Els sons oclusius, segons el punt d’articulació
poden ser:
1. Bilabials: que es produeixen amb els dos llavis [p] [b]. El primer
so és sord [p] i el segon és sonor [b].
2.
Dentals: produïts
amb l’àpex de la llengua i la cara interior de les dents incisives: [t] [d]
3. Velars: s’originen amb els postdors de la llengua
i el vel del paladar. Els sons oclusius velars són: [k] és sorda, [g] és Sonora.
D’aquests sons oclusius que acabem de veure, per
fer-ho més senzill:
-Són sords (absència de vibració a
les cordes vocals): [p] [t] [k].
Recordeu la paraula: “petaca” per retenir-los en la
memòria.
-Són sonors: [b] [d] [g].
Recordeu el mot: “bodega” per coneixer-los.
Encara
que en alguns contextos i pel contacte amb altres sons, observem canvis de
sonoritat entre els sons sords [p] [t]
[k], que poden esdevenir sonors [b] [d] [g] i així a la inversa, és a dir,
s’ensordiran si la [b] [d] [g] passen a [p] [t] [k] quan están en contacte.
Veure el quadre de dalt.
Per
a fer-ho bé, cal conèixer la parella de ball, “els matrimonis”:
La
P—B; la T---D; la K---G
Aquestes
lletres s’aparellen de dreta a esquerra (sonorització) i d’esquerra a dreta
(ensordiment).
Fenòmens
|
Fenòmens
|
Context
|
Exemples:
|
Canvis de sonoritat
|
Ensordiment:
[b] à [p]
[d] à [t]
[g] à [k]
Sonorització:
[p]à [b]
[t] à [d]
[k] à [g]
|
-A fi de mot davant de pausa.
-Seguit de consonant
sorda.
-Seguit de vocal.
------------------- -Seguit de consonant sonora |
.Tub, mag…
.Obtús,adquirir…
.Estret humit…
----------------------------------
.Cap de suro, pot buit, capdavant, sotjar, anècdota…
|
Canvis en el mode d’articulació
|
OclusiuàAproximant
[b],
[d], [g]> [β], [ð] i [ɣ]
|
-Entre
vocals.
-Vocal [b], [d], [g] +vibrant.
|
Rebre, cada, vidre…
|
Emmudiment
|
Significa que aquests sons no els
sentim, per això no els hem de transcriure.
|
[p]
i [b] darrera
de m.
[d] i [t] darrera nasal i lateral.
|
Llamp [∅], rumb[∅] ...
alt [∅],
sant [∅],
profund [∅]…
|
NORMES DE PRONUNCIACIÓ DE LES CONSONANTS OCLUSIVES:
.Normalment,els sons oclusius es pronuncien quan formen grup amb
altres consonants:
Risc à [risk]
Port à
[po’rt]
·En els mots científics o tècnics començats per PN-, PS-, la P oclusiva
és muda, però cal pronunciar-la com ara:
Pneumologia Pneumàtic
Psicologia Psiquiatre
.Quan les oclusives dentals T i D apareixen a final de mot i
precedides per nasal s’emmudeixen:
Ex:
Ballant (“ballan”),
moribund (“moribun”)
Continuarà…
.Podeu ampliar informació en els presents enllaços:
(Resum de fonètica)
(Resum dels processos o fenòmens fonològics)
(Adaptat del
llibre d’aula: DIVERSOS, (2012). Llengua catalana i literatura.
Batxillerat 1, Cruïlla, Barcelona)
(Fitxa realitzada per: Raquel Sola
Pérez i revisada per Josep Maria Corretger)
(Imatge extreta de: Slideshare)
!!EXERCICIS:
1. Posa a sota de cada so oclusiu el símbol fonètic corresponent.
-Quan, quedaven, visites, casa,
asseguda, butaqueta, balcó, plorava.
-Tragué, maleta, netejar,
trobaria, cap, aixecar, vegada, estudi.
2. Escriu a sota de cada so oclusiu el símbol
fonètic corresponent.
-Li
venien ganes de beure un got d’aigua. Sense badar boca li va allargar el braç i
li va donar el gerro.
-Digué: “aquest fil ens
lligarà”; i se’l ficà a dins de la gorra. Agafà el vestit i després dugué la
roba.
-Bruta, a baix de tot. Rigué
dissimulant, però no pogué evitar que li pugés la vergonya a les galtes.
3.
Explica
un cas de sonorització a les oclusives i escriu dos exemples. No poden
copiar-se de la present fitxa.
4.
Esmenta
un cas d’ensordiment i anota dos exemples que no apareguin en aquesta fitxa.
5.
Esmenta
si hi ha una sonorització o un ensordiment dins dels següents mots amb
oclusives:
6. Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis de
la present fitxa? Què no has acabat d’entendre i per què? Com explicaries la
sonortizació i l’ensordiment a les oclusives de manera senzilla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada