Aportació de la lectura en el nostre dia a dia

 

Avui us proposo realitzar amb ordinador un cartell motivador de lectura a l’estil d’aquest que us aporto i que va realitzar Re-Read. Perquè la lectura és fonamental en el nostre dia a dia, tant per crear un corpus lèxic propi, com per tenir més cultura i capacitat de raonament, a més de passar una bona estona o de redescobrir alguna història desconeguda. Per tot això, i algunes coses més, llegir diàriament és important, atès que, ens fa créixer com a persones i tenir molta més saviesa, i sobretot, intel·lecte. 

(Crèdit de la imatge: Re-Read)

EXERCICIS:

1. Aporta aspectes positius de ser un lector assidu.

2. Realitza un cartell motivador de lectura. Ha de contenir una imatge i un lema.

3. Fòrum: quant temps diàriament dediques a la lectura? A què es degut? Què fas en cas que no llegeixis? Trobes útil la lectura? Per què? Raona les teves respostes.

 

Adeu a Joan Margarit, el poeta més llegit. Adreçat a tothom

Fa un dia ens va deixar Joan Margarit, un dels poetes més llegits de les nostres lletres. Sempre filosofava sobre l’escriptura de la poesia i l’art d’escriure en les entrevistes que concedia. Un home senzill i molt proper, seriós, però amb molt d’humor, així era en una xerrada que el vaig poder escoltar ara fa dos anys en motiu de la presentació del seu llibre de memòries. Tenia dues grans passions, la poesia i l’arquitectura. Una anècdota que explicava sovint, era que un exalumne va comprar un llibre seu intitulat “Càlcul d’estructures” (2005) i li va retraure que sorprenentment, era de poesia.

Enamorat d’Antonio Machado, i amic personal de Miquel Martí i Pol, és per consell d’aquest darrer que va començar a escriure en català. Margarit era un autor molt prolífic, autor d’una vasta obra poètica amb més de trenta poemaris i que va fer que la poesia fos una mica més popular del que era entre nosaltres i aconseguís introduir-se a més llars. D’entre els seus poemaris destaquen:

“Vell malentès” (1981), “Cants d’Hekatònim de Tifundis” (1982), “La dona del navegant” (1987), “Estació de França” (1999), “Casa de la Misericòrdia” (2007), “Es perd el señal” (2012).

Malauradament, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya no va interessar-se pel seu llegat literari, així que, el trobareu a Madrid, a La Caja de las Letras des del novembre del 2019.

El millor homenatge per a aquest gran poeta és que el pugueu gaudir recitant alguns dels seus poemes:

https://www.joanmargarit.com/category/seleccio-de-poemes-escrits-i-recitats/estacio-de-franca-ca/

https://www.joanmargarit.com/category/seleccio-de-poemes-escrits-i-recitats/es-perd-el-senyal-ca/

https://www.joanmargarit.com/category/seleccio-de-poemes-escrits-i-recitats/des-don-tornar-a-estimar-ca/

Fins a sempre Joan, emperò, continuaràs ben viu. Moltes gràcies per la teva obra!

(Crèdit fotogràfic: Adrià Costa)

EXERCICIS:

1. Realitza una petita presentació digital sobre el poeta Joan Margarit.

2. Fòrum: si has llegit algun dels seus magnífics poemaris i ho desitges, pots fer aquí la teva aportació.

Conte amb valors: "El gos de l'hortolà". Adreçat a tothom

Hi havia una vegada un hortolà que tenia un gos enorme que cuidava els seus camps de cultiu. L’animal era tan ferotge i valent que cap lladre s’atrevia a saltar la tanca per a robar-li tomàquets i enciams al seu amo. Per això, aquest l’apreciava tant que el mimava peixant-lo amb el millor menjar i el lloc més calent davant de la xemeneia.

Un dia, un dels bous de la granja, cansat després d’una dura jornada, s’apropà a l’estable disposat a menjar una mica d’alfals que el granger tenia preparada per a què mai els faltés aliment. Però el gos, en veure’l apropar-se a la zona de menja, començà a bordar i a ensenyar-li les dents. El pobre bou, enutjat enfront de similars amenaces, li replicà el seu comportament dient-li:

-“Ets un gos egoista, que ni menja ni deixa menjar. El nostre amo es preocupa per tots nosaltres i, que jo sàpigui, tu no has de posar-te en si ens deixa més o menys alfals, perquè això és un menjar per als bous, emperò, no per a animals com a tu”.

I el gos, empipat, marxà.

Igual que el ca, hi ha persones que, quan se’ls hi dona una mica d’autoritat, es tornen unes dèspotes amb els seus companys i comencen a actuar amb prepotència no deixant que la resta progressin i facin realitat els seus somnis.

 

N.B. Aquest conte ha donat origen a una frase feta:

“Com el gos de l’hortolà, que ni rosega l’os ni el deixa rosegar”.

 

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Basat en la comèdia “El perro del hortelano”, de Lope de Vega, “Comedias”, 1618)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Mastodont]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Per què aquest conte s’intitula “El gos de l’hortolà”? Quin altre títol li podríem posar? Raona la teva resposta.

3. Cerca paraules que apareguin al conte dins del camp semàntic dels animals.

4. Per què el gos actua amb tal prepotència davant dels bous?

5. Recull mots que trobis al conte vinculats a menjar.

6. Comenta aquesta afirmació dins del conte i explica-la amb les teves paraules.

-“Ets un gos egoista, que ni menja ni deixa menjar”.

7. Com s’anomenen les historietes on els protagonistes són animals que parlen? En què consisteixen?

8. Explica el significat dels mots assenyalats en color blau.

9. Esmenta a qui fan referència els pronoms en negreta. Si cal retorna a rellegir el fragment que et donem dins del conte.

-Aquest l’apreciava tant que el mimava peixant-lo amb el millor menjar.

-Un dia, un dels bous de la granja, cansat després d’una dura jornada, s’apropà a l’estable

-El gos, en veure’l apropar-se a la zona de menja, començà a bordar i a ensenyar-li les dents.

-El pobre bou, enutjat enfront de similars amenaces, li replicà el seu comportament dient-li…

10. Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquest conte conegut. Què t’ha semblat? Per què?

La paraula mal dita (5): "Cruixant". Adreçat a tothom

Origen:

Mot provinent del francès, i que significa ‘creixent’, per les seves semblances amb la seva forma de lluna creixen, que a la vegada, és el símbol de l’Islam. És un calc de l’alemany Hörnchen 'cornet', un pastís vienès creat en record de la victòria contra els turcs el 1683. Al·ludeix a l’ensenya turca de la mitja lluna. Significa ‘creixent’.

Significat:

Un croissant és un pastís en forma de quart creixent elaborat amb pasta de full o amb pasta preparada amb llevat, farina, llet i mantega.

Ex:

-En entrar a la fleca va encomanar una bossa de croissants de crema.

-Aquest matí ha esmorzat croissant amb xocolata desfeta.

 

Curiositats:

Podem trobar una gran diversitat de croissants. Farcits amb tota mena de condiments. També es poden farcir per la superfície. Actualment els croissants són típics en els esmorzars, sobretot a França, per a acompanyar la llet o el cafè.

Ortografia:

El mot en català manté l’ortografia francesa, ara bé, l’Institut d’Estudis Catalans va decidir no adaptar la forma crusant, que hagués estat una bona opció per a defugir una mala pronunciació del francès, i sona a molt catalana, així com també evitaríem una confusió en dir el mot.

Per tant, recorda:

Hem de dir: croissant.

És incorrecte: cruixant, croasant.

(Material consultat: Vikipèdia, DIEC, GDLC)

(Crèdit fotogràfic: Wenjie Zhang)

EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions on aparegui el mot croissant.

2. Fòrum: per què creus que es pronuncia malament aquest mot? Per què té un origen francès? Per què l’adaptem després d’haver-lo escoltat malament? Creus que caldria adaptar el mot al català? Per què? Raona les teves respostes.

3. Aporta una paraula que diem de manera incorrecta quan parlem i argumenta per què l’emprem malament.

Treballem la descripció de persones. Adreçat a l'Aula d'acollida i a l'ESO

 

En la present fitxa veurem una sèrie d’adjectius que ens ajudaran a descriure la persona des del punt de vista físic: com és en termes generals (complexió), la cara, els ulls, el nas, els cabells. I per un altre costat, com és des del punt de vista psíquic, és a dir, com és la persona de caràcter. Les veiem!!

Descripció física:

Complexió:

Alta, corpulenta, baixa, esvelta, grassa, atlètica, prima, musculosa.

Cara:

Rodona, arrugada, ovalada, pàl·lida, allargada, rosada, pigada, morena.

Ulls:

Blaus, grisos, marrons, grans, verds, petits, negres, vius.

Nas:

Gros, xato, llarg, aguilenc.

Cabells:

Negres, blancs, arrissats, recollits, castanys, grisos, rinxolats, trenats, rossos, llisos, curts, escalats, pèl-rojos, ondulats, llargs, esbullats.

 

Descripció psíquica:

Caràcter:

Afectuós, amable, callat, alegre, simpàtic, presumit, tímid, actiu, xerraire, treballador, tranquil, introvertit, optimista, comunicatiu, nerviós, extravertit, fals, tòxic.

 

N.B. Aquesta llista d’adjectius no està tancada. És ampliable.

 

[DIVERSOS, Món. Llengua i interculturalitat. Materials per a l’alumnat nouvingut. Usuari bàsic A1 i A2, Grup Promotor Santillana, Barcelona, 2010]

(Il·lustració de la fitxa: Anna Parini)

(Imatges extretes de:  Vikipèdia, Plaza Deportiva, Steal her style, Radio Gamma, Sant Jordi de Nadal, Best Celebrity Hairstyle)

 

EXERCICIS:

1. Mira la fitxa que hi ha a dalt amb els adjectius i: presenta’t, descriu-te físicament i posteriorment de psíquicament.

2. Llegeix el següent text i llavors, respon a les següents preguntes:

Em dic George, soc de Romania i tinc dotze anys. Fa dos anys que estic vivint en un poble de Lleida anomenat Aitona, amb els meus pare i el meu germà. També tinc un gos petit i afable. Vaig venir perquè el meu pare es va quedar sense feina. Trobo a faltar els meus antics amics. Estic adaptant-me a l’institut. He començat a aprendre català, però barrejo algunes paraules amb el castellà. Ara vaig a l’Aula d’acollida i estic aprenent força.

-D’on és en George?

-Quants anys té?

-Quant temps fa que és a Aitona?

-Amb qui viu a casa?

-Té algun animal domèstic a casa? Si és sí, quin?

-On estudia actualment?

3. Cerca i explica el significat de quatre adjectius que desconeguis d’aquesta fitxa.

4. Escull una de les tres fotografies i descriu a la persona tal i com la veus. Esbrina qui és cadascú!! I a què es dediquen professionalment. Et donem poques pistes, tan sols la fotografia.

5. Llegeix els següents adjectius i digues, quins fan referència a la part física o psíquica.

Amable, ondulat, presumida, verd, esprimatxat, pigat, alegre, negres, seriosa, xato, llarg.

6. Atreveix-te a fer aquesta sopa de lletres sobre adjectius vinculats a les parts del cos.

(Clica a sobre de la sopa de lletres per a ampliar-la)

7. Classifica els adjectius de la sopa de lletres segons pertanyin al físic o siguin psíquics. Si són del físic, especifica a quina part del cos es refereixen.

8. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats d’aquest fitxa. Comenta les dificultats que t’han sorgit i com les has resoltes. Què t’ha costat més d’entendre i per què?

 

 

Vocabulari visual (6): La cara. Adreçat a l'aula d'acollida i a l'ESO

Avui revisem les parts de la cara. Perquè conèixer-les bé és fonamental. No són difícils. Ajuda’t de la imatge per a recordar-les i assenyala cada part de la cara al teu cos quan la llegeixis en veu alta.

                                                                                            [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

Repassem breument l'article, per tal de fer una activitat de sota.

Recorda:

Articles
Masculí		Femení
Singular	Plural	Singular	Plural
El	Els	La	Les
Un	Uns	Una	Unes

L’apòstrof (‘) és el signe gràfic ortogràfic que s’empra per indicar la supressió d’una vocal a l’article. Com a regla general, els articles determinats el i la es redueixen a l’, i els articles personals en, na, a n’, quan la paraula que els segueix comença per vocal o h muda.

Exemples:

l’avi, l’asimetria, l’euga, l’invent, l’ull, n’Isidre, n’Úrsula...

Excepcions a aquesta regla:

1. Davant d’un mot femení començat amb i o u àtones (no tòniques) precedides o no de h, es mante la forma plena dels articles la, na.

Ex:

la il·lusió, la hipòtesi, la història, la unitat, la universitat, na Irene, na Isabel...

2. Davant dels mots una (hora del dia), ira, host, per tradició s’usa la forma plena la:

La una, la ira, la host.

(Font: salt.gva.es)

(Imatge extreta de: DIVERSOS, Dídac. Diccionari de català, Diccionaris de l’Enciclopèdia, Barcelona, 2018)

 

EXERCICIS:

1. Escriu els articles el, la, els, les, l’ davant de cada part de la cara que apareix al dibuix.

parpella, cella, barba, bigoti, pòmul, rínxol, ull, front, clenxa, llavi, galta, barbeta, boca, dents, nas, pestanyes, cervell, serrell, cabell, orella, coll, nuca.

2. Realitza un dibuix de la teva cara i anota les parts que apareixen més amunt.

3. Descriu les següents parts del cos:

parpella:

clenxa:

barbeta:

serrell:

nuca:

4. Redacta una oració amb l’estructura subjecte + verb + complements amb cadascun dels mots:

pòmul:

coll:

nas:

cella:

5. Cerca les següents parts de la cara a la sopa de lletres.

6. Fòrum: quina és la part de la teva cara que t’agrada més i per què?

 

Què hem d'escriure: ves o vés? Segons la nova ortografia catalana... Adreçat a tothom

És un mot que arran de l’aparició de l’Ortografia catalana (2016), de l’Institut d’Estudis Catalans, ha deixat de portar accent diacrític. Per tant, l’hem d’escriure sense accent en qualsevol dels seus significats.

Ex:

-Ves a mirar si queda refrescos al rebost. (verb anar)

-Ves per on! (exclamació d’atenció, d’estranyesa)

-Ves que n’ha tinguda de mala sort el Barça! (mira, procura)

Recorda:

Ves ja no s’accentua segons la nova ortografia catalana. Ara ja no pots equivocar-te!!!

 

Ves també té dues accepcions més:

1. Cadascun dels trossos de tela forta que, cosits els uns amb els altres, constitueixen una vela.

2. Cadascun dels trossos de tela de diferent color que formen una bandera, un gallardet o similars.

(Imatge extreta de: Banderacatalana.cat)

(Font: Optimot, Diccionaris.cat)

EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions on aparegui ves amb el sentit que desitgis.

2. Fòrum: t’havia generat dubtes l’escriptura d’aquesta paraula? Per què?