diumenge, 10 d’abril del 2016

El text expositiu (2). Adreçat a Batxillerat, 3r i 4t d'ESO

A l’hora d’escriure un text de la tipologia que sigui cal tenir present la situació comunicativa que fa que produïm el text. Millorarem la producció del nostre text si ens fem preguntes vinculades a la situació de la comunicació. Ens hem de fer les preguntes següents:


1.      En nom de qui escric?

Generalment, l’orador parla o escriu a títol personal. D’altres vegades, ho fa representant un col·lectiu, institució o similars. Això farà que variï la persona gramatical utilitzada: jo, nosaltres... i també farà que els receptors es facin una idea de l’emissor.


2.      A qui em dirigiré?

És fonamental conèixer el tema del qual es parlarà, així com també esbrinar el públic que tindrem a la xerrada, el que ens escoltarà. Si ens adrecem a gent particular, a un col·lectiu, què saben del tema que exposarem. A l’hora de respondre preguntes caldrà ésser precís, per tant, s’haurà de seleccionar la informació i abans marcarà la presentació de l’exposició del tema.


3.      Què vull transmetre?

Cal fer-nos aquesta pregunta i la resposta influenciarà l’elaboració del text que volem transmetre. Què hem de comunicar i com ho farem? Segons les respostes, haurem de triar, endreçar o prioritzar més una informació que una altra.


4.      Quin és el meu objectiu?

Aquesta pregunta ens guia les nostres intencions comunicatives: volem convèncer? Pretenem informar? Donar a conèixer una informació? Divertir? És bàsic saber el propòsit o que pretenem amb el nostre missatge, atès que, així seleccionarem millor la informació per a aconseguir el nostre objectiu.



          L’EXPOSICIÓ DEL TEMA

És un text que ha d’estar presentat de manera clara i endreçada. Els textos expositius els trobem sobretot en llibres educatius, obres de divulgació, documentals, reportatges... Segons el públic a qui s’adreça el text expositiu podem realitzar dos tipus d’exposicions:

1.      La divulgativa

On l’autor explica un tema d’interès general d’una manera clara i sobretot objectiva.


2.      L’especialitzada

Es demana al públic oient que tingui uns coneixements previs sobre el tema, d’aquesta manera podrà entendre i seguir l’exposició sense dificultats.

Per un altre costat, podem trobar dues maneres diferents d’endreçar la informació d’una exposició:

1.      La deductiva

Comença amb qüestions de caràcter general fins a arribar a un caràcter més particular.


2.      La inductiva

Parteix de casos particulars per a arribar als més generals.


LA LLENGUA ORAL I LA LLENGUA ESCRITA

Els usos de la llengua variaran segons si són orals o escrits. Per tant, seran un element condicionador del text. Fixem-nos en les principals característiques de la llengua oral:

.La comunicació és instantània ja que el receptor rep el missatge al moment de la seva transmissió.

.Simultaneïtat entre l’emissor i el receptor en el moment de la comunicació.

.La comunicació és espontània i no pot eliminar-se quan l’estem transmetent.

.La sintaxi és senzilla. Hi ha frases simples i diverses són inacabades.

.Repetim paraules i destaca el vocabulari bàsic.

.S’empren marcadors per captar l’atenció del receptor, per exemple: m’entens? Oi? Eh?

.Es fa referència al context o a la situació en què es troben l’emissor i el receptor.

.S’empren molts gestos, diferents entonacions, exclamacions, pauses, silencis... tot per captar l’atenció.


FRASES PER INICIAR PARÀGRAFS

Segons com realitzem la presentació de la informació que exposem farà que entenguem millor o en menys mesura allò que llegim o escoltem. Com que en els textos expositius es prioritza la claredat i l’ordre de la informació, cal que tinguem cura a l’hora de començar els paràgrafs. D’aquesta manera, la redacció serà una facilitadora i anticiparà el fons i el contingut de la informació que ens aniran transmetent. Diferents possibilitats que tenim de començar paràgrafs:

1.      L’oració que dóna una definició.

2.      L’oració que introdueix una enumeració.

3.      L’oració que exposa una causa i un efecte.

4.      L’oració que mostra una comparació o un contrast.

5.      L’oració que pregunta.


(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: kikatomas.files.wordpress.com)



                          !!EXERCICIS:

1.      Escull un tema com si fessis una exposició i escriu un exemple per a cadascuna de les cinc maneres de començar una oració per fer una exposició.

2.      Quins són els principals elements que hem de tenir en compte a l’hora de realitzar un text expositiu?

3.      Explica les diferències que existeixen entre la llengua oral i la llengua escrita.


4.      Autoavalua’t: com t’han sortit les activitats d’aquesta fitxa? Quines dificultats has trobat i per què?

divendres, 8 d’abril del 2016

Per què no ens agrada la poesia? Adreçat a tothom





Jo us ajudaré a entendre la poesia, i intentaré fer-vos-la estimar, emperò això depèn de cadascú, en canvi sí que us faré meditar de per què no ens agrada la poesia. Alguns individus rebutgen la poesia per una sèrie de raons:

1.      Ens fa pensar com els mots encreuats i tendim a allò senzill.

2.      Temor a interpretar les paraules de la poetessa i equivocar-nos?

3.      Vergonya a expressar allò que sentim, els propis sentiments.

4.      Tenir la impressió de perdre el temps llegint un text que ens exigirà una especial atenció per a entendre’l.

5.      No saber expressar el que volem transmetre amb símbols.

6.      Perquè és massa personal i íntima.

7.      Perquè l’etiqueten de trista quan realment no té per què ser-ho.

8.      Perquè sentim que el paper està desaprofitat quan les línies no arriben a l’altra banda de la ratlla.

9.      Ésser vist com una persona estranya atès que llegeix poesia.


10.  No valorar la poesia com a un element de nivell superior a una novel·la.


(Imatge extreta de: blocs.xtec.cat)



!!EXERCICIS:

1. Explica si t'agrada o no la poesia i per què?

2. Escriu una poesia de temàtica lliure i enganxa-la aquí. També pots recitar-la a classe i enregistrar-la amb el mòbil en format mp3.

3. Reflexiona sobre per què creus que a les persones atreu poc llegir o escriure poesia. Raona la teva resposta.

4. Pensa propostes que faries per intentar que als individus els agradi la poesia.




dimecres, 6 d’abril del 2016

"Braga", una paraula incorrecta. Adreçat a tothom


"Braga" és una paraula incorrecta en català, generalment, i a nivell esportiu, s'empra per definir la peça de roba que ens resguarda del fred la part del coll, boca i fins i tot el nas.

Per tant, no hem d'usar "braga", sinó "tapaboques", que és el mot correcte.

Ex:

-Avui fa molt fred, t'has posat la braga? (Incorrecta)

-Avui fa molt fred, t'has posat el tapaboques? (Correcta)



(Imatge extreta de: aficiona.cat)




!!EXERCICIS:

1. Aporta dues paraules que siguin incorrectes en català i que la gent utilitzi malament. Llavors, escriu la forma correcta en català de cada paraula i redacta una oració amb cadascuna.

2. Fòrum: per què emprem paraules de manera inadequada a l'oralitat? Raona la teva resposta.

3. Realitza el teu top 5 de mots que siguin inadequats en català i que sovint utilitzes per descuit. Proposa'n la forma correcta de cada paraula.

dilluns, 4 d’abril del 2016

El text expositiu (1). Adreçat a Batxillerat, 3r i 4t d'ESO

Entra en funcionament quan pretenem exposar quelcom, és a dir, glossar una informació relativa a un tema. Com s’ha de vehicular aquesta informació?

L’exposició de la informació ha de ser clara, evitant tota ambigüitat, és a dir, evitar frases que tinguin dos sentits, per exemple:

-Has portat el gat?

L’oració pot tenir dos sentits i com que no hi ha més informació al text no sabem concretament a què es refereix:

1.      El mamífer.
2.      L’estri que serveix per alçar el cotxe i realitzar una reparació sota.

Possibles solucions segons l’opció desitjada:

-Has portat el gat per reparar el cotxe?
-Has portat el gat per a la vacuna del veterinari?

La informació que es dóna ha d’aparèixer d’una manera endreçada, lògica, amb un sentit comú. Mai parlar d’una cosa i llavors, més endavant reprendre el tema. La finalitat del text expositiu és informar sobre un tema amb un ordre i de la millor manera possible. Així doncs:

No poden aparèixer opinions personals ni d’altres vincles al jo de l’autor. Aquest tipus de text no pretén convèncer els oients. Per tant, no hi trobarem aspectes que connecten amb les emocions, ni la creació o bé la subjectivitat, atès que empra la via objectiva. El text expositiu té com a funció predominant la referencial o informativa.

Sempre s’ha de tenir en compte el públic al qual s’adrecen per tal d’emprar el registre i la varietat lingüística adequada.

Ex:

-El tema 2 de socials: La Primera Guerra Mundial.
(Registre estàndard)

-Article sobre El canvi climàtic per a una revista científica.
(registre cientificotècnic)

.Estructura del text expositiu. Tots els textos segueixen la present estructura amb les característiques pròpies del seu text.

1.      Presentació:
Cal introduir el tema, s’avança de què es parlarà. També s’empra per justificar la informació que es donarà.

2.      Desenvolupament:
S’exposa la informació amb un ordre i claredat. Al nus també s’exemplifica els aspectes del tema que s’exposen.

.Conclusió:
Vol recordar alguna tesi glossada al text i cerca la finalització del text. No s'han de resumir mai totes les idees anteriorment explicades.



D’altra banda, podem trobar diferents tipologies de textos expositius segons la temàtica tractada:

A)    De tipologia descriptiva
En aquests textos s’exposa les idees amb un ordre.

B)    De tipologia comparativa
Explana com és allò que s’explica: els fets, els termes, els objectes, fins i tot, es poden comparar amb d’altres de semblants. Empra exemples, comparacions per tal de fer entendre un concepte, ús d’analogies (comparació per arribar a un objectiu, és a dir, a partir d’una idea abstracta arribar al concepte).

C)    De tipologia narrativa
Text que exposat fets amb un ordre marcat per la cronologia temporal.


D)    De tipologia argumentativa
S’explica un problema i es proposen solucions. Sempre sense que l’autor mostri la seva proposta de solució.

E)     D’estructura causa-efecte
Apareix en textos que desglossen i analitzen les causes d’un fet.


.Marques del text expositiu:

1.      Predomini d’oracions amb el verb ser.
2.      Ús d’oracions subordinades causals, consecutives i finals.
3.      Connectors i marques d’ordenació.
4.      Elements per endreçar el text: sagnat, guions, nombres, entre d’altres.
5.      Aparició d’esquemes o elements que simplifiquin i ajudin a comprendre l’explicació.
6.      Aportació d’exemples, cites, dades similars per il·lustrar el text.
7.      Vocabulari precís i clar.
8.      L’escriptura del text ha de tenir un to objectiu.



 (Material adaptat de: llenguacat.wikispaces.com/file/view/EL+TEXT+EXPOSITIU.pdf)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Imatges extretes de:enpaper.files.wordpress.com i segondebat.blogspot.com)




(Clica a sobre de la imatge per amplicar l'esquema)



.Podeu ampliar o reforçar  informació sobre el text expositiu en els següents enllaços:







 !!EXERCICIS:

1.      Escriu i classifica alguns connectors que et serviran per escriure un text expositiu o explicatiu.
2.      Realitza un text expositiu sobre un tema que t’agradi. Mínim cent paraules.

3.      Explica la diferència que hi ha entre un text expositiu o explicatiu i un text argumentatiu.

4.      Crea un esquema amb els aspectes més importants del text expositiu glossats en la present fitxa.

5.      Inventa un exercici per treballar el text expositiu a l’aula.


6.      Autoavalua’t: t’han sorgit dubtes sobre el text expositiu? Quins? Has millorat en la creació d’un text expositiu? Com ho has fet?

dissabte, 2 d’abril del 2016

Quan escrivim: conte, compte i compte? Adreçat a tot l'alumnat



CONTE: nom masculí singular. Narració breu.

CONTAR: verb derivat de CONTE. Significa NARRAR, EXPLICAR una història.

Li conta un conte abans d'anar a dormir.


COMTE: nom masculí singular. Significa TÍTOL NOBILIARI (entre el marquès i el vescomte).







COMTESSA: equivalent femení de COMTE.

El comte i la comtessa van anar a la festa del duc i la duquessa.


COMPTE: nom masculí singular. Significa “càlcul matemàtic”.

COMPTAR: verb derivat de COMPTE. Significa “fer un càlcul matemàtic”.

Vaig demanar el compte al cambrer, però com que no em quadrava, el vaig tornar a comptar.



Observacions:

COMPTE: també és una interjecció. Significa “vigila, alerta”.

Compte, que ha plogut i el terra rellisca.


ANAR AMB COMPTE: locució adverbial que significa “vigilar, anar amb cura”; és a dir, que hem de comptar que hi ha algun obstacle, perill...

Si no vas amb compte, cauràs.


EN COMPTES DE: locució prepositiva que significa “en lloc de”.

En comptes d'anar al cine, anirem al teatre. En lloc d'anar al cine, ens quedarem a casa.



*DONAR-SE COMPTE és incorrecte. Hem de fer servir ADONAR-SE.

*No es dóna compte que l'estan enganyant.

No s'adona que l'estan enganyant.



EXERCICIS.

  1. Omple els espais buits amb la forma adequada (CONTE, COMTE, COMPTE i derivats).
    1. Hauries d'anar més amb _______________, perquè un dia se't trencarà.
    2. He escrit un _______________ per al seu nét.
    3. He demanat el _______________ a la cambrera, però encara no me l'ha portat.
    4. Si no li _______________ tu li hauré de _______________ jo, perquè ha de saber-ho.
    5. Aquesta suma és molt llarga, torna-la a _______________.
    6. El sopar era com tret d'un _______________ de fades, amb prínceps i princeses, _______________ i _______________.
    7. En _______________ de marxar avui, marxarem demà.
    8. Té sis anys i ja sap _______________ de cap molt bé.
    9. La Victòria diu que és d'origen noble, ja que el seu avi era _______________.
    10. _______________, que cauràs!
  2. Escriu una frase amb cada una de les formes següents:
    1. Conte:
    2. Comte:
    3. Compte:
  1. Corregeix, si cal, les frases següents:
    1. Em sé el número de la meva conta corrent de memòria.
      ____________________________________________________________________
    2. Han ingressat el comte a l'hospital de Mataró.
      ____________________________________________________________________
    3. Més tard, anirem a la biblioteca a buscar un comte.
      ____________________________________________________________________
    4. Martí, saluda el conte i la contessa de part meva.
      ____________________________________________________________________
    5. No demanis el comte, que ja pagaré jo.
      ____________________________________________________________________
    6. Conte, no badis.
      ____________________________________________________________________
    7. Si condueixes amb compte, no tindràs cap problema.
      ____________________________________________________________________
    8. Quan t'ho torni a comtar, digues-li que no te'l creus.
      ____________________________________________________________________
    9. Ho va calcular malament, tot i que ho havia contat dues vegades.
      ____________________________________________________________________
    10. Hauràs d'anar amb comte, perquè el camí és perillós.
      ____________________________________________________________________
    11. Quan me'n vaig donar conte, ja era massa tard.
      ____________________________________________________________________

(Fitxa realitzada per: Àngel Carrera)

(Imatge extreta de: historiaybiografias.com)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;