dimecres, 5 de novembre del 2014

El modernisme i Joan Maragall. Adreçat a 4t d'ESO

1. El moviment

Fou un moviment cultural a nivell europeu que adoptà diferents llocs segons el país o lloc on es desenvolupava.

A Catalunya aparegué coincidint amb l’Exposició Universal (1888). S’estableixen dues dates referencials dins del moviment: 1a Festa Modernista de Sitges (1892), esdevinguda al Cau Ferrat, data que marca l’inici del moviment i d’altra banda, el 1911, any en què morí Joan Maragall, un dels màxims ideòlegs del moviment.

El modernisme tenia com a objectiu transformar la societat i cultura catalana que es trobava ancorada en una època més tradicional i provinciana i esdevenir-la més moderna i nacional. Tot fou capitanejat per un grup de joves intel·lectuals que pertanyien a la burgesia industrial i l’àmbit comercial.

Dins del modernisme sobresortiren artistes en les diferents disciplines artístiques:

.Arquitectura: Antoni Gaudí, Lluís Domènec i Montaner.

.Pintura: Ramon Casas, Isidre Nonell, Víctor Català, Santiago Rusiñol.

.Escultura: Josep Llimona.

.Música: Enric Morera.

.Literatura: Raimon Casellas, Víctor Català, Prudenci Bertrana, Ignasi Iglésias, Josep Pous i Pagès, Joaquim Ruyra, Santiago Rusiñol...

Tots aquests autors i artistes se senten reconeguts per primera vegada com a professionals de l’art i veuen l’artista com un revoltat amb la seva classe social, que pretenen canviar, i a la qual volen redimir oferint el seu art i obres.





Aquesta finalitat es plasma per exemple en la novel·la modernista de tema rural, on es veu la pagesia com un món ancorat a l’antiga i que cal modernitzar, a la vegada que en dificulta el progrés de la societat.


Dins del moviment modernista hi trobem dos corrents ideològics destacats:

1.      El regeneracionisme

De visió cosmopolita culturalment parlant, de fort compromís polític, amb l’objectiu de regenerar la població menys culta.

2.      L’esteticisme

S’allunyava dels problemes socials i veia l’art com a únic salvador de la població.



2. Joan Maragall

Vida

Nasqué a Barcelona el 10 d’octubre del 1860. Era fill d’un industrial, emperò mai volgué treballar al despatx de la fàbrica del seu pare. Aviat es llicencià en Dret i va exercir de periodista a Diario de Barcelona i posteriorment a l’Avenç, que fou la revista estendard del moviment modernista, atès que, des de les seves pàgines importava moviments i els autors destacats que provenien d’Europa.

Joan Maragall es començà a relacionar amb intel·lectuals de parla castellana a partir de l’any 1900. Finalment morí el 20 de desembre del 1911, esdevenint un dels autors bandera de la literatura catalana, per la seva ideologia i transmissió d’idees en la societat del moment, algunes d’aquestes, encara segueixen ben vigents avui dia.



Obra

Quan parlem de Joan Maragall, no només parlem d’un poeta, sinó també d’un assagista i traductor de poetes romàntics alemanys. Així doncs, va llegir Goethe i va introduir el pensament de Nietzsche a la Península Ibèrica.

Com a periodista, fou un autor compromès amb la realitat que estava vivint i això quedà plasmat en els seus poemes i articles, moltes vegades esperonant el debat en temes tant delicats com destacats: les guerres colonials (1898) i els fets de la Setmana Tràgica (1909).

Com a poeta publicà cinc llibres de poesia: Poesies (1895), Visions i Cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911).

Maragall va començar a escriure poesia de temàtica amorosa, romàntica i popular, emperò al llarg dels anys va evolucionar cap a una poesia d’àmbit regeneracionista que el van apropar més a la societat. Estem parlant de poemes tan coneguts com per exemple: “Oda a Espanya”, “Els cants dels joves”, “Oda nova a Barcelona”, “Himne ibèric”.

Al llarg de tots els seus poemes es veu clarament la seva ideologia crítica i poètica que posteriorment es plasmà en dos assaigs teòrics: Elogi de la paraula (1903) i Elogi de la poesia (1907). Dins d’aquests dos volums apareix la teoria de la paraula viva, on glossa que serà amb la creació poètica com a esquer que caldrà mostrar l’espontaneïtat, l’emoció de l’artista i la sinceritat a l’hora d’escriure.

Finalment, un dels poemes èpics i més reconeguts de Joan Maragall és El comte Arnau, inspirat en la llegenda romàntica del segle XIX, que talment, escrigué en tres etapes: 1900, 1906 i 1911, i que a la vegada coincideixen amb l’evolució del seu pensament. Amb el personatge del Comte Arnau, Maragall pretén simbolitzar la rebel·lió de l’artista modernista.

Continuarà...


           (Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,     
           Editorial Teide, Barcelona)

           (Imatges extretes de: wikimedia.org i elmati.cat)



!!EXERCICIS:

1.      Anota les principals característiques del Modernisme.

2.      Escriu el nom de dos escriptors, dos escultors, dos músics i dos arquitectes del moviment modernista i esmenta una obra de cadascun.

3.      Què pretenia aconseguir Joan Maragall amb les seves obres i ideologia?

4.      Cerca un poema de Joan Maragall i explica la seva temàtica breument.

5.      Llegeix el poema “Oda a Espanya” i esmenta què ens vol transmetre l’autor amb aquest poema. Quina és la seva ideologia?

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.


Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!


6.   Realitza un powerpoint de cinc a vuit pàgines de la vida i obra de Joan Maragall. Enganxa’l a l’Slideshare i adjunta aquí el seu enllaç.

7.      Anota el nom de les obres més conegudes de Joan Maragall.

8.      Cerca a Internet una mica d’informació de qui era el Comte Arnau.

9.   Comenta breuement els fets de les guerres colonials (1892) i els fets de la Setmana Tràgica (1909) que tant influïren a Joan Maragall.

10.  Fòrum: què en penses de les idees i de la manera d’escriure de Joan Maragall? Veus important transmetre i influir amb la seva ideologia a la societat del seu moment? Per què? Raona les teves respostes.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;