Claus per entendre "Aigües encantades". Segons Mirta Casacuberta. Adreçat als de literatura

En aquesta fitxa sobre l’obra us desglosso les idees més destacades que va desvetlla la professora Mita Casacuberta en una xerrada per a professorat de Literatura catalana. En el seu parlament es van relatar algunes de les claus per a entendre l’obra.

-Construcció del personatge que viu pels ideals, fort, regenerador. Prové d’Íbsen: Un enemic del poble (1882), Solness, el constructor (1892). Convertir el superhome, Cecília, en un personatge femení. El mateix fa la Mila de Solitud (1904) o la Nora de Casa de Nines (1879) d’Ibsen.

-L’autor Puig i Ferreter vol regenerar la societat, regenerar el públic, conscienciant-lo. Obra emmarcada dins del teatre d’idees, pretén despertar opinions entres els assistents.

Ser un mateix, base del discurs del Modernisme, plasmada per Gabriel Alomar. L’educació.

-A l’obra apareix representat el problema típic de la literatura de l’època: la sequera. Vist també al conte coetani de Raimon Casellas, Déu-nos aigua, Majestat (1898). Allò que preocupa als escriptors i intel·lectuals és la manera com la massa pot arribar a entendre aquest problema, mitjançant la ignorancia. El mestre ha de despertar els adormits i fer que la societat moderna no caigui en la superstició. Cecília i Vergés, mestre, haurien d’entendre’s, però no és així. El mestre entén coses però no les aplica. Davant de l’autoritat del pare de la protagonista no s’hi enfronta ni s’ho planteja. El mestre será l’antagonista del foraster, que anirà al poble ha donar una solució, regenerar, des d’una perspectiva técnica, científica.

-Després del conflicte entre les forces més autoritàries i recalcitrants representats pel pare Cecília i les més progressistes: pastor, veterinari. Cecília pren la decisió d’abandonar el poble i dir “soc jo”, afirmació i he de decidir sobre la meva felicitat. Llavors, apareix Vergés, en la pretesa fugida del foraster. Vergés convenç a Cecília que es quedi al poble i educar i conscienciar al poble.

-Cecília s’aferma i decideix marxar del poble i anar amb el foraster. Personatges que s’assemblen als saltimbanquis de L’alegria que passa (1899), d’en Rusiñol, perquè deixen el poble i recomanen no influir-los.

-Cecília apareix llegint quan tot el poble, menys el mestre Vergés, es troba a l’interior de l’església fent rogatives per a demanar que plogui. Al segon acte no apareix Cecília, atès que, el seu pare l’ha tancada a casa per tal que no surti en l’arribada del foraster. Perquè es produeix una revolta al poble, que no volen l’autoritarisme. El pare que és autoritari, misògin, que té la dona Juliana sotmesa, i la Cecília que se li rebel·la. El manso és carlí, però fa costat a qui li sembla, està de broma. Representa l’estultícia del poble. El veterinari acompanyat per les idees del passat i ancorat a la tradició.

-El poble no farà cas a les paraules del foraster. Representa la multitud i la societat rural cansada de les promeses dels polítics, i la desconfiança que generen, mitjançant els seus discursos ideològics. Es genera un problema de niciesa. Escepticisme davant d’una situació que expressa la ruralia. Antipolítics. Al primer acte queda evidenciat això, com també que la massa es pot deixar portar pels discursos més retrògrads i populistes. Cecília, que estudia per mestra, salta per la finestra de la seva habitació i se’n va a donar suport al foraster, amic i possiblement, amant seu.

-La confrontació, la revolta salva. Cecília representa això, com al Modernisme. El pare és un personatge estereotipat, autoritarisme, vist en Pous i Pagès o d’en Jordi Fraginals, un personatge que no canvia. Al final del tercer acte: Diàleg entre mare i filla. La mare és submisa i ha de lluitar contra ella, el model femení que té a casa, Juliana. Aquesta al final pren partit per la filla. Ella marca la línia entre uns personatges i uns altres, però que evoluciona, és positiu. El diàleg apareix amenitzat amb Pere Amat, el pare, i el mossèn, totpoderós, omniscient.

-“La mare no em donarà la raó a mi. No pot. L’he dominada. L’heu reduïda a res. Una dona no és res amb homes com vosaltres. Ens mateu l’ànima, sinó, ja no ens voleu, som dolentes”, és la destrucció de l’individu. Dit al discurs de Cecília amb la mare. Juliana li clama que no els doni lliçons. Cecília replica: “Quan veig la raó la dic. No compreneu que la dona algun dia pugui arribar a ser alguna cosa. Les dones sou les primeres en anar contra vosaltres, amb la vostra submisió a pares i marits”. Mossèn Gregori desitja aturar les idees dolentes de Cecília, quan ella li respon: “No n’hi ha d’idees dolentes”.

-Cecília és vista per Vergés com una àguila tancada en un galliner. Cecília diu: “No podeu canviar res. Us heu deixat matar per ells, els monstres”. Víctor Català mostrava la violència contra la dona i altres personatges febles, com ara la Mila.

-El drama de l’intel·lectual modernista: “Les vinc a despertar i no ho volen”. La tragèdia que provocarà la desil·lusió davant del fracàs de l’intel·lectual que vol redimir, despertar els adormits.

-Coral·lí de La punyalada (1904) de  Marià Vayreda desapareix una part de l’obra, però té un fort carácter. Semblança amb Cecília.

-Cecília projecta la sinceritat com a forma d’estar al món, que esdevé un element primordial de l’artista modernista.

-Comparació entre les aigües mortes i les aigües encantades.

N.B. Pots visionar el vídeo a:

https://www.ice.udl.cat/ca/noticies/agenda/Aiguees-encantades-a-carrec-de-Mita-Casacuberta/

[Imatge extreta de: Viquipèdia]

EXERCICIS:

1. Consideres l’obra Aigües encantades com a misògina? Per què? Raona la teva resposta.

2. Quina és la confrontació que sorgeix en l’obra Aigües encantades? Qui representa cada bàndol? Per què s’origina aquest enfrontament?

3. Per què Puig i Ferreter vol conscienciar el públic?

4. Descriu el pare de Cecília mitjançant fragments de l’obra.

5. A què es refereix Mira Casacuberta quan parla de la desil·lusió de l’intel·lectual modernista?

6. Per què la sinceritat forma part de l’ideari modernista?

7. El poble no s’escolta el foraster, per què? En què es basen?

8. Qui diu la present afirmació i per què?

Me quedo entre les aigües encantades, és cert... però vostè se'n va cap a unes aigües sorolloses i tèrboles... i tant estèrils com les nostres...!