dimecres, 24 de juny del 2020

La postmodernitat. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

1.      L’anomenada postmodernitat

El realisme històric, considerat el darrer moviment del segle XX, va anar perdent terreny i els discursos estètics van començar a individualitzar-se i els gèneres literaris destaquen per la varietat temàtica i la multitud de tendències. Aquest fet dificulta que es puguin agrupar com a un moviment convencional. La postmodernitat és el període històric que segueix el de la modernitat, sorgida amb la societat industrial), i la seva naixença té vincle amb la implantació de la societat de la informació, que comporta la creació constant de discursos literaris nous i dinàmics, que reflecteixen la dicotomia rural-urbà, els conflictes d’identitat i la reflexió sobre el propi jo.

La imatge dels escriptors canvia. Ara, els autors desitgen construir una obra original i que els permeti diferenciar-se dels altres, fet que provoca la diversificació de temes i de propostes. A poc a poc, es van professionalitzant en mitjans de comunicació de masses i cada vegada més, presenten les seves obres en premis literaris.


2.      Un panorama narratiu polièdric

L’etapa postmoderna arrenca amb la novel·la “L’údol del griso al caire de les clavegueres” (1976), de Quim Monzó, que més endavant va anar publicant reculls de contes com “Uf, va dir ell” (1978), “La magnitud de la tragèdia” (1989), “El perquè de tot plegat” (1993) i “Mil cretins” (2007), entre d’altres, en els quals tracta temes provocadors i urbans, així com indaga en noves fórmules expressives properes al minimalisme.


En aquesta mateixa línia cal situar a Sergi Pàmies, amb “Instint” (1993), “La gran novel·la de Barcelona” (1998) o “Si menges llimona sense fer ganyotes” (2006); 


Jordi Puntí amb “Pell d’armadillo” (1998), i Empar Moliner, amb “T’estimo si he begut” (2005) i “La col·laboradora” (2012).

En la vessant més elegíaca, podem trobar a Jesús Moncada (1941-2005), que a través de les seves novel·les: “Camí de sirga” (1988) i “Estremida memòria” (1997), mitifica a Mequinensa; Maria Barbal, amb “Pedra de tartera” (1985), i Pep Coll, amb “El salvatge dels Pirineus” (2005) que incorpora un mite sobre la muntanya.


D’altres autors reflexionen sobre l’existència o bé, el pas del temps, en novel·les de tradició moral i filosòfica, com per exemple, Miquel Àngel Riera, amb “Illa Flaubert” (1990), Joan Francesc Mira, amb “Purgatori” (2003), i Jordi Coca, amb “Cara d’àngel” (2004).

Per un altre costat, hi ha diversos autors que continuen escrivint novel·la històrica: Carme Riera, amb “Dins el darrer blau” (1994); Emili Teixidor, amb “Pa negre” (2003); Jaume Cabré, a “Les veus del Pamano” (2004); 


Albert Sánchez Piñol amb “Victus” (2012); 


Vicenç Villatoro, amb “L’evangeli gris” (1982); Alfred Bosch, amb “L’atles furtiu” (1988) i “L’avi” (2000); i Isabel-Clara Simó (1943-2020), amb “El mossèn” (1987), en són una petita mostra. 


Fora de l’àmbit català, Maria Àngels Anglada s’ha acostat a moments destacats de la història de la humanitat, ho veiem a “El violí d’Auschwitz” (1994), on l’acció transcorre en un camp d’extermini alemany, i a “Quadern d’Aram” (1997), on focalitza en el genocidi armeni.

A més de la novel·la històrica, també trobem que s’han consolidat d’altres maneres de fer novel·la de gènere: negra, amb autors com Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Ferran Torrent i el duet Jaume Ribera i Andreu Martín

                                                                       (Ferran Torrent)

de ciència-ficció, amb Miquel de Palol; d’intriga i aventura: amb Albert Sánchez Piñol; eròtica, amb Maria Jaén, i rosa, amb Maria de la Pau Janer.


3.      El jo, epicentre d’un univers poètic divers

La poesia de les acaballes del segle XX sobresurt per la seva varietat temàtica, com per les tendències. Destaca la presència del jo literari, amb totes les seves experiències, vivències i contradiccions s’instal·la en el discurs poètic, que es mou al voltant del conflicto amb l’individu amb si mateix o amb la societat.

Ja hem conegut autors com Narcís Comadira, Salvador Oliva i Marta Pessarrodona, deutors de la poètica de Gabriel Ferrater. D’altres que destaquen són Francesc Parcerisas, a través d’una intensa introspecció personal en obres com “Focs d’octubre” (1992); 

(Francesc Parcerisas)

Antoni Marí, que tracta l’experiència a “El desert” (1997), o Pere Gimferrer, que empra recursos de postulació postsimobolista i a la vegada, reflexiona sobre el sentit creador de l’art a “Els miralls” (1970) o “Mascarada” (1996).

També destaca l’obra de Maria-Mercè Marçal (1952-1998), que es preocupa per la reivindicació del paper de la dona, vist a “La germana, l’estrangera” (1985) i “Desglaç” (1989). 


D’altres autors, són Josep Piera amb “Melo-drama” (1981) i “Maremar” (1985); o Miquel de Palol. Miquel Desclot indaga en la cançó de caire popular a “Cançons de la lluna al barret” o incorpora els haikus a “El llevant bufa a ponent” (1992) i “Com si de sempre” (1995).


4.      La renovació teatral en el període democràtic

En primer lloc, trobem la institucionalització, amb l’aparició del Teatre Lliure (1976) i el Teatre Nacional de Catalunya (1997); així com també l’aparició de noves companyies d’actors joves i la consolidació d’actrius i actors professionals, gràcies a l’aparició en sèries televisives.

D’entre els dramaturgs cal destacar l’aportació magnífica i de maduració de Josep Maria Benet i Jornet, amb obres que versen sobre diferents temàtiques: drama de crítica social a “Berenàveu a les fosques” (1972); interiorització psicològica a “Testament” (1996); la comèdia, a “Ai, carai!” (1989), 


i Rodolf Sirera a “El verí del teatre” (1978) i “Maror” (1995). 


En temps més actuals, trobem dos destacats autors d’èxit: Sergi Belbel, autor d’obres conegudes com “Caleidoscopis i fars d’avui” (1985), “Carícies” (1991), “Morir” (1994), “Després de la pluja” (2002); o Jordi Galceran, autor teatral i guionista de sèries de televisió, se’l coneix per obres com: “Paraules encadenades” (1995), “Dakota” (1995), “Gaudí” (2002), “El mètode Grönholm” (2003), “El crèdit” (2013).

Dins dels grups teatrals de trajectòria estable trobem Els Joglars (1962), amb muntatges polèmics com “La torna” (1977), que tracta sobre la llibertat d’expressió; i Dagoll Dagom (1975), amb espectacles exitosos com “Antaviana”, on adapten contes de Pere Calders, i el musical “Mar i cel”, adaptació de l’obra d’Àngel Guimerà. Pel que fa a l’àmbit del teatre sense paraules, basat en el mim o de solucions espectaculars, properes als artistes de circ, i de caire provocador, és on el teatre ha tingut més èxit a nivell internacional amb grups com Els Comediants (1972), La Fura dels Baus (1979) i El Tricicle (1979).

Han estat diversos els escriptors catalans actuals que han alternat la literatura amb l’escriptura de guions per a sèries de televisió que han assolit una gran popularitat, el més emblemàtic fou Josep Maria Benet i Jornet (1949-2020), autor dels guions de les sèries de televisió: “Poble Nou” (1994-1995), “Nissaga de poder” (1996-1998), “El cor de la ciutat” (2000-2009), o “Ventdelplà” (2005-2010), entre d’altres.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 4 ESO, Atònium, Text-La Galera, Barcelona, 2016)

(Imatges extretes de: Jotdown, ABC, Nació Digital, Ômnium Cultural, Vikipèdia, CCCB, Ara llegim, Quaderns Crema, UAB, Vikipèdia, Escriptors.cat, Cadena Ser)


EXERCICIS:

1. Contextualitza l’etapa literària de la postmodernitat amb els cinc aspectes més destacats.

2. En aquesta etapa trobem autors/es que enceten el seu camí literari. Escull-ne un/a i realitza’n una petita presentació biogràfica per a afegir a la solapa del llibre.

3. Què és el que s’anomena novel·la de gènere?

4. Escull dels següents gèneres literaris (novel·la negra, ciència-ficció, d’intriga i d’aventura, eròtica, rosa) i investiga’n orígens, autors/es i obres.

5. Ara t’han proposat participar en una exposició i t’han encarregat de realitzar els cartells expositiu-informatiu sobre Albert Sánchez Piñol i sobre Carme Riera. Cerca una fotografia de cadascun, investiga sobre la seva vida i obra per la xarxa i crea un cartell cada autor per a una exposició destaca’n aspectes importants sobre la seva vida i obra, amb enllaços interactius.

6. Classifica els següents autors o agrupacions segons el gènere literari en el qual sobresurten. En pot haver més d’un.

Ferran Torrent:
Maria Barbal:
Sergi Pàmies:
Francesc Parcerisas:
Maria-Mercè Marçal:
Josep Maria Benet i Jornet:
Els Joglars:

7.      Quina és la tendència que s’imposa en la poesia i per què?

8.      Classifica els següents grups teatrals segons la seva especialització de gènere:

.Els Joglars:
.Dagoll Dagom:
.Els comediants:
.La Fura dels Baus:
.El Tricicle:

9.  Escull una de les agrupacions teatrals que apareixen en aquest període i realitza’n un petit díptic informatiu per a un dels seus espectacles. Pensa també amb les imatges que utilitzaràs per atrau l’atenció dels espectadors.

10.  Crea un anuncia televisiu per a promocionar un culebrot de nova aparició a TV3.

11.  Imagina’t que treballes com a periodista i et toca entrevista a l’autor Pep Coll. Pensa cinc preguntes que li faries sobre la seva vida i obra literària.

12.  T’han encomanat presentar a Maria Antònia Oliver en motiu del seu darrer llibre. Prepara’t una petita presentació de l’autora que et servirà de guió, però que no podràs llegir, durant la presentació del llibre.

13.  Prepara una portada per al darrer llibre que ha editat Empar Moliner. Informa’t de què tracta i realitza una portada d’acord amb el seu contingut.

14.  Cerca l’autor/a amagat. Et donem algunes pistes… segurament, t’hauràs d’ajudar d’Internet.

.Va destacar dins de la novel·la històrica.
.Ha tractat diversos temes literaris al llarg de la seva trajectòria literària.
.Va tocar el tema feminista en gairebé la totalitat de la seva obra.
.Va escriure obres sota el pseudònim de Nil Barral.

15.  Dona pistes sobre una novel·la a l’estil de l’activitat interior a veure si els companys/es de classe saben l’obra de la qual es tracta.

16.  Fòrum: has seguit alguna vegada alguna sèrie de televisió de producció catalana? Quina? Què t’atreia? La trobaves de qualitat? Penses que cal seguir apostant per les sèries de producció pròpia? Per què?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;