La crònica. Adreçat a tot l'alumnat

Sabeu què és una crònica?

És un relat que explica un esdeveniment que ja ha succeït i que és relaciona amb l'actualitat. S'assembla a l'article periodístic, atès que a la vegada també n'apareixen a la premsa. Ara bé, una de les principals diferències amb la notícia és que l'autor signa l'article i a més, aporta el seu parer sobre l'acte que explica, cosa que mai veurem en una notícia, que serà més objectiva.

Existeixen diferents tipologies de crònica. Així doncs, podem trobar cròniques de tot tipus d'espectacles (d'un concert, d'una obra teatral, d'un acte literari...), d'actes polítics, d'un viatge... 

Dins de la crònica destaca l'estil personalitat de l'autor, emperò hem d'entendre que l'escrit mostrarà la visió de l'autor i no té perquè ser la única possible i ni hem d'estar d'acord amb ell, perquè potser no li ha caigut amb simpatia quelcom, etc. Ara bé, l'autor de la crònica sempre hauria de ser una mena d'àrbitre quan l'escriu, no pretendre influir en les persones que després de la lectura poden anar o no a presenciar l'espectacle. Qui alguna vegada no s'ha guiat per una crònica a l'hora d'anar o no a veure aquella obra teatral o musical, per exemple?

Aquí us deixo amb un exemple de crònica.

LEWIS ENMA & THE BCN FIREBALLS:  MOLT MÉS QUE UNS CLÒNICS

Assistir i veure en directe a Lewis Enma i els BCN Fireballs és veure i reviure de nou en Jerry Lee Lewis sobre els escenaris, el millor Jerry Lee. Lewis Enma i els BCN Fireballs estan formats per Enma Fernández a la veu i piano; Carlos Navarrete a la guitarra elèctrica; Fran Martín al contrabaix; Cesc Capell al saxo i Carlos Munte a la bateria. Els vaig poder gaudir per les festes de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès el proppassat 8 de novembre, per segona vegada consecutiva en un any, un concert en motiu de la 2a Matinal Jockers MC Harley-Custom. La Harley Davidson és la moto del rock & roll i queda demostrat amb els concerts que munten els organitzadors de la trobada. En aquesta ocasió Lewis Enma & The BCN Fireballs compartien escenaris amb Six in town i The Sparkles. Una meravella de concert. Lewis Enma encoratjava el públic una i altra vegada, tocava el piano descaradament d’esquena, estirat, amb el cap, amb els peus, amb el glutis, es passejava pel públic, alguns vestits a l’estil dels anys cinquanta, acompanyat del seu saxofonista... emperò la resta de músics no desmereixien el seu líder, el contrabaixista Fran Martín realitzava acrobàcies amb el contrabaix, el bateria Carlos Munte marcava el ritme de manera discreta des del fons de l’escenari, el guitarrista Carlos Navarrete ens delectava amb els seus solos i delicadesa acaronant les cordes, i el saxofonista, tres quarts del mateix. Durant més d’una hora ens varen traslladar als anys cinquanta i poder somiar en veure en Jerry Lee Lewis en la seva època daurada, cosa que ja només podem fer gràcies a YouTube o algun dvd revival.

A quarts de tres de la tarda, no és una mala hora per fer una actuació de rock & roll, no té perquè, aquí en teniu la mostra, fou un concert enèrgic i trepidant amb aquests clònics de The Killer amb versions de clàssics del rock & roll, rhythm & blues, country i sobretot temes del llegendari Jerry Lee. Així doncs, en el seu concert de poc més de l’hora i vint minuts de durada vàrem podem escoltar “Be-bop-a-lula” de Gene Vincent, “Let’s have a party” de Wanda Jackson, “Hound dog” popularitzada per Elvis Presley, “What I’d say” de Ray Charles”, “Tutti frutti” de Little Richard, “Wild one”, “Whole lotta shakin’ goin’on”, “Great balls of the fire” que reinicia una i altra vegada fins que el públic s’anima a cantar-la amb ell, amb ambdues peces acostumen a finalitzar els seus concerts, però als bisos encara té temps per delectar el públic amb un medley d’estàndards de rock & roll. Sovint aquestes peces s’intercalen amb d’altres com “Big legged woman”, “I’m on fire”, “Breathless”, “Crazy arms” o “That lucky old sun” amb peces de Chuck Berry i d’altres companys de la seva generació, la dels pioners del rock & roll, en l’esplendor dels anys cinquanta i seixanta.

Si podeu, no us els perdeu, són genials! Lewis Enma & The BCN Fireballs suen la camisa sobre l’escenari i uns transportaran per un viatge en la màquina del temps, com si tinguéssim el DMC Delorean, desitjareu estar als anys cinquanta pel bon so protagonitzat pel piano, les excel·lències de la guitarra elèctrica, visualitzar l’enorme contrabaix i bateria rítmica. Marxareu a casa amb aquesta sonoritat que us governarà el cervell. Una exorbitant i digna manera de vindicar el rocker de Louisiana, història viva del rock & roll i que mai caigui en l’oblit. Queda clar que en Jerry Lee Lewis fou un dels tòtems del rock & roll i el seu llegat i influència continua. Parlem del mateix roquer que un dia va voler destronar el mateix Elvis i que tenia una manera brillant i exuberant de tocar el piano. Gràcies Lewis, per fer-nos reviure’l, pel teu talent, dedicació i carisma!

Josep Maria Corretger 

Novembre del 2014

(Crèdits fotogràfics: Enma Fernández, Chusmi10, beba33)

!!EXERCICIS:

1. Anota aspectes importants a l'hora d'escriure una crònica.

2. Redacta una crònica d'un espectacle al qual hagis assistit i intenta justificar amb arguments si paga o no la pena d'anar a veure'l.

3. Explica la diferència que hi ha entre una crítica i una crònica, posa exemples.

4. Si algú et demanés una crònica d'un espectacle al qual has assistit, com ho faries?

5. Fòrum: et guies per una crítica o una crònica d'un periodista a l'hora d'anar a un espectacle? Per què? Penses que haurien d'influir en els lectors o bé, penses que és una opinió personal del periodista? Raona les teves respostes.