Va néixer el 10 d’octubre de 1860 al barri de la Ribera
de Barcelona i va morir el 20 de desembre del 1911. Morí amb 51 anys.
El seu pare era un industrial tèxtil.
De jovenet va ésser un alumne aplicat. Fou en aquesta
etapa de la seva vida que li vingué el desig de viure de l’art i va començar a
escriure unes notes autobiogràfiques, tot i que no pogué dedicar-se plenament a
l’escriptura fins més endavant.
En finalitzar els estudis de Batxillerat, hagué de fer-se
càrrec del negoci familiar. Tanmateix, Maragall no s’adaptava i el seu
progenitor acceptà que estudiés la carrera de Dret.
Aviat tingué passió per viure de la literatura i escriure
poesia.
El 1897 Maragall escriu el poema “Oda infinita”, que de
fet és un programari del que esdevindrà la seva poesia.
Com a fet curiós, Maragall estava en contra de la
urbanització de l’eixample de Barcelona a càrrec de l’arquitecte Ildefons
Cerdà.
El 1891 es casà amb Clara Noble (filla de pare anglès i
mare andalusa), plegats tingueren tretze fills.
Maragall patí uns anys de desconcert perquè no aconseguia
portar a terme els seus anhels: ésser poeta i viure de l’art.
El 1893 escrigué un dels seus poemes més idolatrats, “La
vaca cega”. Del mateix any és el poema “Paternal”, que versa sobre les bombes
al Liceu per part d’un anarquista. Fou un atemptat a la burgesia catalana.
Treballà com a periodista i advocat. Podem llegir els
seus escrits dins de les pàgines de “Diario de Barcelona”, “Avenç” (entre
1889-1890) o de “La Veu de Catalunya”, en aquest darrer un article per setmana.
Maragall escriu sobre els invents, els costums, els problemes de la nació i
d’altres a nivell internacional. Pretén guiar la burgesia.
En els seus poemes hi ha un tema recurrent, la natura.
Alhora, empra un estil senzill, sincer i realista, ple d’imatges evocadores.
Impulsà el catalanisme poetitzant mites tradicionals:
.“El comte Arnau”, on reflexa el que ha de ser l’artista
modern. Arnau es relacionà amorosament amb l’abadessa Adalaisa i va ésser
condemnat a cavalcar eternament a sobre d’un cavall negre al qual li sortien
flames per la boca i els ulls, a més d’acompanyar-se per gossos endimoniats.
Maragall poetitza aquest mite en tres parts. La primera la trobem dins “Visions
i cants” (1900), la segona a “Enllà” (1906) i la tercera a “Seqüències” (1911).
Maragall tan sols escrigué 5 llibres de poesia:
.“Poesies”
(1895), el seu primer volum de poesia. Constituït per poemes coneguts com ara “Oda
infinita”, “Paternal”, “La vaca cega” o “Excèlsior”.
.“Visions & cants” (1900), Dins de “Visions i cants” (1900) trobem tres
parts diferenciades:
1. Visions
Maragall pretén actualitzar mites de l’imaginari català,
atès que, simbolitzen caràcter nacional. Dins d’aquesta part trobem 5 herois,
que han caigut en l’amor, se senten lliures tot i haver pecat: “El mal caçador”,
“Joan Garí”, “El comte Arnau”, “L’estimada de Don Jaume”, i “La fi d’en
Serrallonga”.
2. Intermezzo
Una segona part de transició amb poemes menors i que s’emmirallen
tant en el passat historicollegendari (visions) com en una visió optimista de futur
(cants). Formada per catorze poemes que mostren imatges quotidianes com per
exemple: la religió, el món infantil, la vivència de les festes populars, l’enamorament,
l’estiu. Es troben endreçats per ordre cronològic d’escriptura. Com ara “A la mare de Déu de Montserrat”, “En la mort d’un
jove”, o “La cançó de Sant Ramon”, entre d’altres.
3. Cants
Amb els cants Maragall vol ésser portaveu del missatge
nacional i regeneracionista, suportat pel vitalisme i catalanisme. Per tant, trobem
poemes polititzats, combatius, patriòtics. D’entre aquests sobresurten: “La
sardana”, “El cant de la Senyera”, “Cant dels joves” o “Oda a Espanya”, que
mostra la decepció dels catalans davant la política espanyola.
.“Les disperses” (1904), que contenia poemes propis i traduccions de
poesies de Goethe.
.“Enllà”
(1906), reflecteixen el seu temps d’esbarjo, primerament en zones de muntanya i
posteriorment, de mar.
.“Seqüències” (1911), darrer llibre de poemes; destaquen: “El comte Arnau” (3a part), “Oda
nova a Barcelona”, “La fageda d’en Jordà” i “Cant espiritual.
El 1898 Joan Maragall patí una crisi d’identitat per la
pèrdua de les darreres colònies espanyoles, Cuba i Filipines. Aquest fet portà
a què Catalunya trenqués lligams amb Espanya. El poeta es mou a ambdós bàndols.
Plasma el seu descontentament al poema “Oda a Espanya”, on li recrimina que
estigui ancorada en el passat i poetitza el fracàs de la pèrdua de l’imperi
espanyol. A través dels seus versos, Maragall ens parla de la vida dels
soldats, que és més important que la d’un país o la d’una llengua. A partir
d’aquest any, el nostre poeta diu coses pròpies, adopta una posició més
vindicativa.
Maragall estava a favor de la unió entre tots els pobles
d’Espanya i Portugal.
El 1903 Maragall va començar a maquinar el que es
coneixerà com “Elogi de la paraula viva”. On exposava els seus pensaments sobre
la creació poètica a “Elogi de la paraula” (1903) i sobre la concepció de l’art
a “Elogi de la poesia” (1907). L'autor ens glossa les seves inspiracions, i posa la vida per davant de la nostàlgia i la renúncia. Segons l’autor, la poesia ha de ser pura,
sincera i espontània. “L’elogi de la paraula viva” es fonamentava en el
romanticisme. Així doncs, els poetes en conviure amb la natura, expressaven
allò que sentien i la bellesa a través de la paraula, que esdevé poesia després
de gaudir-la. D’aquí que Maragall foragités la poesia pensada i es basés en la
popular.
Poesia
es l'art de la paraula, entenent per Art la bellesa passada a travers de
l'home, i per Bellesa la revelació de la essencia per la forma. Forma vull dir
la emprenta que en la materia de les coses ha deixat el ritme creador. Perquè,
consistint la creació en l'esforç diví a travers del caos, en la essencia de
l'esforç està'l ritme, o sia alternació d'acció i repòs. Aixís el trobèm en el
moure-s les onades en la mar, i en el petrificat oneig de les montanyes; en la
disposició de les branques en el tronc, i en l'obrir-se de les fulles; en els
crestalls de les pedres precioses i'ls membres de tot còs animal; en l'udol del
vent i'l de les besties, i en el plor de l'home.
(Joan Maragall, dins
“Elogi de la poesia”)
El 1909 va fer sentir la seva veu durant els fets de la
Setmana Tràgica, on es cremen esglésies i convents. Maragall escriu l’article
“L’església cremada”, on glossa que les classes populars s’han passat amb els
fets. Francesc Ferrer i Guàrdia en fou l’instigador de la revolta, i és acusat
i mort. Aquest fet porta a escriure a Maragall “La ciutat del perdó”, un
article on acusa a tothom de passivitat davant de tot el que passa durant la
Setmana Tràgica.
Amb els seus escrits analitzava la realitat del moment i
en repartia culpes. Criticava la seva classe social, la burgesia i li exigia
progrés. Encara que no ho sembli, mai va estar vinculat a cap partit polític. Els
temes dels seus articles encara són vigents avui dia. Vist en el poema “Cant
espiritual”, inclòs dins de “Seqüències” (1911), i on el poeta veu venir la
seva mort.
Rebé influència del modernisme alemany, sobretot Richard
Wagner i Friedrich Nietzsche.
Maragall era un assidu del teatre el Liceu, així com
també de l’Ateneu Barcelonès, aquest darrer, espai on es trobava amb d’altres
intel·lectuals de l’època.
A poc a poc, Maragall va anar quedant desplaçat per un
moviment que imperava, el noucentisme. De totes maneres, encara va escriure un
altre poema cabdal: “Oda nova a Barcelona” (1909).
Joan Maragall en vida, fou més conegut pels seus articles
que per les seves poesies, emperò, amb la seva mort, tot es capgirà i fou més
popular com a poeta que pels seus articles. Tot gràcies a l’Orfeó català, entre
d’altres, en musicaren alguns i foren coneguts pel poble i sobretot a nivell
nacional.
El nostre poeta traspassà el 20 de novembre del 1911,
fruit d’una estranya malaltia, anomenada brucel·losi o febre de Malta, que se
li diagnosticà als darrers dies. Aquesta malaltia es transmet per ovelles i
cabres als humans mitjançant la llet, el formatge o derivats. La seva desaparició
causà un fort cop dins de la cultura catalana.
(Material
consultat: programes “El meu avi” i “Joan Maragall”; Wikipèdia)
(Imatges extretes
de: Ajuntament de Barcelona, Casa del libro, Associació d’Escriptors en Llengua
Catalana)
(Fotografia de l'esquema: Oriol Juste)
(Fotografia de l'esquema: Oriol Juste)
.Per aprofundir en la vida i obra de Joan
Maragall:
(Programa “El meu
avi”, any 2001, durada: 29’34’’)
(Reportatge: “Joan
Maragall”, any 1998, durada: 12’10’’)
EXERCICIS:
1. Sintetitza vuit aspectes destacats dins de la vida i
obra de Joan Maragall.
2. Escull un poema dins de l’obra “Visions i cants” i
comenta’l. Posteriorment, enregistra la teva exposició en format digital.
3.Realitza
una petita presentació sobre un poema conegut de Maragall que no s’inclogui
dins de “Visions i cants”.
4.
Comenta l’estil literari de Joan Maragall: temes recurrents, principals
influències...
5.
Ara treballes en una revista i et demanen que realitzis una breu ressenya
literària d’un dels cinc poemaris de Joan Maragall que s’ha reeditat
recentment.
6.
Cerca un fragment de l’obra “Elogi de la paraula” o de “Elogi de la poesia” i
comenta’l amb les teves paraules.
7.
Per què es diu que Joan Maragall es trobava “entre els dos bàndols”? A què fa
referència i per què?
8. Investiga i presenta una ruta
literària dedicada a Joan Maragall, amb llocs, espais i ciutats que es poden
visitar i justifica’n el motiu. Pots emprar imatges fotogràfiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada