Aquesta és la fitxa que emprarem per treballar Josep Carner i els seus poemes a la classe de literatura.
Per als que no trobin el llibre en cap biblioteca o no
el puguin comprar, en el següent enllaç tenen els poemes en format pdf, només
cal descarregar-los:
.També en versió Slideshare:
.Síntesi de les etapes de Josep Carner:
.El Noucentisme:
(Imatge extreta de: oocities.org)
!!EXERCICIS:
1. Treball
de “Supervivent d’un cant remot. Antologia
poètica”, de Josep Carner. Aquests són els passos a fer:
.Cercar
i copiar el poema de Josep Carner que t’hagi tocat treballar per adjuntar-lo a
sota, on hi diu “Publica un comentari” o “Comentaris”. No t’oblidis de posar el
seu títol i el poemari d’on s’incloïa el poema i l’any.
.Llavors,
contextualitza el poema dins de les etapes de Carner i argumenta el perquè.
.Explicar
de què tracta el poema i la seva mètrica i recompte sil·làbic.
.Escriu
de dues a quatre paraules que hagis après del poema i anotar el seu significat.
.Exposició
del teu poema amb el treball que has realitzat a l’aula. Dos per sessió. També podeu realitzar un petit powerpoint, sempre millorarà les coses.
.Debat
sobre cada poema entre el professor i l'alumnat.
2. Realitza una petita recerca bibliogràfica
de Josep Carner i escriu un resum de vuit a deu línies de la seva vida i obra.
3. Cerca informació sobre el
Noucentisme i anota cinc aspectos destacats del programari del moviment i en
què consistien.
4. Llegeix “Les etapes poètiques de
Josep Carner” que es troben ubicades i simplificades en aquest blog i realitza
un mapa conceptual d’una de les cinc etapes. Si algú ha participat en aquesta
activitat, no es poden repetir. Si t’atreveixes, ajuda’t del Cmaptools o
similars i adjunta l’esquema o l’enllaç on es pugui veure.
5. Per què Carner tenia el sobrenom de
“El príncep dels poetes catalans”?
58 comentaris:
Poema “Ahir”
Menta, farigola,
ruda i romaní.
Una vella, vella
com un pergamí
d'hora a la finestra
vol reconfegir
la casa que hom veia
darrera el jardí.
D'allà la cridava
un minyó veí.
Anaven a escola
pel mateix camí.
Que en fa d'anys, sospira,
que ell se li morí!
Tants d'anys fan un dia,
un de sol: ahir.
I, si s'estimaren,
mai no s'ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.
1. Contextualitza el poema dins de les etapes de Carner i justifica-ho.
Aquest poema ho podem contextualitzar en la primera etapa, que va del 1884 fins al 1970, i aquest poema està fet l'any 1912. Josep Carner en la primera etapa parla sobre la innocència, llavors en el poema parla de la infantesa que això l’associem amb la innocència.
2. Tema del poema.
El tema del poema és el “Tempus fugit”, que significa que el temps fuig.
3. Escriu de 2-4 paraules que hagis après del poema i anotar el seu significat.
•Ruda: Planta herbàcia perenne, té flors grosses amb cinc pètals grocs.
•Farigola: Planta que pertany a la família de les primulàcies, de flors purpurines, rosades o blaves.
4. Fes la mètrica del poema.
El poema té cinc estrofes i cada una té quatre versos. Tots els versos dels poemes tenen cinc síl•labes, per tan és d’art menor. La seva rima és (abcb-dbcb-ebab-fbgb-hbab)
Hola Paula,
Correccions:
el podem contextualitzar dins la..., per tant.
Compte, la primera etapa no abarca els anys que has posat.
Innocència, ironia, a mode de cançó...
Està força bé, 0'7p de deures. Potser podies comentar una mica més el poema.
JM.
Poema "La Poma Escollida"
Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfurn.
A nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?
1. Contextualitza el poema dins de les etapes de Carner i justifica-ho.
Aquest poema de Josep Carner pertany a la seva primera etapa, no nomes pel seu any (poema de l'any 1906), sinó també perquè hi surten les característiques pròpies d'aquesta. Veiem un Carner manipulador d'allò clàssic: la natura, el domini, la família, el domini de les situacions, etc.
2. Tema del poema.
El tema principal del poema és la vellesa. Alidé i Lamon són ja vells i la dona sent enveja de les noies joves i boniques, és a dir, sent enyorança de quan era jove. Lamon la consola comparant-la amb una poma, ja groga i madura, però que segueix fent bon aroma. També li diu que no s’amoïni perquè totes aquelles noies joves terminaran fent-se velles i que no hi ha res millor que fer-se vell amb amor.
3. Escriu de 2-4 paraules que hagis après del poema i anotar el seu significat.
- Péixer: fornir d'aliment algú
- Balbs: que executa malament o amb dificultat els moviments (en aquest cas, els peus).
4. Fes la mètrica del poema.
El poema conte cinc quartets alexandrins. El primer quartet és la introducció, que ens presenta el context del poema. Del segon al quart quartet es pot considerar el nus, i l'últim quartet és el desenllaç. La rima és encadenada en totes les estrofes (ABAB-CDCD-...). La rima és consonant en tots els versos, i en els parells. Són versos d’art major.
Hola Lucía,
La propera posa intros, que s'han agrupat massa les lletres i així es llegirà millor.
Correccions:
només, acabaran ("terminaran" és castellà), conté.
Bona feina, sumes 0'9p.
JM.
Camperola Llatina.
Alada, véns al solc i a la sembrada 10 A
i decantes el cap a la claror, 10 B
i mig augusta, mig espellifada, 10 A
et corones amb l’or de la tardor. 10 B
Tens la cintura fina i abrivada, 10 A
i el si d’una naixent promissió; 10 B
canta la teua boca, incendiada 10 A
com una rosa de l’Anacreó. 10 B
I fas anar la teva grana en doina 10 C
com sobirana que escampés almoina 10 C
i et rius del pobre Gàlata ferest.— 10 D
Mai no sabràs que dins la gleva amiga 10 E
jeu enterrada una deessa antiga 10 E
que et vetlla encara, compassant-te el gest. 10 D
De Verger de les galanies (1911)
1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-ho.
El poema forma part de l’obra de Carner titulada De Verger de les galanies, publicada al 1911. Així doncs, aquest pertany a la primera etapa del poeta, concretament és l’obra que la finalitza. Aquesta es caracteritza pels elements noucentistes. D’aquesta manera, reivindica les característiques noucentistes mitjançant i descrivint actes quotidians, en aquest cas concret sembrar el camp. Per altra banda, en aquesta etapa es planteja un dualisme entre camp-ciutat, i la vida al camp, com aquest poema, presenta un protagonisme major.
2. Explicar de què va el poema.
En poema en general parla d’una camperola llatina que està sembrant, la qual representa la Catalunya noucentista naixent i/o la dóna catalana treballadora.
En la primera estrofa, Carner descriu la situació del poema, una camperola que es troba sembrant el camp a la tardor. Aquesta dona està idealitzada, ja que comenta que la llum de la tardor, el Sol, la corona, com si fos una reina, tot i ser una pagesa que vesteix amb roba estripada. Segons una altra interpretació, l’acte de la pagesa simbolitza el naixement dels ideals noucentistes, que vindrien a ser ‘’la claror’’.
A la segona estrofa, trobem una descripció física de la dona, concretament de la seva cintura, que és menuda, i la seva boca i llavis, que diu són encesos. Aquests els compara amb una rosa de l’Anacreó, un poeta grec que va cantar a l’amor. Tot i ser pagesa, se’ns presenta com una dona sensual i atractiva. Pel que fa a l’altra interpretació, es refereix a la Catalunya ideal desitjada per la resta d’Espanya, la qual és representada per la bella camperola. I, en aquest cas, Anacreó simbolitza l’amor que provoquen els ideals noucentistes.
A la tercera estrofa d’alguna manera Carner compara la tasca de la camperola, sembrar el camp, amb un rei donant almoina, és a dir, donant als pobres diners pel carrer. Per altra banda, hi ha qui associa el primer tercet amb la germinació de la llavor noucentista, l'inici del mateix.
A l’última estrofa, se’ns diu que hi ha algun element dins la terra que la pagesa treballa, una estàtua d’una deessa antiga. Segons l’altra interpretació, Carner parla dels ideals classicistes arran d’aquesta Catalunya ideal.
3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis aprés amb aquest poema amb la seva definició.
Solc: Obertura allargada que fa en el sòl l'arada o un altre instrument semblant
Augusta: Que inspira reverència i admiració per la seva grandesa, la seva excel•lència, o la seva majestat
Espellifada: Que va vestit/-da amb roba plena de forats, parracs o estripades.
Abrivada: impetuosa, que es mou o obra amb ímpetu.
Doina: S’utilitza en la locució en doina, que significa 'en desordre', 'en moviment constant'
Gleva: Tros de terra que s’assignava als serfs perquè la treballessin.
4. Analitzar la mètrica i rima del poema.
El poema està format per quatre estrofes, les dues primeres són quartets i les dos següents tercets. Tots els versos del poema consten de deu síl•labes, és a dir, són decasíl•labs i d’art major. Per tant, ens trobem davant d’un sonet. La rima en els quartets és encadenada i consonant, de tal manera que crea l’esquema següent: ABAB, ABAB. Els tercets, també de rima consonant, tenen l’esquema següent: CCD EED.
(Comentari final corregit)
Hola Jennifer,
Correccions:
dona (senyora; "dóna" és del verb 'donar').
La resta tot correcte. Només una falta ortogràfica. Has fet una feina excel·lent, t'ho valoro amb un punt.
Felicitats!
JM.
EL DIA REVOLT
Fes batre de nou el cor que s’enuja;
per cel, terra i mar emporta’t en folla escomesa la vida planyent,
oh dia revolt de sol i de pluja,
¡oh dia esquinçat de sol i de pluja i de vent!
Qui sap si seran amargues o pies tes deixes?
Hi ha ocells que t’afronten i d’altres que fugen als nius.
Les frondes, el cel, la boira, la gorga, les bruixes mateixes
no saben si plores o rius.
Potent, en la nau abats el cordatge, regires la vela rompuda;
trontolles els arbres del cim a la rel,
i menes quadriga que va a la batuda
dels núvols de flama que munten a l’era del cel.
Escampes llavors, polsegueres, auguri de mort i de vida;
t’emportes les fulles cantant, a l’atzar;
i clapes de llum la terra atuïda,
i voltes de rares escumes els pàl•lids miralls de la mar.
Regolfa ta veu per dins de la serra
i sonen les balmes d’aquesta clamor:
-Desvetlla’t, oh cor de la terra!
que viuen i juguen encara, cadells de Cibeles, la Ira i l’Amor.
Trasbalses la pau en ta via;
l’esclat de ta febre val tot un seguit de centúries; què hi fa si, de cop, les consum?
I fins de les fosses aixeques follia
i esborres l’antiga rodera del seny i el costum.
¿Qui ha vist com avui dansar la tempesta
i aquests diamants en flors tremoloses d’esglai,
i aquesta claror, com una desfeta ginesta,
que alegra i endola l’espai?
¡Oh dia revolt de sol i de pluja daurada,
oh dia esquinçat de sol i de pluja i de vent,
Mudança amb un elm de colors, menyspreant cada inútil durada,
desig renovant, desig rebatent!
Salut a la tendra donzella
que vela son pit, adés borronat;
a cada semença que romp la tavella,
a qui ja bategui, frisant d’ésser nat.
Salut a la vida, del fons de la força infinita,
jamai destriada pel savi ni dita en cançó;
i a la visió, en signes volubles escrita,
sospirant al lluny en dispersió.
¿Serà que l’acuit, que els aires trasmuda,
cridi la Victòria, a so de trompetes, de cants i renills?
Salut a la Pàtria, en saba de segles crescuda;
Salut a la Pàtria, no encara nascuda
com l’hem somiada sos fills.
De Bella terra, bella gent (1918)
PREGUNTES
1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-lo.
Aquest poema pertany a la segona etapa de Josep Carner, en la qual hi ha una gran evolució del Noucentisme. Aquesta etapa es situa cronològicament entre 1912 i 1920, i sent el nostre poema de 1918, és fàcil situar-lo en aquesta etapa. De fet, podem situar aquest poema en la seva etapa, primerament, perquè Josep Carner va ser un dels principals impulsor del Noucentisme, a més a més, es pot contextualitzar en la Crisi de la Restauració (primer quart del segle XX). El poema es caracteritza per tenir quatre <>: l’ arbitrarisme, l’imperialisme, el civilisme i el classicisme.
En aquesta etapa és molt característica la utilització del jo poètic; un pensament profund i reflexiu.
2. Explicar de què va el poema.
Des d’un punt de vista general, podem llegir la descripció d’una forta tempesta. Comença amb un moment de calma, per després endinsar-se en la terrible tempesta, que converteix el tranquil paisatge, en un descontrolat i alterat.
Podríem dividir el poema en dues parts: una primera, on l’autor busca la descripció de la desastrosa tempesta que sembla destruir-ho tot al seu pas, aquesta part consistiria les sis primeres estrofes; i una altra amb un caràcter més intern, on podem treure un significat més intern de la tempesta: apareix el jo poètic. Aquesta part consisteix les cinc ultimes estrofes. Aquestes dues parts són un símil entre la naturalesa i la seva pàtria: Catalunya. Per tant, així sabem que la tempesta és una comparació amb el panorama polític i revolucionari de la Catalunya dels primers anys del segle XX: la guerra i la crisi cultural. De fet, a l’última estrofa podem veure una al•lusió directa a la pàtria (Catalunya), i menciona el desig d’un canvi somiat pels fills de dita pàtria. És en aquesta última part que podem veure com la tempesta pot ser una època, un moment que ha de passar perquè així arribi la calma: la Catalunya somiada.
3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis aprés amb aquest poema amb la seva definició.
Regolfa: Un fluid en moviment, retrocedir en topar amb un obstacle, i formar un gorg, un remolí.
Gorga: Remolí format en una massa d’aigua.
Rodera: Solc o senyal que deixa a terra el pas de la roda d’un vehicle.
Polsegueres: Gran quantitat de pols, especialment emportada pel vent.
4. Analitzar la mètrica i rima del poema.
És un poema d’onze estrofes amb quatre versos cadascun. Tot és de rima consonant, i, tot i que el poema pertany a l’època del Noucentisme (gran respecte a la literatura grecoromana), la mètrica és totalment irregular. Durant tot el poema s’alternen versos entre vuit i vint-i-quatre síl•labes, per tant, també combina l’art major amb l’art menor. Està ple de formes retòriques, i, sobre tot, de personificacions: aquest insistent us en les personificacions és degut al símil que hi ha entre la naturalesa i la pàtria. La naturalesa és la personificació d’una època.
Bibliografia
http://llengilitcat.blogspot.com.es/search?q=josep+carner
http://es.slideshare.net/aina13/josep-carner-15455581
https://sites.google.com/site/litecatrm/el-dia-revolt
http://es.slideshare.net/LauraMarta/vora-la-mar-s-nada-el-dia-revolt-canoneta-incerta-beat-el-supervivent
http://dilc.org/
Hola Camila,
Gràcies, amb dues fitxes has pogut.
JM.
Hola Camila,
Correccions:
se situa, principals impulsors, consisteix en, últimes, quatre versos cadascuna (estrofa), sobretot, ús (d'usar), a causa de ("degut a" és incorrecte).
Bon treball, sumes 0'8p, anota't les faltes d'ortografia a la teva llibreta.
JM.
Josep Carner - Símbols
L’antic veia la Lluna com una noia casta, 12 A
el Sol com un poeta. El foll estiu on som 12 B
(la pedra es torna brasa i l’aire es torna plom, 12 B
la fina camiseta com una pell s’encasta) 12 A
és com una senyora (Guiteres o Proubasta) 12 A
que, com sobreeixint, no dóna amb planta lleu, cap tomb; 12 B
baldera, boteruda de natges i de llom 12 B
espera el seu tramvia, i amb els ulls clucs ja el tasta. 12 A
Bell punt aquell s'atura, que amb totes dues amans 12 C
pren qualsevol dels dos agafadors llampants 12 C
i envers la plataforma s'empeny ella mateixa 12 D
però damunt l’estrep un peu, un d’únic, deixa: 12 A
són pocs, una minyona, un noi i un d’Agramunt 12 E
per a lliurar la cuixa d’en terra, hissant-la amunt. 12 E
1.- CONTEXTUALITZAR EL POEMA DINS DE L’ETAPA I JUSTIFICA-HO.
El poema va ser inclòs al llibre conegut com Auques i Ventalls (1914) a la segona edició. Per tant, pertany a la segona etapa de Josep Carner que abasta el període de l’any 1912 fins 1920 i correspon, concretament a l’evolució del Noucentisme. Aquesta segona etapa es caracteritza pel fet de que el poeta s’allunya de la poesia que havia conreat en la primera etapa amb l’objectiu de trencar amb tot allò que ha fet anteriorment.
2.- EXPLICAR LA TEMÀTICA DEL POEMA
En el següent poema, Josep Carner ens presenta una situació molt habitual com pot ser esperar i pujar a un tramvia. En la primera estrofa, Josep Carner presenta a una dona bonica i compara la seva bellesa amb el sol. En la segona estrofa, sembla que hi ha un canvi de temàtica ja que de cop i volta descriu a una dona grassa que està esperant a un tramvia. Aquesta dona sembla estar preocupada a causa de que el seu pes li pot dificultar la pujada.
A la tercera estrofa, arriba el tramvia i la dona intenta pujar-hi sola, però no ho pot fer. Només assoleix pujar un peu. Finalment, a l’ultima estrofa, aconsegueix pujar-hi amb l’ajuda d’una minyona i uns nois.
3.- ANOTAR DE DUES A QUATRE PARAULES QUE HAGIS APRÉS AMB AQUEST POEMA AMB LA SEVA DEFINICIÓ.
•CASTA: natura d’una persona.
•FOLL: boig.
•S’ENCASTA: ficar una cosa en una altra.
•BALDERA: que no s’ajusta al seu entorn.
•BOTERUDA: fa referència a una persona grassa.
•CLUCS: ulls closos o tancats.
4.- ANALITZAR LA MÈTRICA I RIMA DEL POEMA.
Ens trobem davant d’un sonet escrit per Josep Carner conegut com Símbol formar per quatre estrofes, les dues primeres són quartets i les altres dos tercets. El poema consta de catorze versos de dotze síl•labes que són alexandrins i d’art major. La rima del poema es caracteritza per ser de rima consonant. En el cas dels quartets segueix l’esquema ABBA, ABBA i en els tercets CCD, AEE.
Hola Klàudia,
Correccions:
a causa de què, l'última.
Està molt ben fet, felicitats.!
1p.
JM.
LA BELLA DAMA DEL TRAMVIA
Si ran de la parada veieu el tram passar
tot ple de smarts o gent de la pescateria,
sota un gran feix de plomes eternament hi ha
la bella dama del tramvia.
La nua el seu ermini, gelós com un serpent;
sa gorja mal coberta la voluptat exhala;
deurà parlar, quan parli, melodiosament:
és de París o Guatemala.
Tot d’una que l’heu vista, s’allunya a l’infinit
dins el brogit del tròlei i de la baluerna,
i es decandeix llavores la flama del sentit.
Ah, si hi pugéssim, ¿fóra eterna?
Oh, no! La bella dama, de plomes sota un feix,
val més que amb sa llegenda s’allunyi, gens copsada;
si gaire l’escatíem, no fora tanmateix
com la sobtà la llambregada.
Car ella cal que baixi quan arribem —ço és,
que aquella maniobra subtil resulta vana—,
o resta, i és de Gràcia i de segur diu pues,
sollant la parla catalana.
I no hi ha més manera: la dama se’ns ne va
o bé un detall la minva i un mot la deshonora.
Anem a peu, poetes, cercant de somiar
l’alta bellesa duradora.
Jovent, oh tu que cerques la joia o el renom!,
no cuitis a adorar-los, que el dol et colpiria.
Sovint les esperances que fan d’esquer són com
la bella dama del tramvia.
D’Auques i ventalls (1914)
1.- Contextualitza el poema dins de la etapa i justifica-ho.
Aquest poema, esta dins del llibre “d’Auques i Ventalls”, escrita l’any 1914 per Josep Carner. Podem situar aquesta obra en la primera etapa de la seva vida, ja que és un llibre d'ambientació ciutadana que tracta sobre la ciutat de Barcelona, a més, és una oda amb una finalitat de idealitzar la ciutat. També podem veure que és de la primera etapa perquè hi ha una tragèdia.
2.- Explica la temàtica del poema
El tema principal d’aquest poema és l’amor fugaç. Tracta d’un noi que esta esperant el tren a Barcelona i veu a una noia. Aquest s’enamora però la dona agafa el tren i perd el sentiment que tenia. Més endavant, quan la noia baixa del tranvía veu que la noia parla d’una manera incorrecta i la desprestigia. Per últim el noi es diu a sí mateix que no sigui tan fantasiós, que a la la fi totes les il•lusions són com la bella dama del tramvia, que quan un s’hi acosta s’emporta una decepció.
3.-Anota de dues a quatre paraules que hagis aprés amb aquest poema amb la seva definició. Brogit Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d’aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge.
tròlei Perxa flexible fixada al dalt d’un tramvia elèctric que toca pel seu extrem superior, on porta una politja o corró, el cable conductor suspès al llarg de la via i serveix per a transmetre el corrent elèctric al motor del tramvia.
Baluerna Cosa que fa molt d’embalum.
4.- Analitza la mètrica i rima del poema.
Aquest poema consta de 7 estrofes on s’alternen versos alexandrins i octosíl•labs. Hi ha alternança de versos aguts i plans. L'esquema estròfic és l'encadenament ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN, de rima consonant i art major. Es tracta de quartets irregulars de versos encadenats.
Hola Lídia,
Correccions:
està, escrit a, d'idealitzar, està (R), tramvia, a si mateix, a la fi, a dalt.
La rima l'has copiada d'aquí:
http://josepcarnerclot.blogspot.com.es/2013/11/la-bella-dama-del-tramvia-si-ran-de-la.html
Aquest poema consta de 7 estrofes on s’alternen versos alexandrins i octosíl·labs. Hi ha alternança de versos aguts i plans. L'esquema estròfic és l'encadenament ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN, de rima consonant i art major. Es tracta de quartets irregulars de versos encadenats.
Estava bé, però has copiat la rima, ens podem equivocar, evidentment, emperò ho hem de fer nosaltres, copiant no aprenem res.Et rebaixa una mica la qualificació.
0'6p
JM.
Poema “Beat Supervivent”
La meva pipa jau, i no perilla,
a un racó de la boca. —Mitjanit.
Enllà dorm el meu fill, ençà ma filla
i dolça alena missenyora al llit.
—¿Què fa tot sol? Dotze hores són tocades
—diuen, veient la ratlla de claror
sota la porta, negres, ensonyades
les cambres al costat del menjador
¿Què faig? Em plau eixa sobirania
d’una clapa de llum entre foscors;
encara visc, mentre ma gent somia,
com un supervivent misteriós.
Em distreu aquell pom de violetes,
o bé el rellotge o el meu foc encès;
ja del llibre les tímides lletretes,
desentrenat com só, no em diuen res.
Fuig tot afany d’avui, tota cabòria,
com seguint de ma pipa el torterol;
i del meu fadrinatge la memòria
de puntetes, suau, torna a mon volt.
Oh fadrinatge! Espera d’un viatge,
entre un brogit que es mou i que relluu,
abocament dels ulls a cada imatge
i tremolor davant un colze nu;
anar tot sol a respirar les roses
d’abril, quan plou, per un carrer oblidat;
debatre amb els amics d’estranyes coses
en un lloc tot encès, tot entelat,
i, no volent cap llei, tenir les flaques
que són com borda, miserable llei:
aquell ficar les mans a les butxaques
i arronsar-se d’espatlles com un rei,
tancar-se amb una porta que no tanca,
mesclar música i pols, taques i flors,
i no poder trobar la roba blanca
sinó quan d’un calaix ne penja un tros.
Sentir pel maig que el cel se’ns encomana,
parar-nos tot sovint a mig camí,
i anar a jeure tan sols, de mala gana,
quan el fanal és roig de tan servir;
llevar-se tard, ja mig marcit el dia,
dinar quiet al menjador tot buit
i veure amb no sé quina melangia
que el sol, tot de biaix, us besa un fruit.
Joventut, fadrinatge! Us allunyeu,
no pas massa remots de ma diada,
com gent que ja ha tombat per la collada
però que encar se’n sent alguna veu.
No em deixàreu, talment, sense riquesa,
sense desigs i companyons gentils!,
ara que creix ma cella desatesa
i els primers cabells blancs lluen subtils.
Oh cambres de mos fills, plenes de fades,
oh seny de la muller, ple de destí,
i, a mon voltant, mirades confiades
que en mi reposen com si fos diví!
Qui un temps va ésser l’indolent donzell
ara en una illa de nocturna calma,
es sent empallegat pel seu reialme
i somriu ell mateix de son mantell.
1. Contextualitzar el poema dins l’etapa. Justifica-ho.
Aquest poema ho podem contextualitzar en la tercera etapa, que va del 1921 al 1939 i aquest poema està fet a l’any 1925. També ho sabem perquè parla sobre l’enyorança que és el tema principal de la tercera etapa de Josep Carner.
2. Tema del poema.
El poema està dividit en tres parts: en la primera, l’home observa com els seus fills i la seva dona estan dormint, mentre ell llegeix un llibre, que quasi no veu les lletres, ja que s’està adormint. Reflexiona sobre el pas del temps, i recorda quan ell era jove. En la segona, recorda la seva joventut, quan s’emocionava davant el cos nuu d’una dona, coses que feia amb els seus amics, quan no tenia preocupacions ni responsabilitats. No tenia normes, s’aixecava tard, dinava al menjador i veia com es feia tard. I en la tercera part, diu que la joventut se’n va però que té esperit jove, mai s’ha sentit sol, ja que sempre ha tingut amics que li han donat bones experiències, però ara es fa tard, té dos fills i una dona, qui confien amb ell, i recorda que va ser jove però que ja no ho és.
El tòpic literari del poema és el “Tempus fugit”, que significa que el temps s’escapa.
3. 2-4 paraules noves i el seu significat.
Torterol: espiral de vent, de fum.
Brogit: Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud.
Melangia: melancolia
Reialme: regne
4. Fes la mètrica del poema.
El poema té tres estrofes de versos decasíl•labs, per tant es d’art major i es de rima consonant encadenada, es a dir, el primer i el tercer vers rimen, i per altra banda el segon i el quart i així successivament.
Hola Paula,
Correccions:
el podem.
Ho sento Paula, emperò, el comentari està copiat de:
https://sites.google.com/site/litecatrm/beat-supervivent
Per tant, sumes 0'3p.
JM.
"La Vida Incerta"
El riu s'emporta en fulles fatigades 10A
botí flairós que broda son setí. 10B
Ve el sol roent, després les maltempestades; 10A
després, es farà gebre el serení. 10B
¿L'abril encara tornarà a ma cleda 10C
guarint de xiscles? I, en florint els sots, 10D
¿deixaré pel cucut en la verneda 10C
el caliu d'argelagues i capçots? 10D
O bé en l'hivern, quan, l'alta nit vinguda, 10E
el cremallot, per son esglai batut, 10F
mori en espeternec, i, mai planguda, 10E
xiuli per un forat la solitud; 10F
quan buits camins arribin a cruïlla 10G
sense petjades a bescanviar, 10H
i a lloc gras, vermenós, corri la guilla 10G
i deserti les serres el senglar, 10H
¿me n'aniré tot sol, no vist rodaire, 10I
closos els ulls com per al dolç dormir, 10J
sense plany de la terra ni de l'aire, 10I
vers una primavera sense fi? 10I
CONTEXTUALITZACIÓ
El poema que tenim al davant forma part del llibre de poesia "La Primavera al Poblet" (1935), així doncs, pertany a la tercera etapa de Josep Carner. Això és degut, primerament, al fet que la seva tercera etapa va des del 1921 fins al 1939. A més, al poema podem veure característiques d'aquesta tercera etapa, com la poètica carregada de símbols (a causa del postsimbolisme), l'evolució cap al tema existencial: el record, l'enyorança, la reflexió moralitzadora (acostar-se més a la realitat), etc. Amb aquests motius generalitzats, podem denominar aquest poema com un de la tercera etapa de Josep Carner.
TEMÀTICA DEL POEMA
El tema principal d'aquest poema és la inseguretat de l'existència.
La primera estrofa fa una introducció al tema a tractar: ens dóna a veure una imatge d'un riu cobert de fulles canviant el paisatge meteorològic.
A la segona estrofa el jo poètic fa una reflexió sobre el pas del temps i tot allò que no tornarà, prenent l'estació de la primavera com a "excel·lència" o "esplendor".
La tercera estrofa fa referència a la preocupació per la solitud, i compara aquest concepte amb l'hivern, amb la mort i la vellesa.
A la quarta estrofa hi apareix una metàfora entre dos camins que es creuen però que no porten cap petjada, i la solitud.
A l'última i quinta estrofa, el poeta pateix per la seva solitud i per la idea de morir a la seva primavera: sol i sense ningú que pateixi la seva falta.
MÈTRICA
El poema consta de cinc estrofes de quatre versos cada una. Són versos decasíl·labs (de 10 síl·labes), de rima consonant i masculins en els parells, és a dir, rimes en paraules agudes, i femenins en els imparells, és a dir, versos que acaben en paraula plana o esdrúixola.
PARAULES NOVES
-Setí: roba brillant
-Serení: humitat d'hivern
-Esglai: desgràcia
Illa
Oh penyalar sobre camins que dansen,
illa, sobtada solitud, prodigi,
castell en mar, que mira, fonedissos,
el núvol, el vaixell! No pas que et manqui,
ni mai l’aturis, el rosec dels dies.
En tos covals, les ones fan esquerda,
el braç Cap-a-la-Terra se t’escurça,
i els teus pins s’escabellen, temorosos
de l’ahuc de les mòbils fondalades.
Tu i jo dempeus! I baldament s’escaigui
que juguem algun cop a estrangeria
(hàbit com és que fins l’amor destriï),
tu i jo plegats! Des la naixença meva
que vetlles el meu bleix; tu m’inventares
formes, colors, perquè em vagués de viure.
I en veient-me descloure les parpelles,
goses, cada matí, de viure encara.
No tingués jo matins, ¿qui et refaria?
Els meus sentits, d’encantament emplenes:
el vent, vestit de pols, brinat d’escuma,
el cel, amb el folcat que hi fa rodona,
el vell Proteu, musicador dels canvis,
la vida, pressa d’alenades vanes,
el foll delit que dins la sang arboren
les soles lluentors de la parença
i la virtut, arreu desassistida,
provant l’espai amb el seu angle d’ales.
Tot és senyal, i cap senyal no dura.
¿Què mai podries tu, penya vermella,
dins de la grapa universal del trànsit,
ni que fos ver el teu posat de roca,
certitud de pendissos i d’arestes;
ni que no fossis illa imaginària,
feta, refeta i habitada en somnis,
bastida amb el record i l’impossible,
sols al meu esperit commensurable?
Illa tres voltes! Perquè tens un ròdol
enllà de tot, que em crida i no em contesta,
i un altre, fet de comitives d’ombres,
i un, a tocar, de boires i complantes.
I ja mos ulls s’obliden de la terra,
i la ressaca entre mos dits s’escola.
i el tot enyoro que en la llum traspunta,
del mig estant d’una insabuda cala,
centre d’un arc que em protegeix i em lliura.
Que avui el sol, quan davant meu davalli,
em trobi encara a punt per a guarnir-me
un focarret, ull tendre de la fosca,
última feina d’horabaixes. ―Illa,
¿quan dormirem el son irrevocable?
Oh si poguessis, ja mai més feixuga,
com un vaixell vogar per les tenebres,
sense indici de solc en el silenci,
els pals guerxats, però la vela viva!
1.- Contextualitza el poema dins de l’etapa i justifica-ho.
Aquest poema el podem trobar al llibre de “Llunyania”. Forma part de l’última etapa de Josep Carner, l’època que parla i tracta principalment de la maduresa. Al 1921, Josep Carner abandona Espanya per exercir com a diplomàtic. Per aquesta causa va escriure aquest poema, que tracta de Catalunya i es pot veure en els seus versos que enyora la seva terra.
2.- Explica la temàtica del poema
El poema tracta de Catalunya. És el seu país on va néixer i diu que l’anyora, i finalment el deixa com a un lloc idealitzat perquè sap que mai més podrà tornar.
En la primera estrofa, parla de Catalunya. A la segona, ja ens diu que és allà on va créixer. A la tercera diu que està enamorat de les terres catalanes. A la quarta ja a classifica com una cosa que prové d’un somni, un lloc idíl•lic. A la cinquena mostra que l’anyora i que allà se sent protegit. I per últim, a la sisena diu que vol tornar-la a veure.
3.-Anota de dues a quatre paraules que hagis aprés amb aquest poema amb la seva definició. Ahuc-> Fer fugir amb crits.
Bleix-> Acció de bleixar, respiració cansada.
4.- Analitza la métrica i rima del poema.
És rima lliure
L’ALTRE ENYOR
I
Terra d’atzar, indiferent xopluc, 10 A
i tu, cansada i erta llunyania, 10 B
guerra, menant els corbs a confraria, 10 B
mort, amb els teus alans sense lladruc, 10 A
¿seré tornat al viure benastruc, 10 A
a aquell redós d’una collada pia, 10 B
davant la meva mar de cada dia, 10 B
entre l’arboç, el romaní i el bruc? 10 A
¿Encar veuré, sota calitges sornes, 10 C
les corrues de pins damunt les comes, 10 C
el blat espès, la vinya a farbalans? 10 D
¿I hauré talment, en renovada festa, 10 E
l’estiu en una embosta de ginesta 10 E
i l’advent en un pom de gallerans? 10 D
II
Però qui lluny del tros nadiu s’enllara, 10 A
¿com pervindria a un absolut retorn? 10 B
Poc toparà sa jovenesa encara, 10 A
tota dringant, bornejadora al born. 10 B
Serà l’amic dins una fossa avara, 10 A
parla i costum sollats en el trastorn, 10 B
irat el crim al peu mateix de l’ara 10 A
i senyalat de sang cada encontorn. 10 B
El fosser caporal, d’urpes gelades, 10 C
sent aprensiu dessota les murades 10 C
remor sens fi, l’escampament del plany. 10 D
Encar, però, que un nou destí s’apressa, 10 E
ja el meu indret és buit del que vaig ésser 10 E
i jo, remot, l’he clapejat d’estrany. 10 D
III
No vull desfer-me en un enyor de mi 10 A
o d’hores del passat mal cabdellades; 10 B
bé cal que en més magnífiques estades, 10 B
enyor, enyor, et vulguis expandir. 10 A
I tanmateix, en mon passat mesquí, 10 A
un somni clar no fou del tot debades, 10 B
i en aquest davallant de mes anyades 10 B
només que pel seu raig em sé delir. 10 A
Per l’afalac d’un temps no passo pena. 10 C
És goig no mai hagut el que ara emplena 10 C
de fantasmes i cants ma solitud: 10 D
Mare, encara no nada, el cor t’honora, 10 E
com mai primera, per tot temps senyora, 10 E
amb naus d’afany i torres de virtut. 10 D
IV
Oh Tu, pura en mes dolces vagaries, 10 A
per l’odi invulnerada i la temor, 10 B
jo sé que radiant existiries 10 A
mal que fos l’únic que et retés honor. 10 B
Vindràs per ignorades agonies, 10 A
per innombrables pensaments d’amor, 10 B
per nits de vetlla i afanyosos dies: 10 A
i de Tu, de Tu sola tinc enyor. 10 B
Oh de bell nou serena i alta i justa! 10 C
Triga, si cal, a fer-te més augusta, 10 C
superbament ungida pel flagell. 10 D
Que cap batalla serà mai perduda 10 E
si sofríssim el dany i la caiguda 10 E
sota plec mai no vist de ton mantell. 10 D
De Llunyania (1952)
1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-lo.
El poema és a la seva obra ‘’De Llunyania’’, publicada el 1952. Per tant, ens trobem davant d’un poema que pertany a la quarta etapa de Josep Carner. Aquesta etapa es caracteritza perquè marxa exiliat a Mèxic, i després a Bèlgica. Per tant, molts dels seus poemes, com aquest, mostren certa nostàlgia per la seva terra.
PART I
2. Explicar de què va el poema.
El tema del poema és l’enyor cap a la pàtria, ja que és a l’exili.
-En el primer sonet l’autor deixa intuir que està a l’exili. Tot això, desitja tornar a la seva terra, a la qual es refereix com a ‘’tu’’, la personifica. Nombra, també, certs aspectes de la seva pàtria, com el mar o la vinya. Nosaltres sabem, doncs, que l’autor parla de Catalunya, tot i que no es diu al poema.
-En el segon sonet, Carner evoca una visió molt trista de la seva terra, la qual creu que estarà destrossada. Recordem que Catalunya va perdre a la guerra civil espanyola i va rebre represàlies després de la mateixa.
-En el tercer sonet, el jo poètic comenta que no vol viure amb enyor. Tot així, no pot fer res per no sentir-se melancòlic, ja que ell vol tornar a la seva terra. Es dirigeix a la seva pàtria com a ‘’mare’’, a la qual li diu que l’honora.
-El quart i últim sonet, Carner alaga la seva terra, diu que seria radiant si no fos per l’odi que ha patit. Expressa, clarament, que enyora la seva pàtria, i només a ella. Comenta, també, que sap que tornarà a alçar-se, dient que por trigar el temps que necessiti. Finalment, recita un missatge de persistència i lluita per a la recuperació de la pàtria.
3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis aprés amb aquest poema amb la seva definició.
Xopluc: Lloc on posar-se a cobert de la pluja.
Benastruc: Feliç, bona sort.
Alans: Gossos.
4. Analitzar la mètrica i rima del poema.
És un poema format per quatre sonets (dos quartets i dos tercets) de versos decasíl•labs. La rima és consonant. La rima presenta el següent esquema en el I i el III sonet: ABBA ABBA CCD EED. Mentre que en el II y IV sonet és: ABAB ABAB CCD EED.
PART II
(Sóc la Jennifer)
Hola Lúcia,
Molt bé, cap falta ortogràfica.
Tens 1p.
JM.
Hola Lídia,
Correccions:
tracta de (no 'degut a', a la quarta parla d'una..., enyora.
La resta bé, gràcies per l'esforç.
Sumes 0'9p.
JM.
Hola Jennifer,
Correccions:
lloa (no "alaba").
Molt bé, tens un punt.
JM.
Hola Noies,
Poseu-vos al dia i enganxeu els comentaris que demà a les 15h és el darrer dia o hi haurà 1p de penalització per poema.
Gràcies.
JM.
ARBRES
(PRIMERA PART)
Voldria ta ciència, 6a
Arbre, per al meu cor, 6b
Tu que en el temps geliu ets paciència 10A
I en dia ardent aboques un tresor. 9B
Verd amuntegament d'onades blancs 11C
Amb un sospir de pau en cada floc, 9D
El moviment dels núvols agermanes 10C
Amb el descans del roc. 6d
Va a cada arbre una cèlica fortuna: 12E
L'auró té deixes d'alba en el fullam recent, 12F
El bedoll s'enamora de la lluna, 11E
en el pi hi ha ditades del ponent. 11F
Cap arbre com el freixe per alta ocelleria 14G
Quan apaivaga el dia, 7g
Tot lent, un vel ombriu;6 h
I quan, de matinada, la boira s'esgarria,9G
Són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu. 13H
Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança. 14I
Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau. 13J
L'om crida el flabiol per a la dansa.10 I
El faig és una església. El roure és un palau. 13J
Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga; 14K
Li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit. 13L
Uns arbres són finestra que l'oratjol belluga, 14K
I d'altres són com una nit. 8l
Trigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure; 13M
ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;13N
i un de davant la meva finestra, fa que encar 14N
no em dolgui prou de viure. 7m
És en el llibre de consol que un dia 11G
El Fill de l'home un orb guarí, 8o
I aquell tornat de tenebror s'esfereïa 13G
En descobrint els vianants en el matí. 12O
-- Veig arbres que caminen- agenollat va dir.13G
Uns arbres amb follia que corre i poc s'acaba; 14P
Arbres que mena a vagareig, 8q
En lloc del pur misteri de la saba, 11P
La sang en sotragueig. 6q
--¿On vas?- les fulles diuen amb llur fidel frisança. 14l
La branca puja sense cap pensament de mal. 13R
Arbre frenat en una fèrtil esperança,13l
Atura'm tu, si cal. 6r
ARBRES
(SEGONA PART)
1.- CONTEXTUALITZA EL POEMA DINS DE L’ETAPA I JUSTIFICAR-HO.
En trobem davant d’un poema conegut com Arbres pertanyent al llibre Arbres de Josep Carner. Es caracteritza per ser un poema introductori del tema i la relació que té l’autor amb els arbres. Aquesta poesia va ser escrita a l’any 1953, per tant correspon a la quarta etapa (1939-1957) de Josep Carner. Durant aquest període destaca la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Aquest fet queda reflectit en els poemes de Josep Carner mitjançant la nostàlgia per les seves arrels, per la seva terra.
2.- EXPLICA LA TEMÀTICA DEL POEMA.
En la primera estrofa, Josep Carner, ens presenta el canvi que es produeix en un arbre durant l’hivern i als dies de calor, on és quan dona fruits. En la segona estrofa, destaca el fet de que els arbres uneixen el cel que està en moviment i la terra que és immòbil. En la tercera i quarta estofa, realcen diversos tipus d’arbres com l’auró, el bedoll, el pi, el àlbers i el freixe que es caracteritza per ser un bon lloc perquè hi puguin viure els ocells. A la cinquena destaquen l’om i el vern, que va aparèixer en els somnis de l’autor. El faig i el roure són comparats amb una església i un palau a causa de la seva dimensió. A la sisena i setena estrofa, parla de la importància que tenen els arbres per ell, com se sent quan es troba rodejat per ells. Durant les tres últimes estrofes, Carner descriu com un l’home explicar el camí de la seva vida i l’arbre li dona consells per aconseguir ser pacient.
3.- ANOTAR PARAULES QUE HAGIS APRÉS AMB AQUEST POEMA AMB LA SEVA DEFINICIÓ.
•Floc: petita porció, de llana, de seda, de cotó, etc.
•Orb: cec.
•Vagareig: Estar ociós, passar el temps vagarosament.
•Llur: Pertanyent a ells o a elles.
4.- ANALITZAR LA MÈTRICA I RIMA DEL POEMA
El poema consta de 10 estofes formades per 4 versos menys la cinquena i la vuitena que tenen 5 estofes. Destaca també el fet de que tot el poema esta format per un número de síl•labes diferents. Es tracta de versos d’art major i menor amb rima consonant. La rima del poema és abAB-CDCd-EFEF-GghGh-IJIJ-KLKI,etc.
Hola Clàudia,
Gràcies per penjar el poema, bona pensada amb dues entrades si no t'hi cabia.
JM.
Hola Clàudia,
Correccions:
dóna (verb 'donar'), per tant, (després posar coma), estrofa, dóna (repetida), estrofes (repetida).
Molt ben escrit, anota't els petits descuits. Tens 0.9p del treball.
JM.
Vora la mar és nada
Vora la mar és nada l'estimada
i és olorosa de ruixim marí;
té els canvis de la mar en la mirada
i lliure es gronxa per un blau camí.
Compta les veles a la matinada,
veu a la tarda el cuejant botí,
d'un so de mar és a la nit bressada;
i el meu plany no li vaga de sentir.
Amor, ensenya'm una veu novella
de prou virtut: no pas la cantarella
de l'aigua al vent o damnejant esculls:
que la bon recer de l'oblidada quilla
em valgui el so difós de la conquilla
quan serem sols i aclucarem els ulls.
1. Contextualitza el poema dins de les etapes de Carner i justifica-ho.
El poema de Josep Carner va ser publicat l'any 1914 en el llibre 'La paraula del vent'. Aquest poema pertany a l'època noucentista.
2. Tema del poema.
El tema de aquest poema és l'amor que sent per una dona pescadora.
3. Escriu de 2-4 paraules que hagis après del poema i anotar el seu significat.
Ruixim: Ploure molt.
Cuejant: Remenant la cua.
Plany: Acció de plànyer-se.
4. Fes la mètrica del poema.
El poema és un sonet de dos quartets i dos tercets. Els versos són decasíl·labs d'art major i de rima consonant.
ABAB ABAB CCD EED
Hola Layla,
La contextualització és massa curta i cal justificar-la i el comentari del poema tan sols té una línia.
Tens 0'3p, el treball és molt fluix.
JM.
El Fènix
-La gent antiga d’Egipte
em creia l’ocell més bell,
el que mai no moriria,
el sol mateix, fet ocell.
Qui-sap la gent m’invocava
en un temple tot daurat;
ells deien: - Si mor un dia,
tornarà ressuscitat-.
Mai ningú pogué sotjar-me
ni topar-me en un cantó;
i és que s’havia fet córrer
que era existent, i no en só.
Ara m’esmenta un poeta
quan ja no es parla de mi.
Potser jo, si us el creguéssiu,
arribaria a existir.
1. Contextualitzar el poema dins l’etapa. Justifica-ho.
El poema el Fènix està dintre del llibre Bestiari (1964). Aquest poema correspon a l’última etapa de Josep Carner.
2. Tema del poema.
El tema principal del poema és el Fènix, un ocell que no existeix. A la primera estrofa el fènix diu que a l’Egipte creien que era l’ocell més bell i que mai moria. A la següent explica que en un temple daurat la gent invocava a aquest ocell i deien que si un dia moria l’ocell, tornaria a ressuscitar. En la tercera estrofa diu que mai ningú el podrà agafar-lo, i que la gent a creat un rumor de què ell era vertader quan en veritat no existeix. En l’última estrofa diu que ara que ho nomena és un poeta i que si creiem en ell, pot arribar a existir.
3. 2-4 paraules noves i el seu significat.
Sotjar: Observar d'amagat, algú o alguna cosa estar atent al que pugui passar.
Entenc totes les paraules menys aquesta.
4. Fes la mètrica del poema.
El poema és format per quatre estrofes de versos heptasíl·labs. És de rima consonant en els versos parells i de rima lliure en els versos imparells.
Les formigues
Més que molta gent que tresca, 7-
som poble civilitzat; 7a
sota terra o entre fustes 7-
vivim en comunitat. 7a
Als mascles se’ls veuen ales, 7-
prestigis poc duradors; 7b
d’ales gaudeixen les reines… 7-
fins que ja se’ls hagin fos. 7b
En terra com entre fustes, 7-
duent ales o minvats, 7c
som, en lloc d’incerta colla, 7-
països organitzats; 7c
tenim –bo i dissimulant-ho 7-
als estúpids, als dolents- 7d
col·legis per a xicalla 7-
I magatzem d’aliments. 7d
Si hi ha sol, fem passejades 7-
i, si plou, restem al cau: 7e
no podríem viure sense 7-
terra amiga ni cel blau. 7e
CONTEXTUALITZACIÓ
Aquest poema de Josep Carner pertany al llibre de poemes “Bestiari”, publicat l'any 1964, que és l’última etapa de Carner com a poeta i va del 1958 al 1970. Aquest poemari està estretament lligat pel món dels animals. Aquest volum també destaca perquè no reescriu cap poema, sinó que allò que aporta és novetat. Molts d’aquests poemes mostren les ganes de jugar i passar-ho bé de l’autor. Juga amb les paraules i això queda reflectit al poemari.
Alguns dels textos es caracteritzen pels jocs de paraules, cosa que ens recorda al Carner dels primers anys com a noucentista. El poeta basa cada poema en un animal i en els tòpics de cadascun d'ells, fet que no es diferencia gaire dels Fruits saborosos (1906) quan Carner feia el mateix però amb els fruïts. Carner utilitza els animals per relacionar el comportament humà.
TEMÀTICA
El poema tracta de com viuen i com són les formigues, acabant amb una reflexió relacionada amb el comportament humà, la qual ens indica que els humans, igual que les formigues, necessitem també llibertat i, sobretot, estar en el lloc que volem estar, tant el lloc de viure, com el lloc de la vida.
La primera estrofa explica que les formigues són un poble civilitzat i que viuen en comunitat (igual que els humans).
La segona estrofa diu que tant els mascles com les reines tenen ales, reflexionant a la vegada del fet que el poder/riquesa/superioritat no dóna la felicitat
A la tercera torna a remarcar que les formigues són “països organitzats", sigui quin sigui l'espai i la gent que hi habiti.
La quarta estrofa el poeta diu, esmentant que no totes les formigues són intel·ligents, sinó que també n'hi ha d'estúpides i de dolentes (com d'humans), que tenen col·legis per les formigues petites i també magatzems d'aliments, referint-se a la vegada, de nou, als humans, els quals també en tenen per tal d'educar i alimentar a la societat de manera correcta.
Ja a l'última estrofa comenta que les formigues caminen, viuen i treballen siguin quines siguin les condicions per fer-ho (igual que els humans), i que aquestes necessiten llibertat i viure al lloc on desitgin, demostrant aquí el fort ressentiment que sent el poeta per tal de no haver pogut viure a la seva terra estimada (Catalunya) i de no haver tingut la llibertat que ell desitjava.
Aquí és quan es mostra una vegada més el seu afecte cap a la seva pàtria d'origen i el sentiment de penúria pel fet de no haver pogut viure a Catalunya durant gran part de la seva vida.
PARAULES NOVES
Tresca: Això i allò i allò altre.
Minvats: Disminuits.
Xicalla: Mainada.
MÈTRICA
El poema és format per cinc quartetes de versos heptasíl·labs. La rima és assonant en els versos parells i, com altres poemes de Josep Carner, els parells són versos de rima masculina. No alterna la rima masculina i femenina perquè els versos imparells són versos blancs, tot i que són acabats amb paraules femenines.
Cant IV
1. A quina etapa pertany el Cant IV?
El Cant IV pertany a Nabí publicat el 1941,quan es va veure exiliat per la situació actual a Espanya, en aquesta etapa, Carner consolida les seves influències del Post simbolisme. Per tant pertany a la quarta etapa.
2. Quin és el tema del poema?
El poema tracta sobre el mite Bíblic de Jonàs. Jonàs, ha de fugir del seu
profeta i aconsegueix escapar-se en una barca de mariners. Aquests el van tirar al mar i se'l va menjar un animal marí.
3. Rima i estructura
El poema està format per vuit quartets. Els versos parells són alexandrins i els senars octasíl·labs, excepte alguns que són
de 7 o 9 síl·labes, senars, o de 13 síl·labes, parells.
La rima és consonant i d'art major; ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN OPOP.
Podem trobar dues comparacions: "I jo hi só refiat com Noè en la seva
Arca i Moïsès en el cistell" i "Sense l'angoixa ni la càrrega dels dies com
el nonat sóc a redós".
4. Què explica el poema?
El protagonista es troba en un lloc tancat i fosc, això el fa pensar. Diu que no desitja res, ja que Déu està
amb ell. Per situar-lo, es troba en l'estómac d'una balena.
Déu està en tot moment i fa que tingui esperança. Diu que no sap qui és Déu però l'única cosa que sap és què està al mar. El seu Déu, hi posa una llavor perquè reneix-hi; ell hi confia. Està molt cansat i es queixa de que li fa mal tot el cos, ja que està en una posició com un nadó dins el ventre de la seva mare. Diu que si pensa en coses il·lusionaries, serà enganyat i potser es pensen que mai ha existit.
5. Paraules que no he entès:
- Sement: llavor
- Redós: posició del nadó dins el ventre de la mare
- Llivanyes: esquerdes
- Lasses: cansades
Carolina Montiel Pérez
CANÇÓ D’UN DOBLE AMOR
L'amiga blanca m'ha encisat
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Estimo l'una, oh gai atzar!
Estimo l'altra, oh meravella!
Bella com l'una no m'apar,
fora de l'altra, cap donzella.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Ho fan l'airet o la claror:
estenc els braços per ma via;
va cadascun pel seu cantó,
du cadascun qui jo volia.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
I quan ja són a prop de mi
i ja mos dits les agombolen,
sota les túniques de lli
hi ha dues vides que tremolen.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Com podem veure gràcies a l’any de la seva publicació i altres trets del poema, pertany a la primera etapa de Josep Carner. L’amor que mostra aquest poema és a dues bandes, entre una amiga blanca i una altra bruna. La primera amiga anomenada la trobem a la primera estrofa, tot i que a la segona admet que sent amor cap a les dos. A la sisena s’expressa l’atracció sexual que sent. El poema està format amb set estrofes de quatre versos octosíl•labs. Les estrofes i versos restants són tornades repetides. El tòpic literari que veiem és el joc d’amor, determinant el llibertinatge.
Paraules que no he entès:
- "oh gai" - Expressió
- agombollen - Tocar
SI EM VAGA...
Viuré, si em vaga encar de viure, 8-
supervivent d'un cant remot. 8a
Viuré amb la cella corruguda 8-
contra les ires, contra el llot. 8a
Viuré dreçant-me com un jutge, 8-
només mirant, sense dir mot, 8a
com la paret en el seu sòtol, 8-
com una pedra en el seu clot. 8a
Absència (1957)
1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-lo.
Aquest poema pertany a la quarta etapa de Josep Carner i, concretament, al llibre de poemes d’Absència. Aquesta etapa es caracteritza per la maduresa dels seus poemes, on torna a escriure tots els seus poemes, modificant-los i afegint de més. Els poemes d’aquesta etapa són molt reflexius. En aquest poema, en concret, podem veure aquesta reflexió sobre la seva vida i les seves injustícies.
2. Explicar de què va el poema.
El poma explica un camí dur i pesat, el qual és recorregut pel poeta. És com si expliqués el camí de la seva vida i intentés fer-se escoltar en un món tancant.
3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis aprés amb aquest poema amb la seva definició.
Corruguda: Formar arrugues.
Sòtol: Fonament d’una paret.
Clot: Concavitat en la superfície d’un cos sòlid, lloc baix envoltat d’elevacions.
Llot: Fang tou que es forma on hi ha aigües estancades.
4. Analitzar la mètrica i rima del poema.
És un poema amb quatre estrofes de dos versos cadascú, amb vuit síl•labes. És d’art menor i rima consonat en els parells. Podem veure diferents recursos literaris, com metàfores (supervivent d'un cant remot), paral•lelisme (contra les ires, contra el llot), comparacions (com un jutge) i una anàfora en les tres primeres estrofes: es repeteix la paraula “viure”.
María Camila García
Hola Paula,
Correccions:
cerca sinònims de "diu que", ho repeteixes molt; Fènix.
Millor que l'anterior vegada. 0'9p.
JM.
Hola Lucía,
Detecto fragments copiats de:
https://sites.google.com/site/litecatrm/les-formigues
Per tant, sumes 0p.
JM.
Aquest és un poema que pertany al llibre Bestiari, publicat l'any 1964 (última etapa de Carner com a poeta [1958 - 1970J) i que recull cent cinquanta-quatre poemes en els quals els animals hi apareixen ordenats alfabèticament: desde les abelles, fins a la zebra.
Alguns dels textos es caracterizen per respondre perfectament a la qualificació d'exercici estilístic, ja sigui perquè esdevenen veritables jocs eufònics o perquè es basen en jocs de paraules. Així, l'estil i els recursos estilístics emprats ens recorden el Carner dels primers anys com a noucentista.
Hola Carolina,
No veig faltes ortogràfiques.
0'8p
JM.
Hola Noeh,
No tens errors ortogràfics. El comentari de poema està molt poc treballat i a més el barreges amb la contextualització.
0'3p.
JM.
Hola Camila,
Correccions:
poema i no "poma".
El comentari del poema és molt curt, sumes 0'4p.
JM.
El més vell del poble
Etapa:
Aquest poema pertany a la cinquena etapa de Josep Carner, l’any 1966 Carner va publicar el seu últim llibre de poemes “El tomb de l’any”, el qual pertany aquest poema.
Poema:
La temàtica tracta sobre el seu amor i els seus sentiments cap a la seva pàtria i cap a la seva bandera.
1r estrofa: l’autor descriu els seus sentiments utilitzant paraules com; bri, núvol i la nit. 2n estrofa: es preocupa pel seu destí, sap que s’apropa el moment de la seva mort.
3r estrofa: diu que ha viscut molts anys i que quan es mori no haurà canviat res.
4t estrofa: el poeta menciona que espera morir-se sent fidel a la seva bandera i a la seva pàtria.
Figura retòrica i tòpic literari:
Hipèrbaton en el vers 2.
El tòpic literari present és el següent: cotidie morimur, que significa la mort com a destí ineludible.
Estructura, rima i mètrica:
Es tracta d’un sonet format per dos quartets i dos tercets, i més, quatre estrofes de versos decasíl•labs d’art major. La rima és consonant perquè es repeteixen totes les vocals i consonants a partir de la darrera vocal tònica, és encadena (ABAB ABAB CDC DCD). La rima també és femenina i alterna en masculines.
Vocabulari:
Neguit: inquietud, molèstia.
Carolina Montiel Pérez
Hola Carolina,
Correccions:
al qual pertany, 1a, 2a, 3a, 4a estrofa, encadenada.
Molt bé, tot i que el comentari, de cara a l'examen l'hauràs d'eixamplar una mica més.
Sumes 0'8p.
JM.
A un auro
Farà aviat un any que cada dia
et veig per la finestra al meu costat,
oh noble auró d'un jardinet, que muntes
més alt que no el teulat!
T'he vist perdre la fulla, trasmudar-te
de gronxada pintura en fi dibuix:
gran pomell d'angles, dominant el ròssec
de fulles en garbuix.
T'he vist, en afermada primavera,
movent a flocs el teu ramatge espès,
i entaforant-hi mes de cinc finestres
i retallant-ne tres.
Ja encambres dues merles amoroses;
gais, pluja i vent vanen ton delit;
mous fulles fosques i arracades tendres
i el sol juga amb ta nit.
I en l'alt escaig de la claror del dia,
quan als carrers la fosca, s'ajaçà,
dalt de ton cim els falciots fressegen
com dalt d'un campanar.
Sovint em veus entre papers i llibres,
arraconats de la cortina els plecs,
o cercant ton consol en la fatiga
o solament perplex.
Tu vas dir-me en hivern: —He de reviure;
tu no m'hauries d'envejar aquest do:
ara, en el fred i amb testa esblanqueïda,
encara dones flor—.
Oh noble amic sobre lilàs i hortènsies!
Si algú roba el meu nom, temps a venir,
que no retreguin una tasca incerta,
sinó el teu cor veí.
1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-lo.
EL poema 'A un auró' és del llibre d'Arbres (1953). Per tant a la 4a etapa del poeta en els anys de la postguerra.
2. Explicar de què va el poema.
L'autor en aquest poema explica les diferents etapes que té un auró, compara totes les etapes amb la seva vida i això crea un tipus d'enveja que sent cap a l'arbre. Per la saviesa i el coneixement de l'auto. En aquest poema mostra una reflexió de la seva vida.
Les tres primeres estrofes: Explica les etapes que té l'auró. Com evoluciona en el període que el vigila.
La quarta i cinquena estrofa: Parla que li passa quan és estiu i primavera a l'arbre; Quan és hivern i tardor
En la sisena i setena estrofa: El poeta explica les seves penes a l'arbre i en la setena estrofa l'arbre li dóna consell al poeta.
En l'última estrofa: Fa una reflexió dirigint-se a l'arbre
3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis après amb aquest poema amb la seva definició.
Pomell: Ram petit de flors, d'herbes oloroses.
Ròssec: Quan s'arrossega una cosa.
4. Analitzar la mètrica i rima del poema.
El poema A un Auró, és de vuit estrofes cadascuna, té 4 versos, els 3 primers són hendecasíl·labs i l'últim és hexasíl·lab. Els versos són una combinació d'art major i d'art menor. El poema és de rima lliura.
Llimones Casolanes
Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa
damunt el voleiar dels braços i el vestit.
El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa
i ja a la cantonada és Licas, el marit.
Liceni trenca un vidre. Naïs s'esmuny, plorosa.
Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus,
amb una revolada cruel i una amorosa
ha restablert Metimna la pau, que amen el déus.
Cansada, pren la copa de bella transparència
on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,
i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència
el raig de la llimona, la mel de romaní.
I beu, dant a l'entorn les últimes mirades.
La llum en el cristall, esparvilladament,
damunt sa cara es mou i l'omple de besades
i li fa cloure els ulls, repòs de tant d'esment.
Josep, sóc la Andrea Prada.
1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-ho.
El poema a comentar pertany a la primera etapa de Josep Carner, ja que està adreçat al llibre fruits saborosos escrit en el 1906.
2. Explicar de què va el poema.
El poema ens mostra una escena quotidiana d’una dona i la seva família. A continuació, faré un petit resum de les 4 estrofes que es troben en el poema:
En la primera estrofa ens mostra Metimna, una mare de família, que es troba a la cuina fent el dinar. A la cantonada, el seu marit, el qual anomena Licas.
En la segona estrofa ens presenta com un dels seus dos fills, en Licenci, trenca un vidre i Naïs, després d’això, es posa a plorar. La dona tranquil·litza als seus dos fills i, gràcies a ella, tot torna a la normalitat.
En la tercera estrofa explica com Metimna, agafa una copa d’aigua i posa una mica de llimona, després, se la veu.
Finalment, en la quarta estrofa, en mostra la imatge de Metimna mirant per la finestra. Aquesta va tancant els ulls, ja que està molt cansada.
3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis après amb aquest poema amb la seva definició.
Atrafegada: Ocupat en un treball gran, dificultós, urgent.
Arrambar: Acostar-se a algú fins a tocar-lo.
Cloure: Cobrir l'obertura (d'alguna cosa) de manera que resti aïllada de l'exterior.
4. Analitzar la mètrica i rima del poema.
El poema consta de 4 estrofes de 4 versos cadascuna. La rima és consonant d’art major, ja que els versos són alexandrins. Això és anomenat Quaderna Via.
No té gairebé figures retòriques, ja que vol aconseguir donar-li importància a l’argument. Però podem apreciar una perífrasi, en el moment que ens parla de la copa d’aigua amb llimona.
Andrea Prada
Bèlgica
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmuls,
tota desig d’emmirallar els estels.
M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.
Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.
Però ningú
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.
Sóc la Andrea Prada
1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-ho.
El poema pertany a la quarta etapa de Josep Carner, ja que es troba al llibre Llunyania, escrit l'any 1952.
2. Explicar de què va el poema.
El poema a comentar ens parla de Bèlgica, un país on va viure el poeta. En el qual hi ha gent bona i sociable, representa a Bèlgica com una gran nació. També la compara amb Catalunya i diu, que podria ser com Bèlgica. Ja que és un país molt diferent de la Catalunya sota una dictadura, sense llibertats. Cal destacar que aquest poema sembla una hipòtesi, és a dir, com si Carner fos a viure a Bèlgica en un futur.
A continuació faré un petit resum de les quatre estrofes que pertanyen al poema:
A la primera estrofa comença a parlar-nos de Bèlgica i la descriu com una ciutat tranquil·la, harmoniosa, tant amb la natura com amb les seves gents. A la vegada, sembla com si Carner ens vol transmetre que li agradaria que així fos Catalunya.
La segona i tercera estrofa Carner segueix amb la seva descripció de Bèlgica. En la segona estrofa parla d’aspectes quotidians, típica característica dels noucentistes.
A la tercera estrofa intenta transmetre l’harmonia de la ciutat. Del vers 30 al 36 sembla que a Carner li fa gràcia la imatge de les persones amb els paraigües quan inauguren alguna cosa. Podem dir, que potser o porten perquè sempre plou als països del centre d’Europa.
En aquestes dues estrofes podem veure que compara Catalunya sota la dictadura franquista, en guerra. Ell diu que li agradaria fer-se vell dins d’una ciutat amb soldats no gaire de debò, on tothom s’entendrís en veure una vella pintura, per la cultura, on els mercats fossin plens, etc. És a dir, que voldria que Catalunya fos culta, sense repressió i amb justícia.
L’última estrofa, Carner ens explica que si envellís a Bèlgica, viuria la seva vida però sense molestar a la resta de la població. Tot i així, és una mica tràgic, ja que envellirà en un país que no és seu.
El tòpic literari és Locus Amoenus de la ciutat. Només he trobat una figura retòrica, una Anàfora.
3. Anotar de dues a quatre paraules que hagis après amb aquest poema amb la seva definició.
Emmirallar: Un mirall o una superfície llisa, donar, per reflexió, la imatge (d'algú, d'un objecte).
Gebrats: Dipòsit de gebre damunt els objectes.
Fagedes: Bosc de fajos.
4. Analitzar la mètrica i rima del poema.
El poema consta de 4 estrofes de 12, 13, 14 i 7 versos, la gran majoria alexandrins i alguns decasíl·labs. La rima principalment és consonant.
Cor fidel - Comentari Noeh
Forma part del llibre Llunyania, que va ser escrit l’any 1952. Pertany a la tercera etapa ja que trobem sensibilitat i una visió més aviat filosòfica.
El títol es deu al camí cap a la mort, ja que Josep Carner es trobava fora de la seva terra, Catalunya, i temia morir sense tornar-la a veure.
A les primeres dues estrofes trobem una referencia al dolor, a la por que viu en estar en un lloc desconegut. Posteriorment, a la tercera estrofa i quarta estrofa, anomena que és conscient de com será la seva mort.
Estructuralment, el poema està formada per quatre estrofes, dos quartets i dos tercets i són versos decasíl•labs, amb rima consonant i encadenada.
El topic literari que trobem és la mort com a pas cap a la vida eterna. I com a figures retòriques veiem un epítet i una hipérbole a les primeres estrofes. Veiem, a més, una anáfora en la tercera i quarta estrofa, on també es señalen metàfores.
En conclusió, el tema principal és el viatge cap a la mort, la vida mundana com pas a la vida eterna.
COM LES MADUIXES
1. A quina etapa pertany el poema?
Pertany a la primera etapa de Josep Carner, ja que veiem reflectit en el poema el pas del temps, ordre, equilibri i harmonia. També sabem que el poema pertany a aquesta etapa per que forma part del llibre "Fruits saborosos", publicat al 1906.
2. Quin és el tema del poema?
La temàtica es com una nena petita i innocent es pensa que el món és com una maduixa.
3. Estructura: Vint-i-cinc versos, no té divisió estròfica i els versos són de rima consonant.
4. Camp semàntic: el jardí com jaç, maduixeres, maduixes, herbei i corretjola.
5. Figures retòriques: Metàfores, enumeracions, comparacions, anàfores i paral·lelismes.
6. Les rimes:
Versos 1-6: AABCCB
Versos 7-10: DEDE
Versos 11-14: FgGF
Versos 15-20: HHIJIJ
Versos 21-25: KLKKL
El poema ens conta que l'àvia vol menjar maduixes però només les que són collides per un infant, la seva neta Pandara. La descriu com va creixent, la nena no parla amb claredat. L'infant cull les maduixes i es taca els dits de color vermell.
Cada matí s'asseuen en un costat de l'hort on no toca el vent, li agraden les plantes i ella creu que el cel es termina al final del jardí. Per a la nena el món és com una maduixa.
Carolina Montiel Pérez
2n Batxillerat
Hola Laila,
Correccions:
auró (al títol), l'autor, després dels dos punts en minúscula si no hi ha una cita, per la saviesa... (oració mal expressada).
Bé, el resum però no enllaces bé les parts, empra connectors!!
Separa els exercicis amb intros, que així es podrà llegir millor.
Sumes 0'8p.
JM.
Hola Andrea,
Correccions:
Les llimones cassolanes.
Si no has copiat d'enlloc està molt ben fet, tot i que alguna frase sembla copia d'una altra web.
Sumes 1p, espero que ho hagis fet tu.
JM.
Hola Andrea,
"Bèlgica" està molt ben fet i no tens faltes ortogràfiques, únicament que després dels dos punts cal escriure en minúscula si no és una cita d'algú.
Tens un altre punt.
JM.
Hola Noeh,
Correccions:
referència, serà (falta greu), tòpic, hipèrbole, anàfora (falta greu).
La resta està bé, emperò cal que t'esforcis més a treballar els comentaris dels poemes perquè es veu que corre pressa enllestir i això fa perdre qualitat al comentari, així doncs, cal que aprofundeixis una mica més i et sortirà molt millor.
Sumes 0'7p.
JM.
Hola Carolina,
Correccions:
perquè (explicació, causa), néta, acaba (i no "termina").
Bé, una mica breu el comentari.
Sumes 0'7p.
JM.
CANÇONETA INCERTA
A/quest/ ca/mí/ tan/ fi,/ tan /fi /8a
¿ qui /sap /on/ me/na/? 5b
¿És /a/ la /vila /o/ és/ al/ pi / 8a
De/ la /ca/re/na? 5b
Un lliri blau, color del cel, 8c
diu: -Vine, vine-. 5d
Però: -No passis!- diu un vel 8c
de teranyina 5d
¿Serà drecera del gosat, 8e
rossola i ingrata, 5f
o bé un camí d'enamorat, 8e
colgat de mata? 5f
¿És un recer per a adormir 8g
qui passa pena? 5h
Aquest matí tan fi, tan fi, 8g
¿qui sap on mena? 5h
¿Qui sap si trist o somrient 8k
acull son hoste? 5l
¿Qui sap si mor sobtadament 8k
sota la brosta? 5l
¿Qui sabrà mai aquest camí 8m
a què em convida? 5n
I és camí incert cada matí, 8m
n'és cada vida 5n
El poema a comentar pertany a la segona etapa de l’escriptor Josep Carner, al poemari “Cor quiet” exactament. Donat que va ser exiliat voluntàriament del seu país i no sabia si continuar a l’estranger o tornar al seu país d’origen, Catalunya.
Com podem observar el poema esta omplert de preguntes retòriques on Carner els fa servir per veure que mai se sap el que passarà a l’endemà.
Per l’altre banda també tracta sobre els camins que una persona pot escollir al llarg de la seva vida i, amés, es pregunta quin dels camins serà correcte donat que estem obligats a triar-ne un cada dia.
- Carena: és la cresta de la muntanya, és a dir, la línia que divideix dos vessants en una muntanya.
- Drecera: el camí més curt per arribar a un lloc.
- Gosat: Atrevit
- Colgat de mata: cobert de plantes baixes que creixen de la terra.
- Aquest poema està compost per 3 estrofes de 8 versos, on els versos imparells són octosíl·labs i parells són pentasíl·labs, per això, són d’art menor amb un ritme consonant ja que ritmen vocals i consonants.
Al següent poema de Carner, trobem moltes figures retòriques, com ara:
- Repetició: tan fi, tan fi... vine, vine...
- Personificació: un lliri blau, diu, No passis!-diu un vel de teranyina.
Finalment, dins del poema trobem camps semàntics com:
- Naturalesa: teranyina, lliri, cel, pi, camí...
- Arbres: mata, pi, brosta...
LLEIALTAT
El seny és esmussat, l’ull es desmenja 10 A (metàfora)/(personificació)
de l’esblaimat dibuix de l’aparent; 10 B
enllà de ma finestra indiferent 10 B (sinalefa) i (personificació)
s’arrosseguen les esmes d’un diumenge-. 10 A
¡Que vanament aquell tapís no penja! 10 A
El cos suau, la cara resplendent 10 B
apaguen, en final desvagament, 10 B
la deessa que riu i la que es venja. 10 A (sinalefa)
Ans que la nit final em sigui a punt, 10 C (sinalefa)
al fatídic avui tombo la cara; 10 D
tan envilit, em sembla ja difunt. 10 C
I un nou esclat de fe m’anima encara, 10 D (elisió)
i torno, cor batent, a la llum clara 10 D
per galeries del record profund. 10 C
Els poema a comentar pertany a la quarta etapa de Josep Carner, es troba dins del poemari d'Absència escrit al 1957, on totes les seves poemes pertanyien al tema de l’exili, és a dir, l’experiència que es viu, com es sent, etc. Aquest poema és molt personal donat que Carner expressa en ella la seva vida dura fora del seu país d’origen.
-El tema principal d’aquest poema és fer referencia al sentiment d’enyorança que algú té cap al seu país.
La primera estrofa, Carner, ens parla sobre un record llunyà o antic, però que sempre està present i amb ell en la seva ment, amb això, podem donar-nos compte de que es refereix a la seva pàtria, Catalunya que va deixar a causa del seu exili.
En la segona estrofa, fa referencia a un debat que té dins seu entre voler tornar i no poder fer-ho.
En la tercera estrofa, veiem com si perdés l’esperança de tornar a Catalunya i se n’oblida una mica d’ella.
Però seguidament, a la quarta estrofa, reflexiona i veu que oblidar-se de la seva terra, Catalunya, és una cosa impossible donat que es considera català i estima això.
- Esmussat: soroll estrident, una impressió aspra i desagradable.
- Esblaimat: fer esdevenir d’un color menys viu.
- Esma: aptesa a fer maquinalment una cosa.
- Ans: abans.
Aquest poema és un sonet format per quatre estrofes on les primeres dues estrofes estan formades per 4 versos i les dues últimes per 3. Tots aquests són decasíl·labs, això vol dir que són d’art major donat que ritmen vocals i consonants.
En el següent poema podem trobar varies figuren retòriques com:
- Hipèrbaton: al fatídic avui tombo la cara.
- Metàfora: la nit final.
Hola Oumaima,
Correccions a "Cançoneta incerta":
està ple, que Carner fa servir, d'altra banda, a més.
Corregeix les faltes a la llibreta d'aquesta fitxa si vols tenir un altre positiu.
Sumes 0'9p, bona feina!
JM.
Hola Oumaima,
Correccions a "Lleialtat":
se sent ("es sent" és cacofònic, malsonant), adonar-nos que ("donar-nos compte de que", no existeix, és un castellanisme, a més cau el "de" davant del "que"), referència.
Bona feina, 0'8p. Si corregeixes les faltes... ja saps, emperò amb el meu mètode.
JM.
N.B. Revisa la fitxa del blog de "Caiguda de la preposició "de" d'aquest mes.
Publica un comentari a l'entrada