la possible arribada de caçadors, i donant al mar el costat que freturava de l’ull, perquè d’allí l’animal no esperava cap perill.
Però succeí que, per a la seva mala sort, aparegueren de sobte dos homes, que pescaven molt a prop pujats a una petita embarcació. I mentre, ella continuava pastant sense atalaiar-se del que passava a l’aigua.
Els pescadors, sense pensar-s’ho dues vegades, i veient tan ric mos desprotegit, abateren l’animal amb els seus arpons. La cérvola, mortalment ferida, plorava la seva desventura dient:
-Pobre de mi! Vigilava la terra, que pensava plena de perills, i el mar, el qual considerava un refugi, m’ha estat molt més funest.
Aquesta història ens alliçona que, per a no trobar-nos en cap trifulga, s’ha de tenir en compte que res és segur. Mai hem de confiar del que, aparentment, no representa cap perill. S’ha d’estar alerta perquè, a vegades, les aigües tranquil·les són les més perilloses.
(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)
[Imatge extreta de: Etsy]
EXERCICIS:
1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.
2. Cerca al diccionari i explica el significat d’alguna paraula de color lila.
3. Esmenta a qui fan referència els pronoms: s’ i ho de pensar-s’ho.
4. Pensa i anomena un sinònim de:
bòrnia: parsimònia:
freturava: atalaiar-se:
funest: trifulga:
5. A qui fa referència el pronom -nos de l’expressió: per a no trobar-nos.
6. En aquest conte pots trobar paraules dins del camp semàntic del mar, anota-les aquí.
7. Aquest conte ens dona un consell, quin és?
8. Fòrum: creus que baixem la guàrdia davant de la quietud o tranquil·litat d’un lloc? Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada