La be alta i la ve baixa es confonen en l’escriptura a causa de la seva
pronunciació, atès que, sonen igual. Coses en ens poden
ajudar per a no cometre aquest error:
saber l’etimologia d’una paraula,
comparar paraules amb d’altres llengües romàniques, per exemple, el català i el
francès, són petites estratègies que no seran cent per cent fiables, emperò que
poden ajudar. La més efectiva: la lectura, aquesta t’ajuda a fixar els sentits
en l’escriptura i a incorporar el lèxic ben escrit dins de la ment.
Algunes de les paraules que més
errors ens fan produir són:
B:
trobar, mòbil, comboi, embenar, lloba,
cabdell, abortiu, corba.
V:
haver, aprovar , circumval·lació,
tramvia, canvi, cub, enveja, envestir, advocat, blava, devem, beveu, escrivim,
havia, garrova, calvície, , curvatura, fava.
! Si aconsegueixes recordar la seva
escriptura tindràs molt de guanyat.
.Escrivim b:
-Davant de l i r:
Ex:
blanc, bleda, agradable, fibló,
moble, oblidar, pobre, problema, Blai, Bíblia, Blanes, Constantinoble; braç,
broma, brut, abril, arbre (la erra no es pronuncia), cabra, obrir, pobre,
rebre, Brauli, Gabriel, Llobregat, Ginebra.
Excepcions:
alguns noms propis estrangers.
Le Havre, Sèvres,
Vladimir, Vladivostok.
-Darrere de m:
Ex:
ambient, ambiciós, bomber, combat,
comboi, desimbolt, embenar, embotit, embut, símbol, també, tombar; Ambròs, Humbert,
Cambrils, Columbrets, Coïmbra, Edimburg.
Excepcions:
alguns
cultismes i mots manllevats.
circumval·lació, tramvia, triumvir…
-Davant de vocal, si b alterna amb p entre mots d’una mateixa família o d’un
mateix paradigma.
Ex:
acabar, cabota, cabut (cap), cubell
(cup), estrebada (estrep), lloba, llobató (llop), rebre (rep), saber, sabem,
saberut (sap, sàpiga), sabó (saponificar).
-Al final de síl·laba, que correspon als sons [p] o [b]:
Ex:
absolut, cabdell,
cobdícia, dissabte, dubte, objecte, obtenir, observar, sobte; adob, àrab, carib,
cub, club, corb, esnob, tub; Absalom, Jacob, Job, Obdúlia, Alfarb, Bicorb,
Castellfabib, Sogorb, Abdera, Cabdet, Carib, Magrib, Nègueb, Panjab, Sobrarb.
! S’escriu v quan en aquest context correspon a [f], en la
primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la primera
conjugació amb el radical acabat en v del baleàric i de l’alguerès:
Ex:
cav (de cavar), llev
(de llevar), minv (de minvar), observ (de observar) i en cultismes, en mots
provinents d’acrònims i en manlleus com salv, ovni, leitmotiv, Dostoievski,
Tel-Aviv.
.Escrivim v:
-Darrere de n:
Ex:
canvi, convèncer,
convuls, envà, enveja, envestir, enviar, envoltar, invent, minvar; ciutats com:
Enveig, Enviny, Anvers.
-Darrere
de d:
Ex:
advent, adverbi,
advers, advertir, advocat, animadversió, inadvertit.
-Davant de vocal, si v alterna amb u entre mots d’una mateixa família.
Ex:
activa, activitat,
activisme (actiu), bevem, bevedor (beure, beu), blava, blavor (blau), brevetat,
abreviar, abreviació (breu), deveu, devent (deure, deu), escalivar (caliu),
esclava, esclavitud, esclavitzar (esclau), escrivim, escrivà, escrivent (escriure,
escriu), estival (estiu), haver, havia (hauré), jueva (jueu), meva (meu),
movia, movent, moviment (moure, mou), nevar, nevada, nevera (neu), nova, novell,
novetat, renovar (nou), oval, ovari, ovípar, ovoide, òvul (ou), tova, tovor,
estovar (tou), vivim, viva, avivar, vivent, vivaç, vivificar (viure, viu); Ladislava
(Ladislau), masnoví (el Masnou), moscovita, Moscova, Moscòvia (Moscou).
-Davant de vocal, si v alterna amb un entre els mots d’una
mateixa família o entre formes d’un mateix paradigma.
Ex:
Esporàdicament, v també
alterna amb f: serva (serf), bavarada, bavor (baf), garrova, garrover (garrofa,
garrofer).
-En les terminacions de
l’imperfet d’indicatiu de la primera conjugació:
–ava, -aves, -ava, (nosaltres) -àvem, (vosaltres) -àveu, (ells/es) -aven.
Ex:
parlava, escoltaves,
miràvem, pujàveu, tancaven…
-En les formes vaig, vas, va, vagi, vagin, ves, etc., del verb anar,
i en les formes verbals auxiliars vaig, vas, va, van, vagi, vagis,
etc., emprades per a formar els temps perifràstics.
-En
general, s’escriu sempre b o sempre v en els mots d’una mateixa família, tret
de casos en què alternen radicals diferents segons que siguin cultes o
patrimonials:
abietàcies (avet),
abortiu (avortar, avortament), calvície (calb), cerebral, cerebel (cervell), còrvids (corb ‘ocell’, corbera, corbató),
curvatura, curvilini (corba, encorbar), dèbit, debitor, debitori (devem, devia,
deure), escriba (escriure, escrivà), fabàcies (fava), hibernació ‘estat de
letargia d’alguns animals per a resistir l’hivern’, hibernar (hivern, hivernal,
hivernar ‘passar l’hivern en un indret’), imbibició (beure, bevedor), labial (llavi),
mòbil, mobilitat, mobilitzar, automòbil, immobilisme (moure, moviment),
nubècula, nubífer (núvol, nuvolada, nuvolós, ennuvolar-se), probable ‘que és
possible’, probabilitat, probatori (prova, provar, provable ‘que es pot
provar’), saber, saberut (savi, saviesa), verbenàcies (berbena), verrucària,
verrucós (berruga, berrugós). En algun cas, també es pot trobar b, i no v,
alternant amb u: sebaci, seborrea (seu ‘greix’, enseuar).
-En alguns mots de procedència estrangera s’escriu w,
pronunciada [v] o [b] segons els parlars:
Ex:
edelweiss, wagnerià, waterpolo, watt, wolframi, Wagner, Westfàlia.
! Hi ha una sèrie de mots que s’escriuen diferent en català i en
castellà:
! Per a saber-ne més, descarrega’t l’ortografia catalana de l’IEC:
(Font: IEC, Ortografia catalana, Barcelona, 2017)
(Imatges extretes de: iVoox, Slideshare)
EXERCICIS:
1. Realitza
un esquema sobre l’escriptura de la be alta i de la ve baixa.
2. Després d’haver
llegit la present fitxa, recull les paraules de la be alta i de la ve baixa que
més et fan equivocar i anota-les aquí. Això t’ajudarà a recordar-ne l’escriptura
correcta.
3. Per què l’escriptura
de la be alta i de la ve baixa ens genera tants errors ortogràfics?
4. Cerca a
la sopa de lletres setze paraules vinculades a la be alta i a la ve baixa.
5. Subratlla
el mot correcte de les següents parelles.
(vaterpolo / waterpolo); (abortar / abortar),
(curva / corba); (escriva / escrivà);
(bebedor / bebedor); (mòvil / mòbil);
(prova / proba); (deben / devem).
6. Escull
quatre paraules que desconeguis i que hagin aparegut en aquesta fitxa. Redacta
una oració amb cadascuna.
7. Recull
sintèticament les normes ortogràfiques de la be alta i de la ve baixa que et
provoquen equivocacions amb exemples.
8. Inventa una
gamificació per a treballar la be alta i la ve baixa a l’aula.
9. Crea un
cartell per a penjar a l’aula i que ajudi als teus/ves companys/es a escriure
millor, mencionant les paraules bàsiques de la be alta i de la ve baixa.
10.
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de la present
fitxa de la be alta i de la ve baixa. Com t’han sortit les activitats? Has
millorat? En què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada