Poder
veure a la formació britànica Queen en directe era una de les més grans
experiències dins del món del rock, una banda rebenta estadis, i capitanejada
per tot un geni, Freddie Mercury (Stone Town, Zanzíbar, 5 de setembre del 1946),
que tot d’una feia seguir el públic. És aquest un dels missatges que ens porta
el film “Bohemian Raphsody” (2018), estrenada ara fa uns mesos i un èxit absolut
de taquilla. Un film apassionant
i que no us cansareu de veure.
La
pel·lícula s’inicia el 1970 quan el jove Farrokh Bulsara, un estudiant d’origen
parsi, que es guanya la vida transportant equipatges a l’aeroport de
Heathrow-Londres decideix anar a un petit club per a veure una banda anomenada
Smile. En acabar l’actuació, s’acosta als músics i els felicita pel concert,
però, parlant amb Brian May, s’adona que no té massa atractiu, tanmateix, veu
que Tim Staffell abandona el grup per desavinences per culpa de la improvisació
a l’escenari del vocalista, i Bulsara s’ofereix per ésser el nou vocalista. Al
cap de poc temps després, i amb l’arribada del baixista John Deacon, passen a
denominar-se Queen. Bulsara va dissenyar l’esbòs emblema de la formació. La
banda aviat comença a tocar pels voltants d’Anglaterra i aconsegueixen els
diners necessaris per a produir el seu primer disc venent la furgoneta que els
ajudava en el transport. Tot gràcies a l’ambició de Bulsara que volia portar a
la banda el més lluny possible. Aquest, es canvia el nom per Freddie Mercury.
En aquell període, la banda estava molt influïda per l’arquitecte del rock
& roll Little Richard. El caçatalents John Reid els veu actuar i
aconsegueix fer arribar una maqueta a l’executiu de la discogràfica EMI Ray
Foster. Aquest darrer els organitza una gira pels Estats Units i la banda està
il·lusionada, era el seu somni. Durant aquest periple, Freddie comença a dubtar
de la seva sexualitat. Emperò, comencen a sorgir alguns conflictes amb la discogràfica. Ray els demanava
èxits de manera continuada, en canvi, Queen no volia repetir-se, tot i que, la
fórmula els funcionava. De l’imaginari de Freddie surt la proposta de realitzar
un disc de rock amb l’òpera com a rerefons i que portarà el títol de “A night
in the opera” (1975). Ray s’empipa amb la banda, i no ho veu viable. Li
presenten la maqueta “Bohemian Rhapsody”, que dura sis minuts, emperò Ray es
nega a editar la cançó, ja que per la ràdio no es radien peces de més de tres
minuts, a més, glossa que la gent no entendrà unes lletres sense sentit, i els
insisteix amb “I’m in love with my car”, peça escrita per Roger Taylor. Freddie
es nega. Això provoca un trencament amb la banda Queen. La formació deixa
l’executiu Ray Foster. A pesar d’això, la banda segueix endavant. Ara
enregistraran el disc en una granja a Rockfield per aïllar-se de les
distraccions. Allí es passen concentrats durant tres llargues setmanes i on obtenen
els fruits perseguits amb l’emblemàtica “Bohemian Rhapsody”, un tema que dura
sis minuts quan les emissores radiofòniques no programaven peces de més de tres
minuts! Això encoleritzà de nou a la discogràfica Emi, i Freddie Mercury
decideix anar tot sol a la ràdio a promocionar la peça. Acudeix a Cabdal Ràdio on el discjòquei
Kenny Everett, posi en primícia la nova cançó de Queen. Que aviat serà un èxit.
A poc a poc, la vida personal de Freddie comença a adquirir
més protagonisme i supera els altres membres de la banda. Confessa a Mary
Austin, la seva xicota de tota la vida que és bisexual, quan de fet, ja li
havia regalat l’anell de matrimoni i ell li proposa que visqui al costat de
casa seva, de manera que es puguin veure a través de la finestra i d’un joc de
llums que faran per comunicar-se. Corre l’any 1977 quan Brian May aprofita que
Freddie encara no ha arribat als estudis d’enregistrament per cercar una cançó per
fer cantar el públic, tot li va venir en escoltar el públic corejar la peça
“Love of my life” en el darrer concert.
Les llargues gires i la distància, comencen a crear una
mar de dubtes en Freddie, que decideix posar fi a la seva relació amb Mary per
raons de bisexualitat. I aviat sent atracció Paul Prenter, segon representant
de la formació. La banda Queen segueix recol·lectant èxits, però en aquest
periple els van sorgint dubtes sobre com focalitzar cada disc. Freddie aprofita
el temps per a portar a terme algunes excentricitats com muntar festes d’amics de
qualsevol status quo a casa seva i que cada vegada van a més. In situ, coneix a
Jim Hutton, que treballa com a cambrer i sent atracció sexual per ell. Aquest
comenta a Freddie que no vagi a cercar-lo fins que no aclari els dubtes sobre
la pròpia sexualitat.
A principis dels anys vuitanta, la discogràfica, en veure
que ell és l’ànima de Queen, li ofereixen una gran suma de diners, exactament
quatre-cents milions per enregistrar dos àlbums en solitari. Freddie s’ho va
rumiant, està temptat, tot i que, no acaba de fer el pas en primera instància.
Dies després de rebre aquesta proposició, Freddie acomiada John Reid, que
representava el grup. Freddie segueix fent de les seves, ara s’inicia en el món
de les drogues, que lentament van alterant la seva manera de ser. Ara Freddie
discuteix amb el bateix Roger Taylor, ja que el primer vol enregistrar un disc
amb música disco. Freddie desitjava introduir aquest estil musical a la banda,
atès que, s’havia cansat d’escriure i de cantar himnes. Arribem a l’any 1982 i
durant la promoció del disc “Hot space”, la premsa mediàtica enlloc
d’interessar-se per la creació artística de la banda Queen, enfoquen les
preguntes sobre l’entorn personal de Freddie Mercury, concretament, l’aspecte
personal, això coleritza els seus membres fins al punt de la extenuació. Per a
més detriment, la cadena musical MTV prohibeix l’emissió del vídeo musical de
“I want to break free”, peça del disc “The works” (1984), perquè, els membres
de Queen apareixien caracteritzats de dones i en aspecte provocatiu. Al cap
d’uns mesos, Freddie es cansa de fer gires, es troba esgotat. És l’excusa
perfecta per acceptar la temptació, ara sí, d’enregistrar dos discos en
solitari. Això provoca el trencament amb la banda i se separen qui sap si per a
sempre. Freddie descobreix que el seu representant amaga que la formació Queen
té una invitació per tal de participar en un concert que sense saber-ho,
esdevindria mític, a causa de les estrelles que hi participaven, Dire Straits,
U2, Status Quo, Tom Petty & The Heartbreakers... parlem del “Live Aid”
(1985), concert que tindria el cor en les ciutats de Philadelphia i Londres.
Freddie va allunyant-se dels seus companys i membres de
la banda encara més, sobretot quan els anuncia un contracte de quatre-cents
milions de lliures per enregistrar en solitari amb la discogràfica CBS. Així
doncs, el 1984 Freddie s’encamina cap a Múnic per encetar una carrera en
solitari. Mesos després veurà la llum el primer dels seus dos discos en
solitari, “Mr. bad guy” (1985), i tres anys després, veurà la llum "Barcelona" (1988), enregistrat juntament amb Montserrat Caballé, soprano admirada per Freddie. Alhora,
que no detura les festes sexuals amb Paul Prenter, fins que arriba una trucada
de Mary. És ella la que incitarà a Freddie que torni amb Queen i que planeja
sobre la taula una proposta per actuar al concert benèfic “Live Aid” a l’estadi
de Wembley, a Londres. Aquesta trucada fa reflexionar a Freddie que trau
conclusions clares que Paul Prenter, el seu conseller personal, que li amagava
aquesta actuació en benefici propi, s’empipa i justament després, decideix
acomiadar-lo. Prenter no deixa el braç a tòrcer i decideix esbombar les
aventures sexuals de Freddie en represàlia. Finalment, Freddie decideix
estudiar la possibilitat d’actuar en aquest concert. Paul aprofita per esbombar
informació sobre la vida personal de Freddie als canals de televisió a canvi de
diners. A través de Jim Beach, l’advocat de la banda convertit en mànager, Freddie
prega acostar-se al guitarrista Brian May, al baixista John Deacon i al bateria
Roger Taylor de nou, i els suplica signar una treva i tornar a actuar, aquest
cop al “Live Aid”, per tal de no penedir-se després.
A mitjan dels anys vuitanta una malaltia inicia la seva
expansió i ben aviat començarà a fer estralls, parlem de la SIDA. De retorn a
Londres per retrobar-se amb els membres de Queen, Freddie se sent preocupat i
decideix realitzar-se proves mèdiques en secret. Els seus antics companys de
Queen rumien l’acostament de Freddie i a canvi li imposen unes condicions de
cara al futur i que seran condició sine quan non per ressuscitar Queen. Acorden
que totes les composicions seran signades com a Queen i no pel seu autor
original, i que els drets de les cançons seran repartits en quatre parts
iguals. Gràcies a aquest fet, Bob Geldof, promotor de l’esdeveniment, incorpora
Queen dins del cartell del “Live Aid” a darrera hora i quan ja estaven
realitzats els cartells promocionals del cartell. La banda assaja, es preparen
per al gran esdeveniment, estan nerviosos, porten tres anys sense tocar
plegats, ara el “Live Aid” els espera. Queen està immers en el que serà una
actuació per a recordar, si més no, històrica, el concert del “Live Aid” i que
els projectarà a nivell mundial. Emperò, arriba un moment important, en el qual
Freddie ha de comunicar una notícia als seus companys i que no pot esperar, que
l’afecta a títol personal. Els comunica que està malalt, i que no és una
malaltia qualsevol, els revela que té la SIDA i que l’únic que desitja més en
aquest món és tocar i composar cançons fins a la fi dels seus dies, també fa prometre als membres de Queen que la
notícia romandrà en secret. Durant els assajos per al festival, Freddie comença
a trobar-se mancat de veu, com si l’estés perdent, fruit de la malaltia i de
l’emoció de l’instant. Freddie aprofita el moment per retrobar Jim Hutton, que
serà la seva nova parella, per reconciliar-se amb la seva família, sobretot el
pare, que sempre s’havia mostrat allunyat de Freddie i la seva passió per la
música rock, i fent ús d’aquelles paraules que li havia dit aquest primer de
ben petit: “Bons pensaments, bones paraules, bones accions”. Llavors,
Freddie comenta a la mare que des de
l’escenari es recordarà d’ella. Arriba l’esperat 13 de juliol del 1985, el gran
dia. L’actuació de Queen al “Live Aid” és espectacular, on es veu la sintonia
de Freddie i la banda amb el públic, corejant cadascuna de les cançons. Serà
una de les seves mítiques actuacions i que quedaran en el record de la gent.
Les donacions van augmentant per pal·liar la fam a l’Àfrica. El repertori
complet de Queen aquella llegendària nit i al llarg de divuit minuts i quaranta-un
segons seria: la mítica “Bohemian Raphsody”, empalmada amb “Radio Ga Ga”, i els
particulars “Ay-Oh” per a exaltar el públic, seguida de “Hammer to fall”, el
rockabilly de “Crazy little thing called love” i finalment, “We will rock you”,
unida a l’himne “We are the champions”, per a finalitzar amb Freddie enviant un
petó a la seva mare. Gràcies al “Live Aid” es van recaptar més de cent milions
de dòlars i va retransmetre’s en setanta-dos països. En honor al concert del “Live
Aid”, es va declarar el 13 de juliol com a el Dia Mundial del Rock. Com a
curiositat, el macrofestival també va patir grans absències, una de les més
destacades va ser la Bruce Springsteen, que volia reposar de les gires i
s’havia casat feia poc. Uns mesos després, i en veure la magnitud que havia
agafat el festival va penedir-se.
I així finalitza aquesta fantàstica filmació que repassa
la carrera de Queen fins el 1985, amb la banda al lloc més alt de la seva
carrera, tot i que, hi ha uns breus apunts biogràfics que indiquen que Freddie
Mercury ens va deixar el 24 de novembre del 1991 a l’edat de quaranta-cinc anys
a Kensington, Londres, a causa d’una pneumònia vinculada a la SIDA, i
posteriorment, la creació de la fundació Mercury Phoenix Trust, pels membres
supervivents de Queen i per col·laborar en la lluita contra aquesta malaltia
emergent, la SIDA. Potser va decidir-se cloure’s així, per no finalitzar-la
tristament, sinó amb l’actuació estel·lar de Queen al “Live Aid”, assolint el
cim i qui sap, si hi havia una bona rebuda del públic, com així va ser, pensar en una segona part.
Per un altre costat, darrera de la filmació hi ha Brian
May i Roger Taylor com a productors, que van estudiar al detall tots els
detalls, aturant l’actor principal, Sacha Cohen, que volia fer un film més a l’entorn
de Freddie que de Queen. Així doncs, Cohen va abandonar, en favor de Rami
Malek, guanyador d’un Òscar a la millor interpretació, perquè l’actor original (Sacha
Baron Cohen) volia mostrar un Freddie més real, això va endarrerir el film que
havia de començar-se a rodar al 2012. Segons Brian May, alguns membres de Queen
no desitjaven que es portés a terme el film. Emperò, Sacha Cohen, fanàtic de la
banda, insistí en què volia interpretar Freddie. Aquest actor volia mostrar
totes les bogeries en la vida de Freddie, mentre que la banda volia realitzar
un film apte per a tothom i que protegiria el llegat de la formació. L’any 2015
es decidí reescriure el guió de la pel·lícula. El director Bryan Singer va ser
acomiadat per diferències amb Malek, a causa de les seves llargues absències del
director durant els dies de filmació. Singer al·legà problemes familiars i
posteriorment, fou denunciat per assetjament sexual en originar-se el moviem
“Me too”. Finalment, i per a sort de tothom, “Bohemian Rhapsody” es va estrenar el 31 d’octubre del 2018 al nostre país.
La
pel·lícula té diversos moments plaents: enfrontament amb la discogràfica, la
discussió durant l’enregistrament de “Bohemian Rhapsody”, com no, l’actuació al
“Live Aid”, la creació de “We will rock you”, entre d’altres que no
desvetllarem, i ja s’ha convertit en un clàssic, una de les filmacions de l’any,
molt entretinguda i un no parar trepidant. Dues hores i quinze minuts per al
gaudir dels amants de la música que saben a poc. Això em transporta al record
d’altres grans pel·lícules basades en biografies musicals: “La història real de
Buddy Holly” (1979), “La bamba” (1987), sobre la vida de Richie Valens, “Gran
bola de foc” (1989), sobre Jerry Lee Lewis, “The Doors” (1990) d’Oliver Stone,
“Love & mercy” (2014) sobre Brian Wilson, cantant de The Beach Boys, o “Rocketman” (2019) sobre Elton John, en són
algunes, emperò, en vindran més. Totes elles filmacions musicals per a la
memòria i que van triomfar en l’estrena. Un gènere que a la falta d’idees
s’anirà explotant cada vegada més al setè art, atès que, és un bon filó. I gràcies
a “Bohemian rhapsody”, també queda ben palès que de cap pensant, de geni, a la
banda Queen només n’hi havia un, i que per molt que el guitarra Brian May i el
bateria Roger Taylor ho intentin un i altre cop amb noves gires, amb Paul
Rodgers, excantant de Free, Bad Company, The Firm, The Law, o Adam Lambert,
sorgit del programa “American idol”, de Freddie Mercury només n’hi ha un. Amb
el film, la banda Queen ha tornat a
sonar contínuament a les emissores radiofòniques, ara ja no de música actual,
sinó de caire més revival i el més important per als seus membres supervivents,
la revalorització d’un llegat discogràfic mai oblidat i que ja forma part de la
història de la música popular, amb unes vendes que s’apropen als dos-cents milions
de discos, marca no a l’abast de tothom dins del negoci de la música, i sinó,
qui són els campions?
Josep
Maria Corretger Olivart
Setembre
del 2019
(Imatges extretes de: Pinterest, Viciocio, FilmAffinity)
EXERCICIS:
1. Coneixies la banda de rock Queen
abans del film “Bohemian rhapsody”? Com et vas apasionar per la banda?
2. Penses que gràcies a la
pel·lícula s’ha donat a conèixer encara més Queen arreu del món? Per què?
3. Opinió: si has visualitzat la
pel·lícula comenta allò que t’ha agradat més i per què?
4. Realitza una petita presentació
digital sobre la banda de rock Queen.
5. Imagina’t que treballes en una
publicació musical i en el proper número està preparant un especial monogràfic
de Queen. Escriu una petita ressenya d’un disc de la carrera de Queen.
6. Llegeix el present article
aparegut a “El País” i que relata la mort de Freddie Mercury. Realitza’n un
breu resum i completa les següents parts que formen part de la notícia. Pistes: mira la infografia de Vikipèdia.
.Títol:
.Subtítol:
.Entradeta:
.Peu de fotografia:
.Cos de la notícia:
.Destacat:
7. Pensa i realitza un anunci
publicitari que no duri més d’un minut sobre el film “Bohemian rhapsody” en
format vídeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada